divendres, 25 d’abril del 2008

Vida i miracles del Sergent

L'àlbum dels Beatles Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band és un disc clau en la història de la música popular contemporània. Tot i que no és el meu favorit de la banda, he de reconèixer que és el disc que simbolitza perfectament el pas del pop al rock, el disc que va obrir molts camins que encara es transiten. Per aquests motius, segurament, aquest clàssic del grup de Liverpool, tota una icona musical i visual, encara fa córrer rius de tinta...

Acabo de llegir Vida y Milagro de Sgt. Pepper's. Un disco para una época, un llibre magnífic de Clinton Heylin que desxifra el Sergent i la seva peculiar banda sense embuts, desmitificant tot el que cal desmitificar i elevant als altars tot allò que cal elevar sobre la seva qualitat musical. El llibre narra tota la gestació de l'àlbum, desvetlla les seves fonts d'inspiració, analitza el context cultural que el va fer possible, descriu el seu fulminant impacte en una societat àvida de canvis i quimeres i aclareix la poderosa influència que va tenir sobre d'altres grups i cantants com Bob Dylan, Pink Floyd, Beach Boys, Cream, Jimi Hendrix i els mateixos Rolling Stones.

El més bo del llibre -a banda de la descripció de la gravació del disc i de la resposta exagerada de la crítica (que inicialment el va qualificar com la gran obra mestra del rock)-, és la descripció dels recorreguts paral·lels d'alguns grups de l'època que treballaven en línies creatives similars a la dels Beatles, como ara els Beach Boys de Brian Wilson i els Floyd de Syd Barret, que van fer el seu cim particular amb Pet Sounds i The piper at the gates of dawn, respectivament. Després, a diferència de Lennon, que va sobreviure, els viatges lisèrgics van arruinar els seus projectes musicals i la seva vida.

El llibre de Heylin també deixa ben clar que sense l'empenta, la feina i la tossuderia de Paul McCartney el Sgt. Pepper's no hauria estat possible. L'única aportació genial de Lennon al disc és A day in the life, sens dubte un dels millors temes del catàleg dels fab four.

Escoltem una versió contemporània de la peça que don títol a aquest àlbum emblemàtic dels Beatles: Macca i U2 l'interpreten plegats durant la darrera edició, la vuietena, del macrofestival Live celebrat el 2005 a Londres i d'altres ciutats del món.

Montilla, el feble

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha convidat el seu delegat a les Terres l'Ebre, Lluís Salvadó (ERC), a anar-se'n si continua criticant el transvasament d'aigua del riu Ebre a Barcelona que ha aprovat el govern català. Amb aquest gest Montilla evidencia, un cop més, que presideix un executiu que s'aguanta amb pinces. Un executiu que s'esforça mostrar unió de cara a la galeria i brinda amb cava la diada de Sant Jordi, però que està profundament desunit.

És evident que l'actitud de Montilla és feble, molt feble. Li manca autoritat, l'autoritat que ha de tenir qualsevol president. Si el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, el seu delegat, no està d'acord amb la política del seu govern el que ha de fer és dimitir. I si no ho fa, com és el cas, el que ha de fer el president és cessar-lo de forma fulminant. Què és això de dir-li -aprofitant els micròfons d'una televisió- que té les portes obertes per marxar si no està d'acord amb les decisions del govern i de recordar-li, de passada, que els càrrecs públics són voluntaris? El que ha de dir-li és que si no combrega amb el govern que l'ha nomenat demà no cal que torni al despatx. I punt. Però fer això suposa emprenyar a un dels seus socis de govern. I és clar...

Ja apuntava en el meu anterior escrit (Mentides i aigua) que el tema del transvasament acabarà passant factura als tres socis del Tripartit, sobretot als minoritaris, ERC i ICV. Si des de les files ecosocialistes ebrenques ja s'ha demanat la dimissió del conseller Baltasar, ara li toca el torn de les crítiques als republicans. El president de la federació de les Terres de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, ha mostrat públicament el seu desacord amb la posició oficial del seu partit de donar suport al transvasament i ha indicat que seria "lògic" que els diputats republicans s'oposessin al decret llei que permetrà la prolongació del mini transvasament fins a Barcelona que dimarts que ve se sotmetrà a votació al Congrés dels Diputats de Madrid. La cúpula d'ERC, per la seva part, va emetre un comunicat ahir assegurant que "entén les crítiques d'Aspa però no les comparteix". Veurem que passa dimarts.

Tots plegats vivien millor darrere la pancarta. Governar és altra cosa.

divendres, 18 d’abril del 2008

Mentides i aigua

S'han manifestat contra les nuclears (Nuclears NO!!), contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN (OTAN NO!!, perdó, OTAN de entrada, NO!!), contra el Pla Hidrològic i els transvasaments i han afirmat, sense pudor, que acceptarien sense condicions l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Què han fet de veritat? Aprovar la construcció de centrals nuclears, impulsar i segellar l'entrada d'Espanya a l'OTAN, retallar sense escrúpols l'Estatut que va aprovar el Parlament català... I ara la més bona: aprovar i executar un transvasament d'aigua del riu Ebre per apaivagar la sed dels barcelonins. Amb aquests quatre exemples només (podríem fer una llista ben llarga) queden retratats. És l'estil socialista de fer política...

Comunicat de premsa del PSC del dia 9 de febrer de 2008:

Carme Chacón: “Amb tota rotunditat: no hi haurà transvasament de l´Ebre”

La candidata del PSC referma el compromís socialista amb “les infraestructures de l´aigua del segle XXI” i “l´enterrament definitiu del transvasament”.

La candidata del PSC a les eleccions generals, Carme Chacón, ha afirmat avui “amb tota rotunditat: no hi haurà transvasament de l´Ebre”. “Amb l´orgull i la responsabilitat dels que han complert la seva paraula, els socialistes som l´única garantia de l´enterrament definitiu del transvasament de l´Ebre”, ha afegit Chacón, per qui “tothom ha pres consciència menys els que volen continuar mentint”.

Chacón, que ha participat en un acte a Sant Jaume d´Enveja, ha assegurat que “el PP de Catalunya ha tornat a donar suport al transvasament i CiU no sabem si donarà suport al PP, perquè un dia diuen una cosa i l´endemà en diuen una altra”. Per contra, ha explicat, els socialistes “estem compromesos amb les infraestructures de l´aigua del segle XXI” .

Ja ho veieu, només ha passat un mes i mig i ja tenim transvasament (perdó, captació puntual i temporal d'aigua). Sort que només són els del PP, com diu la nova ministra de Defensa, els que un dia diuen una cosa i l'endemà en diuen una altra. Però la senyora del "ejercito optimista" (perdó de nou, com estic avui, de la Catalunya optimista) no és la única que menteix en aquest tema tan delicat. Tothom que tingui una mica de memòria recordarà que l'any 2001 el senyor Montilla -ara president de la Generalitat-, el senyor Carod-Rovira -ara vicepresident de la Generalitat- i el senyor Saura -ara conseller d'Interior de la Generalitat-, així com molts altres dirigents del Tripartit que ens governa van encapçalar manifestacions contra el Pla Hidrològic, que preveia un transvasament d'aigua de l'Ebre (exagerat, tot sia dit) cap el País Valencià i altres comunitats del sud i també cap a Barcelona.

El recolzament (matisat) que CiU va donar a aquest transvasament li va suposar perdre molts suports electorals a les comarques de l'Ebre i un gran desgast polític pel llavors president Pujol, que tot i defensar aquesta opció sempre va apostar clarament per portar aigua del Roina, com ara fa Mas. El transvasament que ara endeguen els socialistes i els seus socis de govern tampoc els sortirà de franc, com ja li va passa a CiU fa uns anys. De moment els dirigents d'ICV-Verds de les Terres de l'Ebre ja han demanat la dimissió del conseller de Medi Ambient, l'eco-socialista (ara els hi fa vergonya que els anomenin comunistes) Francesc Baltasar, han assegurat que abandonaran el partit si es materialitza el transvasament i han exigit a Iniciativa que abandoni el govern. A ERC, que tan bé va saber capitalitzar el rebuig al Pla Hidrològic en el seu moment, també comencen a bellugar-se. Els alcaldes d'aquesta formació política de les Terres de l'Ebre també han demanat la dimissió del conseller Baltasar i la militància comença a posar-se molt nerviosa...

De moment, avui, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha fet concentració davant de la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, al Palau Abària de Tortosa per expressar el seu rebuig total al transvasament que vol fer la Generalitat. Com es pot veure a la imatge s’han enganxat cartells a les portes i s’ha tirat sal al terra de l’entrada de la delegació. Demà farà una assemble general per debatre quines mesures d'oposició al transvasament posen en marxa.

Per la salut democràtica del país espero que els polítics que ara ens governen (que tan be vivien darrere la pancarta) tinguin la dignitat de portar el tema al Parlament (atès que la sequera que patim és un tema d'emergència nacional, Baltasar dixit) perquè els diputats escollits pels ciutadans expressin, amb llum i taquígrafs, si recolzen o no el transvasament.

dimarts, 8 d’abril del 2008

L'ofici de viure

Moltes felicitats. M'acabo d'assabentar que el programa L'ofici de viure que emet Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de 8 a 9 del vespre s'ha situat com a líder d'audiència en aquesta franja horària. El programa, dirigit i presentat per Gaspar Hernández, és un autèntic oasi dins la programació escombraria i del "ji ji, ja ja" amb que ens obsequien la majoria d'emissores, per no parlar de la programació televisiva...

Perquè després diguin els programadors més "assenyats" que els programes seriosos i fets amb sensibilitat no agraden a l'audiència. Apa home, no tenen ni idea!! Ja triguen a concedir-li un premi Ondas...

L'ofici de viure tracta bàsicament de les relacions personals i de com afrontar determinades situacions amb les que tard o d'hora tots ens acabem enfrontant: un divorci, la malaltia, la mort, l'amor, la por... El programa també ens guia a l'hora de cercar solucions en clau positiva a coses que no funcionen en nosaltres mateixos com el mal humor, la gelosia, la generositat, l'amabilitat, l'autoestima, etc.

De la mà de Gaspar Hernández, cada dia un grup d'especialistes -entre els quals hi ha psicòlegs, terapeutes, escriptors i filòsofs- ofereixen als oients eines per poder viure millor i amb més plenitud. El programa, que agafa el seu títol d'un assaig del poeta italià Cesare Pavese, té un ritme suau i tranquil que enganxa i convida a escoltar. Les músiques d'aquest espai diari de reflexió i introspecció també contribueixen a crear una atmosfera d'intimitat compartida que ajuden a afrontar el que queda del dia amb més optimisme i relaxació. Us el recomano.