dilluns, 22 de desembre de 2008

Bon Nadal

"L'esperit de Jesús s'havia refugiat en un racó petitíssim i calent del seu cos, allà endins, en aquell laberint fosc on habita allò que som, allò misteriós que en ell era ja a la porta del que no som.

Però ara venien a destorbar-lo. Per què cantaven a la seua vora molts, molta gent, i no el deixaven gaudir d'aquella dolça son? Encenien llum en el Portal! Venien a veure'l! Que bé! Ara sabrien que, malgrat la seua corpenta i el seu coratge, ell era molt petit i dormia. Quant de temps que no s'havia lliurat a manifestar-se com allò que era de veres, com un infant! És clar... ell era Jesús... i dormia plàcidament... i, a més, naixia en aquesta mateixa nit, com deia aquell d'allà avall. Veia una llum clara i una cara blanquinosa d'home vell i cansat de les maldats del món. Ell, Jesús, li tocava la barba, llarga i blanca com la d'un patriarca; i una dona jove i bella el mirava de molt prop, tota compassiva i maternal.

Jesús, Jesús, li deien en veu baixa.

No va saber res més".

"Viatge de Nadal" (fragment).
Enric Valor (1962).



What a wonderful world/ Louis Armstrong

dimarts, 16 de desembre de 2008

Ernest Lluch opina

L'Ajuntament de Vilassar de Mar i la Fundació Ernest Lluch acaben de publicar el vuitè volum de la col·lecció Ernest Lluch opina que recull una selecció d'articles d'opinió publicats a La Vanguardia pel malaguanyat polític socialista assassinat per ETA el 21 de novembre de l'any 2000.

Aquest nou volum aplega quinze articles publicats al rotatiu barceloní entre els anys 1994 i 2000 que reflecteixen perfectament el tarannà i el pensament de Lluch en alguns dels àmbits que més l'apassionaven: la política, l'economia, la història, la música i el Barça, sempre el Barça. El llibre està prologat per l'arquitecte Oriol Bohigas, president de l'Ateneu Barcelonès.

Alguns d'aquests articles mantenen totalment la seva vigència i actualitat, sobretot quan el polític vilassarenc es capbussa en el tema del finançament de Catalunya i les balances fiscals o quan escriu sobre el federalisme, el nacionalisme o sobre la igualtat d'oportunitats del català i el castellà a casa nostra. Diu Lluch en un d'aquests articles: "Escribir es decir lo que se piensa más allá de lo que se está "obligado" a pensar. Es dar tu opinión yendo al fondo de lo que te parece cierto sin tener en cuenta el qué dirán". I així ho va fer fins el final dels seus dies.

dijous, 11 de desembre de 2008

Postals del Priorat







Bellesa publicitària

En els temps que corren sorprèn visionar un anunci que no rendeix culte a la vulgaritat. Aquest però, ho aconsegueix. Miracle! Imaginació i bellesa inunden -mai millor dit, la pantalla. Una rara avis dins el panorama publicitari internacional. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, els creatius no ens han tractat com els idiotes que es pensen que som (ho som de veritat?). Felicitats a qui correspongui.

video

dimecres, 10 de desembre de 2008

Schuster forever

Una setmana. Això és el que ha trigat el Madrid per cessar en Schuster des que vaig demanar des d'aquest bloc que no ho fessin per res del món. Amb la bona feina que estava portant a terme aquest home, quina mala sort...

Després de mesos i mesos de ficar la pota, portar l'equip a l'abisme i enfrontar-se amb els periodistes al final la casa blanca ha decidit allò que els culés no volíem. Només ha fet falta que el ros alemany anomenés la bèstia, és a dir, l'enemic blaugrana, per acabar precipitant els esdeveniments. Reconèixer en públic que el Barça juga bé i que ells faran el que podran el proper dissabte ha estat suficient per trencar el contracte. En el fons, em temo, és el que anava buscant Schuster des de fa setmanes davant la seva incapacitat per remuntar la situació: que el fessin fora de forma fulminant i marxar cap a casa seva amb les butxaques plenes de milions. No li ha sortit mal la jugada.

Llàstima. Ara que jo i uns quants més anàvem a fundar el seu club de fans...

El burro català

Els de Can Esquerra han tornat a encendre la polèmica. Aquesta vegada ha estat el diputat Joan Tardà, que mitinejant als cadells del partit amb motiu de la diada de la Constitució els va deixar anar -davant d'un taüt en flames que simbolitzava l'actual carta magna- que el Tribunal Constitucional "és un òrgan corrupte". La festa va acabar, per acabar-ho d'adobar, amb el crit "visca la República i que mori el Borbó".

Tenen raó els d'ERC quan diuen que les paraules de Tardà les empara la llibertat d'expressió. I tant. Ara bé, crec que per defensar les seves idees un diputat no ha de recórrer a l'exabrupte fàcil. Per encendre els ànims de les joventuts republicanes no calia encendre també -un cop més- l'odi de mitja Espanya contra Catalunya, els catalans i el seu govern.

L'actitud de Tardà denota irresponsabilitat, mala pràctica política i una clara manca d'educació. Un polític, a més, ha de tenir allò que en diuen "visió política", cosa que a la majoria de dirigents d'Esquerra els hi manca. Això comporta preveure la repercussió que poden tenir determinades manifestacions o actuacions. No es pot anar per la vida practicant el frikisme polític i fent el burro -català, es clar- cada dia i després queixar-te de les campanyes mediàtiques que organitza a les "espanyes" la dreta cavernària.

Per justificar tanta imbecil·litat, des del partit independentista argumenten que cridar "que mori el Borbó" no vol dir que desitgin la mort física del Rei, sinó que el seu crit és una defensa, encertada o no, de la República. Gràcies per l'aclariment senyors... Algú creu realment que un partit amb responsabilitats de govern pot assumir aquest discurs en ple segle XXI?

dijous, 4 de desembre de 2008

L'idioma basc

Encertat reportatge (?) en clau còmica de la televisió autonòmica basca, l'ETB, sobre l'autèntic idioma que parlen habitualment els habitants del País Basc al carrer. Qui hagi estat alguna vegada per aquelles terres comprovarà que els autors del vídeo no van desencaminats del tot. No hi ha res millor que riure's d'un mateix. I ells ho fan. Un somriure, si us plau...

video