dimarts, 29 de juny del 2010

Acatar?

Hem d'acatar una sentència que menysprea l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya per àmplia majoria?

Hem d'acatar una sentència que menysprea l'Estatut aprovat per les Corts Generals espanyoles?

Hem d'acatar una sentència que menysprea la voluntat majoritària del poble català expressada lliurement en un referèndum vinculant?

Hem d'acatar una sentència que anul·la el dret a decidir del poble de Catalunya expressat a les urnes?

Hem d'acatar una sentència d'un tribunal caducat, polititzat i desprestigiat que no té cap legitimitat?

Hem d'acatar una sentència que dinamita i fa miques el pacte constitucional de 1978?

Hem d'acatar una sentència que nega validesa jurídica al terme "nació" que apareix en el preàmbul de l'Estatut?

Hem d'acatar una sentència que diu que el català no és la llengua d'ús preferent (és la pròpia de Catalunya!) a les administracions públiques i mitjans de comunicació públics del país?

Hem d'acatar una sentència que retalla àmpliament les competències en matèria de justícia, immigració i administració territorial (vegueries)?

Hem d'acatar una sentència que rebutja que el Síndic de Greuges supervisi amb caràcter exclusiu l'activitat de la Generalitat?

Hem d'acatar una sentència que declara inconstitucional que totes les comunitats autònomes han de fer un esforç "similar" pel que fa als serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar (és a dir, evitar que sempre acabin pagant els mateixos)?

Hem d'acatar...

divendres, 25 de juny del 2010

Sensacionalisme macabre

Feia temps que no llegia en un mitjà de comunicació un article tant tendenciós, innecessari i manipulador com el que publica avui El Periódico de Catalunya referit a la tragèdia de Castelldefels. Sota el títol de "Les incògnites de l'accident", aquest diari es lliura gratuitament al sensacionalisme macabre més execrable. No hi ha dret. Aquesta "brillant" peça periodística planteja 10 interrogants morbosos que de ben segur encendran innecessariament els ànims i el dolor dels familiars de totes les persones que van morir arronsades per un tren la nit de la revetlla de Sant Joan quan creuaven imprudentment les vies de l'estació.

Pas subterrani (i ascensor) accesible i senyalitzat a l'estació de Castelldefels

No es poden buscar tres peus al gat especulant sobre si les sortides estaven ben senyalitzades, sobre si la il·luminació de les andanes era l'adequada o sobre si el tren circulava a la velocitat recomanada en el moment de l'accident. Sincerament, plantejar aquestes incògnites és indecent. Els que som usuaris habituals dels trens de rodalia sabem que la megafonia de les estacions repeteix fins a la sacietat que està prohibit creuar els vies. A les andanes també hi han senyals de prohibició. Tothom sap que creuar les vies és molt perillós. Tothom sap que qui ho fa comet una greu imprudència. Tothom sap que de les estacions se surt per les sortides habilitades a tal efecte (passos subterranis, ascensors...). Llavors, on rau el problema, de què estem parlant?

Hi ha molts accidents que es poden evitar, tant en l'àmbit laboral com a l'esbarjo. Només cal prendre les mesures de seguretat adequades. El cas que ens ocupa no és una excepció. És molt dur dir-ho, però els únics culpables del que va succeir a l'estació de Castelldefels són les víctimes. El seu menyspreu per la vida, la seva irrresponsabilitat creuant les vies i la seva impaciència per començar abans que ningú la festa a la platja són la única clau per entendre la tragèdia. La resta són especulacions barates i tendencioses que no tenen cap sentit.

A Vilassar de Mar aquests dies ens trobem de festa major. Com cada any per Sant Joan, molts dels actes festius es celebren a la platja. Concerts musicals, sardinades, focs d'artifici i moltes d'altres activitats congreguen a la sorra a milers i milers de persones que per arribar o marxar de la platja han de superar l'escull de la carretera N-II i les vies del tren. Els passos subterranis són l'única opció que tenen (tenim) per gaudir de la festa amb seguretat. I la paciència, que és la millor consellera quan hi han grans congregacions de persones (els passos no sempre engoleixen els fluxos de gent amb la rapidesa que ens agradaria). A Vilassar sabem que creuar la carretera i les vies del tren pot tenir conseqüències funestes. Qualsevol amb una mica de seny ho sap. A Castelldefels segur que també ho saben. Els periodistes que escriuen segons quins articles també ho haurien de saber.

divendres, 18 de juny del 2010

Premis Blocs Catalunya

Amics i seguidors del bloc. Ja s'ha obert el periode de votacions per triar els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2010. Entre els candidats (600 blocs repartits en 10 categories) hi ha el bloc que esteu llegint, "El bloc de Josep Bernabeu", que opta al premi en la categoria de blocs personals.
Si ho considereu oportú podeu votar-lo. Només heu de clicar sobre aquest enllaç i votar.

Salutacions cordials a tots i a totes.

dijous, 17 de juny del 2010

Comissions d'investigació

"Las comisiones de investigación, lo dice el Tribunal Constitucional, la ley, el reglamento de la Cámara catalana y el reglamento del Congreso, tienen como finalidad averiguar responsabilidades políticas de los miembros del Gobierno". David Martínez Madero, Cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i fiscal dixit.

Si hem de creure al senyor Madero, i sembla que no hi han raons objectives per no fer-ho, hem de concloure que les comissions d'investigació no es creen per investigar l'oposició, sinó el govern, oi?

Llavors, per què el Parlament investiga el cas Millet-Palau de la Música? Potser per vincular el cap de l'oposició, l'Artur Mas, amb Fèlix el delinqüent i intentar frenar el canvi polític que pronostiquen totes les enquestes? No, no pot ser. El Tripartit no és capaç d'orquestrar una jugada tant barroera, oi que no?

Us recomano la lectura d'un article "clarificador" sobre aquest tema, que ha publicat avui en Francesc-Marc Álvaro al diari electrònic El singular digital. No té res que desdigui. Segons el columnista, l'error dels estrategs del PSC recolzant aquesta comissió d'investigació promoguda per ERC i ICV "serà estudiat a les facultats de Ciència Política d’arreu del món". Que s'ho facin mirar...

dimecres, 16 de juny del 2010

Catalunya rebutja els vels integrals

Els vels integrals no són benvinguts a Catalunya. Una enquesta que publica avui El Periódico així ho certifica. La societat catalana no veu amb bons ulls l'ús del burka i el niqab. El 78% el prohibiria -com ja han decidit Lleida, El Vendrell, Tarragona i Barcelona- als edificis i instal·lacions públiques. El més cridaner de l'enquesta però, és que 7 de cada 10 catalans també el prohibirien al carrer, a la via pública. I altra dada important, l'oposició a aquesta indumentaria opressora s'imposa entre els partidaris de tots els partits. Tant els votants d'esquerres com els de dretes coincideixen a l'hora d'assenyalar que prohibir els vels integrals és un pas endavant a favor de l'alliberament de les dones.

Aquests resultats són molt significatius. D'entrada, tomben i deixen sense arguments a tots aquells bonistes multiculturalistes que creuen que vetar l'ús d'aquests sacs ambulants són mesures xenòfobes i d'extrema dreta. Fins i tots els votants d'ERC i d'ICV (partits que oficialment no recolzen el veto al burka) opinen que la prohibició és positiva. En segon lloc evidencien una cosa molt important: la societat diu clarament, sense ambigüitats, què és admissible i ben rebut i què no ho és.

L'enquesta d'El Periódico també posa de manifest que les idees, principis i valors de les societats democràtiques, són incompatibles amb els radicalismes i els fonamentalismes islamites i també amb els seus símbols més evidents entre nosaltres: els vels integrals, que condemnen a les dones a viure tota la vida en una presó de tela, privades de tota identitat i llibertat. Hem de legitimar a casa nostra a tots aquests extremistes? L'enquesta diu un no rotund a aquesta possibilitat. Per tant els partits polítics, tots els partits polítics, han de començar a agafar el bou per les banyes, posicionar-se clarament i dictar les normes necessàries abans de que sigui massa tard, abans de que la dimensió del problema el faci irresoluble o es generin conflictes socials.

Enfront els que opinen que la prohibició del burka i el niqab pot atemptar contra la llibertat individual de les dones l'enquesta també deixa clar que no. Tot el contrari, és un alliberament per a les dones que els porten. Els temps dels esclavatges estan superats des de fa moltes dècades. Com deia fa pocs dies Marçal Sintes, no és presentable especular amb que potser algunes d'aquestes dones hi estan d'acord en anar vestides així. Oi que no toleraríem la compra-venda d'esclaus encara que l'eventual esclau hi estigués d'acord? es preguntava en un article aquest periodista i professor de comunicació.

Ara només cal esperar que l'onada de rebuig als vels integrals arribi al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. No té sentit que les mesures anti-burka només tinguin validesa en l'àmbit municipal. El veto a aquesta indumentaria és una qüestió supramunicipal, de país. Cal una regulació general, com s'ha fet a França. El Govern central espanyol va anunciar ahir, per boca del ministre de Justícia, Francisco Caamaño, que també vol prohibir el vel integral islàmic als edificis públics. És un primer pas. Ara bé, crec que el govern s'equivoca totalment si aquesta prohibició es vol emmarcar -com va dir el ministre- dins l'àmbit de la llei de llibertat religiosa. Els vels integrals no són un tema religiós, són un tema de dignitat de la dona, d'igualtat i de valor democràtic.

Simpsons Abbey Road

dilluns, 7 de juny del 2010

Teleescombreria política

Espero que la consellera de Salut, Marina Geli, o en el seu defecte el govern de la Generalitat, emprengui aviat accions legals contra el programa El gato al agua de Intereconomía TV que modera el "periodista" Antonio Jiménez. Ho ha de fer per una qüestió de respecte i dignitat.

En aquest programa un altre "periodista", si així se'l pot denominar, va insultar greument la consellera amb motiu d'haver posat en marxa recentment el portal Sexe joves que neix amb l'objectiu d'orientar als joves en els seves primeres experiències sexuals. L'individu en qüestió, un fatxa declarat fill d'un escriptor falangista, va qualificar la consellera (segurament sense haver-se dignat a mirar el contingut de la web) de "guarra", "puerca" i "zorra" i de fabricar degenerats.

En democràcia totes les opinions són respectables, faltaria més. El que no és admissible és que per defensar una opinió s'hagi de recórrer a l'insult i la desqualificació personal. En aquest cas, a més, el moderador és tant culpable o més que l'individu que va proferir els insults, doncs ni el va tallar d'immediat, ni li va exigir que es disculpés, ni el va expulsar del plató, com hauria passat en qualsevol programa seriós.



D'un temps ençà la teleescombreria està envaint totalment la programació de la majoria de canals, sobretot privats. Al principi semblava que aquesta malaltia només afectava als programes dedicats als temes del cor i a les tafaneries relacionades amb suposats "famosos". Ara la teleescombreria també ha envaït el debat polític. Només cal fer una mica de zapping per trobar-te a un munt d'individus i individues que han convertit l'anàlisi de l'actualitat política en un espectacle frívol i obscè on impera la llei de l'exabrupte, la desqualificació, l'insult, la conya perversa i la grolleria. El seny, la raó, i la discussió amb arguments han estat substituïts pel vòmit i la diarrea mental sense que ningú hi posi fre.

Espanya necessita amb urgència un organisme que reguli i penalitzi tots aquests excessos. Crec que el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) és un possible model a seguir. El CAC, amb tots els seus defectes, és l'autoritat independent que regula la comunicació audiovisual del nostre país. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats, i garantir la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, el pluralisme, la neutralitat i l'honestedat informatives i la lliure concurrència al sector.

dimecres, 2 de juny del 2010

Burka i dignitat (2)

Un bon grapat de ciutats catalanes estan a punt d'imitar a Lleida en la seva decisió -adoptada fa pocs dies- de prohibir l'ús de vels integrals (burka i niqab) en tots els equipaments públics municipals de la ciutat. Tarragona, El Vendrell, Reus, Tàrrega, Cervera i Cunit es troben en aquest moment estudiant si s'afegeixen a la iniciativa de prohibir l'ús d'una vestimenta que atempta clarament contra la dignitat de les dones i viola el principi d'igualtat entre homes i dones que recull la Constitució. Judith Alberich, alcaldessa de Cunit i senadora, també presentarà aquesta proposta al Senat per iniciar una tramitació de més ampli abast territorial.

La iniciativa compta -en la majoria dels casos- amb el recolzament de CiU i PSC, tot i que a Lleida també s'hi van afegir el grup municipal del PP i un d'independent. De moment aquesta proposta no compta amb el suport d'ICV i d'ERC. Segons aquests grups, que tant presumeixen de progressisme, implementar aquesta prohibició és una mesura "innecessària, inoportuna i contraproduent". Tant innecessari, inoportú i contraproduent és evitar que als nostres carrers proliferi l'existència de dones presoneres darrere un vel o una reixa, amputades de tota vida social i privades de tota identitat? Aquesta sí que és bona! El progressisme multiculturalista de bona part de l'esquerra espanyola no té remei. Molt parlar de dignitat, de llibertat i d'igualtat de la dona, però a l'hora de la veritat res de res.