dimecres, 30 de maig de 2012

Querelles ultres contra Rato, Blesa i MAFO

El jutjat d'instrucció número 21 de Madrid va admetre ahir a tràmit una querella contra el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (que avui ha anunciat que dimiteix i en compareixença pública ha reconegut que el govern del PP l'ha obligat a callar sobre el tema Bankia), i contra els ex presidents de Bankia Rodrigo Rato i Caja Madrid Miguel Blesa, entre altres directius d'aquestes dues entitats financeres i de les caixes que hi formen part del Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia. 

El governador MAFO avui, durant la seva darrera compareixença
La querella, presentada pel col·lectiu Manos Limpias -una associació molt marcada ideològicament (el seu cap visible, Miguel Bernad és un ultradretà reconegut) que té en el punt de mira des de fa uns quants anys el jutge Baltasar Garzón-, apunta que el governador del Banc d'Espanya podria haver comès un delicte d'imprudència greu per mala supervisió d'entitats financeres, mentre que acusa els antics responsables de Bankia-BFA de delicte societari i falsedat en document mercantil.

D'altra banda, la portaveu d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD), Rosa Díez, ha anunciat que la seva formació política també portarà als tribunals els gestors de Bankia i als qui els van nomenar perquè es puguin depurar responsabilitats penals per la situació a què ha arribat l'entitat financera. Per la seva part, la Confederación Intersindical de Cajas (CIC) també ha denunciat davant la fiscalia Fernández Ordóñez (també conegut com a MAFO), el seu antecessor en el càrrec Jaime Caruana i els directius de les caixes intervingudes com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació per omissió i com a responsables de la nefasta situació en que es troba Bankia-BFA.

Ja ho veieu, què trist. Al final han sigut la ultradreta, un partit ultraespanyolista ranci (tot i que ells diuen que ideològicament són progresistes i de centre) que proposa jacobinitzar l'Estat, i un sindicat clarament corporativista, els primers que han exigit responsabilitats penals contra els presumptes delinqüents de coll blanc que han provocat el més gran forat financer dels darrers anys. 

Mentre, els que haurien d'haver actuat d'immediat, d'ofici, com la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia de Delictes Econòmics, la Fiscalia Anticorrupció i la Comisió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), continuen en els llimbs sense moure un dit per esclarir tots els fets i determinar si l'actuació de Rato, Blesa, Fernández Ordóñez i companyia és constitutiva de delicte o no. Compte, i si ho acaben fent -com ja s'està demostrant-, sempre és i serà a instàncies de tercers, no per iniciativa pròpia, com correspondria en un estat de dret atès la gravetat de la situació.

I si el paper de les diferents fiscalies esmentades és, per no emprar epítets més forts, mesquí, roí i antidemocràtic, què dir del paperot vomitiu i impresentable dels principals líders polítics en tot aquest afer. Rajoy -que compareix davant la premsa com a president del govern d'Espanya a la seu del PP i no a la Moncloa, torna a mentir i enganyar com si tots plegats fóssim imbècils i provoca en pocs minuts que la prima de risc espanyola trenqui la barrera del so- i Rubalcaba són incapaços de posar-se d'acord, perquè no volen o no els interessa, que es formi una comissió d’investigació parlamentaria que aclareixi el què ha passat. Segurament no ho fan, com diu en Lluís Foix, perquè no en quedarien ben parats, perquè els líders polítics haurien de comparèixer personalment per donar explicacions pel nomenament de persones que no entenien de banca i només eren als consells d'administració de les caixes com a afavorits pels partits. I que consti, com ja vaig indicar en un altre post, que no hi crec en aquestes comissions, el que cal és exigir responsabilitats penals, però què menys que això...

Durant anys i panys els partits (sobretot PP i PSOE) han fet i desfet a les caixes d'estalvi, nomenant amics i coneguts als consells i com a màxims responsables de les entitats: Narcís Serra, Ángel Acebes, Virgilio Zapatero (ex ministres), Santiago Alarcó (ex cunyat d'en Rato), Claudio Aguirre (cosí de super Espe), Mercedes de la Merced (ex eurodiputada), Elena Pisonero (ex diputada), Braulio Medel (ex viceconseller de la Junta d'Andalusia), Juan Cruz Alli (ex president de Navarra), José Antonio Moral Santín (diputat IU del govern regional de Madrid) etc, etc, etc... Els partits han sigut i són el càncer de les caixes. La llista de damnificades per la irresponsabilitat política és inacabable: Caja Madrid, Caja Castilla-la Mancha, Catalunya Caixa, Unicaja, CAM, Cajastur, Caja España-Duero, Caixa Galicia i un llarguíssim etcètera.


El tsunami criminal contra les caixes d'estalvis el van iniciar els socialistes a mitjan dels anys 80 i l'ha consolidat el PP a les dècades posteriors amb un munt d'actuacions vergonyants que tenen el seu exponent màxim, el seu zenit a Caja Madrid i Bankia, on l'actuació d'Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardon i Rodrigo Rato ha estat execrable en tots els sentits. Si no és esperar massa, espero que la justícia (ens podem refiar d'ella?) actuï i posi a cadascú en el lloc que li correspon.

dimarts, 29 de maig de 2012

Jo acuso

L'enginyer, matemàtic i economista fincat a València Francisco Álvarez Molina, emula el famós Je accuse...! d'Émile Zola per cercar i relacionar públicament els culpables de la crisi. L'adaptació, molt encertada i didàctica, i que molta gent segur que subscriu, diu així:
  • Acuso la classe política mundial de ser la principal responsable de la crisi econòmica que estem vivint. La ciutadania ha cregut, independentment de les ideologies, que votar era escollir als què es comprometien a generar el benestar dels que els votaven. El que constatem avui dia és que la classe política mundial no ha estat capaç de respondre a les seves promeses i s'ha doblegat als interessos dels mercats financers als quals la ciutadania no ha votat.
  • Acuso l'FMI, el Banc Mundial, al G20, al G7, a l'OCDE, a la UE, i a tots els organismes internacionals, plens d'insignes especialistes, d'haver sigut incapaços d'evitar la crisi econòmica que la ciutadania pateix, sabent que actualment els dirigents d'aquests organismes no paren de donar consignes perquè hi hagi retallades i ells mateixos tenen unes condicions de vida privilegiada que paga la ciutadania.
  • Acuso els bancs centrals d'aplicar una política monetària injusta que provoca uns resultats nefasts que paga la ciutadania. D'on provenen els diners que utilitzen els bancs centrals? ... Del país (banc central si es tracta d'una moneda nacional) o dels països (banc central si es tracta d'una moneda compartida com l'Euro) que generen els diners que  tenen els bancs centrals. Diners públics. En el cas dels Estats Units la Reserva Federal presta els diners als bancs privats al 0%, i el BCE el presta a l'1% ... però els bancs privats compren deute públic o presten aquest mateix diners al 3%, 4%, 6% ... o més. Per què els governs que emeten deute han de pagar més interessos que els bancs privats? ... Amb uns diners que, a més, són d'origen públic ... Si us plau, reflexionem sobre aquesta realitat.
  • Acuso el PSOE i el PP d'haver enganyat als votants que els van atorgar la seva confiança per haver fet tot el contrari del que van prometre en els seus programes electorals. Els dos partits majoritaris a Espanya, des que tenim democràcia, ens han promès el benestar ... i als resultats em remeto... És massa fàcil comprometre's a fer coses i després utilitzar pretexts per dir que cal fer el contrari. Tenir consciència del que un promet implica obligatòriament saber en funció de quins aspectes les promeses poden fer-se realitat. Com qualificar als que no tenen els mitjans per fer el que prometen? Que cadascú utilitzi el qualificatiu que li sembli adequat.
  • Acuso els partits polítics espanyols, siguin del color que siguin, com a responsables de la catàstrofe de les Caixes d'Estalvis. Em sembla simplement vergonyós, per no dir altra cosa, que en totes les comunitats autònomes els partits polítics, siguin del color que siguin, es "rentin les mans" sobre el que ha passat, quan tots sabem que els Consells d'Administració i els presidents de les caixes d'estalvis els nomenaven els partits polítics. Considero que els que no accepten aquesta realitat són uns inconscients perillosos. Si us plau ... que es mirin al mirall!
  • Acuso als dirigents de les entitats financeres, bancs o caixes d'estalvis, de no sentir-se responsables de les decisions que van prendre en el seu moment i que ara reclamen unes indemnitzacions multimilionàries perquè a alguns se'ls ha acomiadat ...
  • Acuso els actuals directius de les entitats financeres, molts dels quals són els mateixos que les han portat a la delicada situació en què es troben, que segueixin tenint salaris i avantatges que xoquen frontalment amb els esforços que s'estan demanant a tots els espanyols.
  • Finalment acuso a totes les espanyoles i espanyols, entre els quals m'incloc, de que acceptem, sense més, la situació que estem vivint. No ens enganyem perquè, diguem el que diguem, som nosaltres, tots nosaltres, els que permetem que puguin existir les injustícies generades pel model econòmic vigent.

diumenge, 27 de maig de 2012

Bankia: exigir responsabilitats penals


EFE/El Periódico (26/05/12):


"Bankia va tancar l'any passat amb unes pèrdues de 2.979 milions d'euros, lluny dels 309 milions de benefici que va reconèixer el febrer passat, quan l'entitat no havia estat ni tan sols nacionalitzada ni els comptes havien estat auditats.
En un comunicat, l'entitat informa de la reformulació dels seus comptes, així com de la renúncia massiva de 16 consellers, procedents de les caixes d'estalvis que van donar lloc a Bankia. Únicament es mantenen en el càrrec el presidentJosé Ignacio Goirigolzarri, i el conseller delegatFrancisco Verdú
Entre els que abandonen el consell hi ha el vicepresident Francisco Pons Alcoy, que representava Bancaixa, així com el president de la Confederació Empresarial de MadridArturo Fernández, que procedia de Caja Madrid, i els representants de partits polítics, com José Antonio Moral Santin, d'Izquierda Unida, i l'exministre Virgilio Zapatero, del PSOE".
Els responsables de tot això tenen noms i cognoms:
-Miguel Blesa, ex president de Bankia
-Rodrigo Rato Figueredo, president de Bankia fins fa poques setmanes, militant del PP, ex ministre d'Aznar i ex director del Fons Monetari Internacional (sou brut el 2011: 1,56 milions d'euros)
-Francisco Verdú Pons: vicepresident de Bankia (sou brut el 2011: 1,72 milions d'euros)
-José Manuel Fernández Norniella: vicepresident de Caja Madrid i número 3 de Bankia (sou brut el 2011: 385.000 d'euros)
A més d'aquests quatre n'hi ha un munt d'altres càrrecs i consellers de Bankia-BFA (Banco Financiero y de Ahorro) que s'han embutxacat centenars de milions d'euros entre els quals hi han noms tant il·lustres com Ángel Acebes (PP) i Virgilio Zapatero (PSOE), ambdós ex ministres, José Antonio Moral Santin (IU) i diversos sindicalistes de CCOO com Francisco Baquero i Pedro Badía, que també ocupaven llocs de representació en el consell de Bankia.
Tota aquesta gent, sobretot Rato i el seu equip, han mentit i han portat Bankia a un forat negre sense final, a la fallida total. La broma ens costarà (i dic ens costarà perquè la disbauxa la pagarem amb diners públics) la bonica xifra de 23.465 milions d'euros, segons la darrera xifra feta pública avui per José Ignacio Goirigolzarri, el nou president de Bankia. Cada "españolito" haurà d'aportar prop de 500 euros de la seva butxaca per fer viable aquest despropòsit. Pitjor no es podien fer les coses. El nyap és descomunal. Gestors inútils de pacotilla...
Avui he llegit que Cayo Lara d'IU i Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) ha exigit que es depurin responsabilitats en el Parlament i que compareguin els antics i nous gestors de Bankia, el ministre d'Economia Luis de Guindos i màxims responsables del Banc d'Espanya. Per a què? Per a què s'aboquin tones de merda els uns als altres i no es resolgui res de res com acostuma a passar en totes aquestes comissions d'investigació parlamentàries? No, no i no.
Que els parlamentaris perdin el temps si volen però el que cal no és això. El que cal és portar al senyor Rato i companyia urgentment davant la justícia. El que cal és exigir a aquests presumptes (diguem-ho així per imperatiu legal) delinqüents de coll blanc és la inhabilitació perpetua i totes les responsabilitats penals que calguin. I si han de pagar amb pena de presó la seva ineptitud que així sigui. El que no és de rebut és que se'n vagin a casa com si res (de rositas, com diuen a la capital del regne) i amb les butxaques plenes. Ja n'hi ha prou de vampirisme financer.

dissabte, 26 de maig de 2012

14

Qui no es conforma és perquè no vol. El Barça va conquerir anit en la final de la xiulada monumental a l'himne espanyol i a la Corona una nova Copa del Rei (la vint-i-sisena del seu palmarès) sumant així el títol número 14 de l'era Guardiola. Sí, es diu aviat, el Barça de Guardiola ha guanyat 14 títols de 19 possibles en quatre temporades. Quasi res... En Pep ha tingut el comiat que es mereixia. Aquesta nova copa tanca el cercle virtuós d'una època, però no d'un cicle. No ens equivoquem. El fet de no haver guanyat la lliga no va lligat necessàriament a un canvi de cicle, com molts desitgen i ens volen fer creure. En Tito ja s'encarregarà de tapar la boca sense ficar el dit a l'ull a ningú a tots els bocamolls que pensen que després de Guardiola l'infern.

El Barça celebra el campionat de Copa. Foto: Cadena SER
El Barça no ha guanyat la lliga, però continua sent un equip molt fort i competitiu, com va demostrar anit sobre la gespa del Calderón. Sense fer una temporada espectacular ha guanyat quatre títols: Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa, Mundial de Clubs i Copa del Rei. Em sembla que no hi ha cap equip a Europa que hagi fet millors registres que els blaugranes aquest any. A la Champions va caure injustament a semifinals davant el futbol miserable del Chelsea i a la lliga ha quedat segon, castigat per molts errors propis i per un Madrid que ha fet una temporada espectacular. Per tant, com deia en Laporta, "al loro, que no estamos tan mal".

A tot això hem de sumar que jugadors com Alves, Piqué, Fàbregas o Pedro no han rendit al seu millor nivell, que Villa i Abidal s'han perdut mitja temporada per problemes físics molt greus, que al revulsiu Alexis li ha costat adaptar-se i que, puntualment, Xavi, Iniesta, Adriano i Puyol també han arrossegat problemes físics i els hi ha costat molt agafar la forma més idònia. Aquesta inestabilitat de la plantilla ens ha permès descobrir joves promeses com Thiago, Cuenca, Tello i Montoya (que anit va jugar un partit excel·lent). Però reitero, això no són excuses. Com he dit en l'encapçalament d'aquest post, jo sí que em conformo amb els quatre títols d'aquesta temporada.

En l'altre cantó de la balança trobem a un incommensurable Javier Mascherano (el millor fitxatge de l'era Guardiola, sens dubte), a un fantàstic Victor Valdés que ha conquerit el seu cinquè trofeu Zamora (el quart consecutiu) al porter menys golejat i a una assegurança de vida en el centre del camp que s'anomena Sergio Busquets. Tots tres han fet una temporada superlativa, a un altíssim nivell. I a banda de tots aquests tenim, com de costum a un noi que menja apart. Un xiquet de La Masia que malgrat que a molts els foti (ja sabem que no es pot comparar un Porsche amb un Ferrari, jaja...) era i és el millor jugador del món. Leo Messi ha completat a nivell personal una temporada estratosfèrica, fent miques tots els rècords assolits per altres jugadors al llarg de la història.

Messi anit gaudint del triomf . Foto: A. Martínez (Getty Images)
Compte amb les xifres d'en Messi d'aquesta temporada: 50 gols marcats en una lliga europea (supera el rècord de Georgescu, que n'havia anotat 48 en la temporada 1976-77). 73 gols marcats durant tota la temporada (supera el rècord de Müller de 67 gols marcats la temporada 1972-73) repartits en 60 partits en totes les competicions. A més d'aquests 73 gols, de les seves botes també han sortit altres 29 assistències de gol. Màxim golejador de la Champions League amb 14 gols (51 en total). L'orgia golejadora de la pulga no acaba aquí. Aquesta temporada també s'ha coronat com a màxim golejador de la història del FC Barcelona amb 253 gols, superant el rècord històric que César havia establert fa 57 anys en 230 gols. Tot això ho ha aconseguit amb només 24 anys. Només pensar quin pot ser el seu sostre provoca esgarrifances. Algú té dubtes encara de qui és el millor jugador del món? Au vinga...

Visca el Barça!! Fins la propera temporada.

dijous, 17 de maig de 2012

El tio Pep se'n va a Muro

Navegar per la xarxa, de vegades, és una capsa de sorpreses. Avui m'he topat amb una d'aquestes. I molt gratificant, per cert. He trobat, sense voler-ho, una cançó que mon pare em cantava de xicotet i després també li ha cantat als meus fills quan encara no aixecaven ni tres pams de terra. Era una de les seves favorites. És una cançó que té una tonadeta molt contagiosa. És, ni més ni menys, que El tio Pep se'n va a Muro, tot un clàssic del cançoner valencià, interpretat en aquest cas per Els Pavesos i Joan Monleon. M'ha agradat retrobar-la.


El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...
El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...

De Muro què em portarà?
tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.

Una tartana i un burro
per a anar a passejar.

El tio Pep ja té el burro
que molts quinzets li ha costat,
i tota la gent de Muro
diuen que l'han enredat.

El ruc li ha pegat tres patades
i l'han dut a l'hospital;
té tres costelles trencades
i tot el cos li fa mal.

dimecres, 2 de maig de 2012

The Pinocho's

Mai ningú no havia mentit tant i tan descaradament en un espai tant curt de temps. Al pas que va el PP batrà tots el rècords. A l'ex president Rodríguez Zapatero li va créixer el nas de forma progressiva i sostinguda, poc a poc, al llarg dels anys. Al president Rajoy li està creixent a la velocitat de la llum. És tal el cúmul de mentides que diu (ell, els seus ministres i la gent del seu partit), que en un no res destrossaran tots els "mentiròmetres" d'aquest país.


El PP ha canviat la P de Popular per la P del mentider Pinocho. S'ha transformat, de forma accelerada, en el Partit dels Pinochos. Realment aquesta gent tenia un programa de govern? 

Veieu i escolteu què deien i què diuen sobre el tema dels imposts i de l'IVA en particular. El seu discurs ha patit una metamorfosi virulenta. 

Per cert, el vídeo que acompanya aquest post l'han elaborat els cervells del PSOE. Espero impacient que n'elaborin un altre on també reconeguin les seves mentides i errors.