dijous, 31 de gener del 2008

Carsharing ecològic

Ahir es van presentar a Barcelona els nous cotxes híbrids que Avancar Carsharing, el primer i únic operador de carsharing d'Espanya, ha incorporat a la seva flota de vehicles. Els nous cotxes, més respectuosos amb el medi ambient que els convencionals, incorporen una tecnologia d'avantguarda basada en la combinació de dos motors, un de benzina de baix consum i un altre elèctric. Aquests vehicles, els Honda Civic Hybrid, ofereixen un rendiment equivalent a un motor d'1,8 litres amb un consum de 4,6 litres per 100 km i unes emissions contaminants d'entre les més baixes del món (109 gr/km de CO2).

Amb aquesta nova categoria de vehicles el carsharing fa un pas endavant decisiu per esdevenir, en un futur proper, la clau d'una mobilitat més sostenible. Per les seves especials característiques tècniques i mecàniques, els nous cotxes híbrids presenten uns clars avantatges respecte als cotxes convencionals: menys consum de combustible, menys contaminació, més respecte pel medi ambient i més estalvi energètic.

La incorporació d'aquests nous vehicles a la flota d'Avancar Carsharing dóna un impuls considerable al compromís històric d'aquesta companyia amb la mobilitat sostenible i, alhora, suposa un primer pas important en el procés de renovació i adaptació de la flota envers uns paràmetres de major respecte amb el medi ambient.

El carsharing funciona a Barcelona, Sabadell, Granollers i Sant Cugat del Vallès. Actualment compta amb prop de 1.500 clients i una flota de 85 vehicles de diferents models i tipologies (utility, compact, hybrid, station wagon, familiar i minibus) situats en 28 aparcaments repartits estratègicament per Barcelona i les ciutats de l'àrea metropolitana esmentades. D'aquesta manera, molt a prop de casa o de la feina sempre hi ha disponible un vehicle de carsharing.

El servei de carsharing és operatiu les 24 hores del dia tots els dies de l’any i es pot utilitzar per a períodes que van des d'1 hora fins a diversos dies. Funciona d'una forma molt flexible i senzilla: la reserva del vehicle es pot fer online a la web d'Avancar Carsharing o bé trucat al telèfon 902 55 00 50 fins a 5 minuts abans del viatge. Després, amb la targeta de client, s'accedeix al vehicle en un dels aparcaments de la companyia, i a conduir... Per ser client del servei es paga una quota anual (de 30€ si s'utilitza esporàdicament el servei o de 80€ si s'utilitza sovint). El servei es paga en funció de les hores d'ús i pels quilòmetres recorreguts i es factura a finals de mes. El preu final inclou el combustible, l'assegurança a tot risc i l'IVA.

dilluns, 21 de gener del 2008

Liverpool 8

Ringo Starr acaba de publicar un nou disc d'estudi, Liverpool 8 , el número 14 de la seva carrera en solitari. El nou treball de l'ex baterista de The Beatles ha compta t amb la col·laboració de DaveStewart (Eurythmics) en les lletres i dels musics Mark Hudson, Gary Burr, Steve Dudas, SeanHurley i Zac Rae.

El nou treball musical de Ringo s'ha posat a la venda pocs dies després de la seva participació en el concert de presentació de Liverpool com a capital europea de la cultura 2008. El disc és un exercici de nostàlgia envers els anys 60, els anys de l'eclosió de la beatlemania. Musicalment parlant, aporta ben poc, com el darrer treball de Paul McCartney Memory Almoust Full. Res a veure amb el vigorós i potent Ringo Rama que va editar el 2003.

Liverpool 8
comença amb el tema que dona títol al disc, on el famós bateria fa una mena de viatge autobiogràfic. En la lletra d'aquesta cançó, Ringo esmenta als seus vells companys de viatge -George, Paul i John- i recorda alguns episodis de joventut en el camí cap a la fama mundial que tots quatre van assolir. És un viatge calidoscòpic -com es pot apreciar en el viodeoclip de la cançó- cap a una altra època. Cançons d'estil jovial i naïf amb aclucades d'ull a diversos estils musicals.

A més d'editar-se en el format convencional de CD, el disc també utilitzarà com a suport una polsera flash USB, tota una novetat per escoltar música, veure fotos i vídeos amb entrevistes a l'artista, i descarregar melodies del nou disc en el telèfon mòbil.

dimecres, 9 de gener del 2008

Indignant

La capacitat de la judicatura espanyola per sorprendre a la ciutadania no la superen ni els publicitaris més agosarats ni els polítics més ineptes. En el país de les sentències esperpèntiques (on un jutge és capaç d'exculpar a un pressumpte violador amb l'argument que la noia el va provocar amb la seva minifaldilla) ara es despenja el Tribunal Constitucional amb una de grossa: negar el genocidi nazi ja no és delicte.

Després de set anys de deliberacions, l'alt tribunal ha sentenciat que l'acció de negar els delictes de genocidi està emparada pel dret a la llibertat d'expressió. És curiós i preocupant que s'al·ludeixi al dret fonamental dels ciutadans a la llibertat d'expressió per emparar el negacionisme de l'Holocaust i que, alhora, es negui aquest mateix dret fonamental a uns humoristes per fer conya de la família reial espanyola en una publicació satírica, per posar un exemple recent. I és més preocupant encara quan altres sentències del mateix Constitucional subratllen que el dret a la llibertat d'expressió no és absolut. Com recordava avui en un article a El Periódico el magistrat Jiménez Villarejo, "la tesi del tribunal, que elimina el càstig penal d'aquesta conducta, no enforteix la llibertat d'expressió, sinó que més aviat representa un perill seriós atès que es pot generar un clima d'acceptació i oblit de tals delictes. Això és manifestament improcedent en una societat democràtica, i a més a més propicia el sorgiment de brots de violència racial o ètnica".

Amb aquesta resolució a la mà, ara qualsevol pot afirmar impunement que el nazisme, l'estalinisme i altres règims totalitaris no van portar a terme exterminis sistemàtics de la població, ni van cometre assassinats i violacions en massa. Pinochet, Stalin, Hitler i Franco, per citar a alguns malànimes, deuen estar fent-se un fart de riure a la tomba. Realment, és indignant.

Tot aquest enrenou arrenca amb una sentència d'un jutjat de Barcelona que condemnava al propietari de la llibreria Europa d'aquesta ciutat, Pedro Varela Geiss, per haver comés dos delictes de genocidi, un de consistent a negar o justificar l'extermini nazi dels jueus, i l'altre a fer una crida a la discriminació, l'odi i la violència per motius racistes. La condemna va quedar en suspens perquè l'Audiència de Barcelona, abans d'arribar definitivament a una resolució, va plantejar que davant de "meres opinions sobre fets històrics", el primer delicte podria contradir el dret fonamental a la llibertat d'expressió i, per tant, ser inconstitucional. Ara ja tenim el resultat.

Aquest individu, Pedro Varela, que en 1998 fou condemnat a dos anys de presó per un delicte d'exaltació del genocidi i a d'altres tres per fomentar el racisme, és l'expresident del grup neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Aquest "angelet", és el mateix que el passat mes de novembre va convidar al líder del Ku Klux Klan David Duke a pronunciar una conferència amb motiu de la presentació del seu darrer llibre.

La conferència, finalment, no es va celebrar per la pressió popular i per l'actuació de la Fiscalia i dels Mossos d'Esquadra. Duke, que va aprofitar l'ocasió per negar les acusacions que l'identifiquen internacionalment com a racista integral, va afirmar -segons va recollir la premsa de Barcelona- que espera que "el poble espanyol aconseguirà preservar la seva identitat i les seves llibertats", entre les quals va mencionar la d'expressió com "la màxima de les llibertats possibles". Paradoxalment, el Constitucional li ha acabat donant la raó.

dijous, 3 de gener del 2008

La comarca que tenim

El Consell Comarcal del Maresme va endegar fa poc més d'un parell d'anys un ambiciós treball de prospecció territorial, el Pla Estratègic del Maresme 2015, per esbrinar quina comarca tenim actualment i sobre aquesta base decidir quina comarca volem tenir l'any 2015. Es tracta d'un projecte únic, plantejat amb una visió global i compartida, que ha comptat amb les aportacions de tots els agents socials, econòmics i culturals del territori i que, de ben segur, contribuirà eficaçment a dibuixar un futur millor per a la comarca.

L'anàlisi de la realitat actual del Maresme, és a dir la diagnosi del Pla Estratègic, s'ha recollit en un llibre que porta per títol La comarca que tenim / Pla Estratègic del Maresme 2015, publicat recentment pel Consell Comarcal. Aquesta publicació, de la qual en sóc l'autor dels textos, s'ha estructurat en nou blocs temàtics i 27 capítols que recullen amb un llenguatge periodístic la síntesi del treball que han realitzat els experts durant més de dos anys. Les propostes d'actuació per avançar cap al futur es recolliran en una propera publicació.

Els nou blocs temàtics en que s'ha estructurat el llibre ens acosten a les diferents realitats comarcals del Maresme -demogràfiques, econòmiques, socials, etc- d'una forma eloqüent i suggeridora: "Una comarca d'acollida", "El creixement urbanístic", "Una comarca rica però poc productiva", "L'amenaça d'una societat dual", "L'oportunitat de la formació", "Una mobilitat compromesa", "Paisatge i sostenibilitat", "Una comarca sense govern?" i "La realitat cultural". Cada bloc té personalitat pròpia, amb un fil conductor fotogràfic que és present a tots els capítols, una petita introducció i una cita literària de prestigi referida al Maresme o a la temàtica del bloc.

Cal dir que per escriure aquest llibre vaig comptar amb la inestimable col·laboració de Javier Cisneros, director i ànima d'aquest projecte, que a més de proporcionar-me muntanyes de material per poder explicar amb exactitud quin és el retrat robot del Maresme actual, sempre es va mostrar receptiu a tots els suggeriments i canvis que li vaig proposar.

Converses

Comencem l'any igual que el vàrem acabar, amb una recomanació literària. Es tracta del llibre-entrevista de Rosa Serrano Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor, editat l'any 1995 per Tàndem Edicions dins la col·lecció Tàndem de la Memòria (on també podem trobar altres "converses" interessants amb l'escriptor Joan Fuster, el cardenal Vicente Enrique i Tarancon o el pintor avantguardista Joaquim Michavila, entre d'altres). El llibre repassa amb la fórmula pregunta-resposta del format periodístic tota la trajectòria humana, política i literària de l'escriptor de Castalla.

Al llarg de cinc capítols: "Infantesa", "Adolescència i joventut", "La guerra i la primera postguerra", "L'escriptor i gramàtic" i "Temps de collita", Rosa Serrano posa al descobert la fermesa de les conviccions nacionalistes d'Enric Valor, el seu compromís amb el País Valencià i amb els seus orígens i la seva passió per la llengua, la gramàtica i la literatura.

En paraules de l'ex-rector de la Universitat de València Ramon Lapiedra, en la persona d'Enric Valor "es donen cita el creador literari, el gramàtic expert i escrupolós i l'home cívic dedicat tota una vida a la recuperació i enaltiment de la cultura i la llengua del seu poble". Una llengua, el valencià, "que com totes les altres variants de la llengua catalana, ha patit quasi tres-cents anys de persecució, però no de silenci", tal com afirma el mateix Valor al final del llibre.