tag:blogger.com,1999:blog-45294854628950162102024-03-08T19:29:02.023+01:00El bloc de Josep Bernabeu"I un badall ofega el meu crit"La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.comBlogger548125tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-16738550810752582012015-09-30T20:18:00.001+02:002015-09-30T20:19:50.956+02:00Objectiu: el cap d'Artur Mas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-IFgbbW46SNQ/VgwmxHjbVSI/AAAAAAAADcc/d1R9qDRGdUk/s1600/Artur%2BMas%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="http://4.bp.blogspot.com/-IFgbbW46SNQ/VgwmxHjbVSI/AAAAAAAADcc/d1R9qDRGdUk/s400/Artur%2BMas%2B4.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Es
miri com es miri l'èxit de l'independentisme en les eleccions
catalanes del 27-S és irrefutable. La prova més evident és el
cabreig descomunal que l'endemà de les eleccions va exhibir
l'expresident José María Aznar, que mitjançant un comunicat fet
públic a través de la FAES desmenteix Mariano Rajoy i el seu
triomfalisme (<i>"No va a pasar nada"</i>) tot afirmant que <i>"los
constitucionalistas tenemos que decir que las elecciones autonómicas
en Catalunya las han ganado los secesionistas, pero que han fracasado
en sus intenciones plebiscitarias"</i>, el que vol dir que<i> "el
proceso secesionista va a continuar, y va a continuar mas
radicalizado, porque los más radicales tienen más fuerza"</i>.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Sembla
mentida, però aquesta vegada Aznar té raó, si més no quan
assenyala inequívocament que l'independentisme s'ha emportat el gat
a l'aigua encara que -com passa a totes les eleccions- la lectura
barroera i interessada de la majoria de forces polítiques passi per
dir allò tan gastat de que tots han guanyat encara que hagin perdut
un bon grapat de vots i escons.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Els
resultats d'aquestes eleccions plebiscitàries deixa poc marge pel
dubte. Malgrat l'anunci previ de diverses plagues bíbliques,
l'expulsió d'Europa, l'entrada dels tancs per la Diagonal i un
corralito imminent, entre d'altres calamitats, és obvi que la
ciutadania no s'ha acollonit, ha sortit a votar en massa i, com diu
el president honorari del partit del sobres, ha votat majoritàriament
per la independència.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Les
urnes, per molt que molts ho vulguin negar, no han desautoritzat el
projecte sobiranista. Rajoy ho sap, Sánchez ho sap, Iglesias ho sap,
Rivera ho sap. Fins i tot l'Ada Colau ho deu saber a aquestes
alçades... Per això ara és prioritari carregar-se a en Mas. Tots
els polítics espanyols i catalans saben que actualment Artur Mas és
el pal de paller de tot el procés. Saben que ha estat capaç
d'aglutinar al seu voltant una candidatura on conflueixen dretes,
esquerres, nacionalistes i societat civil. Una candidatura que ha
guanyat clarament les eleccions (encara que no tingui la majoria
suficient) i que continuarà treballant per dir adéu a Espanya.
Eliminar a en Mas és fonamental per torpedinar a Junts pel sí i el
seu projecte secessionista. Les forces unionistes i
constitucionalistes saben que sense Mas, sense el pal de paller, el
projecte se'n pot anar en orris. Per això volen el seu cap. Per això
faran tot el possible per aniquilar-lo políticament.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">El
primer pas no s'ha fet esperar. Dos dies després de les eleccions la
Fiscalia ha anunciat la imputació d'en Mas, la ex vicepresidenta
Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pels delictes de
prevaricació, desobediència, malversació i usurpació arran de la
convocatòria del 9-N, la consulta sobre la independència de
Catalunya. Tots tres estan citats a declarar, com hom sap, el proper
15 d'octubre, data que coincideix amb el 75è aniversari de
l'afusellament del president Lluís Companys a mans dels militars
franquistes.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">A
banda d'aquestes consideracions, els resultats d'aquestes eleccions
han palesat clarament que Junts pel sí ha capitalitzat el vot útil
a favor de la independència i Ciutadans el vot útil a favor del no
a la independència. En el fons, estic segur que els partits
unionistes encara maleeixen la seva mala sort, que no és altra que
el curt resultat de les CUP (10 diputats), que tot i així
dificultarà la investidura d'en Mas. Antonio Baños, Arrufat,
Fernández i companyia farien bé de reflexionar a fons sobre el tema
doncs, sense voler-ho, poden fer-li un gran favor a l'unionisme, al
govern d'Espanya i a les aspiracions polítiques presents i futures
del PP i C's.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Em
sembla que l'home més satisfet dels resultats electorals és
l'Albert Rivera. Pot estar content, el seu partit ha passat de 9 a 25
escons i la seva imatge s'ha revaloritzat de cara a les eleccions
generals espanyoles, que són les úniques que l'interessen. En
Rivera ha sabut jugar bé les seves cartes, transformant la marca
blanca del PP en un projecte que li pot menjar molt terreny a en
Rajoy els propers mesos. El passat mes de juny el president del Banc
de Sabadell, Josep Oliu, reclamava un <i>"Podemos de derechas"</i>.
Dit i fet. També hem de suposar que ha sufragat la campanya de
Ciutadans? Les males llengües diuen que C's és el partit de l'IBEX
35. Rajoy, tremola.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Altre
que ha copsat el perill imminent és el de la cua. Pablo Iglesias es
desinfla per moments. Les eleccions catalanes han estat una bufetada
per a les seves aspiracions. Els 11 diputats assolits són molt poc
bagatge per a un senyor que fa pocs mesos es menjava el món i ja es
veia assegut a la Moncloa esnifant la caspa de la casta. Per això,
com que ja es veu la pedregada a sobre, ha començat a repartir
pastanaga:<i> "Si Podemos gana las elecciones generales, habrá un
referéndum en Cataluña"</i>, va prometre ahir. Us sona allò del
<i>"puedo prometer y prometo"</i>? Doncs això...</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Altres
que peguen bots d'alegria són la gent d'Iniciativa. En Joan Herrera
i la Dolors Camats han fet un negoci ruïnós aliant-se amb Podemos
en aquestes eleccions. Han assolit pitjors resultats que quan es
presentaven en solitari. Que un dels seus, en Raül Romeva, fos el
cap de llista de la llista d'en Mas, l'Oriol Junqueras i l'ANC, els
ha descol·locat i els ha deixat en una situació de descrèdit.
Encara no han entès que una bona part de la seva militància també
és independentista. Si esperaven créixer al rebuf d'Iglesias s'han
lluit, perquè ell venia a aprofitar-se'n clarament d'ells i de les
seves debilitats. Al final tots dos han sortit perdent. L'efecte
Colau no ha funcionat en aquesta ocasió.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Però
aquestes eleccions han causat estralls a més llocs. La caiguda del
PP era previsible. La corrupció permanent, la política del govern
espanyol envers Catalunya, el paper d'Alícia Sánchez Camacho en tot
l'afer de l'espionatge de la Camarga i l'elecció d'un cap de cartell
xenòfob com en García Albiol, ha precipitat als populars al fracàs
electoral. Tot i així encara han tingut sort, només han perdut 8
escons, 4 més que els socialistes, que tampoc aixequen el cap. El
simpàtic Miquel Iceta sembla que balli constantment amb la negra,
encara que sigui al ritme de Queen. Si en el 2012 el PSC va assolir
els pitjors resultats electorals de la seva història a Catalunya,
tres anys després ha encarregat el taüt: 16 diputats. Ni l'ajut de
Pedro Sánchez, que s'ha passat més de mitja campanya a Catalunya,
ha servit per remuntar. Tot i així, després de les eleccions
l'Iceta és mostrava satisfet:<i>"Pensàvem que perdíem més,
perquè hem perdut una part important del partit en el procés de
polarització dels darrers mesos. En aquest marc, els resultats són
raonables"</i>, ha dit. I és que on no n'hi ha no raja.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; orphans: 1;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">M'he
deixat pel final a Unió, el partit d'en Duran Lleida. Un partit ple
de gent magnífica (ho dic amb coneixement de causa) que no ha sabut
renovar-se a temps i que, quan ho ha fet, ho ha fet de forma
traumàtica. La consulta interna que va fer UDC el passat mes de juny
per decidir la posició sobre el full de ruta del procés sobiranista
va deixar el partit profundament dividit. La direcció es va imposar
per només 125 vots, palesant que el 46% de la militància era
favorable a la independència, defensada pel sector crític. Al
final, bona part d'aquest sector, encapçalat per històrics com
Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, van abandonar la
nau democristiana. Uns quants d'ells s'han integrat a la llista de
Junts pel sí i cal suposar, també, que bona part de la militància
d'Unió ha votat a favor d'aquesta candidatura i no a l'encapçalada
per Ramon Espadaler. En el primer embat electoral on UDC ha
concorregut en solitari, sense Convergència, ha quedat fora de l'arc
parlamentari. Recomano a en Duran i a Sánchez Llibre, els capos del
partit, que comencin a conjugar el verb dimitir.</span></span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-14250896928533305042015-06-17T13:26:00.002+02:002015-06-17T13:41:57.394+02:00Imbècils, xarxes socials i llibertat d'expressió<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Les xarxes socials han generat una invasió d'imbècils. Ho deia fa pocs dies l'escriptor i semiòleg italià Umberto Eco, autor de nombrosos assajos i de d'excel·lents novel·les com El cementiri de Praga, El nom de la rosa o e El pèndul de Foucault. No va mancat de raó el mestre Eco. Les tones de morralla i mal gust que inunden les xarxes són el pa nostre de cada dia, però el més greu, com afirma l'escriptor, és que <i>"Internet ha promogut al ximple del poble com a portador de la veritat"</i>.</span></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-_jd34gtyBKU/VYFXKNbxi0I/AAAAAAAADbw/vcHgleZ5kzs/s1600/twittear.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="http://4.bp.blogspot.com/-_jd34gtyBKU/VYFXKNbxi0I/AAAAAAAADbw/vcHgleZ5kzs/s400/twittear.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
Efectivament, abans els imbècils només impartien saviesa a la barra del bar, davant d'una cervesa, i no ferien a la col·lectivitat perquè els parroquians els feien callar ràpidament amb arguments més assenyats que els seus. Ara, en canvi, parlen a Twitter o Facebook <i>"i tenen el mateix dret de paraula que un premi Nobel"</i>. Poden dir totes les bajanades que els hi passin pel cap. Poden difamar; poden insultar, i poden escampar tota mena d'informacions -sense contrastar, evidentment- i escombraries que no passa res.<br />
<br />
Aquests imbècils, que són legió, s'atreveixen amb tot. Des de la més absoluta ignorància intel·lectual i moral, són capaços de banalitzar l'Holocaust i el nazisme; propagar el racisme i la xenofòbia; jactar-se del masclisme més caspós o insultar al veí perquè practica una religió diferent a la seva. Tot té cabuda a les xarxes socials. Abans, davant d'aquests despropòsits, la gent xisclava "visca la Pepa". Ara diuen que tenen dret a dir el que vulguin, que hi ha llibertat d'expressió. I es queden tan amples. Els periodistes tenen per davant una gran feinada, mare de déu...<br />
<br />
Per acabar de reblar el clau, resulta que molts d'aquests imbècils es dediquen a la política i tuitejen coses tan divertides com aquestes: <i>“¿Cómo meterías a cinco millones de judíos en un 600? En el cenicero”</i> o <i>“Han tenido que cerrar el cementerio de las niñas de Alcàsser para que no vaya Irene Villa a por repuestos”</i>. El responsable, un imbècil anomenat Guillermo Zapata, que ha hagut de dimitir abans d'estrenar-se com a regidor de Cultura de l'ajuntament de Madrid, diu que és un gran aficionat a l'humor negre. Negre? Macabre en diria jo. Ara, el més bo de tot és la reacció de la nova alcaldessa de la capital del regne, Manuela Carmena: <i>“Soy poco amiga del humor negro aunque reconozco que la libertad de expresión es importante"</i>. Sí, sí, molt important, la llibertat d'expressió ho aixopluga tot avui dia.<br />
<br />
En Zapata ha dimitit com a regidor de Cultura (la capital es perd un gran intel·lectual) però manté l'acta de regidor i la presidència d'un districte. L</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">a nova alcaldessa faria b</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">é cessant-lo ràpidament si no vol acabar actuant com el PP -a qui tant critica-, que no ha fet res davant de casos similars protagonitzats per alguns dels seus dirigents i militants. Si realment diu que és l'encarnació del canvi i la regeneració política no té més remei que fotre-li una coça en el cul a Zapata i també a Pablo Soto, altre regidor de la nova fornada de la demagògia amb cueta, que també es va lluir demanant la mort d'Alberto Ruiz Gallardón en un tuit: <i>“Yo no puedo aseguraros que por matar y torturar a Gallardón se vaya a cambiar toda esta historia, pero por probar no perdemos nada”</i>.<br />
<br />
D'imbècils n'hi ha en tots els bàndols, evidentment. Podria citar aquí una llista llarguíssima de comentaris desafortunats de dirigents, militants i simpatitzants de tots els partits polítics fotent-se'n de tot i de tots o acarnissant-se amb víctimes del terrorisme o amb els més dèbils, tant s'hi val. Hi ha hagut de tot. Però l'actualitat és la que és, i els ximples del poble que esmentava Eco, són els que són avui, aquí i ara. Per això l'alcaldessa Carmena faria bé de començar el seu mandat tallant caps a més d'anar en transport públic a la feina. Si no ho fa, acabarà donant-li lliçons de moral i decència la mateixa Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa, que ha expulsat del seu partit al seu pare (fundador del Front Nacional) per relativitzar l'Holocaust i afirmar que les càmeres de gas dels camps d'extermini nazis només són <i>"un detall de la història"</i> de la Segona Guerra Mundial. Llibertat d'expressió, llibertat d'expressió...</span></span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-89047849367065641302015-01-09T17:17:00.002+01:002016-06-22T19:00:26.749+02:00Je suis Charlie Hebdo<b><span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; line-height: 18.2000007629395px;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">"</span></span><span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 18.2000007629395px;">Les religions són sistemes de pensament que es poden discutir, analitzar i fins i tot ridiculitzar"</span></b><br />
<span style="background-color: #fefdfa; color: #333333; line-height: 18.2000007629395px;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span></span>
<span style="color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="line-height: 18.2000007629395px;"><b>"Aquells que poden fer que creguis absurds poden fer que cometis atrocitats"</b></span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="line-height: 18.2000007629395px;"><b><br /></b></span></span>
<b style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 18.2000007629395px;">(Voltaire)</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-PlCfxVaLhEI/VK_5yknM-1I/AAAAAAAADZE/S_urNtKfomg/s1600/Hebdo%2B7.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-PlCfxVaLhEI/VK_5yknM-1I/AAAAAAAADZE/S_urNtKfomg/s1600/Hebdo%2B7.jpg" width="240" /> </a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-67973129459941346012014-12-18T18:39:00.000+01:002014-12-18T18:39:47.020+01:00Bones festes i molta sort!<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>El gran Perich ja ho deia fa més de quaranta anys: amb la crisi uns estan amb l'aigua al coll i altres, la majoria, ofegats.</b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Esperem que l'any vinent baixi la marea.</b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Amb els meus millors desitjos per al 2015: bones festes i molta sort!</b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2AWfD3Klc7M/VJMQs4SJ52I/AAAAAAAADYM/EgvkYKs7ujU/s1600/Acudit%2BPerich%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-2AWfD3Klc7M/VJMQs4SJ52I/AAAAAAAADYM/EgvkYKs7ujU/s1600/Acudit%2BPerich%2B4.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-41180645125151903132014-11-10T13:35:00.001+01:002014-11-11T10:22:03.409+01:00En Mas els té ben posats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-vVNuPNKvpaw/VGHU-0EpsYI/AAAAAAAADXw/RVvYbBpeiRI/s1600/Acudit%2B38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="https://4.bp.blogspot.com/-vVNuPNKvpaw/VGHU-0EpsYI/AAAAAAAADXw/RVvYbBpeiRI/s400/Acudit%2B38.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Aquesta vegada no ha calgut cap recompte de la Guàrdia Urbana ni de la Delegació del Govern: més de dos milions de catalans han participat en la manifestació més massiva que s'ha realitzat mai en democràcia a Catalunya. I ho han fet amb el DNI a la boca, amb noms i cognoms. Aquest és el veritable recompte, independentment de de si han votat sí-sí, sí-no o no. I han votat així, sense garanties legals, perquè la democràcia està segrestada per la Constitució.<br /><br />A Catalunya </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">s'han manifestat sense sorolls ni estridències m</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">és de dos milions de ciutadans que volen canviar el rumb de la història. Ho porten fent des de fa tres anys cada 11 de Setembre. I qui no vulgui escoltar aquest clam té un problema greu. Alguns diuen que l'acte d'ahir no serveix per res, que no té cap validesa legal. I què? No ens equivoquem. Sí que serveix, i molt. És un pas més endavant que té la mateixa validesa que la primera consulta que es va programar i que va tombar el TC a instàncies del govern del PP, doncs ni aquella ni aquesta són vinculants. No tenen validesa legal, però tenen una gran validesa política. P-O-L-Í-T-I-C-A.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Agradi o no, el procés participatiu ha estat un èxit, malgrat que molts partidaris del no s'han quedat a casa (ja sortiran quan la consulta sigui legal i vinculant, no cal patir). Ha estat un èxit de la societat civil i dels partits que han donat suport a la consulta. Però especialment ha estat un èxit d'Artur Mas. En Mas els té ben posats. Al final se n'ha sortit amb la seva i ha complert la seva promesa malgrat les innombrables amenaces que han planat sobre el seu cap: la gent ha votat gràcies a la seva tossuderia i a l'ajut inestimable de quaranta mil voluntaris.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />El president Mas li ha guanyat clarament la partida al president Rajoy. Mentre Mas ahir afermava el seu lideratge al front del procés Rajoy s'amagava com un covard. No va dir ni piu en tot el dia. Tant amenaçar amb les plagues bíbliques que emanen del Constitucional i de la Fiscalia General de l'Estat i al final res. A cops de bufetades constitucionals no es pot anar per la vida. L'acció política no pot estar supeditada única i exclusivament als legalismes jurídics. L'acció política és quelcom més. Adolfo Suárez ja ho va demostrar quan va legalitzar el PC passant-se per l'entrecuix les lleis franquistes vigents. Ahir Mas va fer quelcom semblant. P</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">er facilitar la votació va </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">esquivar amb mil i una argúcies els legalismes jurídics interposats per l'Estat. I el que és més important, responsabilitzant-se de tot davant el que pugui passar a partir dels propers dies en l'àmbit legal.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-eesOn85WLLw/VGCsaMA-FbI/AAAAAAAADXU/0RGAraSAfD4/s1600/Artur%2BMas%2B4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="292" src="https://3.bp.blogspot.com/-eesOn85WLLw/VGCsaMA-FbI/AAAAAAAADXU/0RGAraSAfD4/s400/Artur%2BMas%2B4.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mas ahir, votant</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Arribats a aquest punt, i amb un bon nombre de catalanets contents perquè han pogut exercir el seu dret a la llibertat d'expressió (que no cal confondre amb el dret a decidir de debò), ha arribat l'hora de la política. L'hora de la política de veritat. Si a partir d'ara els principals actors polítics de la partida no fan el que pertoca (encetar el llarg i sinuós camí que porti a una negociació que acabi en un referèndum legal, com va passar a la Gran Bretanya amb Escòcia), el futur de Catalunya es decidirà de la pitjor manera: sense negociació i probablement amb molta frustració, doncs la no negociació pot conduir a escenaris imprevisibles. De res serveix continuar enrocat en les posicions actuals. I proclamar la independència 'a la brava', probablement tampoc.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />Deia abans que Mas torna a pilotar el procés sobiranista i que li ha guanyat aquesta primera partida a Rajoy. Crec que també ha descol·locat a Oriol Junqueras, que ahir va interpretar un paper totalment secundari. Fins ara l'actuació de Mas ha aplanat molt el camí a ERC, el partit que té la patent de l'independentisme. Voler ser més independentista que els independentistes ha fet créixer en intenció de vot als guardians de les essències sobiranistes en detriment de CiU. Ahir crec que Mas va donar un cop de timó important erigint-se en líder indiscutible del procés, demostrant que no li tremola el pols.<br /><br />Amb aquest nou escenari dubto que Mas convoqui d'immediat eleccions. Un avanç electoral el pot beneficiar a mitjà termini, però no a curt. Ara només té pressa Junqueras, no Mas. També dubto que una llista unitària de tots els partits pro independència sigui factible hores d'ara, vist com ha anat tot plegat durant els darrers mesos, on han hagut més desencontres que encontres sobre com conduir fins a bon port la consulta. En aquest sentit, és molt significativa l'abraçada que ahir van protagonitzar Mas i David Fernández, de les CUP. Ni un pas enrere. No era aquesta la consigna?<br /><br />Per cert, molt significativa també l'absència dels partits unionistes al llarg de la jornada d'ahir. On eren Iceta i l'aparell del PSC? Mentre milers de socialistes de base (i alguns amb responsabilitats polítiques diverses) dipositaven el seu vot a les urnes de cartró ells no van aparèixer per enlloc. 'Ni están ni se les espera'. Igual que al tal Pedro Sánchez, que diuen que avui es desplaçarà a Barcelona. On era ahir? I on eren Alícia Sánchez i Albert Rivera? Interposant una nova demanda als jutjats?</span></div>
</div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-44432466888133475882014-11-08T20:11:00.000+01:002014-11-08T20:14:01.362+01:00Mediterráneo (Essencials 3)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-aUjwy1pBDMo/VF5nnlNQFoI/AAAAAAAADW8/Lsasr6ijeG4/s1600/Serrat-Mediterraneo-Frontal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-aUjwy1pBDMo/VF5nnlNQFoI/AAAAAAAADW8/Lsasr6ijeG4/s1600/Serrat-Mediterraneo-Frontal.jpg" height="320" width="320" /></a></div><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El disc perfecte. <i>Mediterráneo</i> és el disc perfecte. El disc que li agradaria fer a qualsevol compositor amb una mica de talent. No exagero. El va parir Joan Manuel Serrat el 1971, durant la seva època més brillant com a compositor. El disc, gravat als estudis Fonit-Cetra de Milà, és tot un luxe per als sentits: 10 cançons 'premium', direcció musical de Juan Carlos Calderón i Gian Piero Reverberi, foto de Colita, disseny de la portada d'Enric Satué... Ho té tot aquest disc, tot, què cony!</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El més important però, (i aqui rau la clau de l'èxit de Mediterránao) és l'autor. Un Serrat inspiradíssim que signa d'una tacada <i>Mediterráneo</i> (la millor cançó de la música espanyola de tots els temps segons la revista Rolling Stone), <i>Aquellas pequeñas cosas, La mujer que yo quiero, Pueblo blanco, Tío Alberto, Qué va a ser de tí, Lucía, Vagabundear</i> i <i>Barquitos de papel</i>. Quasi res. Nou autèntics número 1. Per arrodonir el disc va versionar un poema de León Felipe, <i>Vencidos</i>, que s'adiu molt amb la resta de peces del disc i amb els aires de llibertat que respira per tot arreu.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Serrat va escriure la major part d'aquestes obres mestres en un hotelet de Calella de Palafrugell, en plena Costa Brava, mirant el mar cada dia, olorant-lo, mullant-se. El mar va fer la seva feina, i l'autor també. Va ensamblar una col·lecció de cançons boníssimes en un mateix envoltori, convertint l'album <i>Mediterráneo</i> en un dels millors (sinó el millor) de la història de la música espanyola. L'àlbum va estar més d'un any situat en el top 10 dels més venuts del país. En una època on els singles de 45 rpm de dos cançonetes eren els reis de les vendes de discos a Espanya, situar un LP entre els més venuts era una autèntica heroicitat. Per cert, la cançó <i>Mediterráneo</i> mai, repeteixo mai, s'ha publicat en senzill.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El noi de Poble Sec va fer aquest disc històric en una època difícil. S'havia negat a representar a Espanya a Eurovisión si no cantava <i>La, la, la</i> en català i havia desafiat al règim franquista tancant-se a Montserrat amb un grup d'intel·lectuals per protestar contra la condemna a mort de diversos etarres al procés de Burgos. Tots aquest fets, i d'altres, van situar Serrat a la corda fluixa. L'èxit de <i>Mediterràneo</i>, però, el va convertir en un immortal de la música i en un intocable a nivell polític. Quanta glòria pot proporcionar un bon disc!</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Serrat té un cançoner envejable, ple de grandíssimes cançons, d'autèntics himnes (<i>Ara que tinc vint anys, Pare, Parules d'amor, Cançó de matinada, Para la libertad, Esos locos bajitos, Hoy puede ser un gran día, Penélope</i>...) tant en català com en castellà, però mai ha signat un disc tant grandiós i rodó com <i>Mediterráneo</i>. Només <i>Mi niñez</i> (altre disc 10, de bandera, imprescindible), <i>En tránsito, Sombras de la China, Per al meu amic</i> i el <i>Dedicado a Antonio Machado, poeta</i> s'apropen, segons la meva modesta opinió, a la grandesa de <i>Mediterráneo</i>.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">Quizá porque mi niñez</span><br style="color: #0f0000; font-size: 15px;" /><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">sigue jugando en tu playa,</span><br style="color: #0f0000; font-size: 15px;" /><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">y escondido tras las cañas</span></i></span><br />
<i style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;"><br />
</span></i> <i style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">duerme mi primer amor,</span></i><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">llevo tu luz y tu olor</span><br style="color: #0f0000; font-size: 15px;" /><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">por donde quiera que vaya,</span></i></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;"><br />
</span></i></span> <span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">y amontonado en tu arena</span><br style="color: #0f0000; font-size: 15px;" /><span style="background-color: white; color: #0f0000; font-size: 15px;">guardo amor, juegos y penas...</span></i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fitxa tècnica:</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara A: <i>Mediterráneo, Aquellas pequeñas cosas, La mujer que yo quiero, Pueblo blanco, Tío Alberto</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara B: <i>Qué va a ser de tí, Lucía, Vagabundear, Barquito de papel, Vencidos</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Direcció musical: J. C. Calderón, G. P Reverberi</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Arranjaments: J. C. Calderón, G. P Reverberi i Antoni Ros Marbà</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Enginyer de so: Plinio Chiesa</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Portada: Enric Satué</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span><iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/ec6dbad" vspace="0" width="580"></iframe><br />
<br />
<iframe width="580" height="115" src="http://www.goear.com/embed/sound/917e1fe" marginheight="0" align="top" scrolling="no" frameborder="0" hspace="0" vspace="0" allowfullscreen></iframe><br />
<br />
<iframe width="580" height="115" src="http://www.goear.com/embed/sound/0f0b749" marginheight="0" align="top" scrolling="no" frameborder="0" hspace="0" vspace="0" allowfullscreen></iframe>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-74840902722433095652014-10-31T20:58:00.002+01:002014-10-31T20:58:48.914+01:00El ministre Fernández Díaz no és un bon cristià<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-cuBHWrM25ng/VFPnXrIZL6I/AAAAAAAADWo/GCuyBH62g0g/s1600/Jorge%2BFern%C3%A1ndez%2BD%C3%ADaz%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-cuBHWrM25ng/VFPnXrIZL6I/AAAAAAAADWo/GCuyBH62g0g/s1600/Jorge%2BFern%C3%A1ndez%2BD%C3%ADaz%2B2.jpg" height="213" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El ministre passa revista a un grup de guàrdies civils</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Senyor Fernández Díaz, foti el camp, faci el favor. Sembla mentida que un home tan religiós com vostè -de missa diària tinc entès- actuï de forma tan perversa i maligna. Vostè ha afirmat en més d'una ocasió que s'ha reconciliat amb Déu, que Déu va sortir al seu encontre, que el reconforta la seva companyia i que li dóna forces per governar i en la seva vida privada. Doncs si us plau, demostri-ho. Demostri una mica de caritat cristiana i deixi d'utilitzar el seu ministeri per <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2014/05/qui-atia-lodi-senyor-ministre.html">sacralitzar l'odi</a> i fer apostolat del nacionalcatolicisme. Ja que diu trobar-se tan a prop de Déu Nostre Senyor, prengui exemple del seu fill Jesús, que sempre va defensar als més desafavorits i va atacar els poderosos. Faci com ell i deixi ja d'atonyinar als pobres desgraciats subsaharians que intenten saltar la tanca metàl·lica de Ceuta o Melilla. Faci com Jesús de Nazaret, i deixi de perseguir desnonats i víctimes dels bancs quan expressen el seu cabreig a la carrer. Si vol guanyar-se el cel, d</span>eixi de reprimir gratuitament als més dèbils.</div>
</span><div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2013/12/mister-mordassa.html">La gent no vol mordasses, vol justícia</a>. Persegueixi la corrupció (dels seus i dels altres) i deixi de coartar la llibertat d'expressió als ciutadans. Si està tant a prop de Nostre Senyor sabrà que un dels principals fonaments cristians és que l'ésser humà és una criatura que posseeix lliure albir. També sabrà que imposar per la força la llei com fa vostè (no en va té el monopoli legal de l'ús de la força) s'anomena coacció. I la coacció i l'ús de la força atempta directament contra el lliure albir de les persones. La força i el lliure albir són pols oposats. Em temo que amb les seves converses amb el Creador ha alimentat un sentit molt errat de la caritat cristiana. Veient com actua em dona tota la impressió de que vostè no és un bon cristià. Un bon cristià ha de denunciar qualsevol forma d'abús dels poderosos (en comptes de protegir-los) i del benestar governamental, doncs això és l'antítesi de la caritat cristiana.<br /><br />Sembla mentida que un home que parla amb Déu a diari simpatitzi tant amb el Diable. Utilitza la violència de l'Estat per purgar la força de la societat. No en té prou amb reprimir, coartar i sembrar l'odi entre la població que ara també es dedica a fabricar proves falses contra els seus adversaris polítics. Els dossiers policials falsos ja van circular durant la darrera campanya electoral catalana contra Artur Mas. Ara que s'acosta el 9N han tornat a ocupar les portades (cas Xavier Trias) de tots els mitjans. Ja ho entenc, vostè creu que parla amb Déu i però en realitat ho fa amb Ióssif Stalin, el feixista roig, i amb Francisco Franco. No es pot visitar tant el Valle de los Caídos, encara que només sigui per meditar. Senyor Fernández Díaz, em sembla que té un bon embolic mental. No resi tant a aquest déu cruel i escolti més al Papa Francesc i el seu missatge evangelitzador. Els temps estan canviant, fins i tot a l'Església, i a vostè l'han agafat amb el pas canviat.<br /><br />Els mètodes estalinistes del ministre són del domini públic. Segons el periodista de El País Ernesto Ekaízer, el ministre Fernández Díaz es dedica darrerament a <i><a href="http://rac1.org/versio/blog/ekaizer-acuso-directament-jorge-fernandez-diaz/">"fabricar, distribuir i disseminar escombraries”</a></i> per dinamitar el procés sobiranista català. Segons el periodista, des de mitjans de setembre el ministre i el seu director operatiu Eugenio Pino han donat ordre a sectors pròxims de la policia per reunir-se amb periodistes de més o menys confiança del ministeri d'Interior i vendre’ls la informació de comptes a Suïssa de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i de l’ex-líder d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira. Segons Ekaizer, l’operació <i>“forma part de la política de criminalització del procés”</i> que porta a terme el govern Rajoy, davant la seva incapacitat manifesta d'oferir una solució política al 9-N. L'altra pota de l'estratègia del govern del PP per tombar el procés també la coneixem, recórrer la consulta participativa davant el Constitucional. El ministre en persona, segons aquesta font, dilluns va assegurar als periodistes que havien rebut la informació falsa sobre Trias, que la informació d'El Mundo era certa. Quina novetat... Avui mateix Trias ha aportat documentació de la banca suïssa que demostra que mai ha tingut cap compte en aquest país. <br /><br />Senyor ministre, vostè no pot seguir ni un minut més al front del ministeri de l'Interior. Parafrasejant el seu ídol polític José Maria Aznar, <i>"només li queda una sortida honorable, presenti la seva renuncia"</i> i foti el camp, doncs segur que el seu successor no el superarà en malicia, autoritarisme, mala llet i mala praxi política. <i>"Vagi-se'n senyor ministre"</i>.</span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-56795693221133106912014-10-29T12:32:00.001+01:002014-10-29T12:32:12.048+01:00Retrats en B&N / España cañí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-n0s-RJQoWFw/VFDBudm7jVI/AAAAAAAADUc/xrTVtwp7t7M/s1600/13.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-n0s-RJQoWFw/VFDBudm7jVI/AAAAAAAADUc/xrTVtwp7t7M/s1600/13.jpg" height="136" width="200" /></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YpsA1ir8y6Q/VFDBxNly9wI/AAAAAAAADVA/MU3yngnkh2U/s1600/8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-YpsA1ir8y6Q/VFDBxNly9wI/AAAAAAAADVA/MU3yngnkh2U/s1600/8.jpg" height="131" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-VdIZJVc3Q8k/VFDBv19rgHI/AAAAAAAADUw/pGAcuvEPGfw/s1600/386391_296864057014746_1466784930_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-VdIZJVc3Q8k/VFDBv19rgHI/AAAAAAAADUw/pGAcuvEPGfw/s1600/386391_296864057014746_1466784930_n.jpg" height="136" width="200" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-1nDMHRuQ04k/VFDBuZj0hxI/AAAAAAAADUU/6TRcI4ullRg/s1600/149682_435540973148412_1907402859_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-1nDMHRuQ04k/VFDBuZj0hxI/AAAAAAAADUU/6TRcI4ullRg/s1600/149682_435540973148412_1907402859_n.jpg" height="128" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Fr-q2oaBkkM/VFDFX1wPW5I/AAAAAAAADWU/rEOs7b3IGaE/s1600/z20.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Fr-q2oaBkkM/VFDFX1wPW5I/AAAAAAAADWU/rEOs7b3IGaE/s1600/z20.jpg" height="157" width="200" /></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-o7SCPJeEIFw/VFDEV6k0JFI/AAAAAAAADV4/AIDmTKRlei0/s1600/62_114_517.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-o7SCPJeEIFw/VFDEV6k0JFI/AAAAAAAADV4/AIDmTKRlei0/s1600/62_114_517.jpg" height="135" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-GutbmH-MixU/VFDEUcIOpAI/AAAAAAAADVo/5kYjRNFZtD8/s1600/130742845769785800.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-GutbmH-MixU/VFDEUcIOpAI/AAAAAAAADVo/5kYjRNFZtD8/s1600/130742845769785800.jpg" height="132" width="200" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-RICxCOLPkMs/VFDEXuJ-XHI/AAAAAAAADWI/qQhGBq7rCaU/s1600/Romania-20years-from-the--ZXJL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-RICxCOLPkMs/VFDEXuJ-XHI/AAAAAAAADWI/qQhGBq7rCaU/s1600/Romania-20years-from-the--ZXJL.jpg" height="132" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Owngk1xYUPY/VFDBv_sFPlI/AAAAAAAADU0/89-0wTdVPBg/s1600/308778_444854795550363_457516521_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Owngk1xYUPY/VFDBv_sFPlI/AAAAAAAADU0/89-0wTdVPBg/s1600/308778_444854795550363_457516521_n.jpg" height="132" width="200" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-LMy2jE_lG1s/VFDBuXFseiI/AAAAAAAADUY/tMvJx0-y4oA/s1600/2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-LMy2jE_lG1s/VFDBuXFseiI/AAAAAAAADUY/tMvJx0-y4oA/s1600/2.jpg" height="131" width="200" /></a></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-79007711287479733532014-10-28T19:52:00.001+01:002014-10-29T10:33:51.621+01:00El 9N espanta al govern espanyol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8ReWcSC29GA/VE_kxLCAVoI/AAAAAAAADTE/PLC77JNo16k/s1600/9N.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-8ReWcSC29GA/VE_kxLCAVoI/AAAAAAAADTE/PLC77JNo16k/s1600/9N.png" height="320" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El govern espanyol està espantat. Tant, que també impugnarà (si algú amb una mica de trellat no ho impedeix) el succedani de consulta que el govern de la Generalitat vol celebrar el 9 de novembre amb l'ajut de quasi 40.000 voluntaris. Estan tan espantats que són capaços d'impugnar la votació per canviar les llums de l'escala si algú els hi assegura que el president de l'associació de veïns és independentista. Fins aquest nivell de surrealisme hem arribat.<br /><br />A la Moncloa saben que l'èxit del 9N està assegurat, tant si es tira endavant un referèndum, una consulta, un procés participatiu, una enquesta de pa sucat amb oli o una partida de parxís. Els catalans tenen ganes de votar i volen votar sigui quina sigui la consulta que es faci, tant si és vinculant com si no ho és, tant si és plebiscitària com si no ho és, tant si es convoca sota un marc legal o sota un d'il·legal, tant si és seriosa com si és de fireta. Volen votar i punt. Ja ho han dit al carrer en més d'una ocasió de forma multitudinària. Si se'ls impedeix estaran coartant la seva llibertat d'expressió.<br /><br />El president Rajoy, la vicepresidenta Soraya i la resta del govern ho saben. Saben que el 9N, el nou 9N o el nou nou 9N tindrà -es faci en condicions normals o anormals- un èxit aclaparador i això els terroritza. Tenen por, molta por a escoltar què vol la gent. Per aquest motiu han decidit que impugnaran (tot i que no hi tenen arguments jurídics on emparar-se) la pseudoconsulta a la qual estem convocats. Primer la van menysprear. Ara, després de comprovar que la pantomima agafa força i que la unitat dels partits que li donen suport no està tant escardada com semblava, li tornaran a ordenar (sí, ordenar) al Tribunal Constitucional que aturi el procés. La fàbrica d'independentites treballa nit i dia...<br /><br />I per què es vol aturar el nou 9N? Segons Rajoy i Soraya, perquè és un procés mesquí i gens democràtic. Mesquí perquè carrega sobre les esquenes dels funcionaris la responsabilitat de la votació (no havíem quedat que eren voluntaris?), i gens democràtic perquè incompleix la llei (quina llei? la de consultes? l'Estatut?). Els grans defensors de la democràcia, les lleis i la Constitució són els mateixos que tenen un miler d'imputats en casos de corrupció a totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya.<br /><br />Tots aquests (gentola dirien en el meu poble), els </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">del partit dels sobres, </span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">els que han ficat la mà a la caixa més que ningú (una informació periodística recent assegurava que <a href="http://www.publico.es/espana/551690/el-75-del-gobierno-aznar-esta-imputado-cobro-sobresueldos-o-duerme-en-prision">el 75% del darrer gabinet d'Aznar està imputat, va cobrar sobresous o dorm a la garjola</a>, entre ells Rajoy i Montoro) són els que invocant la llei i la democràcia volen impedir als catalans el seu dret legítim a decidir. Ells, que es burlen de la llei des que obren els ulls fins que els acluquen i es pixen en la democràcia perquè són profundament antidemòcrates, són els que decideixen (mai millor dit) que els catalans no poden decidir si volen ser un estat independent o si volen continuar a Espanya. A decidir si volen blanc o si volen negre. A decidir, el seu futur. Igual que els britànics i els escocesos, quina enveja.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Doncs bé, mentre </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">el món mira amb estupefacció com el govern espanyol, el govern català i els partits polítics fan un ridícul monumental, el Triumvirat (l'executiu </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">espanyol, el TC i la Fiscalia General de l'Estat) no diu ni piu, ni recorre, ni impugna l'article 78 de l'Estatuto de Autonomía de Andalucía sobre consultes populars que diu: <i>"Corresponde a la Junta de Andalucía la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por ella misma o por los entes locales en el ámbito de sus competencias de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con la excepción del referéndum"</i>. Olé, olé i olé!</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />És a dir, Andalusia pot convocar qualsevol mena de consulta o procés participatiu excepte un referèndum. Catalunya no. No cal dir res més. El problema és Catalunya. I l'excusa també. Perquè mentre es fa bullir l'olla amb el tema de la consulta, creuen que tapen els escàndols de corrupció que els assetgen. </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">I el seny? On és el seny?</span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-25122414468782092192014-10-23T19:24:00.001+02:002014-10-25T21:11:46.859+02:00The Cotton Club (Essencials 2)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q99G054GRxs/VEk0tU0uf_I/AAAAAAAADS0/dElPl7TacyE/s1600/Cotton%2BClub.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q99G054GRxs/VEk0tU0uf_I/AAAAAAAADS0/dElPl7TacyE/s1600/Cotton%2BClub.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Amor a primera vista. Això és el que vaig sentir. Sí, em vaig quedar fascinat quan vaig escoltar per primer cop la banda sonora de <i>The Cotton Club</i>, una pel·lícula d'amor, gàngsters, música i alcohol de contraband dirigida per Francis Ford Coppola el 1984 i ambientada en el Nova York dels anys 20 del segle passat. A l'endemà de veure la pel·lícula ja m'havia comprat el disc de la banda sonora, magistralment ensamblada per John Barry, l'autor d'altres BSO inoblidables com <i>Memòries d'Africa, Ballant amb llops, Cowboy de mitjanit</i> i diversos títols de la saga James Bond <i>007</i>, entre molts d'altres.<br />
<br />
A <i>The Cotton Club</i>, Barry va fer una feina artesanal, insuperable, encaixant en l'argument del film un munt de peces del mestre del jazz Duke Ellinton (la majoria), Cab Calloway, Harold Arlen i Irving Mills, entre d'altres. Vista amb la perspectiva que dona el temps (la vaig tornar a veure recentment), la peli perd pistonada, pur entreteniment per a més glòria d'en Richard Gere, Diane Lane i Gregory Hines, però la banda sonora és pura dinamita. Continua enamorant.<br />
<br />
Aquest drama mafiós arrenca amb la magistral <i>The Mooche</i> d'Ellington, que comença a sonar en el primer minut, en els crèdits inicials. El deliri Ellington continua amb <i>Cotton Club Stomp, Drop me in Harlem</i> i <i>Creole Love Call</i>. I així, sense parar, fins el final del film, assaborint una a una les setze peces (menció especial a <i>Ill Wind</i> i <i>Minnie The Moocher</i>) que componen aquest magnífic repertori. El disc no inclou l'única peça que interpreten realment en el film Gere (trompeta) i Lane (veu), <i>Am I Blue?</i><br />
<br />
El disc és un compendi fabulós de swing, dixie, ragtime i blues. Un festival imparable de trompetes úniques, clarinets desbocats, trombons incansables, contrabaixos frenètics, bateríes de bellut, saxos de setí i molts altres instruments que fan que cada peça sigui única i meravellosa. Quina delícia de música. Imprescindible a la discoteca de casa. Gràcies Barry.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fitxa:</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara A: <i>The Mooche, Cotton Club Stomp 2, Drop Me Off in Harlem, Creole Love Call, Ring Dem Bells, East St. Louis Toodle, Truckin'</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara B: <i>Ill Wind, Cotton Club Stomp 1, Mood Indigo, Minnie The Moocher, Copper Colored Gal, Dixie Kidnaps Vera, The Depression Hits / Best Beats Sandman, Daybreack Express Medley</i></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Direcció musical: John Barry</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<br />
<iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/df28f46" vspace="0" width="580"></iframe><br />La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-62375550184538939092014-10-22T20:08:00.000+02:002014-10-25T21:12:13.406+02:00Let it Bleed (Essencials 1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MQBAdFWH-eA/VEfx1LRK_RI/AAAAAAAADSk/cJxbQqZNW9E/s1600/LetitbleedRS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-MQBAdFWH-eA/VEfx1LRK_RI/AAAAAAAADSk/cJxbQqZNW9E/s1600/LetitbleedRS.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Let it Bleed</i>, de The Rolling Stones, és un disc rodó, sense fissures, sense arestes. Un disc imprescindible en qualsevol discoteca dels amants del rock, el blues i el country. Sota el meu punt de vista, el millor del grup britànic, sens cap mena de dubte. Aquí no trobareu cap dels èxits espaterrants de la banda. L'èxit és el disc en si mateix, en la seva globalitat, on totes les peces encaixen harmònicament, sense daltabaixos.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Let it Bleed</i> (Deixa'l sagnar) és un disc intimista, de pocs decibels. Més apropiat per escoltar en sala petita que en un gran estadi. Per tant, molt allunyat del concepte de les gires mastodontiques que practiquen Jagger, Richards & Cia des de fa diverses dècades. El 1969, data de publicació del disc, ja feia temps feien gires però encara no s'havien embarcat en la voragine d'omplir estadis al preu que sigui. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">És un disc fosc, obscur, amb cançons dures que parlen de guerra, d'assassinats, de substàncies psicotròpiques i del mateix estil de vida decadent que practicaven els membres de la banda (uns més que altres, és clar). És un disc que no deixa indiferent. En una època en que cantar a l'amor i a la revolució floral hippie triomfava a totes les cantonades, els Stones donen un cop de puny sobre la taula i ens presenten un disc carregat de mala llet. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Totes les cançons són antològiques, inclosa la versió del <i>Love in Vain</i> d'en Robert Johson, però si n'hem de destacar alguna brillen amb llum pròpia <i>Gimmie Shelter, Midnight Rambler</i> i Y<i>ou</i><i> Can't Always Get What You Want</i>. Tres obres mestres que, com l'àlbum en el seu conjunt han resistit molt, però que molt bé, el pas del temps.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Segons els entesos <i>Let it Bleed</i> forma part del pòquer d'asos del grup juntament amb <i>Beggars Banquet, Sticky Fingers</i> i <i>Exile on Main St</i>. Jo n'afegiria dos més, <i>Steel Wheels</i> i l'acústic <i>Stripped</i>. Qüestió de gustos, és clar. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Tornant a <i>Let it Bleed</i>, dos apunts més. En aquest disc es va incorporar un nou guitarrista, Mick Taylor (només intervé en dos temes, <i>Live With Me</i> i <i>Country Honk</i>), que substitueix al malaguanyat Brian Jones, despatxat del grup mesos abans, tot i que encara col·labora a <i>You Got to Silver</i> i <i>Midnight Rambler</i>. També fou el darrer disc editat per Decca Records, la seva primera discogràfica.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fitxa:</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara A: <i>Gimmie Shelter, Love in Vain, Country Honk, Live Whit Me, Let it Bleed</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Cara B: <i>Midnight Rambler, You Got the Silver, Monkey Man, You Can't Always Get What You Want</i></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Musics: Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts, Bill Wyman, Mick Taylor, Bryan Jones</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Col·laboracions especials: Mary Clayton, Jimmy Miller, Nicky Hopking, Ry Cooder, Nanette Newman, Byron Berline, Leon Russell, Bobby Keys, Ian Stewart, Al Kooper, Rocky Dijon, The London Bach Choir.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Producció: Jimmy Miller</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Enginyer de so: Glyn Johns</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Portada: Robert Brownjohn</span><br />
<br />
<iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/e748ecd" vspace="0" width="580"></iframe><br />
<br />
<iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/1a7e91d" vspace="0" width="580"></iframe>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-7627077600271349942014-08-25T20:12:00.000+02:002014-08-25T20:24:41.362+02:00El que passa, convé (o com Pujol ha liquidat per sempre la Transició)<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">El que passa, convé. Lo que sucede, conviene. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Aquesta frase curta, extreta del llibre <i><a href="http://www.edicionesb.com/catalogo/autor/victor-amela/949/libro/el-catar-imperfecte_2691.html">El càtar imperfecte</a></i>, explica sense embuts el que està passant en aquest país des que Jordi Pujol va confessar que amaga uns quants milions d'euros en paradisos fiscals des de fa més de trenta anys. I el que està passant, entre moltes altres coses, és que amb aquesta confessió el país tanca definitivament un període clau de la seva història, la Transició. Sí, la Transició, que contrariament al que molts pensen (ingènuament) encara continuava viva, molt viva, entre nosaltres. Si més no, els seus efectes.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pQVfZ2pgOqo/U_t7jN1drKI/AAAAAAAADSQ/Q9rHNIx_n0o/s1600/Transicion%2Bdemocratica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-pQVfZ2pgOqo/U_t7jN1drKI/AAAAAAAADSQ/Q9rHNIx_n0o/s1600/Transicion%2Bdemocratica.jpg" height="176" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els artífex del consens...</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Al país li convé el que està passant. A tots ens convé el que està passant. Convé tancar aquest període </span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">de </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">pornografia política </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">d'una vegada per totes. Encara li haurem de donar les gràcies a l'ex molt honorable per aquest darrer servei al país. Conyes a banda, el cert és que la visió idíl·lica que sempre ens han venut de la Transició mai s'ha ajustat a la realitat. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />Darrere del famós consens de la Transició hi ha quelcom més. Hi ha corrupció a cabassos, política i econòmica. Amb l'argument que calia construir un país modern i europeu i edificar un futur en pau, els partits van pactar no passar comptes amb el passat, no restituir la legalitat de la República, assumir un cap d'Estat nomenat pel dictador i no emprenyar a les elits econòmiques, empresarials i funcionarials del règim franquista. L'operació, com explicava fa uns dies l'<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/cas-pujol-casta-espanya-independentisme-3457061">Albert Sáez a El Periódico</a> en un magnífic article, es va arrodonir creant "un mètode de finançament dels partits polítics que evités la sensació que la democràcia era més cara que la dictadura".<br /><br />'De aquellos barros, estos lodos'. El resultat de tot plegat el coneix tothom: continuen manant els de sempre (les elits, la casta), la corrupció s'ha generalizat (els partits acumulen centenars de casos, que afecten fins i tot a la família reial) i la democràcia de senyoreta Pepis que tenim està més amenaçada i afeblida que mai. La Transició ha generat corrupció i immobilisme i molta frustració entre les noves generacions, que cerquen en moviments com Podemos o el sobiranisme català noves formes d'expressió i participació política.<br /><br />Pel que fa a la vessant pacífica d'aquest període tan sacralitzat, perdoneu-me el sarcasme: ningú no recorda ja els centenars d'assassinats comesos per ETA, els GRAPO o els GAL, entre d'altres? Au, vinga.</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /><br />L'escàndol Pujol ha liquidat la Transició d'una patacada al ventre. Per sempre. Ja era hora. Qui ho havia de dir. </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Gràcies, president.</span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-13760121046869710482014-08-22T13:47:00.000+02:002014-08-22T13:47:32.372+02:00En el món islàmic habiten els nous bàrbars<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Lúcid, molt lúcid, aquest article de l'Enric González. El subscric completament.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Enric González / Los nuevos bárbaros</b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>(<a href="http://www.jotdown.es/2014/08/enric-gonzalez-los-nuevos-barbaros/">Jot Down / Agost 2014</a>)</b></span><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-dWIr7NGq1V8/U_ctf5up9oI/AAAAAAAADSA/EtYzQogXkr8/s1600/James%2BFoley.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-dWIr7NGq1V8/U_ctf5up9oI/AAAAAAAADSA/EtYzQogXkr8/s1600/James%2BFoley.jpg" height="215" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">James Foley</td></tr>
</tbody></table>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Las imágenes del asesinato de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">James Foley</strong>, uno de esos periodistas que dignifican el oficio y, según quienes le conocían, una de esas personas que dignifican la especie, son repugnantes. También asquea el jolgorio con que se difunden por la red. No creo, sin embargo, que convenga evitar su visión, porque contienen un elemento informativo relevante. Se trata del discurso del asesino, parte del cual Foley fue forzado a recitar. Ya saben, la culpa de todo es de Estados Unidos y de Occidente en general, de las agresiones imperialistas, de la arrogancia de los infieles, etcétera. Es bueno recordar lo que dicen los sociópatas del Califato y compararlo con un cierto discurso, frecuente entre la izquierda europea, en el que aparecen argumentos similares. Se trata de un discurso tan obtuso e impresentable como el del sociópata británico que decapitó a Foley.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Seamos claros: en el mundo islámico habitan los nuevos bárbaros. La gran mayoría de los musulmanes son gente pacífica y más o menos razonable, como lo eran la mayoría de las tribus bárbaras que se acumulaban junto a las fronteras del Imperio romano y se adentraban poco a poco en él, sin especiales problemas de convivencia. El colapso de Roma y del imperio de occidente no se debió a una voluntad específica de invadir y destruir por parte de esas tribus, que en cualquier caso se regían por valores incompatibles con la civilización romana (igual que ocurre ahora con el islam y los valores de libertad y representación democrática), sino a las guerras internas de los bárbaros. El empuje de nuevos grupos procedentes de Asia provocó el caos más allá del <span style="margin: 0px; padding: 0px;">limes </span>y ese caos se derramó sobre una Roma decadente, dispuesta a pactar lo que fuera porque se sentía incapaz de defenderse.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La situación, ahora, no es muy distinta. El islam sufre una compleja y violentísima guerra interna, cuyo eje más visible, pero no único, es el enfrentamiento entre el sunismo, tradicionalmente dominante, y el chiísmo, revitalizado desde la revolución islámica iraní de 1979. Esa fue la única revolución del siglo XX, como subrayaba el historiador <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Eric Hobsbawm</strong>, que no se remitió ni de lejos a los valores de la Ilustración, la razón y las libertades, sino todo lo contrario. El chiísmo ha desarrollado grupos fanáticos como los Guardianes de la Revolución en Irán o Hezbolá en Líbano; del sunismo están surgiendo aberraciones cada vez más estrambóticas, desde Al Qaeda al Estado Islámico.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Estados Unidos y sus aliados, lo que llamamos Occidente, han cometido gravísimos errores y agresiones intolerables. Por supuesto. Francia y Gran Bretaña se repartieron sin escrúpulos las ruinas del imperio otomano (1916) y sometieron de mala manera a las poblaciones locales; Washington aupó a la atroz dinastía wahabista de los Saud (1932) a cambio de explotaciones petrolíferas; la CIA acabó con<strong style="margin: 0px; padding: 0px;"> Mohamed Mossadegh</strong> (1967) y destruyó las expectativas de un Irán libre; <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Jimmy Carter</strong> y <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Ronald Reagan</strong> armaron y financiaron a los muyahidines en Afganistán desde 1979; <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">George W. Bush</strong> organizó dos invasiones, la de Afganistán (2001) y la de Irak (2003), extremadamente cruentas en lo militar y fallidas en lo político. Existen muchos más ejemplos. Pero debemos ser conscientes de que el problema musulmán viene de muy lejos y es musulmán, no occidental. El islam ha sido incapaz de confrontarse con la modernidad y en su expresión más contemporánea, la que arranca con la descolonización, ha rebotado sin cesar entre las dictaduras nacionalistas y las llamaradas hiperreligiosas. La clave está ahí.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Existen países musulmanes no estrictamente calamitosos, como Indonesia o Marruecos. El panorama global sí lo es. La llamada <span style="margin: 0px; padding: 0px;">primavera árabe</span>, un proceso antiautoritario rápidamente sofocado (aunque no extinguido) por las tensiones de fondo, demostró que son pocos los que reclaman libertades. Por debajo del macroconflicto histórico, la guerra entre suníes y chiíes por el dominio geoestratégico y religioso, hierven casi todos los problemas concebibles: la citada e interminable pugna entre militares e islamistas, una corrupción prodigiosa, una evidente incapacidad para alcanzar un aceptable desarrollo económico, una natalidad desbocada y, muy al fondo, el empecinamiento en mirar al pasado y no extraer de él más que recuerdos de humillaciones, reales o inventadas, que exigen venganza. La crueldad casi caricaturesca de las bandas ultrayihadistas (el gran <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Jon Lee Anderson</strong> las compara, en un muy recomendable artículo publicado en <span style="margin: 0px; padding: 0px;">The New Yorker</span>, con Los Zetas del narcotráfico mexicano) se ha convertido en un lenguaje, un mensaje y un programa político. Más allá de los degüellos, decapitaciones, crucifixiones y torturas diversas no hay nada más que ensoñaciones de un pasado remoto, frustración, estupidez y furia en estado puro.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>No vale la explicación de que las sociedades violentas, como las árabes, generan violencia. Hasta una cuarta parte de los efectivos del Estado Islámico, unos dos mil o tres mil, proceden de Europa. De Londres, de Madrid, de París, de Milán, de Barcelona. De ciudades abiertas y tolerantes. Tampoco vale esgrimir la tragedia palestina: esa tragedia es real, muy real, pero los países árabes no son menos despiadados que Israel cuando se trata de los palestinos. Israel se ha convertido en una coartada cómoda para justificar un inmenso fracaso colectivo.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>El hundimiento de las sociedades musulmanas es rápido y generalizado. Siria, Libia, Sudán, Irak, Egipto, son en la práctica estados fallidos, como Afganistán. Pakistán representa el peor peligro de crisis nuclear. Los países más ricos, los que disponen de tesoros fabulosos gracias al petróleo, hacen lo posible por empeorar las cosas exportando fanatismo (caso del wahabismo saudí) o financiando a los fanáticos (Catar ha sustituido a Siria como patrón de Hamás y respalda de forma encubierta a los sociópatas del Califato). La frustración acumulada por los nuevos bárbaros lleva tiempo derramándose sobre Europa y, en menor medida, sobre Estados Unidos. Es el gran problema contemporáneo y conviene encararlo con lucidez y sin gilipolleces bondadosas.</i></span></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #211f1f; line-height: 1.5; margin-bottom: 15px; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>No, el responsable de los atentados del 11-M no fue <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Aznar</strong> por sumarse a la invasión de Irak: fueron los yihadistas. No, los estadounidenses no se buscaron los atentados del 11-S: fueron los yihadistas. Si esa minoría fanática e hiperactiva, que dura ya bastantes generaciones y acumula rabia y locura, no es derrotada y suprimida, el caos musulmán se desplomará definitivamente sobre el planeta. La tolerancia con <span style="margin: 0px; padding: 0px;">otras culturas </span>carece de sentido cuando hablamos de teocracias delirantes, déspotas grotescos, opresión y miseria. La represión sanguinaria de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">El Assad</strong>, la brutalidad de <strong style="margin: 0px; padding: 0px;">Al-Sisi</strong>, el sectarismo de los Hermanos Musulmanes, el fundamentalismo saudí, la diplomacia criminal de Catar y la locura asesina del Estado Islámico son lados distintos de una misma figura geométrica. Esta es una guerra por la civilización. El tipo de guerra que perdió Roma<span style="font-size: x-small;">.</span></i></span></span></span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-38805854531377497672014-08-06T10:48:00.000+02:002014-08-06T11:08:57.622+02:00El moment dels carronyaires<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Després de constatar que Pujol també té un costat fosc, com tothom (qui n'estigui lliure, que llanci la primera pedra), alguns ja comencen a separar el gra de la palla... La decepció, la ràbia i la indignació que causa el seu afer amb els diners ocultats en paradisos fiscals durant més de trenta anys no pot enterrar de sobte, com alguns pretenen, la seva obra de govern ni la seva dimensió intel·lectual.</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-FDjYDt2qh6o/U-HokkJjd6I/AAAAAAAADRo/oqHYLGOgNek/s1600/Jordi+Pujol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-FDjYDt2qh6o/U-HokkJjd6I/AAAAAAAADRo/oqHYLGOgNek/s1600/Jordi+Pujol.jpg" height="225" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Després d'immolar-se públicament, avui, apuntar-se al linxament del personatge és el més fàcil. Intentar desacreditar tot el que ha fet, també. Utilitzar aquest escàndol per torpedinar el moviment sobiranista, més encara (només cal escoltar a il·lustres representants del partit dels sobres, que mentre els 'seus' entren a la presó donen lliçons de moral i ètica política).</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com diu en Marçal Sintes en aquest encertat article, és el moment dels carronyaires i no s'hi pot fer res. Caldrà esperar el judici de la història. De moment, que Pujol respongui davant dels tribunals dels seus actes. Ara sí que toca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Marçal Sintes (El Periódico, 5 d'agost de 2014):</b></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b><i>Semprún, Pujol, García Márquez</i></b></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Una vegada em vaig creuar amb <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Jorge Semprún </b>al carrer de Pelai de Barcelona. Em vaig quedar, com se sol dir, glaçat. Paralitzat. Tant, que no vaig ser capaç de dir-li res. Ell avançava sol, lentament, mentre jo restava allà, a la vorera, palplantat. No vaig obrir boca i això que li hauria pogut dir moltíssimes de coses. Dels seus llibres, de la seva atzarosa vida, de la profunda admiració que sentia, i sento, per la seva obra i per ell... Però l'emoció, ja dic, em va vèncer. Des de la universitat vaig fer esforços per convidar-lo a venir a Barcelona, però va ser inútil. Quan semblava que el viatge era possible, ell va emmalaltir, va ser ingressat i ja no va refer-se.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>No sóc gens aficionat, ni gens partidari, d'idolatrar ningú. Entre d'altres coses, perquè en la majoria de casos, que algú sigui un gran escriptor, un gran pintor, un gran metge o fins i tot una persona entregada a la solidaritat i a ajudar el proïsme no garanteix que sigui una bona persona. O que no tingui flancs, tombants, desagradables o definitivament condemnables. Si no vols tenir disgustos, el meu consell és que evitis conèixer gaire a fons el teu cantant preferit.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Tanmateix, en el cas de <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Semprún</b> em va saber greu haver deixat passar l'ocasió d'adreçar-m'hi, de conversar amb ell encara que fos breument. Suposo que es deu al fet que la meva admiració no era només literària en el sentit estricte. Sinó també ètica, és a dir, que anava -va- més enllà dels seus llibres i conferències. No sé ben bé com expressar-ho o definir-ho, però la meva admiració era -és- integral: per l'intel·lectual i per la persona (fins i tot pel ministre).</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Entenc perfectament que a molta gent el tèrbol episodi dels diners a l'estranger de la família <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol</b> li hagi causat un estupor total i una aguda tristesa. Desolació. <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol</b> ha estat, al meu entendre, un dels grans polítics catalans i europeus de les darreres dècades. El seu compromís, gairebé obsessió, amb Catalunya i la causa dels catalans resulta indubtable. És, a més, un intel·lectual notable, d'una gran potència de pensament, afavorida per la seva insondable memòria. Jo mateix l'admiro, a desgrat de no compartir alguns dels seus punts de vista, i que la nostra sensibilitat en diverses qüestions no és la mateixa. De <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol, </b>dels seus discursos, dels seus escrits, de la seva acció de govern, de la seva conversa, n'he après moltes coses, moltíssimes, i li estic agraït per això.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>És evident que en el tema dels diners -en com els va gestionar, o, pel que sembla, no els va gestionar- l'expresident s'ha equivocat immensament i incomprensiblement, almenys a ulls dels que ens ho mirem des de fora del seu cercle íntim i familiar. No seria estrany, a més, que del que ha succeït en coneguem avui només la punta de l'iceberg, i que l'afer es compliqui de manera infernal. El que crec que és just en aquesta qüestió és que <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol</b> -i qui sigui a més d'ell - respongui dels seus actes. Davant Hisenda, davant la justícia, davant el partit que va fundar i davant la gent del carrer. Són les regles del joc. I en política, i més en la política d'avui, les regles del joc són especialment dures, gairebé cruels.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Aquesta crueltat s'encarregaran de confirmar-la aquells que provaran de linxar <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol </b>i cobrir de porqueria tot el que ha dut a terme al llarg de la seva vida, que és molt. De fet, alguns ja han començat puntualment a treballar amb aquest objectiu. Per descomptat, veurem també l'afany de molts per, utilitzant l'escàndol, provar de desacreditar el catalanisme o trencar l'espinada del sobiranisme popular. És el moment dels carronyaires. És així i no s'hi pot fer gran cosa.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Però també crec, vull creure, que les coses, amb el temps, s'acabaran situant en el terreny de la raonabilitat i l'equilibri. Per dir-ho clar: la historia considerarà <b style="background: transparent; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pujol</b> un gran polític, un bon governant i un gran intel·lectual. Malgrat els que s'esforcen i s'esforçaran a impedir-ho, al final el gra i la palla es destriaran.</i></span></div>
<div style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; font-size: 16px; line-height: 24px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>Ha passat així infinitat de vegades. Em ve al cap, per exemple, els honors que Barcelona està rendint a l'escriptor <b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Gabriel</b> <b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">García Márquez</b> -medalla d'Or de la Ciutat, i un carrer i una biblioteca es veu que duran el seu nom. El colombià rep tota classe de lloances a la seva literatura, barrejades amb recordatoris un xic provincians dels seus anys barcelonins. I em sembla bé, a pesar que Gabo, com tothom sap, va legitimar sense descans el règim de <b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Fidel Castro</b> i va acceptar totes i cadascuna de les prebendes, regals i homenatges que el dictador li va brindar. Això no treu, de cap manera, que <b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">García Márquez</b> sigui un escriptor excel·lent, tot i que, almenys per a mi, molt diferent de <b style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Semprún.</b></i></span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-18994394227124812272014-07-15T19:17:00.000+02:002014-07-15T19:17:02.481+02:00L'ombra de Guardiola és allargada <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-cf1Pw5X3QP8/U8VhK_fGRJI/AAAAAAAADRY/Wdoi7dtkdpA/s1600/Guardiola+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-cf1Pw5X3QP8/U8VhK_fGRJI/AAAAAAAADRY/Wdoi7dtkdpA/s1600/Guardiola+2.jpg" height="266" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
Pep Guardiola ha estat l'autèntic guanyador dels dos darrers mundials de futbol que organitza (?) la FIFA. Sí, heu llegit bé. El 2010, a Sud-Àfrica, va guanyar Espanya amb un combinat d'excepció que jugava al més pur estil Barça i que tenia com a base vuit jugadors blaugranes entrenats per Guardiola: Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa i Valdés. Tots aquests jugadors, excepte Valdés, van disputar la final i un d'ells, Iniesta, va marcar el gol que va col·locar la primera estrela a l'escut de la roja.<br /><br />El 2014, a Brasil, ha esdevingut una situació molt semblant, calcada diria jo. Alemanya ha guanyat el mundial amb un estil de joc que recorda moltíssim el que practica el Bayern i que li ha fet guanyar quatre títols aquesta temporada. Sabeu qui entrena aquest equip oi? I sabeu quina és la base d'aquesta selecció? Resposta fàcil també, set jugadors entrenats per en Pep: Neuer, Lahm, Boateng, Götze, Kroos, Müller i Schweinsteiger. Tots van jugar la final i Götze va marcar el gol que els hi va donar la victòria i el seu quart mundial.<br /><br />Guardiola no ha dirigit cap d'aquestes dues seleccions, però com si ho hagués fet. El seu estil de joc va impregnar decissivament l'estil d'Espanya fa quatre anys i el d'Alemanya actualment. Definitivament Messi no guanyarà mai un mundial de futbol: hem jugo tot el que vulgueu a que Guardiola mai entrenarà un equip argentí.</span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-47373581616458788262014-07-03T10:00:00.000+02:002014-07-03T19:36:46.885+02:00Retrats en B&N / Hapiness is a warm gun<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-1kgPahQjxsA/UrMsfUiKn0I/AAAAAAAADD8/spJMakyBQlo/s1600/10_03_2008_0501171001205108030_helmut_newton.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-1kgPahQjxsA/UrMsfUiKn0I/AAAAAAAADD8/spJMakyBQlo/s1600/10_03_2008_0501171001205108030_helmut_newton.jpg" height="200" width="198" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/--17kLQdzPFU/UrMsgkgY6uI/AAAAAAAADEI/g3_zjfvjwck/s1600/z61.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--17kLQdzPFU/UrMsgkgY6uI/AAAAAAAADEI/g3_zjfvjwck/s1600/z61.JPG" height="200" width="166" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-31Qjn0R-qVQ/U7WUdWW9eJI/AAAAAAAADQ8/Rb07ssKHj78/s1600/pulpfiction_bwgun_poster_big.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-31Qjn0R-qVQ/U7WUdWW9eJI/AAAAAAAADQ8/Rb07ssKHj78/s1600/pulpfiction_bwgun_poster_big.jpg" height="183" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SuJP2zrzGT4/UrMsfrVpwZI/AAAAAAAADEE/UhAiSDYYI28/s1600/546089_401977666502856_179836314_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SuJP2zrzGT4/UrMsfrVpwZI/AAAAAAAADEE/UhAiSDYYI28/s1600/546089_401977666502856_179836314_n.jpg" height="200" width="149" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-4yq3rOMd6s0/UrMseq8wUKI/AAAAAAAADDw/5Knern6FkOk/s1600/381422_288460791189765_89389559_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-4yq3rOMd6s0/UrMseq8wUKI/AAAAAAAADDw/5Knern6FkOk/s1600/381422_288460791189765_89389559_n.jpg" height="200" width="141" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3cbK_-iT40E/UrMshsGVJwI/AAAAAAAADEU/HW5iq-pOQ64/s1600/z65.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-3cbK_-iT40E/UrMshsGVJwI/AAAAAAAADEU/HW5iq-pOQ64/s1600/z65.JPG" height="200" width="142" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-nn9uGzkDz3M/UrMxwAtoHCI/AAAAAAAADFs/Xu4rFW4mOC8/s1600/548686_433695506664405_1458437161_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-nn9uGzkDz3M/UrMxwAtoHCI/AAAAAAAADFs/Xu4rFW4mOC8/s1600/548686_433695506664405_1458437161_n.jpg" height="233" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/9c12bce" vspace="0" width="580"></iframe>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-55281914837360071132014-06-06T20:11:00.001+02:002014-06-06T20:11:33.875+02:00La metamorfosi, o com el PSOE s'ha esdevingut el PEM <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-0-geEPsfrpo/U5IB94FzToI/AAAAAAAADNk/IxvYRa_6qTc/s1600/psoe+roto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-0-geEPsfrpo/U5IB94FzToI/AAAAAAAADNk/IxvYRa_6qTc/s1600/psoe+roto.jpg" height="320" width="239" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Segons Joaquín Leguina, polític i intel·lectual socialista i primer president de la Comunitat de Madrid, Alfredo Pérez Rubalcaba és <i>"una excavación arqueológica: lo más sorprendente está en el fondo"</i>. Ningú com Leguina (que mai o gairebé mai s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar als seus companys de viatge polític) podia filar tan prim per definir qui és (o en què s'ha convertit) el secretari general del PSOE.<br /><br />Pérez Rubalcaba, representant genuí de la casta, acaba de comminar als seus diputats i senadors a cavar més fonda encara la tomba del socialisme espanyol. Cal votar sense dir ni piu la norma que es debatrà en les Corts sobre l'abdicació del Rei que ha d'aplanar el camí a la coronació de Felip VI com a nou rei d'Espanya. De res ha servit que diversos parlamentaris socialistes hagin reclamat llibertat de vot al·legant motius de consciència en aquest tema. Tots votaran el que digui don Alfredo, el capo de Ferraz, sense fissures. De res ha servit tampoc l'avís (i ja en porten uns quants) de l'electorat, que dóna l'esquena en massa al projecte socialista cada cop que passa per les urnes.<br /><br />El partit de "los cien años de honradez" s'ha convertit en una caricatura de si mateix. Avui dia és el principal valedor de la monarquia i de tot el que representa, més inclús que el partit "dels sobres". Els socialistes, els grans defensors dels valors republicans (quina ironia), van arribar al poder l'any 1982 enarborant la bandera del canvi. D'aquell discurs il·lusionant que va enamorar a diversos milions d'espanyols ja no queda res. El PSOE actual és un partit vulgar, que practica polítiques de dretes allà on governa, que no li queda ni un rosegó d'ideologia i que li té més por que una pedregada al canvi.<br /><br />Avui dia, canviar l'statu quo imperant, vol dir perdre privilegis. Cal, doncs, defensar l'immobilisme amb ungles i dents. Per això Pérez Rubalcaba defensa la successió dinàstica dels borbons sense posar-se vermell. Tant li fa trair les profundes arrels republicanes del seu partit. El més important és seguir xuclant la mamella del poder. Els socialistes saben que cal reformar la Constitució, la judicatura, el Tribunal Constitucional i moltes altres coses més. També saben que els ciutadans tenen dret a decidir: si volen monarquia o república o si volen separar-se de l'Estat espanyol. Saben perfectament tot això i més, fins i tot que cal donar més joc als ciutadans, als votants, no només cada quatre anys. Ho saben tot, però han renunciat definitivament a liderar qualsevol mena de canvi. Tenen por a perdre els seus privilegis. I el que no saben (tot i que hores d'ara ja ho deuen intuir) és que els acabaran perdent irremissiblement: els ciutadans els hi trauran tard o d'hora.</span><div>
<div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El PSOE (i el PSC també) van renunciar en el seu dia al marxisme. Després van renunciar a l'obrerisme i al socialisme (ara diuen que són socialdemòcrates, altra ironia) i han acabat abraçant la causa monàrquica amb fervor. Amb tanta renuncia han perdut la meitat de les sigles pel camí (on són la O i la S?) fins a patir una metamorfosi profunda. Crec que haurien de visitar amb urgència el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior i registrar-se novament, ara com a Partido Español Monárquico (PEM), que és el que més s'adiu amb la seva idiosincràsia actual. Quin final més trist.</span></div>
</div>
</div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-43796262067035488102014-05-29T18:37:00.000+02:002014-05-29T19:14:56.709+02:00Barcelona, capital de l'anarquia violenta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si algú no hi posa remei Barcelona va camí de convertir-se en la capital europea de l'anarquia i el vandalisme. De moment, després del desallotjament de Can Vies, els radicals violents ja han aconseguit que la violència urbana ocupi un lloc de privilegi a l'agenda política i mediàtica. Portem tres dies que no es parla d'altra cosa i això és, precisament, el que volen els violents antisistema. Jo mateix he caigut en el seu parany, ja veieu, i aquí em teniu parlant d'uns individus que es dediquen a destrossar i cremar tot el que es troben per davant amb l'excusa de que l'ajuntament els han desallotjat (amb una ordre judicial) d'una casa que no era seva.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-GIANXFDWYXY/U4dgIEjX4II/AAAAAAAADNU/cuGPRmzmOQE/s1600/Disturbis+Sants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-GIANXFDWYXY/U4dgIEjX4II/AAAAAAAADNU/cuGPRmzmOQE/s1600/Disturbis+Sants.jpg" height="223" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small;"><b>Foto: EFE</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Emparant-se en la foscor de la nit, grups organitzats d'encaputxats amb roba fosca i passamuntanyes munten barricades, cremen contenidors, màquines excavadores i unitats mòbils de televisió, destrossen aparadors de bancs, tot el mobiliari urbà que troben al seu pas i amenacen als periodistes que gosen fer la seva feina en l'escenari de totes aquestes atrocitats. Què justifica tota aquesta violència? Sota el meu punt de vista res. Un desallotjament no justifica uns disturbis d'aquesta magnitud. I si les causes són més pregones, com alguns argumenten, tampoc. No és pot justificar la violència que practiquen aquests grups antisistema ni la que practiquen els grups feixistes ni cap altra, absolutament cap. La violència genera més violència i practicant-la es perd la raó. </span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /><br />Per aquest motiu sobta que alguns grups polítics com ICV-EUiA, que va donar suport a la reforma urbanística de Can Vies quan governava a l'Ajuntament de Barcelona amb els socialistes, ara posin tot el focus en la crítica política a l'actuació de la policia per desmesurada i, en canvi, no condemnin sense embuts l'actuació d'aquests okupes radicals. Que ho facin les CUP d'en David Fernández no sobta a ningú, però que ho faci en Joan Herrera sí, doncs a més de ser còmplice del desallotjament de Can Vies, el seu partit va instaurar <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2009/03/besties.html">la versió més dura i repressora que es recorda en democràcia dels Mossos d'Esquadra sota les ordres del conseller Joan Saura</a>. No condemnar enèrgicament l'actuació dels antisistema és donar munició gratuïta al ministre de l'Interior Jorge Fernández que, com hom sap, prepara una <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2013/12/mister-mordassa.html">llei mordassa per evitar que la gent es manifesti amb la llibertat que ho ha fet fins ara</a>.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els grups anarquistes radicals que operen a Barcelona (ciutat de gran tradició llibertària) estan molt ben organitzats i saben molt bé el que es fan. Han crescut a l'ombra del bonisme ingenu i ben intencionat d'uns partits que sempre han pensat que tenien un graner de vots en cada espai o casa okupada de la ciutat. En nom d'un fals progressisme s'</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">han tolerat actuacions i situacions inversemblants que han envalentit als més violents</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">. Els individus que formen part d'aquests grups són els mateixos que rebenten les celebracions pels triomfs del Barça i les manifestacions d'estudiants i treballadors. I també són els mateixos que fa tres anys van <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2011/06/indignats-indignes.html">dinamitar el moviment dels indignats actuant de forma violenta contra un grup de diputats</a> quan intentaven accedir al Parlament pel parc de la Ciutadella. La seva actuació va contra les regles de l'estat de dret que entre tots hem embastat i és, a més, un xantatge a la ciutadania. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Que ara determinats polítics vulguin treure profit de la situació és vergonyós i menyspreable però dissortadament previsible. El que ja no acabo d'entendre és que dins el gremi periodístic i especialment en el ram dels tertulians encara hi hagi gent que no condemni de soca-rel la violència. Són molts pocs els que ho fan amb convicció. Durant aquests darrers dies he vist i escoltat diverses tertúlies a diferents ràdios i televisions on s'ha abordat el tema i em quedo estorat. Els mateixos que sempre condemnen sense reserves la violència dels feixistes i no entren a analitzar què la genera, intenten justificar la violència de l'anarquia antisistema amb tota mena d'arguments: les desigualtats, la pobresa, la manca de feina, els desnonaments, un futur incert, etc, etc...</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Evidentment tot això genera una gran tensió social i molta angunia en les persones, però curiosament els principals afectats per aquests greuges i desgràcies normalment manifesten el seu malestar de forma pacífica. Res a veure a com actuen els radicals violents que aquests dies han destrossat el barri de Sants i tenen atemorits a un gran nombre de veïns. Tots aquests factors que he esmentat estan provocant una gran fractura social en molts llocs i tothom, començant pels polítics i també la societat civil organitzada, ha de lluitar i treballar per cercar solucions que no passen, precisament, per organitzar una guerrilla urbana cada vespre.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Ara només falta que algú aprofiti aquesta espiral de violència antisistema per dir que tot plegat succeïx a causa de la situació de tensió irrespirable que viu Catalunya per culpa del procés sobiranista. No m'estranyaria gens.</span></div>
</div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-54205686036674318162014-05-26T18:15:00.003+02:002014-05-26T18:15:56.173+02:00Europees en clau sobiranista<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-KbLZnv9WRHI/U4Nix50-ETI/AAAAAAAADNA/_GaBuaB_i80/s1600/Gr%C3%A0fica+Europees+2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-KbLZnv9WRHI/U4Nix50-ETI/AAAAAAAADNA/_GaBuaB_i80/s1600/Gr%C3%A0fica+Europees+2014.jpg" height="200" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: xx-small;"><b>Font: TV3</b></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div>
Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu d'aquest diumenge han aclarit bastant el panorama sobre el que està passant a Catalunya a nivell polític. ERC (+412.936), CiU (+106.908) i ICV (+138.799), les tres formacions polítiques que juntament amb les CUP defensen el dret a decidir i el referèndum del 9 de novembre, han sumat 658.643 vots més que a les Europees del 2009. Els dos grans partits que refusen el procés sobiranista, PP (-108.656) i PSC-PSOE (-350.349), han perdut entre tots dos 459.005 vots. No cal ser molt espavilat per deduir que, a grans trets, aquests resultats electorals deixen ben clar quin pes té actualment l'unionisme i el sobiranisme a Catalunya.</div>
<br />Òbviament, aquests resultats no són extrapolables al cent per cent a uns altres comicis, i també cal tenir en compte que en aquest recompte ràpid no he tingut en compte els resultats de C's, UPyD i PODEM (tot i que no farien variar gaire la proporció). Per tant, és un misteri saber què hauria passat avui si les eleccions hagessin sigut unes autonòmiques o unes generals, però crec que els resultats de les europees marquen tendència i indiquen bastant a les clares per on van els trets. També deixen bastant clar que els electors catalans volen que Catalunya continuï sent un país d'Europa.<br /><br />Els resultats d'ahir també donen pistes de cap on s'han desplaçat la barbaritat de vots que han perdut PSC i PP. Els 350.349 vots que han perdut els socialistes catalans crec que han anat a parar, majoritàriament, al sac d'ERC i en menor mesura al d'ICV i PODEM. Perquè desprès en Pere Navarro i companyia diguin que en el seu partit no hi ha gent sobiranista i es creguin que tampoc queda gent d'esquerres. Pel que fa als 108.656 vots que ha perdut el PP català, m'inclino a pensar que els han recollit majoritàriament Albert Rivera i Rosa Díez (C's i UPyD creixen en 167.772 vots) i en menor mesura altres formacions com PACMA, Plataforma per Catalunya i d'altres.<br /><br />Malgrat la sagnia de vots que han patit i l'evidència de que tant el PSC com el PP són els grans perdedors d'aquestes eleccions, ahir al vespre Pere Navarro i Alicia Sánchez Camacho declaraven, sense posar-se vermells, que el gran perdedor d'aquestes eleccions ha sigut el procés sobiranista i més concretament Artur Mas. Si, sí, tal com sona. Després d'aquestes declaracions, a algú li sobta que socialistes i populars perdin milers i milers de vots? Aquests polítics de la vella guàrdia, antics, obtusos i obcecats, continuen creient que els ciutadans són uns babaus cecs i sords que (a banda de plantejaments en clau nacional) no se'n adonen que tant socialistes com populars són els principals responsables de la situació de misèria econòmica i social que molts d'ells estan patint i suportant. Doncs que continuïn així, 'el algodón no engaña'.<br /><br />I a Espanya, què els ha passat? Doncs més del mateix. El PP ha perdut 8 diputats i 2.596.122 vots i el PSOE 9 diputats i 2.545.570 vots. Quasi res, 17 diputats menys i més de 5 milions de vots perduts que han recollit entusiasmats La Izquierda Plural (IU-ICV), PODEMOS, UPyD, C's i d'altres. La socialista Elena Valenciano va reconèixer els mals resultats anit mateix i Pérez Rubalcaba ha tingut la decència de presentar la dimissió aquest matí com a secretari general del partit. El president Mariano Rajoy, en una actitud covarda que diu molt del personatge, encara no ha obert la boca. Només ha parlat Maria Dolores de Cospedal (<a href="http://www.elmundo.es/espana/2014/05/25/5382626e268e3e750c8b456c.html">veure vídeo</a>), secretaria general del PP, per afirmar que el PP ha guanyat les eleccions i que Espanya "<i>es el único país donde ha ganado el partido que gobierna, junto con Alemania"</i>. Ja ho veieu, els dos motors d'Europa cavalquen de nou plegats, qui ho havia de dir.</span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-66238098732353071192014-05-25T13:56:00.000+02:002014-05-25T13:56:01.010+02:00Inventari d'un cicle inacabat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-sEU4Vu00Hyk/U4HYy-7KCeI/AAAAAAAADMw/svBT6mDpdMY/s1600/Escut+Bar%C3%A7a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-sEU4Vu00Hyk/U4HYy-7KCeI/AAAAAAAADMw/svBT6mDpdMY/s1600/Escut+Bar%C3%A7a.jpg" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Ara
ve quan molts pensareu que estic boig. Per què? Doncs perquè estic
convençut que el Barça no ha tancat encara cap cicle. L'estil de
joc que practica l'equip és el mateix des de fa una dècada, si fa
no fa. El va iniciar Frank Rijkaard el 2003, el va millorar Josep Guardiola i
Tito Vilanova i Tata Martino han fet el que han pogut per mantenir-lo
(amb menys encert, tot sigui dit, malgrat els molts atenuants que
podríem citar). L'essència de l'estil no ha variat, segueix sent la
mateixa: possessió de la pilota, tiki taka i jogo bonito. Estic
convençut, a més, que Luis Enrique mantindrà aquesta essència,
aquesta filosofia de joc, com ho va anunciar el dia de la seva
presentació...</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Ara
bé, una cosa és l'essència i altra cosa són els ingredients. Un
bon arròs sempre serà un bon arròs si l'essència, el brou, és de
qualitat. Si a més li afegim uns bons ingredients (gamba fresca,
conill de corral, etc.) el resultat serà espectacular. I això és
precisament el que ara ha de fer el nou entrenador, afegir a
l'essència del joc del Barça els ingredients necessaris per tornar
a convertir l'equip en un referent del bon joc i tornar a ser un
equip campió capaç de guanyar qualsevol competició.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">A can
Barça, a diferència d'altres clubs, ens agrada guanyar jugant bé
(els que vàreu veure la final de la Champions d'ahir al vespre ja
sabeu de què parlo). Ara que ja no tenim urgències històriques
podem afrontar el futur de forma positiva i amb optimisme. No passa
res, absolutament res, si enguany no hem guanyat res important. El
model no està esgotat, només està cansat. Per això cal
renovar-lo. Això comporta canviar les peces que calguin perquè el
motor torni a rutllar al cent per cent, perquè l'equip torni a ser
hipercompetitiu. Crec que Luis Enrique ho té clar, sap perfectament
les peces que ha de canviar i sap les variants tàctiques que ha
d'introduir perquè l'equip no sigui tan previsible com les dues
darreres temporades.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Pep
va revolucionar l'equip d'en Frank fotent fora tres vaques sagrades:
Ronaldinho, Deco i Eto'o. També va disciplinar l'equip en defensa (i
en hàbits, costums i forma de fer), va crear un centre del camp
poderós, va treballar com ningú les jugades d'estratègia i li va
donar a Messi el pes que requeria l'equip. Hores d'ara no sé quin
serà l'abast de la revolució que portarà a terme en Lucho, quantes
vaques sagrades i menys sagrades abandonaran l'equip, com i amb quins
nous jugadors reforçarà les línies que més ho necessiten i quines
variants tàctiques implementarà per cuinar un arròs de puta mare.
El brou ja el té fet i crec que sap on ha de comprar les gambes i el
conill. L'asturià, a més, té una cosa que ni el malaurat Tito ni
el bon jan d'en Tata tenien: mala llet, un gran sentit de la
disciplina, rigor en la feina, i un gran poder de persuasió, com en
Guardiola. Per tant crec que podem mirar el futur amb optimisme.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">Aquesta
temporada ens ha passat el mateix que durant la darrera campanya d'en
Rijkaard al front de l'equip: no vam guanyar res important després
d'haver-ho guanyat tot. I què? En altres èpoques, quan teníem
urgències històriques, el món s'hauria ensorrat. Llavors no va
passar res. Es van fer les coses com cal i l'equip va renàixer de
les seves cendres fent-nos gaudir de la millor època de la història
del club. Per què no ha de tornar a passar el mateix? Au vinga, cal
ser positiu, 'siempre positivo', com deia en Van Gaal.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: medium;">I aquesta sí
que és bona (ara m'he tornat boig del tot): hi ha res més positiu
que el Madrid hagi guanyat la Champions? Doncs que la història
recent ens diu que després d'una champions blanca (2002) segueix una
llarga època plena de victòries i títols en clau blaugrana. Anit
el cronòmetre es va tornar a posar en marxa per a nosaltres. No em
negareu que no és un bon presagi el que va passar ahir a Lisboa.
'Positivo, siempre positivo' (o dit d'altra manera: el que no es
consola és perquè no vol, hahaha...).</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: medium;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: medium;">Malgrat
tot això que he explicat i el to positiu amb que crec que cal
abordar el futur, el club, com a institució, ha de girar com una
truita. La junta d'en Bertomeu, si vol aguantar fins a les properes
eleccions i vol que els barcelonistes ens la creiem ha d'aclarir
molts interrogants i ha de ser més transparent. Els culés som molt
exigents i per això volem saber, entre moltes altres coses, per què
va marxar Sandro Rossell del club, què ha passat realment amb el
contracte d'en Neymar, què passa entre Messi i l'hisenda pública,
per què ha marxat Víctor Valdés per la porta del darrere, per què
la FIFA vol sancionar el Barça... Ara mateix, la credibilitat de la
junta directiva està per terra i això el nou entrenador no ho pot
solucionar.</span></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-21308180658256688172014-05-18T13:50:00.001+02:002014-05-18T13:50:43.872+02:00Qui atia l'odi senyor ministre?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-dRC1-pvMhPQ/U3iZoqQY46I/AAAAAAAADL8/iYm8C8Slrdw/s1600/Tuit+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-dRC1-pvMhPQ/U3iZoqQY46I/AAAAAAAADL8/iYm8C8Slrdw/s1600/Tuit+2.jpg" height="306" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">La dèria repressora de mister Mordassa no té límits. Com hom sap, ara s'ha proposat endurir la llei per perseguir els comentaris a les xarxes socials que enalteixin la violència o incitin a l'odi. L'assassinat de la presidenta de la Diputació Lleó, Isabel Carrasco, ha estat el detonant d'aquesta nova creuada repressora del ministre Fernández Díaz. Vagi per endavant que res, absolutament res, justifica la violència emprada contra aquesta dona (ni contra cap altra persona) i que els comentaris que alguns descerebrats han fet després de la seva mort són totalment abominables i sancionables. Això, però, no justifica la nova iniciativa del ministre, doncs només cal aplicar el Codi Penal vigent per perseguir aquesta mena de delictes. No cal inventar-se'n de nous per reprimir la llibertat d'expressió que és el que en realitat persegueix el ministre i el govern del PP. <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2013/12/mister-mordassa.html">No és el primer cop ni segurament l'últim que s'inventen mesures per tapar la boca a la gent</a>.</span><br />
<br style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;" />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Diverses associacions judicials com l'Associació Francisco de Vitoria i Jutges per a la Democràcia li han recordat al ministre que regular en 'calent' un tema tan delicat com aquest és molt perillós:</span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> "no se puede aprovechar este caso para cercenar la libertad de expresión"</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">, li han etzibat, alhora que li han recordat que </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">"limites de este tipo, para evitar que se produzcan estas expresiones, solo existen en China y en dictaduras, en democracias se pueden perseguir a posteriori tras demanda del ofendido"</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">.</span><br />
<br style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;" />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Els jutges també li han recordat a mister Mordassa que només un estat autoritari </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">"pot equiparar mala educació i delicte"</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> i que crear un nou delicte 'd'incitació a l'odi' seria una acció </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">"punitiva expansiva, excessiva y desproporcionada"</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">. Segons els jutges d'aquestes associacions, el Codi Penal ja inclou els delictes que vulneren el dret a l'honor com les injúries i les calumnies i asseguren que anar més enllà seria totalment desproporcionat. La investigació d'un crim monstruós i repugnant mai pot ser l'excusa per ampliar el càstig als delictes d'opinió.</span><br />
<br style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;" />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En el fons ens trobem davant d'una maniobra de distracció. Assassinen a un membre destacat del PP, i al ministre que condecora marededéus a títol pòstum no se li acut altra cosa que proposar la persecució de la incitació a l'odi, un esport que els dirigents i simpatitzants del seu partit practiquen amb devoció sempre que tenen ocasió a les xarxes socials i en altres tribunes públiques. O ningú ja no recorda la persecució (amb insults i amenaces de mort) que ha patit durant els darrers deu anys Pilar Manjón a través de les xarxes socials per mantenir una postura crítica amb la versió oficial dels atemptats de l'11M. O ningú ja no recorda la persecució que ha patit més recentment Ada Colau per defensar els interessos dels afectats per les hipoteques. Una mica més de serietat ministre. Darrere l'assetjament indecent que han patit aquestes dues dones (podria citar molt més casos i exemples, com es pot imaginar) a les xarxes i en els mitjans de comunicació 'amics' del govern hi ha la mà negra del PP, tothom ho sap. Per tant, menys parlar d'incitació a l'odi. El que cal fer és no practicar-lo, començant per vostè mateix, els seus companys de govern, els dirigents del seu partit i tots els adlàters que tenen en nòmina per insultar a les tertúlies més variades. I si m'apura, també podríem estendre la recomanació a alguns malànimes amb sotana que utilitzen els púlpits i les homilies per enverinar la convivència ciutadana.</span><br />
<br style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;" />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">No es pot criminalitzar només a un sector dels molts i variats que s'expressen a través de les xarxes socials. Utilitzar la llei (o fer-ne de noves) per perseguir només als que critiquen l'acció de govern o encapçalen la contestació social contra les seves polítiques (que és el que en el fons s'amaga sota els comentaris macabres que han celebrat la mort d'Isabel Carrasco) no és de rebut. Això (veure vídeo) també és atiar l'odi i, que jo sàpiga, mister Mordassa encara no ha mogut ni un dit:</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="//www.youtube.com/embed/dj8au_9F0ls" width="459"></iframe><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">I això (veure foto) què són senyor ministre? Salutacions cordials, missatges d'amor fraternal?</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-SebC4Bfuot0/U3iZJDrO8xI/AAAAAAAADL0/2_nodk2Fj1I/s1600/Tuits.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-SebC4Bfuot0/U3iZJDrO8xI/AAAAAAAADL0/2_nodk2Fj1I/s1600/Tuits.jpg" height="398" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-6177369712299366222014-05-12T12:30:00.000+02:002014-05-12T19:15:39.775+02:00Amb la mel als llavis<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Finalment ens hem quedat amb la mel als llavis. L'equip sènior del Bàsquet Vilassar de Mar ha quedat tercer, empatat a 53 punts amb el Cabrils (segon), que serà el que finalment pujarà a segona divisió catalana gràcies al bàsquetaverage. Tot i aquest desencís final, la temporada ha estat molt bona: 23 partits guanyats i només 7 perduts, i màxims anotadors de la lliga amb 2204 punts. El Vilassar, a més, ha sigut l'únic equip que ha guanyat els dos enfrontaments directes que ha disputat amb el Mataró, el campió de lliga. Amb alguns petits retocs en algunes línies aquest equip pot tornar a lluitar amb garanties per l'ascens de categoria la propera temporada. Molta sort!!</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-e0PaN2Bwwlk/U3Chegvs_HI/AAAAAAAADLg/5L9c3Han_Rs/s1600/seniormasculi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-e0PaN2Bwwlk/U3Chegvs_HI/AAAAAAAADLg/5L9c3Han_Rs/s1600/seniormasculi.jpg" height="253" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-21558544656992249702014-04-09T12:23:00.000+02:002014-04-09T13:38:03.423+02:00Espanya estima Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-KHDdc2opW54/U0Ue42q3EaI/AAAAAAAADLQ/P6ne1QooKOw/s1600/Mapa+Espanya+1852.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-KHDdc2opW54/U0Ue42q3EaI/AAAAAAAADLQ/P6ne1QooKOw/s1600/Mapa+Espanya+1852.jpg" height="293" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Després d'escoltar i veure el que va passar ahir al Congrés dels Diputats durant la sessió plenària per debatre la proposició del Parlament de Catalunya que demanava delegar en la Generalitat la competència per convocar la consulta sobiranista prevista pel proper 9 de novembre en venen al cap algunes reflexions que m'agradaria compartir.</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />1.- Els grans partits espanyols (PP i PSOE) i els seus adlàters (UPyD, Foro i UPN) tenen un pànic terrible a escoltar la gent, el poble, en un referèndum.<br /><br />2.- I el que és pitjor, continuen confonent dret a decidir (un dret totalment democràtic) amb independència. També decideixen, votant, els que no volen la independència.<br /><br />3.- Aquests mateixos partits no es creuen la democràcia. Instal·lats en l'immobilisme més ranci (ja ho deia Alfonso Guerra: <i>'el que se mueva no sale en la foto'</i>), creuen que la democràcia només és votar cada quatre anys. El carrer els hi està dient constantment que la democràcia és quelcom més, però no ho entenen. O no ho volen entendre. O no els hi convé entendre-ho. Continuen instal·lats en una bombolla que tard o d'hora esclatarà.<br /><br />4.- Tampoc entenen un cosa fonamental. El desafiament sobiranista, com ells l'anomenen, no és una iniciativa dels partits catalans o del president Mas. És una cosa del poble. És el poble català qui lidera veritablement aquest moviment. Els dos darrers 11 de Setembre són la demostració més palmària d'aquesta realitat. Els partits s'han pujat al carro del dret a decidir amb posterioritat, per salvar el coll i no ser engolits per un moviment social tant potent.<br /><br />5.- Els principals culpables de que una bona bona part de la societat catalana vulgui abandonar l'Estat espanyol són el PSOE i el PP. Ells solets es van carregar la famosa 'tercera via'. Ells solets es van carregar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Ells solets han tancat la porta a un millor finançament. La política del no, no, no, no, té aquestes coses.<br /><br />6.-Ahir es va visualitzar clarament que el PP i PSOE han transformat l'argument de la unitat d'Espanya en un potent argument electoral. Ahir pensaven més en les properes eleccions europees, en llançar missatges al seu electorat, que en resoldre el problema català.<br /><br />7.- El gran argument de Rajoy, Rubalcaba i Rosa Díez per dir NO a la proposició que ahir es va debatre al Congrés és que és impossible vulnerar la llei, la Constitució, que està per sobre de tot. Doncs bé, en aquest dies que tant es lloa la figura d'Adolfo Suárez, el seu tarannà negociador, i la seva obra de govern en general, caldria recordar que ell va fer possible dues coses que semblaven impossibles amb les lleis franquistes vigents: restablir la Generalitat republicana un any abans d'aprovar la Constitució i legalitzar el Partit Comunista. Ja posats, que segueixin el seu exemple.<br /><br />8.- I ja que parlem de Suárez. El seu famós 'café para todos' és l'origen de molts dels mals que afecten a Espanya actualment. Ahir es va tornar a visualitzar clarament al Congrés que la Espanya de les 17 autonomies, tal com es va concebre en el seu moment i consagrada per la Constitució, és inviable. Si aquesta Constitució no es reforma urgentment Espanya se'n va a la merda. I no pel problema català precisament.<br /><br />9.- Rubalcaba va insistir ahir en això, en reformar la Constitució, i en l'argumentari del federalisme socialista que ha de salvar Espanya de les plagues bíbliques. Encara recordo com se'n fotien al carrer Ferraz de les propostes federalistes del president Maragall. El federalisme asimètric que ell proposava és ara la solució per superar el caduc estat de les autonomies del 'café para todos'?<br /><br />10.- El portaveu del grup popular al Congrés, el basc Alfonso Alonso, va dir i repetir ahir (en català fins i tot) durant la seva intervenció davant la cambra que Espanya estima a Catalunya. Ja ho diu el refranyer: <i>"hay amores que matan"</i>, <i>"t'estimo tant que t'abonyego"</i>. El cinisme d'aquest home, i per extensió del seu grup, és sideral. Ens estima tant que per això es vol carregar el nostre sistema educatiu, la nostra cultura, la nostra llengua... Diguem-ho clar, només estimen la <a href="http://elblocdejosepbernabeu.blogspot.com.es/2012/10/la-mamella-catalana.html">mamella catalana</a>, la resta són ximpleries.<br /><br />11.- Vaig trobar als enviats del Parlament (Turull, Rovira i Herrera) una mica tous, blanets que diuen en el meu poble. Molt correctes en les formes, però poc contundents en l'argumentari. Dubto que aconseguissin fer reflexionar sobre el tema que ens ocupa a cap parlamentari dels grups majoritaris. Qui més em va agradar fou en Joan Coscubiela, que va deixar anar perles com aquestes: "<i>España no se rompe porque se consulte a los catalanes; se ha roto ya", "una Constitución no puede ser ni una cárcel, ni una momia, ni una piedra arrojadiza, sino un espacio abierto canalizador de conflictos"</i>.<br /><br />12.- Constatar, un cop més, que tot va transcórrer segons el guió previst i que a diferència del Pla Ibarretxe (que va morir ofegat al Congrés del Diputats) el procés sobiranista català segueix el seu camí, no es va aturar en la votació d'ahir.<br /><br />13.- Dubto que els 299 diputats que ahir van votar en contra de la proposta del Parlament de Catalunya siguin conscients de que amb la seva actitud van aconseguir fabricar uns quants milers més d'independentistes a Catalunya.</span>La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-19843886517223293512014-03-30T16:00:00.000+02:002019-08-29T17:42:34.205+02:00Retrats en B&N / Bob<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-7f5xXh00xOQ/UrMS3EC64wI/AAAAAAAAC_Y/30vQg9TCM-4/s1600/Bob-Dylan-1024x768.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-7f5xXh00xOQ/UrMS3EC64wI/AAAAAAAAC_Y/30vQg9TCM-4/s1600/Bob-Dylan-1024x768.jpg" width="200" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-vB8yekQupzc/UrMS28WOG6I/AAAAAAAAC_Q/0ZhqaUuBWCo/s1600/Bob-Dylan-Think-1024x683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://4.bp.blogspot.com/-vB8yekQupzc/UrMS28WOG6I/AAAAAAAAC_Q/0ZhqaUuBWCo/s1600/Bob-Dylan-Think-1024x683.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YX2Ph5XdKss/UrMabzyKHRI/AAAAAAAADA4/d3tKiAahTxY/s1600/534241_383746511661192_1212533432_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://4.bp.blogspot.com/-YX2Ph5XdKss/UrMabzyKHRI/AAAAAAAADA4/d3tKiAahTxY/s1600/534241_383746511661192_1212533432_n.jpg" width="200" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wGKmYft88OA/UrMacZcczYI/AAAAAAAADBQ/jKaTBrScXKc/s1600/549030_414057001963476_1351231335_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-wGKmYft88OA/UrMacZcczYI/AAAAAAAADBQ/jKaTBrScXKc/s1600/549030_414057001963476_1351231335_n.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-JCo3n5P98d4/UrMS3gB_v-I/AAAAAAAAC_c/yQ4SQbDCHy0/s1600/Bob-Dylan-young-1024x620.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="120" src="https://4.bp.blogspot.com/-JCo3n5P98d4/UrMS3gB_v-I/AAAAAAAAC_c/yQ4SQbDCHy0/s1600/Bob-Dylan-young-1024x620.jpg" width="200" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-1YwVddWhbMQ/UrMS2lMDewI/AAAAAAAAC_M/s-YVKGVk0hY/s1600/382060_450117078357468_638147429_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://4.bp.blogspot.com/-1YwVddWhbMQ/UrMS2lMDewI/AAAAAAAAC_M/s-YVKGVk0hY/s1600/382060_450117078357468_638147429_n.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qH-DimYUBLE/UrMVm3lp81I/AAAAAAAAC_k/kECMpvbe7tk/s1600/247046_203583749677470_599870_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-qH-DimYUBLE/UrMVm3lp81I/AAAAAAAAC_k/kECMpvbe7tk/s1600/247046_203583749677470_599870_n.jpg" width="161" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-mNd_4zH4jIs/UrMVnD0askI/AAAAAAAAC_o/9BL9sZJ3QwQ/s1600/318871_414048995297610_998532786_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-mNd_4zH4jIs/UrMVnD0askI/AAAAAAAAC_o/9BL9sZJ3QwQ/s1600/318871_414048995297610_998532786_n.jpg" width="157" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4529485462895016210.post-10509716545769142882014-03-22T15:45:00.000+01:002014-03-22T15:52:41.137+01:00Els autònoms, els nens mimats d'Hisenda<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Perdoneu que us expliqui una anècdota personal per exemplificar com tracta Hisenda als seus nens mimats, els autònoms. Quina ironia...</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Em va passar fa uns dies. M'acosto a la delegació de Mataró per reclamar que l'Administració em retorni l'IVA d'unes factures de l'any 2011 i 2012 que no he aconseguit cobrar d'un antic client i que vaig haver d'abonar puntualment a mister Montoro Burns. És un cas típic, li ha passat a molta gent. No cobres les factures però t'has de rascar la butxaca per pagar-li a Hisenda l'IVA generat per les mateixes. Un negoci rodó.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-BlDKOFH6GZo/Uy2geHCgR3I/AAAAAAAADK8/KSgwbmgojIs/s1600/Montoro+Burns.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-BlDKOFH6GZo/Uy2geHCgR3I/AAAAAAAADK8/KSgwbmgojIs/s1600/Montoro+Burns.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Segueixo amb el relat. Li explico el cas a la funcionaria de torn i oh, sorpresa: no poden (no volen, millor dit) retornar l'import reclamat. No tinc dret a reclamar res, em diu molt amablement. </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">"Si no va fer la reclamació en els sis mesos posteriors a la data de no cobrament ara no pot reclamar res"</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">. Com? S'està rient de mi? li dic a la funcionaria. Resposta: és la llei. És a dir, Hisenda et pot perseguir, fer-te paral·leles dels darrers cinc anys, exigir-te totes les factures emeses i rebudes, sancionar-te per nimietats, dir que determinades despeses generades per la feina no les pots desgravar, etc, etc, etc, però jo, miserable autònom que regenta un petit negoci de comunicació no puc reclamar-li a mister Montoro Burns ni un ral de l'IVA abonat indegudament. Però no es preocupi senyor, em diu la funcionaria, ara es pot acollir a l'IVA de caixa i això ja no li tornarà a passar. Home, gràcies, quin consol. Millor que no sapigueu què exigeix l'AEAT per acollir-te a l'IVA de caixa dels nassos. Per plorar. Ara només em queda acudir a la justícia ordinària per reclamar el deute (que no l'IVA). És a dir, m'he de tornar a rascar la butxaca per a no res, perquè encara que la Justícia falli al meu favor mai cobraré el deute. El client ho té tot embargat i s'ha declarat insolvent.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Això que us he explicat és una minúcia, ja ho sé. La magnitud del problema dels autònoms és molt més gran. Per això us convido a llegir un article molt interessant de José Cabanach que us adjunto en aquest mateix post sobre la crua realitat del nostre col·lectiu. Els autònoms, uns treballadors emprenedors amb molta empenta que en un país amb tanta desocupació com el nostre haurien de ser la columna vertebral del sistema, resulta que no tenen els mateixos drets de qualsevol treballador i han de suportar una pressió fiscal brutal per part de l'Administració, que s'aprofita vilment de l'atomització del col·lectiu i, conseqüent, de la seva poca capacitat de resposta i rebel·lia. Davant d'aquesta situació, no és estrany que molts autònoms i representants de petites i mitjanes empreses de Catalunya diguessin ja n'hi ha prou (<b><i><a href="http://www.ara.cat/economia/pimec-autonoms-crisi_0_1086491579.html">"Diguem prou"</a></i></b>) en un acte conjunt celebrat aquesta mateixa setmana. Cabanach explica que un periodista autònom que facturi 2000 euros mensuals en realitat només en guanya 930. És a dir, no arriba ni a la condició de mileurista. La crua realitat.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>José Cabanach (en <a href="http://www.adiciones.es/2014/03/03/lo-que-nunca-te-contaron-sobre-los-autonomos/">adiciones.es</a>)</b></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>"Lo que nunca te contaron sobre los autónomos"</b></span><br />
<b><br /></b>
<span style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px;"><b>En un país con seis millones de parados, en un país donde otros tantos millones son mileuristas (si llegan), ser autónomo parece una salida razonable. Imaginemos a un profesional, digamos periodista, que factura mensualmente 2000 euros. Fantástico, es el doble de lo que cobra mucha gente. Además, como su única necesidad es un ordenador, no tiene unos gastos excesivos. Todo limpio. No hay alquiler de local (puede trabajar en casa), no tiene que pagar a proveedores (el ordenador se lo regaló su madre en Navidad), no tiene que pagar a empleados (él ya se apaña para escribir a cualquier hora de cualquier día).</b></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>Llega la hora de presentar la factura. 2000 euros más IVA (21%), igual a 2420 euros. Ahora resta el IRPF (21%), ósea, se queda en 2000 euros de nuevo. Pero como debe abonar trimestralmente el IVA generado a la Agencia Tributaria, en realidad su sueldo es de 1580 euros. Pero espera, el último día del mes debe pagar su cuota a la Seguridad Social. Pongamos que paga lo mínimo, es decir 261 euros. Por lo tanto su sueldo vuelve a disminuir, y se queda en 1319 euros. Aún no ha comprado ni un yogurt. A cambio tiene una base de cotización de unos 850 euros, lo que significa que cuando llegue la jubilación tendrá la pensión más baja. (Eso te pasa por cotizar lo mínimo, amigo). Por supuesto, no tiene derecho a paro. Estaría bueno.</b></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>Pero sigamos. Como la burocracia es tan oscura y laberíntica, el autónomo contrata a un gestor para que le lleve los papeles. Si es amiguete cobrará 60 euros al mes. La cosa va bajando. Ya quedan 1259 euros. Además, como si no escribe no cobra, el autónomo decide hacerse un seguro que le cubra baja por enfermedad. Contrata una póliza pequeña que sólo le cuesta 75 euros al mes. La cosa baja de nuevo, ya vamos por los 1184 euros. La verdad es que aún está por encima de los mil euros. No está mal.</b></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>Pero el autónomo, que es un burgés que se cree con el derecho a disfrutar de un mes de vacaciones para pasarlo con su familia, igual que cualquier trabajador por cuenta ajena (es decir, empleado), tiene que dejar de trabajar. Por lo tanto, hay un mes que no escribe. Pues no cobra. Entonces multiplica sus ingresos reales por 11 meses trabajados y los divide entre los doce meses que tiene el año. El resultado… 1084 euros. Vale, sigue siendo un privilegiado, aunque aún no ha comprado el pan.</b></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>Pero resulta que el mileurista por cuenta ajena tiene dos pagas extraordinarias. Diciembre y julio. El autónomo no. Así que para hacer un cálculo más real multiplica los 1084 euros por doce meses y los divide entre catorce pagas. El resultado… 930 euros.</b></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<span style="font-size: 14px;"><b>Puede parecer exagerado, pero no lo es. Así están las cosas. Los autónomos son un colectivo abandonado a sus suerte. Náufragos a la deriva de una crisis que nos ha golpeado a todos en la mismísima línea de flotación. Con la diferencia de que el autónomo no tiene bote salvavidas. No tiene los mismos derechos que cualquier trabajador. Si un mes, sus pagadores se retrasan en el pago, él tiene que seguir haciendo frente a sus obligaciones con el Estado. Debe abonar el IVA aunque no lo haya cobrado, si no lo hace sufrirá un recargo del 20% sobre la cantidad que sea. Si no paga a tiempo su cuota a la Seguridad Social, el recargo será del 5%…</b></span></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>El autónomo no disfruta de los cheques-comida con el que cada vez más empresas complementan el sueldo de sus empleados. El autónomo no tiene de un plan de pensiones privado, incluido en el sueldo de muchas empresas. El autónomo no puede permitirse un seguro de salud privado que le proteja frete a enfermedades que no cubre la Seguridad Social, como a millones de trabajadores por cuenta ajena. El autónomo pertenece a un colectivo tan heterodoxo que no tiene capacidad para unirse y reivindicar derechos mínimos, además no tendría tiempo para manifestarse si quiere sacar su negocio adelante cada mes.</b></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, Enriqueta, serif; font-size: 14px; line-height: 22px; padding: 0px 0px 20px;">
<b>El autónomo no es un emprendedor, es un héroe, un loco que confía en la fuerza de su trabajo, en su talento y destreza para poder llegar a fin de mes. Pero mientras que no se rebaje la desmedida presión que soporta, lo que debería ser la espina dorsal de una economía moderna, en la que el autotrabajo genere a su vez empleo, y gane terreno a las grandes y pesadas estructuras empresariales que mantienen sus objetivos a costa de despidos indiscriminados, no saldremos del siglo XX.</b></div>
La fama de l'home invisiblehttp://www.blogger.com/profile/18048847191726783379noreply@blogger.com0