dilluns, 30 de juny de 2008

Luis Aragonés

Luis Aragonés marxa de la selecció espanyola de futbol per la porta gran, guanyant la anhelada Eurocopa. Me n'alegro per ell. Ha estat un home tossut i valent que ha portat les seves idees futbolístiques fins a les darreres conseqüències. Gràcies a això ha aconseguit conjuntar un bloc d'una gran qualitat futbolística, ambiciós i amb esperit guanyador que de ben segur continuarà donant alegries al aficionats.

El mèrit d'aquesta Eurocopa és tot d'ell. A més d'inventar-se un equip que juga molt bé al futbol, s'ha hagut d'enfrontar a la federació, als poders fàctics del futbol espanyol i a tota la premsa madrilenya que durant més de dos anys l'han matxacat contínuament perquè no portava a la selecció a Raúl i a Guti. Ha hagut de suportar una gran pressió de tots plegats però finalment el temps li ha donat la raó i ha demostrat a tothom que la seva aposta per jugadors joves i amb talent com Torres, Villa, Iniesta, Casillas o Marchena és l'aposta de l'èxit i del futur.

Per cert, la selecció que ha guanyat aquesta Eurocopa és, probablement, la selecció amb menys jugadors madridistes de tota la història. Tot un símptoma. Felicitats Luis!!

diumenge, 29 de juny de 2008

La lengua común

Ja tornen a marejar la perdiu amb el tema de la llengua. Ara són els signants del Manifiesto por la lengua común, encapçalats per l'inefable Fernando Savater i un grapat d'intelectuals, periodistes i artistes, els que proposen que el Parlament espanyol prengui mesures urgents -"una normativa legal de rango adecuado", diuen- per defensar l'ús del castellà a les comunitats que tenen una altra llengua pròpia, no sigui que els ciutadans s'oblidin de parlar-lo.

A la iniciativa, com no podia ser d'altra manera s'han adherit ràpidament el diari El Mundo, l'ABC, Tele 5, Telemadrid, el PP i molts ciutadans a títol particular -majoritàriament de comunitats no bilingues, tot siga dit- als quals els hi han fet creure que el castellà es troba en perill d'extinció a Catalunya, Galícia, el País Basc, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. Els signants d'aquest manifest, o no coneixen en quin país viuen o realment intenten manipular l'opinió pública de forma descarada, perquè qualsevol persona que es passegi per les comunitats esmentades pot comprovar sense esforços que el castellà gaudeix de molt bona salut. És la llengua que prevaleix al carrer, als mitjans de comunicació, a les cartes dels restaurants, als jutjats, als bars, al comerç, al cinema, al teatre... Davant d'això encara es pot dir que el castellà està amenaçat? En tot cas, diria jo, son les llengües autòctones d'aquests territoris les que cal continuar protegint si no volem ser colonitzats definitivament pel castellà. Una llengua, per cert, que admiro i utilitzo habitualment.

Diuen els signants del manifest que "son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüisticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas". Doncs bé, si això és així, deu voler dir que un catalanoparlant pot demanar a Sevilla o a Zamora ser educat en la seva llengua materna, oi? Però no, no és així, tots ho sabem. I la Constitució espanyola ho deixa ben clar quan en el seu article 3 diu textualment: "el castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla". Això no ho diu de cap altra llengua espanyola com el català, el basc o el gallec. Per tant, la mateixa Constitució imposa clarament un criteri territorial, no individual con diuen els del Manifiesto, per a l'ús de la llengua castellana.

Savater i companyia ens volen fer creure que la normalització lingüística portada a terme a Catalunya "es un atropello", quan és evident que no és així. Lleis com la d'immersió lingüística promulgada en l'època dels governs de Jordi Pujol han evitat la creació de dos comunitats enfrontades per raó de la llengua. Fou una llei positiva i integradora que ha permès que tots el ciutadans entenguin la llengua pròpia i parlin i escriguin correctament el castellà.

Gràcies a aquesta llei el bilingüisme es practica amb total normalitat a casa nostra, però també gràcies a l'interès i esforç de molts ciutadans que, com el president José Montilla prediquen amb l'exemple (tot i ser el castellà la seva llengua materna) i han entès perfectament que la llengua que més protecció necessita és la pròpia del país i no la oficial castellana. D'això n'haurien de prendre bona nota alguns polítics com el president de la Generalitat Valenciana, el popular Francisco Camps, que com ja va fer el seu predecessor en el càrrec Eduardo Zaplana sempre ha mostrat un menyspreu absolut envers la llengua pròpia del territori que governa. Només cal escoltar quin idioma utilitza en tots els actes i compareixences públiques en que intervé. I el mateix fan la immensa majoria (amb comptades excepcions) dels consellers i conselleres del seu govern. Si
no fos perquè als pobles (amb dificultats) i a l'escola encara el mantenen viu, el valencià restaria aniquilat per sempre. Algú pot afirmar seriosament que el castellà corre perill a València o Alacant?

El manifest també afirma que "contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia". Aquesta sí que és bona!! Ara resultarà que protegir el castellà contribueix a que Espanya sigui un país més democràtic i que preservar les llengües no castellanes pot posar en perill la democràcia i la convivència. Arribats a aquest punt caldria recordar que l'etapa més llarga de convivència i llibertat del nostre país i el període més brillant de desenvolupament econòmic, social i polític ha coincidit amb el desplegament de l'estat de les autonomies. Unes autonomies, per cert, on conviuen diferents realitats socials, culturals i lingüístiques.

Això mateix passa a Suïssa (on parlen alemany, francès i italià), a Suècia (on parlen suec, finés i lapó), a Bèlgica (on parlen francès, alemany i flamenc) i a Àustria (on parlen alemany, croat, eslovè i hongarès), per citar alguns exemples propers. En cap d'aquests països, que jo sàpiga, ningú qüestiona la democràcia pel fet de no tenir una llengua comuna i universal per a tot el territori. És evident que a molta gent li costa acceptar la realitat plurilingüística d'Espanya i tot el que això comporta.

dissabte, 28 de juny de 2008

Grotesc

Em sembla genial la fotografia de Fernando Bustamante (AP) apareguda recentment a diversos mitjans de comunicació que mostra el moment de la trobada de José Maria Aznar i Mariano Rajoy durant la segona jornada del Congrés de València del Partit Popular. Mentre fan una encaixada de mans, l'ex-president del govern i antic líder del PP, deixa anar una riallada forçada i grotesca davant el somriure de circumstàncies d'en Rajoy, que encara tenia molt present el gest de menyspreu que Aznar li va assestar el dia abans en arribar ostentosament tard al saló on es celebrava el congrés.

A la imatge també es pot apreciar clarament el nou look del marit d'Anna Botella: mitja melena negra, molt cuidada, sense rastre de canes; bigot retallat al màxim, farcit de canes; camisa descordada i sense corbata... La imatge del triomfador vaja, l'estereotip del petit heroi domèstic que està de volta de tot i de tots, i que es troba per sobre del bé i del mal. Aquest clixé de tipus sobrat encaixa perfectament amb el paper de petit Napoleó (Foix dixit) que ara vol jugar, on sense abandonar del tot l'escenari públic (tot i la seva hipotètica jubilació política) pretén influir tant com pot sobre les decisions dels que l'han succeït.

dissabte, 21 de juny de 2008

Camins

Camins és la peça que obre l'àlbum Plou i fa sol (2001), darrer disc d'estudi del grup català Sopa de Cabra on despleguen molta categoria i talent. Camins té una lletra compromesa i valenta, de gran qualitat. No és la única però. Plou i fa sol és un disc ple de molt bones cançons, i on no només canta en Gerard Quintana: Josep Thió i Ninyín Cardona també es destapen. D'aquest treball de comiat dels Sopa, que va servir per fer una gira per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, també destaca el tema Els teus somnis, que va ser escollida millor cançó de l'any pel públic.


divendres, 20 de juny de 2008

Blocs muts

Tres dels nou candidats que van concórrer a les eleccions municipals de Vilassar de Mar celebrades fa poc més d'un any (Quim Ferrer de CiU, Jos Petit del PSC i Damià del Clot d'ERC) van obrir un bloc personal en començar la campanya per acostar-se una mica més, encara que virtualment, als seus conciutadans. Mitjançant aquests blocs, els candidats van donar un pas endavant en la utilització d'Internet com a eina de comunicació i interacció amb els seus votants potencials, van poder expressar les seves propostes i idees per millorar la política i l'acció municipal, i van poder copsar de primera mà les inquietuds i els temes que més preocupen als vilassarencs.

Un cop passades les eleccions, les bones intencions del principi s'han diluït com el sucre. La màgia de la xarxa s'ha acabat. Quim Ferrer, va començar molt fort amb el seu bloc http://quimferrer.blogspot.com/, actualitzant-lo constantment i assolint un gran index de participació dels seus lectors virtuals. Un cop conquerida l'alcaldia per majoria absoluta va decidir que el seu bloc ja no el pot llegir tothom. Ara cal ser un lector convidat per poder accedir al pensament i les reflexions de l'alcalde i conèixer com afronta des del poder la resolució dels nostres problemes. Abans ens explicava què volia fer, quan i com, a la cara. Ara només uns quants privilegiats tenen accés a les cabòries del nostre batlle.

El candidat socialista, en Jos Petit, és l'únic dels tres que manté actiu per a tots els públics el seu quadern virtual http://jospetit.blogspot.com/. Tot
i que s'agraeix l'esforç, el cert és que publica poc i de forma molt irregular. En el que portem d'any només ha penjat dos articles, un per justificar la prudència dels socialistes locals davant l'increment d'impostos perpetrada pel nou govern i l'altre per criticar la supressió del servei de recollida d'escombreries porta a porta que han portat a terme els convergents. El bloc d'en Petit té una particularitat: és el que més ens acosta al personatge. És el més humà i personal de tots. De la seva lectura sabem que és un enamorat de l'esport, especialment de l'atletisme i el bàsquet, i un fan de Corto Maltés.

Damià del Clot, el representant d'ERC, va ser el més matiner dels tres en obrir bloc a Internet, però a l'hora de fer-ho va decidir no acceptar la participació dels lectors, és a dir, els seus comentaris. Amb aquesta decisió el candidat republicà va renunciar voluntàriament, com ara ho ha fet en Ferrer, a l'element més important que ofereix l'eina: la participació i debat amb la gent que està desitjosa de saber com pensa i com actuarà davant determinades situacions. Val a dir que el darrer comentari de del Clot en el seu bloc http://blocs.esquerra.cat/damiadelclot/ data del 8 de maig de 2007, així que no sé realment per què es va prendre la molèstia de posar-lo en marxa, doncs és evident que no creu en aquesta nova eina de comunicació. Pur electoralisme...

La resta de candidats que van concórrer a les eleccions municipals sota les sigles d'IC-V, PPC, EUiA, CUP, GAMP i C's no van optar pel bloc personal tot i que alguns, com el popular Abraham Cobo, tenen una petita representació als webs dels seus partits.

Curiosament José Vargas, candidat d'Iniciativa a les llistes de Vilassar durant molts anys, és el polític local més prolífic. El seu bloc, inaugurat el 14 de juliol de l'any passat, registra 25 entrades d'un alt contingut polític. Com en els seus bons temps de regidor, Vargas utilitza el seu bloc personal http://vargasjose.blogspot.com/ per fustigar al govern municipal de CiU, reproduir cartes i preguntes que formula a l'alcalde i regidors, i comentar altres temes de l'actualitat local. Cal doncs, reconèixer el seu esforç i dedicació. Altres n'haurien de prendre nota.

dilluns, 9 de juny de 2008

La fe d'en Baltasar

Des que el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, li va demanar a la verge de Montserrat que fes alguna cosa per acabar amb la sequera que pateix Catalunya no ha deixat de ploure. Com hom sap, durant els funerals de l'abat emèrit de Montserrat Cassià Maria Just celebrats el passat mes d'abril, el conseller Baltasar -com ell mateix ha reconegut públicament- li va dir a la Moreneta: "ja saps que sóc agnòstic, però si pots fer-hi alguna cosa, fes-la". Després de la demostració de poder que ha fet la verge per antonomàsia dels catalans durant el darrrer mes i mig, n'estic segur que el conseller ecosocialista ja no és agnòstic, creu en els miracles, combrega fervorosament amb la fe catòlica i ha fet promesa de pujar agenollat a Montserrat cada sis mesos.
Recórrer a instàncies divines per aconseguir que plogui deu ser l'única cosa que darrerament li ha donat bons resultats al conseller, que ha encadenat pífies i despropòsits en tot l'afer de la sequera, ha mentit en seu parlamentària i, miraculosament, continua al front d'un departament que viu i propaga desconcert a dojo. Avui blanc, demà negre; avui faig el transvasament del Segre, demà no; avui faig el de l'Ebre, demà potser sí, si em deixen; avui porto aigua en vaixells cisterna, demà els deixo a port; avui faig captacions puntuals d'aigua, demà no; avui inicio les obres de la canonada d'aigua, demà les aturo; avui deixo omplir piscines, demà ordeno buidar-les; avui es pot regar la gespa, demà ho prohibeixo; avui construeixo dessaladores, demà ja veurem; avui activo el decret de la sequera, demà el derogo...

La incompetència del conseller i per extensió del govern de la Generalitat pel que fa a la sequera és de l'alçada d'un campanar. Mai a la vida s'havia fet tant el ridícul en un tema tant cabdal pel país. Sort de la verge i les pluges miraculoses, que en poc més de trenta dies han omplert els embassaments de la conca Ter-Llobregat fins al 44%, un 14% més que a la primera quinzena d'abril. Si no arribem a tenir el maig més plujós dels darrers cinquanta anys ja veig al visionari Baltasar anunciant una captació interestel·lar d'aigua de la Lluna.

I parlant d'una altra Lluna, la Lluna Baltasar. Acabo de llegir que a la filla del conseller de Medi Ambient, que treballa com adjunta a l'Oficina de Comunicació del Departament de Presidència, li acaben de pujar el sou. A partir d'ara cobrarà 14.000 euros més a l'any (més de 1.000 euros mensuals). Informar sobre els desencerts continuats del seu pare l'han catapultada a l'èxit!

Ridao, espero amb impaciència que facis pública (com ho vas fer quan manava CiU) la llista de càrrecs de confiança (i de familiars dels polítics del PSC, d'ERC i d'ICV) que treballen pel govern del Tripartit.