Florentino, el càncer del futbol

El futbol espanyol (i per extensió l'europeu) pateix un càncer terminal que té nom i cognoms: Florentino Pérez. Aquest hooligan de coll blanc és el màxim responsable de la decadència social del seu club, de la imatge lamentable que avui dia projecta el Madrid a nivell internacional i de totes les barbaritats que ha perpetrat el traductor portuguès durant els tres anys que s'ha assegut a la banqueta del Bernabeu.

Flo, com l'anomenen els íntims, ha institucionalitzat el gangsterisme esportiu, manipulant periodistes i mitjans de comunicació, permetent que un mal educat agredeixi impunement a un col·lega de professió (Vilanova), que s'humiliï públicament al jugador més carismàtic del club (Casillas), i que es coaccionin a alguns àrbitres esperant-los en el pàrquing per esbroncar-los, entre d'altres perles. Visca el 'señorío'.

Aquest president covard, que disfressa el seu autoritarisme amb un somriure i sense aixecar el to de veu, és també el màxim responsable d'una cosa molt més greu. Els seus deliris de milionari han fet trontollar el mercat de fitxatges a escala planetària. Per culpa d'aquest senyor avui dia es paguen autèntiques obscenitats per jugadors que no valen ni tres rals. Va començar a desestabilitzar el mercat en l'època dels galàctics i ho ha continuat fent durant la seva segona presidència amb Cristiano i companyia. Ha encarit el mercat capriciosament, pensant que així enfonsaria als seus rivals més directes (hahahaha!!!) i suposant que a cop de talonari guanyaria més títols, cosa que el seu Madrid ha demostrat que és falsa.

En 10 anys com a president s'ha gastat 855 milions d'euros en fitxatges i ha guanyat 10 títols oficials. És a dir, cada títol li ha costat 85,5 milions. Tot això sense comptar la milionada que s'ha gastat en entrenadors. Ja en porta vuit i està a punt de fitxar-ne un altre... Malgrat tot això (i no explico més coses perquè no excitar-me) ell continua afirmant que no és el culpable de res. Sempre justifica l'injustificable i mai reconeix errors.

I ara l'última (ja li he dedicat massa línies al personatge). Aquest individu, que continua guanyant molts diners, personifica l'estat de putrefacció de les elits polítiques i econòmiques d'aquest país: ha estat i és el capo de la llotja del Bernabeu, on s'han perpetrat mil i un negocis i corrupteles i s'han pres més decisions que a la Moncloa o al Congrés. I tots sabem quins banquers i polítics s'han arrossegat per aquesta llotja durant la seva presidència. Alguns ja han trepitjat garjola i molts altres estan a punt de fer-ho, acusats de corrupció o d'altres delictes similars. El declivi ha començat. També veurem al capo Flo en aquesta tessitura? Temps al temps...