dissabte, 27 d’octubre del 2007

El cognom Bernabeu

Escut heràldic dels Bernabeu
El cognom Bernabeu és, si més no en català, una paraula trisíl·laba (Ber-na-beu), essent el so de l'última síl·laba un so intermedi entre vocal i consonant, so anomenat semiconsonant, semivocal o gradual. Dit de manera més entenedora: un diftong.

Cal recordar que es tracta d'un diftong decreixent, atès que el so gradual segueix el nucli de la síl·alba: eu¬

En aquest cas, l'e és fonema obert (€e) i no tancat (eu), com resultaria de l'habitual i errònia forma Bernabéu, confusió que sospito prové de l'assimilació amb aquell president d'aquell club de futbol, de nom Santiago, que l'any 67 digué que li agradava Catalunya "a pesar de los catalanes".

El cas és, i per això ho explico en aquest primer article del bloc, que cada cop són més els que escriuen el meu cognom amb titllet, fins i tot diaris catalans de gran renom com El Periódico i, evidentment, tots els diaris importants d'Espanya com El País, ABC o El Mundo, per citar-ne alguns.

Tots, sense excepció, escriuen erròniament Bernabéu a la castellana. A una castellana mal entesa, diria jo, doncs fins i tot els experts en la llengua de Cervantes com Leonardo Gómez Torrego, autor d'una quinzena de llibres sobre gramática i ortografia normativa explica en el seu Manual de Español Correcto, volumen I. (Segunda edición, ARCO/LIBROS, Madrid, 2002) que "los onomásticos y patronímicos de origen catalán terminados en -iu o -ius, con acento prosódico en la i, como Montoliu se escriben sin tilde (...), y también los vocablos agudos terminados en au, eu y ou como los patronímicos de origen catalán Aribau, Salou o Bernabeu...".

Que els mitjans de comunicació castellans cometin aquest error és pot entendre. El que no s'entén de cap manera és que a Catalunya només escriguin correctament el cognom Bernabeu La Vanguardia, l'Avui i El Punt. La resta de diaris sembla que no tinguin correctors de català... A tots aquests els hi recomanaria la lectura de l'obra gramatical, i també narrativa, del mestre valencià Enric Valor, premi d'honor de les Lletres Catalanes i Valencianes, entre altres distincions, i així entendrien millor el perquè del que acabo d'explicar.

He de dir que he nascut en el mateix poble que aquest "senyor escriptor", a Castalla, en la comarca alacantina de l'Alcoià. Cal assenyalar també que a la província d'Alacant hi viuen més de la meitat de les persones d'arreu d'Espanya que porten el cognom Bernabeu que, com hem vist, cal escriure sempre sense titllet.