divendres, 23 de novembre de 2007

Quatre il·lusions generoses i simpàtiques

Aquesta setmana s'ha fet públic un informe de la Fundació Bofill esfereïdor. Diu, atenció, que els instituts catalans registren la taxa de graduats en ESO (12-16 anys) més pobre de tot Espanya i l'index d'abandonament escolar més alt. Per contra, Catalunya és la comunitat on menys alumnes de primària repeteixen, només un 1,5%. El 98,5% restant "progressen adequadament". I així els hi va després a la secundària, afegiria jo... Els autors de l'informe suggereixen que en certa mesura el fracàs de l'ESO és atribuïble a la Primària, on una bona part de l'alumnat promociona de manera automàtica sense haver assimilat el nivell de coneixement que es considera exigible. Si això és cert, com ho sembla, ens trobem davant d'una situació molt greu, ja que certificaria que el nivell d'exigència dels mestres deixa molt a desitjar i es trasllada el problema als cursos superiors.

El pitjor de tot és que ja fa anys que les primeres alarmes es van disparar i no s'ha fet res per posar-hi remei, seguim igual o pitjor, i això és una greu hipoteca pel progrés i pel futur del país. Ens trobem davant d'un autèntic fracàs pedagògic que ningú ha tingut el coratge d'esmenar. Els resultats escolars dels nostres alumnes de secundària són -a banda del poc nivell que els hi han exigit al seu pas per la primària- fruit de l'aposta obcecada dels nostres pedagogs per la LOGSE, la llei educativa que va aprovar el govern de Madrid a principis dels noranta que, ens agradi o no reconèixer-ho, es va parir als despatxos del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Per aquest motiu no ens ha d'estranyar que fos a Catalunya on més ràpid i amb més intensitat es va aplicar i, també, on més es noten ara els seus efectes.
La LOGSE és filla tardana de la revolució pedagògica instaurada a Europa als anys 70 que va consagrar la pedagogia lúdica a l'escola en detriment de valors fonamentals com la cultura del treball i l'esforç. "Aquesta pedagogia ha fet molt mal als nostres alumnes", deia fa uns dies a Barcelona Luc Ferry, ex-ministre francès d'educació, en el decurs d'una conferència a la qual vaig tenir el gust d'assistir.


Per aquest filòsof i professor (a la foto), ens trobem immersos en mig d'una catàstrofe ben intencionada, doncs "vull creure -va afirmar contundent durant la conferència- que els que la van tirar endavant no eren imbècils". Segons la seva opinió, la pedagogia que impera a Europa des de fa quatre dècades i a Espanya des d'en fa dues es basa en quatre "il·lusions generoses i simpàtiques". La primera ha estat fer creure als infants "que ho podien inventar tot, fins i tot la construcció del seu propi coneixement". La segona pensar que "a l'aula es podia substituir el treball pel joc". La tercera que "primer cal motivar als alumnes i després fer-los treballar" i la quarta fer creure als estudiants "que ser jove és genial i formidable i que ser adult o vell és una catàstrofe". L'assimilació d'aquestes il·lusions, explicava Ferry, ha provocat "una caiguda en picat dels nivells de coneixement" dels nostres alumnes en determinades matèries i també en aspectes bàsics de civilitat i "un interès malaltís per la cultura fàcil en detriment de la cultura interessant".
Si tot el que va explicar Ferry és cert, i sembla que no va gaire errat (l'informe Bofill, els darrers informes PISA, i altres indicadors així ho semblen confirmar), cal donar un cop de timó sense més dilació, doncs està en joc el futur dels nostres fills.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Ofendre al rei es cotitza a la baixa

Avui s'ha fet pública la sentència de l'Audiència Nacional que condemna a dos joves independentistes catalans al pagament d'una multa de 2.730 euros cadascun per haver cremat públicament unes fotos del rei durant la seva visita a Girona del passat 13 de setembre. Aquesta sentència es produeix pocs dies després que també es va conèixer la multa de 3.000 euros imposada per la dita Audiència a Guillermo Torres i Manel Fontdevila, dibuixant i guionista de la revista d'humor El Jueves, per haver caricaturitzat l'hereu de la corona i la seva esposa en una postura sexual explícita.

Aquestes sentències atempten directament contra la llibertat d'expressió i en el cas de El Jueves, a més, suposa novament la institucionalització de la censura en els mitjans de comunicació. A partir d'ara ja estem avisats, a qualsevol que se li acudeixi criticar la família reial pot trobar-se cara a cara amb el jutge per donar-li explicacions. El mateix fiscal del cas així ho va donar a entendre durant la vista quan va parlar d'una "sentencia con carácter preventivo general".

Jo sóc dels que pensa que cremar fotos del rei -i de qualsevol altra persona- al carrer és una estupidesa. És una acció infantil que no porta enlloc, i menys a guanyar la independència. L'acció d'aquests estelats només fa que carregar d'arguments contra Catalunya i els catalans a la dreta espanyola més reaccionaria. Ara bé, tampoc porta enlloc condemnar a algú per expressar lliurement el seu rebuig a la monarquia. Només a les dictadures s'exigeix als ciutadans obediència cega al cap de l'estat i al regim establert.

La veritat de tot plegat és que aquestes sentències ofenen més al rei i la seva família que la suposades injúries causades pels independentistes gironins o pels humoristes de El Jueves. En el fons, segons la tesi de l'Audiència, ofendre a la monarquia es cotitza molt a la baixa. Amb mig milió de les antigues pessetes, tema resolt. La riota, vaja... El que hauria de fer el rei d'una vegada per tallar de soca rel tot aquest teatre és dir públicament que respecta la llibertat d'expressió dels ciutadans -que no súbdits-, i punt. Però com que no ho fa ni ho farà, haurem d'esperar pacientment que prosperi alguna iniciativa parlamentaria que reformi el tractament que li atorga actualment el Codi Penal als delictes d'injúries.

Qualsevol s'atreveix ara a fer conya amb el divorci de la filla gran i en Marichalar... La plebs, per si de cas, s'haurà de continuar entretenint amb el ¿por qué no te callas? que li va etzibar el rei a l'impresentable Chávez durant la darrera cimera iberoamericana.

dilluns, 19 de novembre de 2007

Postals de Vilassar de Mar / Racons 1













La casa de xocolata












Baixada a la platja
de l'abisme












L'estenedor del carrer
d'en Saura













Les casetes de la Bòbila













Farola comptal













El Mustang de
Can Rossell



dissabte, 17 de novembre de 2007

Màquines astutes

Fins que no ho comproves personalment no t'ho acabes de creure. Ho sospites, tens indicis, com la majoria, però no t'ho vols creure. I resulta que quan et toca veus que la cosa va de debò. M'explico. Fa uns dies vaig rebre una carta certificada d'hisenda on m'expliquen que han comprovat la meva declaració anual de l'IRPF i que han arribat a la conclusió de que m'han de retornar bastants euros menys dels que em pensava. Comprovo la declaració i, efectivament, l'error que ells han detectat és correcte (em vaig atribuir involuntàriament uns pagaments a compte que en realitat eren de la meva dona i no meus) i per tant m'han de retornar menys cales .

L'endemà vaig personalment a la delegació d'hisenda a esmenar l'error i , ingenu de mi, li pregunto a la funcionaria de torn com és possible què la meva dona no hagi rebut també una carta certificada avisant-la de que han detectat un error en la seva declaració (uns pagaments a compte realitzats i no inclosos en la mateixa) i que per tant li han de retornar més diners. Resposta: "això ha fa automàticament d'ofici la màquina (l'ordinador, suposo), nosaltres no tenim res a veure".

Conclusió: hisenda només es posa en contacte amb el contribuent quan ha d'escurar-li la butxaca, i en canvi no ho fa quan, per justícia ( la màquina també detecta els errors que afavoreixen al contribuent, no ho dubto) t'ha de retornar el que et pertoca. Quines màquines més astutes tenen a hisenda, oi senyor Solbes? qui les haurà programat...

Com podeu imaginar, a més d'esmenar la meva declaració també vaig formular la reclamació pertinent per que a la meva dona li retornen el que és seu. Ja veurem quan triguen a fer-ho.

divendres, 16 de novembre de 2007

L'espectacle

La disbauxa ferroviària que viu Catalunya durant els darrers mesos s'ha convertit en un espectacle polític de primer ordre que aquests darrers dies ha assolit el seu zenit. El Parlament de Catalunya ha demanat -amb els vots de l'oposició i de dos terços del govern tripartit- la dimissió de la ministra Álvarez (Maleni pels amics) i ella, per compensar, ha anunciat la gratuïtat de les línies de Rodalies afectades per les obres de l'alta velocitat a Barcelona (C-2, C7 i C10) fins que l'AVE entri en funcionament, que ningú sap quan serà.

Aquesta frenètica carrera per veure qui dóna més ens costarà als contribuents, segons asseguren els mitjans de comunicació ben informats 110.000 euros diaris. I és que, com tothom sap, vivim en un país ric, ens sobren els recursos... Per acabar-ho d'adobar, el Síndic Ribó -que aprofita la mínima per treure pit i muntar una roda de premsa- es despenja dient que amb això no n'hi ha prou i que cal que els ciutadans demanin més compensacions. A veure senyor Síndic, em sembla que el magnific sou que li paguem cada mes no es per fer de fiscal general de l'Estat, és per altres coses.

Personalment, no comparteixo en absolut -tot i ser usuari habitual dels trens de rodalies- aquesta mena de barra lliure que la ministra ha ofert als afectats pel desgavell que han provocat les obres de l'alta velocitat a diverses línies de rodalies. I no estic d'acord perquè crec que els responsables de Rodalies, també amb els diners de tots, ja han solucionat el problema suplint la manca de trens amb un servei alternatiu d'autobusos. No és la solució ideal, ja ho sé; causa molèsties i maldecaps, també ho sé, però s'han posat els mitjans necessaris per traslladar cada dia a milers de ciutadans. I gratis, és a dir, pagant tots.

Em dona la impressió de que els nostres polítics viuen permanentment en una mena de second life, en un món virtual que res té a veure amb la realitat. Ara, tots els problemes que envolten les obres de l'alta velocitat i les rodalies només són una arma electoral per debilitar a l'adversari polític, una excusa per llençar-se els plats pel cap. Alguns, fins i tot, tenen la barra de dir que quan es faci el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat en virtut del que marca l'Estatut, els trens funcionaran millor. Jo els hi pregunto: si els problemes ferroviaris subsisteixen -probabilitat que no s'ha de menystenir atès que la infraestructura no es traspassa- desprès d'assumir la competència continuaran parlant del caos de Ferrocarrils (o com vulgui que es digui el futur operador) amb la mateix contundència que ara parlen del caos de Rodalies?? Ho dubto.

Per cert, tots aquests polítics que ara bramen a diari pels múltiples problemes que ocasionen les obres de l'AVE a Barcelona i la seva àrea metropolitana i acusen a l'adversari polític de ser el màxim responsable del problema, són els mateixos que van pactar el seu traçat actual. Són els que van decidir que l'AVE entri pel Baix Llobregat fins a Sants i que travessi la ciutat fins la Sagrera. Tots, sense excepció, són coresponsables de l'actual desgavell. La única diferència és que ara estan resituats, però són els mateixos: CiU, PSC, IC-V, PP i ERC. Tots van acordar, per molt que ara es vulguin desmarcar, aquest traçat maleit. Els uns des de l'ajuntament de Barcelona, els altres des de la Generalitat, i els de més enllà des del govern de Madrid.

Fa uns dies, en un magnífic reportatge de Francesc Peiron publicat a La Vanguardia, el periodista ficava de ple el dit a la nafra del problema. En el seu article afirma que "el AVE a Barcelona, sin fecha en el calendario, es el fruto de negociaciones en las que predominó la política por encima de la planificación y la técnica". Al llarg de dues pàgines explica amb ets i uts les diverses propostes plantejades al llarg dels anys i per quin motiu es va acabar escollint el traçat actual: "el trazado pactado por todos los partidos -todos, desde el gobierno popular, la Generalitat de CiU y el Ayuntamiento con tres sensibilidades- era más el fruto de planteamientos políticos que de una verdadera planificación ferroviaria. Se hizo un traje a medida de los intereses partidistas, sin tener en cuenta las dificultades". I té tota la raó, el traçat actual és un error polític compartit malgrat que ara ningú ho vulgui reconèixer. Ningú va valorar adequadament els perills que comportava treballar al costat de les rodalies.

El que també sobta, i molt, és el silenci permanent dels tècnics i que ningú els hi exigeixi també responsabilitats. Perquè, malgrat tenir identificats als responsables principals del desgavell, els polítics, els que estan actuant directament sobre el terreny són els tècnics. De ben segur que escoltar la seva versió de tot plegat ha de ser molt apassionant, doncs no en va són els autors de la ruta dels esvorancs.


divendres, 9 de novembre de 2007

El carsharing

Acabo de descobrir el carsharing, un sistema de lloguer de cotxes que funciona d'una forma molt semblant al bicing, i que procura un estalvi de diners molt important. Amb el carsharing tens a la teva disposició una flota de vehicles (grans i petits) les 24 hores del dia tots els dies de l'any.

Per utilitzar el servei s'ha d'abonar una quota anual de 80 euros i després només pagues les hores i els kilòmetres que l'utilitzes. Per disposar del cotxe que vols es fa una reserva per telèfon fins a cinc o deu minuts abans d'anar a recollir-lo, o bé es fa la gestió per internet. Els vehicles estan aparcats en pàrquings repartits estratègicament per tots els barris de Barcelona, amb la qual cosa sempre n'hi ha algun a prop de casa o de la feina.

Per tant, això de que és imprescindible tenir un cotxe en propietat ja no és tant cert com ens creiem. Amb el carsharing podem gaudir perfectament d'un vehicle quan calgui sense haver de ser-ne el propietari.

Aquest servei el gestiona una empresa que es diu Avancar Carsharing. De moment aquesta empresa funciona a Barcelona, Granollers, Sabadell i Sant Cugat, però diuen que aviat també posaran en marxa el servei a Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró i d'altres ciutats.

Fent números, aquest sistema resulta molt més econòmic que mantenir un cotxe propi, doncs no t'has de fer càrrec d'assegurances, ni de revisions, ni de pagar places d'aparcament, etc... Quan utilitzes el carsharing, a més, el combustible va inclòs en el preu. Si es fan pocs kilòmetres a l'any realment aquesta és una opció de mobilitat molt recomanable. Ja m'ho direu...