dissabte, 31 de maig del 2008

Castalla fa història a Can Barça

Malgrat la derrota (8-1), que en cap moment va reflectir el que es va veure sobre el terreny de joc, l'equip aleví de futbol sala de Castalla entrenat per Jesús Pérez i Toni Bernabeu va fer història ahir a la ciutat esportiva Joan Gamper del FC Barcelona.

Després de guanyar 35 partits consecutius -que l'han portat a proclamar-se campió de la Comunitat Valenciana en la seva categoria- ahir l'equip va caure derrotat davant els alevins del Barça en la fase prèvia de la final del Campionat d'Espanya aleví. Una derrota, que malgrat tot, es va viure com una festa a la graderia, doncs només els escollits són capaços d'arribar tant amunt com ho han fet Andrés, Pepe, Andrea, Angelo, Rafa, Jonathan, Ángel, Álex, Alfonso i Javier. El FS Castalla Ribeco juga avui en el mateix escenari contra l'Alfonso VI de Toledo. Molta sort!!

A nivell personal, el partit d'ahir ha estat un retrobament amb gent estimada, doncs amb l'expedició castelluda viatjaven diversos familiars i amics amb els quals vaig tenir oportunitat de xerrar durant una estona i prendre un colpet a l'hotel després de l'encontre. Fins aviat.

dijous, 29 de maig del 2008

Guerra de fogons?

Les declaracions del cuiner Santi Santamaria criticant l'ús d'additius industrials (pressumptament perillosos per a la salut) per part d'alguns dels seus col·legues de la nòmina Michelin ha aixecat una polseguera inusitada. Tant, que fins i tot alguns mitjans de comunicació han decidit prendre part descaradament per un bàndol o un altre: el bàndol Adrià o el bàndol Santamaria.

Les galtades entre els artistes dels fogons (no entraré aquí a discernir qui té o no raó) ha desfermat una autèntica guerra mediàtica. Si no fos així no s'enten com és possible que El Periódico li dediqués al tema, en la seva edició d'ahir (28 de maig), la notícia principal de portada, les dues pàgines del tema del dia i l'editorial. Tot per demostrar que Santamaria, el dit acusador, també ha pecat i ha emprat additius en una de les seves receptes. Tant important és aquesta notícia? NO. Al país o al món no va succeir res més important? SEGUR QUE SÍ.

Què motiva, doncs, un tractament informatiu preferent tant desmesurat? Al meu entendre, més que posar en evidencia al cuiner de Sant Celoni, el que fa El Periódico en la seva edició d'ahir és aprofitar l'avinentesa per colpejar amb ràbia les dues galtes del seu principal rival al quiosc: La Vanguardia. Pels que no ho sàpiguen, Santamaria és el cuiner de capçalera del grup Godó: és el protagonista d'algunes de les seves promocions comercials i signa articles i receptes al suplement dominical Magazine.

A que no endevineu quin cuiner ha estat el protagonista d'algunes promocions comercials d'El Periódico? A que no endevineu quin cuiner va rebre el premi El Periódico 2003 al Català de l'Any? Penseu malament i l'encertareu...

Per certificar que la guerra dels fogons és una autèntica guerra mediàtica, La Vanguardia contrataca avui amb altres dues pàgines per justificar, amb testimonis alinens, les tesis de Santamaria. El fil argumental de la informació són les declaracions de Félix Lobo, responsable de l'Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (Aesan) -organisme que depen del ministeri de Sanitat- assegurant que l'administració valora positivament que els cuiners informin al consumidors dels additius que utilitzen per elaborar les seves creacions culinàries: "Ésta es la politica que siempre ha defendido Aesan desde su creación", afirma Lobo, que també qualifica de "positiva i raonable" la proposta de Santamaria en aquest sentit.

El millor de tot plegat: la paròdia que li ha dedicat Polònia al tema.

dimarts, 20 de maig del 2008

Contra la violència de gènere

L'Asociación Prevención de Violencia de Género està a punt d'engegar la campanya Verano sin Violencia de Género que pretén estimular, mitjançant l'educació emocional, un canvi de comportament dels homes envers les seves víctimes (parelles, fills, entorn familiar...). La campanya té dues vessants, un anunci televisiu dirigit als homes que s'emetrà durant la celebració de l'Eurocopa de futbol que s'anomenarà El partido de tu vida, i un web on les dones implicades en casos de violència de gènere es podran informar sobre qüestions legals i psicològiques. El web (www.proyectoeducacionemocional.com) també donarà pautes perquè aquestes dones puguin sortir del cercle de la violència a través de l'educació emocional. La campanya compta amb la col·laboració dels presentadors de televisió Andreu Buenafuente i Patricia Conde.

divendres, 16 de maig del 2008

El nou film d'Allen

Aquesta setmana s'ha posat en marxa la 61 edició del festival de cinema de Cannes. Entre les novetats cinematogràfiques internacionals que es presentaran destaca la darrera pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, rodada a Barcelona l'any passat i protagonitzada por Penélope Cruz, Javier Bardem i Scarlett Johansson en els papers principals. El nou film del director novaiorquès es presenta fora de concurs. Aquí teniu un tast d'aquesta pel·lícula que aviat podrem veure a les sales de tot el país.


dijous, 15 de maig del 2008

Start Me Up

Start Me Up és una de les darreres cançons de la factoria Jagger-Richards (probablement la última) que ha ocupat llocs de privilegi a les llistes d'èxits internacionals. Aquest rock potent i avassallador, inclòs a l'àlbum Tatto You editat el 1981, és una de les peces que gairebé sempre està present al repertori de totes les gires mundials de The Rolling Stones.

A The Urban Jungle Tour, la gira que els va portar a Barcelona el juny de 1990 (van omplir l'Estadi Olímpic durant dos dies consecutius) era la cançó que obria l'espectacle, i mai millor dit. Encara se'm posen els pèls de gallina quan recordo aquella nit màgica de principis d'estiu. Era el primer cop que veia i escoltava als Stones en directe. Mare de Déu!! Quina posada en escena, quin so, quin control de la situació... Va ser fantàstic.

En el clip de vídeo que podeu veure i escoltar a continuació -extret de la filmació que va fer Tele 5 i posteriorment comercialitzada en un DVD- es poden veure -mentre sona la intro del Continental Drift- imatges de l'ambient de festa que es vivia a l'Estadi Olímpic abans de l'actuació, algunes imatges de la Barcelona de l'època (amb un mar de grues aixecant la vila olímpica), els Stones dirigint-se a l'escenari i l'apoteosi final: traca i l'Start Me Up ofegant els crits d'entusiasme de tots els que érem presents. Tot un luxe!


dimecres, 14 de maig del 2008

Postals de Vilassar de Mar / Racons 2

Sovint ens queixem de la brutícia dels nostres carrers i places i exigim solucions immediates. En canvi, ningú diu res de la brutícia dels camps, els camins i les rieres del poble, que també formen part del nostre patrimoni cultural i ambiental. Tenim un terme bastant mal endreçat. Sortir a passejar en bicicleta o caminar pels camins Vilassar vol dir trobar-te amb un munt de deixalles i ferralles que hom va abandonar un dia i que ningú recull. Alguns racons, fins i tot, semblen autèntics cementiris de vehicles clandestins.Us poso alguns exemples.

divendres, 9 de maig del 2008

Sort Mònica; til·la Manel

La presentadora i directora de l'informatiu La nit al dia, Mònica Terribas, ha estat nomenada aquesta mateixa setmana nova directora de TV3 pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Terribas, que substitueix en el càrrec Francesc Escribano, ha estat proposada per la nova directora general de l'ens, Rosa Cullell, que ha apostat, d'aquesta manera, per un perfil clarament periodístic en detriment d'un perfil gestor per governar la televisió pública catalana.

Terribas, professional de solvència acreditada, ha dirigit i presentat fins ara una de les apostes informatives més exitoses i rigoroses de TV3, La nit al dia. Valenta i desacomplexada, la nova directora de "la teva" s'enfronta a partir d'ara al repte professional més important de la seva carrera: dirigir amb encert TV3, que no és poc... Això la pot obligar a guardar en el calaix durant una bona temporada el carnet professional de periodista. M'explico. Crec que és obvi que dirigir una televisió, com qualsevol gran empresa pública o privada, no és el mateix que dirigir un programa informatiu, per ben fet i rigorós que sigui. No és el mateix dirigir un petit grup escollit de col·laboradors, que a centenars de treballadors (molts d'ells instal·lats en la rutina); i no és el mateix concentrar el teu esforç en fer un únic producte de qualitat que concentrar-lo en planificar una programació equilibrada, de qualitat i que agradi al major nombre possible de ciutadans. Per fer i aconseguir tot això, amb una visió periodística del món no n'hi ha prou. També calen dots de gestor i conèixer a fons el mercat audiovisual internacional.

Que consti que no poso en dubte la capacitat de Mònica Terribas per fer front a aquest gran repte. Dic tot això perquè no corren bons temps per a TV3, que acaba d'assolir els índex més baixos d'audiència de la seva història i que actualment sobreviu gràcies a Ventdelplà, Polònia i poca cosa més. La nova directora haurà de posar tota la carn a la graella si vol que TV3 torni a aixecar el vol. A més de bona gestió, haurà de posar una gran dosi d'imaginació si vol teixir una programació amb cara i ulls i posar ordre a nivell intern. Li desitjo tota la sort del món. Caràcter, tenacitat i visió de país no li'n falten.

És curiós. El nomenament de la Mònica Terribas com a directora de TV3 es produeix uns dies després dels desafortunats comentaris de l'ex alcalde de Mataró, el diputat socialista Manuel Mas, demanant el cap de la periodista (veure el meu anterior escrit Una lliçó de comportament democràtic). M'imagino l'enuig del polític en veure que la "crosta nacionalista" -com anomenen alguns polítics socialistes a determinats professionals de prestigi que treballen a TV3 i Catalunya Ràdio- no només no és eliminada de les emissores públiques de la Generalitat sinó que, a més, escala fins les posicions més elevades. Til·la Manel, molta til·la...

divendres, 2 de maig del 2008

Una lliçó de comportament democràtic

El llautó sectari i antidemocràtic de l'ex alcalde de Mataró i actual diputat al Congrés pel PSC Manuel Mas torna a lluir com en els seus millors temps. Si no el conegués i sabés de quin peu calça m'hauria quedat estupefacte després de llegir en el seu bloc personal que TV3 ha de rellevar a la Mònica Terribas per l'entrevista que li va fer aquesta periodista al president Montilla fa uns dies.

Segons Mas és intolerable que durant l'entrevista "mentre el President contestava, darrera d’ell apareixia i desapareixia la imatge de la cara de Zapatero com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules". És obvi que Mas no veu habitualment La nit al dia i veu fantasmes allà on no n'hi han, doncs el recurs d'incorporar imatges o personatges relacionats amb el tema o temes que la Terribas tracta amb l'entrevistat de torn l'utilitza en tots els programes, sense excepció. Jo vaig veure personalment l'entrevista en qüestió i no vaig observar cap intent de manipulació per part de la periodista com assegura l'ex alcalde de Mataró.

Durant l'entrevista van aparèixer imatges relacionades amb el transvasament de l'Ebre, amb la sequera, amb el traspàs de Rodalies, amb temes de finançament, i òbviament imatges del president Rodriguez Zapatero que té molt a dir sobre tots aquests temes i d'altres relacionats amb Catalunya. No vaig veure, en canvi -i la periodista podia haver-les inclòs legítimament-, imatges del senyor Montilla acompanyat dels seus actuals socis de govern darrera una pancarta encapçalant una manifestació antitrasvasament l'any 2002 i palesar, així, el seu canvi de posicionament respecte a aquest polèmic tema.

La veritat és que el senyor Manuel Mas mai no ha entès quina és la feina dels periodistes i quina és la seva funció social. Per això mai no ha tingut bones relacions amb ells. Ell, que ara reclama la màxima objectivitat a la televisió pública d'aquest país i qüestiona obertament la imparcialitat de molts dels seus professionals sovint, des dels càrrecs públics que ha ostentat (pagats generosament per tots els ciutadans), ha intentat coartar la independència i la llibertat d'expressió d'uns quants periodistes.

Per aquest motiu, als que sabem tot això i coneixem algunes de les seves actuacions, tampoc ens resulta extraordinari que el senyor Mas li pregunti al director de comunicació de Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, si tornarà a "portar el president al programa de la Terribas" i també si pensa demanar el cessament d'aquesta periodista. "Tenim tot el dret a fer-ho", assenyala l'ara diputat socialista en el seu bloc. Tota una lliçó de comportament democràtic.

Per cert, pels qui no estiguin molt avesats en batalletes politico-periodístiques, el senyor Bolaño es aquell que no fa massa va amenaçar al redactor en cap de política de La Vanguardia, Jordi Barbeta ("Te juro que no voy a parar hasta joderte" i "Vamos a ir por vosotros. Os vamos a hundir", li va etzibar, entre d'altres delicadeses) perquè al govern de la Generalitat no li va agradar una informació publicada per aquest rotatiu. Per cert, privat...

Espero llegir aviat en el bloc del senyor Mas que també demana el cap de Júlia Otero després de veure l'entrevista-massatge que ella i un grup de nens li van fer al senyor Montilla durant tres quarts d'hora en el darrer programa de No em ratllis! de TV3 emès aquesta mateixa setmana. Per què no riu més senyor president, amb el somriure tan maco que té? li va preguntar una nena amb tota la seva candidesa... Aquest deu ser el tipus de preguntes que cal fer-li a un president en una televisió pública, oi senyor Mas?

Probablement -si la paranoia i els tics autoritaris del senyor Mas continuen fent de les seves- també demanarà que cessi l'emissió del programa Polònia de la cadena pública catalana perquè fan massa conya amb les cabòries del president Montilla i el seu govern. Per cert, en aquest programa també fan conya d'un reguitzell de periodistes televisius com la mateixa Mònica Terribas, Pilar Rahola, Ramon Pellicer i Josep Cuní.