dimarts, 23 de juliol de 2013

L'esport base és educació, no un negoci

La colla de sàtrapes que ens malgoverna i ens avergonyeix davant el món ja no sap què inventar-se per cabrejar i crear problemes a la gent. Ara li ha tocat el rebre a l'esport base. Com té poca feina, Fátima Báñez, la ministra dels sis milions d'aturats, ha mobilitzat la Inspecció de Treball (especialment a Catalunya, per variar) perquè tots els clubs donin d'alta a la Seguretat Social qualsevol persona que hi tingui un tracte econòmic, per petit i ridícul que sigui. La ministra, que a banda de nomenar assessors, és incapaç de crear un sol lloc de treball en aquest país, ara es dedica a fer inspeccions de treball als clubs esportius per tal de regularitzar els abonaments a monitors i entrenadors, entenent que aquests diners que reben per la seva dedicació es basen en una relació laboral i no en una relació de voluntariat retribuït com entenen la majoria d'experts en la matèria.

Aprenent a ser solidari, respectuós, amic i company
Perseguir al dèbil, aquesta és la consigna. No entenen que aquest voluntariat retribuït permet als nens, joves i adolescents formar-se en uns valors complementaris als que reben a l'escola o l'institut. No entenen que a més de forjar il·lusions esportives, l'esport base ajuda al jovent a divertir-se i, alhora, aprendre a ser solidari, respectuós, amic i company. No entenen que és una formació complementària que en molts casos esdevé essencial, ja que a molts nanos els permet conduir la seva vida pel camí adequat i els ajuda a pensar i a no rendir-se davant l'adversitat.

Aquesta colla de cretins no entén res. Res de res. No entenen que l'esport base és educació, no un negoci. No entenen que l'esport base funciona perquè milers de monitors i entrenadors amateurs hi dediquen centenars d'hores del seu temps d'oci a canvi dels 'quatre xavos' que ara els vol robar el Govern. No entenen que la gent que dirigeix els clubs ho fa, generalment, de forma altruista, per amor a l'esport. I no entenen que perquè els nostres fills gaudeixin de l'esport i es formin com a persones, les famílies paguem gustosament les quotes que permeten mantenir adequadament els equipaments esportius. Per no parlar dels diners que 'invertim' en benzina i desplaçaments diversos.


Tots aquests ineptes, que pel que explica la premsa suren en un mar de corrupció, són capaços de carregar-se sense cap càrrec de consciència clubs i institucions històriques creades amb la il·lusió desinteressada de molts per recaptar la xocolata del lloro, perquè és això el que recaptaran. Però amb l'excusa de recaptar tot s'hi val. El ministre Wert s'està carregant l'educació i ara la seva col·lega Báñez també vol carregar-se l'esport base. Aquest govern està creuant massa línies vermelles. Les urnes (i qui sap si els tribunals també) segur que acabaran posant tothom en el lloc que els hi pertoca.

Tots aquests savis que no tenen escrúpols per ferir de mort l'esport base amb unes inspeccions aberrants són els mateixos que després s'emboliquen amb la rojigualda per festejar sense complexos i suant testosterona pàtria els triomfs de la roja, Fernando Alonso, Rafa Nadal o Pau Gasol, per citar alguns noms il·lustres de l'esport. Aquests 'senyors blaus' encorbatats que ens malgovernen (torno a repetir) no s'han parat mai a pensar que tots els esportistes d'elit que tenim en aquest país, com arreu, han sortit de l'esport base? D'on es pensen que han sortit Xavi, Iniesta, Casillas, Navarro, Contador o Ricky Rubio? 

La immensa majoria d'esportistes amateurs d'aquest país, els nostres fills, mai esdevindran esportistes professionals ni mai assaboriran les mels de l'èxit. Tampoc ho pretenen. La seva gran il·lusió és ser metge, periodista, enginyer, mestre o veterinari. I el que els rucs del govern no entenen és que mentre alimenten aquesta il·lusió, amb la pilota, la raqueta, l'estic o el pedal es diverteixen i aprenen a ser persones.

dijous, 18 de juliol de 2013

Pep, deixa'ns en pau

La caixa dels trons que ha esclatat aquests darrers dies sobre la relació entre Pep Guardiola i Tito Vilanova em recorda molt el que va succeir fa uns anys entre Cruyff i Rexach. Quan Déu omnipotent baixa del tron i el seu segon (amic inseparable de tota la vida tant en l'àmbit personal com esportiu) ocupa el seu lloc mare de déu senyor, què t'has atrevit a fer!! Doncs això, en Pep, com en Johan en el seu dia, mai ha digerit que el seu segon 'estimat' ocupés la banqueta del primer equip del Barça perquè això suposa admetre que és tan bo com ell. I Pep, un egòlatra de l'alçada d'un campanar (com Cruyff i Mou, però això sí, elegant i educat) no ho pot suportar. Ell sempre havia cregut que Tito no acceptaria el càrrec i ves per on, ho va fer. Quina putada, però així és la vida. El petit també té dret a créixer i assumir responsabilitats importants. Aquesta és, segons la meva modesta opinió, la clau del distanciament entre tots dos que ha propiciat la situació actual.




Em sobta però, que un tipus com Guardiola, que sempre ha fet gala d'una intel·ligència i una talla moral elevada, anteposés la seva supèrbia d'animal ferit al deure amical de donar suport a l'amic que passa un moment difícil. Un 'amic' que va viure prop de tres mesos a Nova York per curar-se un càncer del qual encara no s'ha recuperat, mentre ell vivia a pocs carrers de distància de l'hospital i no es va dignar a visitar-lo. Les fonts ben informades diuen que només es van veure durant quinze minuts quan Tito va anar per primer cop a la ciutat dels gratacels a cercar un diagnòstic. Si això és un amic...

Si la situació és aquesta (ningú ha desmentit el que va explicar Tito en roda de premsa fa tres o quatre dies) com és possible que Guardiola acusi al club d'utilitzar la malaltia de Vilanova per fer-li mal. Des que va deixar el club blaugrana i se'n va anar a Nova York a gaudir d'un any sabàtic i desintoxicar-se mentalment de la pressió que suposa entrenar al Barça, jo no he escoltat mai al president ni a cap directiu, ni a ningú de l'entorn blaugrana, parlar malament de Guardiola ni utilitzar a  Tito i molt menys la seva malaltia per fer-li mal. Tot el contrari, només he escoltat elogis envers la seva figura i la gran feina feta al club. Si en Pep té més informació que parli clar. El que no pot ser és que aboqui cabassos de merda contra Rossell i la directiva (que per cert, no són sants de la meva devoció) sense aportar proves o sense justificar per què diu el que diu.

Guardiola ens ho ha donat tot, ha modelat el millor Barça de la història i ens ha retornat l'orgull de ser culers. Sempre l'he lloat (menys quan parlava de Qatar). Gràcies, de debò, t'estarem eternament agraïts per tot el que has fet al Barça i per aixecar-nos la moral. Però si us plau, igual que li demanes al club i als seus dirigents que et deixin en pau, jo també t'ho demano: "Pep, deixa'ns en pau". Si no ho fas aconseguiràs fracturar de nou el barcelonisme, ara que està més unit que mai. Cruyff ens va fer somiar amb el dream team i va crear un model esportiu al club que avui encara funciona, millorat. El seu ego i la seva supèrbia, en canvi, van aconseguir fracturar el club i l'afició entre cruyffistes i no cruyffistes. Espero que amb Guardiola no passi el mateix. Que es dediqui a entrenar el Bayern i que ens deixi tranquils a tots plegats. 

dissabte, 13 de juliol de 2013

A la vora de la foscor

Sublim!! què es pot esperar de Déu, si més no del déu de la guitarra contemporània? Doncs això... Mireu i sobretot escolteu. I gaudiu d'una interpretació magistral del clàssic Edge of darkness que ens trasllada no a la vora de la foscor (que és on realment ens trobem), sinó al cel directament. Clapton pur en estat de gràcia, acompanyat per l'Orquesta Filarmònica Nacional d'Anglaterra dirigida per Michael Kamen, executa la peça abocant-hi saviesa i lucidesa a dojo mentre acarona, com si res, les cordes i el màstil de la seva Fender. Quin luxe. La peça fou gravada el 8 de març de 1991 al Royal Albert Hall de Londres i forma part del doble disc en directe 24 nights que posteriorment també es va editar en vídeo. Jo tinc el concert sencer i és memorable. Si el podeu aconseguir no ho dubteu, val la pena.