Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xarxes socials. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2015

Imbècils, xarxes socials i llibertat d'expressió

Les xarxes socials han generat una invasió d'imbècils. Ho deia fa pocs dies l'escriptor i semiòleg italià Umberto Eco, autor de nombrosos assajos i de d'excel·lents novel·les com El cementiri de Praga, El nom de la rosa o e El pèndul de Foucault. No va mancat de raó el mestre Eco. Les tones de morralla i mal gust que inunden les xarxes són el pa nostre de cada dia, però el més greu, com afirma l'escriptor, és que "Internet ha promogut al ximple del poble com a portador de la veritat".


Efectivament, abans els imbècils només impartien saviesa a la barra del bar, davant d'una cervesa, i no ferien a la col·lectivitat perquè els parroquians els feien callar ràpidament amb arguments més assenyats que els seus. Ara, en canvi, parlen a Twitter o Facebook "i tenen el mateix dret de paraula que un premi Nobel". Poden dir totes les bajanades que els hi passin pel cap. Poden difamar; poden insultar, i poden escampar tota mena d'informacions -sense contrastar, evidentment- i escombraries que no passa res.

Aquests imbècils, que són legió, s'atreveixen amb tot. Des de la més absoluta ignorància intel·lectual i moral, són capaços de banalitzar l'Holocaust i el nazisme; propagar el racisme i la xenofòbia; jactar-se del masclisme més caspós o insultar al veí perquè practica una religió diferent a la seva. Tot té cabuda a les xarxes socials. Abans, davant d'aquests despropòsits, la gent xisclava "visca la Pepa". Ara diuen que tenen dret a dir el que vulguin, que hi ha llibertat d'expressió. I es queden tan amples. Els periodistes tenen per davant una gran feinada, mare de déu...

Per acabar de reblar el clau, resulta que molts d'aquests imbècils es dediquen a la política i tuitejen coses tan divertides com aquestes: “¿Cómo meterías a cinco millones de judíos en un 600? En el cenicero” o “Han tenido que cerrar el cementerio de las niñas de Alcàsser para que no vaya Irene Villa a por repuestos”. El responsable, un imbècil anomenat Guillermo Zapata, que ha hagut de dimitir abans d'estrenar-se com a regidor de Cultura de l'ajuntament de Madrid, diu que és un gran aficionat a l'humor negre. Negre? Macabre en diria jo. Ara, el més bo de tot és la reacció de la nova alcaldessa de la capital del regne, Manuela Carmena: “Soy poco amiga del humor negro aunque reconozco que la libertad de expresión es importante". Sí, sí, molt important, la llibertat d'expressió ho aixopluga tot avui dia.

En Zapata ha dimitit com a regidor de Cultura (la capital es perd un gran intel·lectual) però manté l'acta de regidor i la presidència d'un districte. L
a nova alcaldessa faria bé cessant-lo ràpidament si no vol acabar actuant com el PP -a qui tant critica-, que no ha fet res davant de casos similars protagonitzats per alguns dels seus dirigents i militants. Si realment diu que és l'encarnació del canvi i la regeneració política no té més remei que fotre-li una coça en el cul a Zapata i també a Pablo Soto, altre regidor de la nova fornada de la demagògia amb cueta, que també es va lluir demanant la mort d'Alberto Ruiz Gallardón en un tuit: “Yo no puedo aseguraros que por matar y torturar a Gallardón se vaya a cambiar toda esta historia, pero por probar no perdemos nada”.

D'imbècils n'hi ha en tots els bàndols, evidentment. Podria citar aquí una llista llarguíssima de comentaris desafortunats de dirigents, militants i simpatitzants de tots els partits polítics fotent-se'n de tot i de tots o acarnissant-se amb víctimes del terrorisme o amb els més dèbils, tant s'hi val. Hi ha hagut de tot. Però l'actualitat és la que és, i els ximples del poble que esmentava Eco, són els que són avui, aquí i ara. Per això l'alcaldessa Carmena faria bé de començar el seu mandat tallant caps a més d'anar en transport públic a la feina. Si no ho fa, acabarà donant-li lliçons de moral i decència la mateixa Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa, que ha expulsat del seu partit al seu pare (fundador del Front Nacional) per relativitzar l'Holocaust i afirmar que les càmeres de gas dels camps d'extermini nazis només són "un detall de la història" de la Segona Guerra Mundial. Llibertat d'expressió, llibertat d'expressió...

diumenge, 18 de maig del 2014

Qui atia l'odi senyor ministre?

La dèria repressora de mister Mordassa no té límits. Com hom sap, ara s'ha proposat endurir la llei per perseguir els comentaris a les xarxes socials que enalteixin la violència o incitin a l'odi. L'assassinat de la presidenta de la Diputació Lleó, Isabel Carrasco, ha estat el detonant d'aquesta nova creuada repressora del ministre Fernández Díaz. Vagi per endavant que res, absolutament res, justifica la violència emprada contra aquesta dona (ni contra cap altra persona) i que els comentaris que alguns descerebrats han fet després de la seva mort són totalment abominables i sancionables. Això, però, no justifica la nova iniciativa del ministre, doncs només cal aplicar el Codi Penal vigent per perseguir aquesta mena de delictes. No cal inventar-se'n de nous per reprimir la llibertat d'expressió que és el que en realitat persegueix el ministre i el govern del PP. No és el primer cop ni segurament l'últim que s'inventen mesures per tapar la boca a la gent.

Diverses associacions judicials com l'Associació Francisco de Vitoria i Jutges per a la Democràcia li han recordat al ministre que regular en 'calent' un tema tan delicat com aquest és molt perillós: "no se puede aprovechar este caso para cercenar la libertad de expresión", li han etzibat, alhora que li han recordat que "limites de este tipo, para evitar que se produzcan estas expresiones, solo existen en China y en dictaduras, en democracias se pueden perseguir a posteriori tras demanda del ofendido".

Els jutges també li han recordat a mister Mordassa que només un estat autoritari "pot equiparar mala educació i delicte" i que crear un nou delicte 'd'incitació a l'odi' seria una acció "punitiva expansiva, excessiva y desproporcionada". Segons els jutges d'aquestes associacions, el Codi Penal ja inclou els delictes que vulneren el dret a l'honor com les injúries i les calumnies i asseguren que anar més enllà seria totalment desproporcionat. La investigació d'un crim monstruós i repugnant mai pot ser l'excusa per ampliar el càstig als delictes d'opinió.

En el fons ens trobem davant d'una maniobra de distracció. Assassinen a un membre destacat del PP, i al ministre que condecora marededéus a títol pòstum no se li acut altra cosa que proposar la persecució de la incitació a l'odi, un esport que els dirigents i simpatitzants del seu partit practiquen amb devoció sempre que tenen ocasió a les xarxes socials i en altres tribunes públiques. O ningú ja no recorda la persecució (amb insults i amenaces de mort) que ha patit durant els darrers deu anys Pilar Manjón a través de les xarxes socials per mantenir una postura crítica amb la versió oficial dels atemptats de l'11M. O ningú ja no recorda la persecució que ha patit més recentment Ada Colau per defensar els interessos dels afectats per les hipoteques. Una mica més de serietat ministre. Darrere l'assetjament indecent que han patit aquestes dues dones (podria citar molt més casos i exemples, com es pot imaginar) a les xarxes i en els mitjans de comunicació 'amics' del govern hi ha la mà negra del PP, tothom ho sap. Per tant, menys parlar d'incitació a l'odi. El que cal fer és no practicar-lo, començant per vostè mateix, els seus companys de govern, els dirigents del seu partit i tots els adlàters que tenen en nòmina per insultar a les tertúlies més variades. I si m'apura, també podríem estendre la recomanació a alguns malànimes amb sotana que utilitzen els púlpits i les homilies per enverinar la convivència ciutadana.

No es pot criminalitzar només a un sector dels molts i variats que s'expressen a través de les xarxes socials. Utilitzar la llei (o fer-ne de noves) per perseguir només als que critiquen l'acció de govern o encapçalen la contestació social contra les seves polítiques (que és el que en el fons s'amaga sota els comentaris macabres que han celebrat la mort d'Isabel Carrasco) no és de rebut. Això (veure vídeo) també és atiar l'odi i, que jo sàpiga, mister Mordassa encara no ha mogut ni un dit:



I això (veure foto) què són senyor ministre? Salutacions cordials, missatges d'amor fraternal?


dilluns, 10 de juny del 2013

Premi Versatile Blogger

He tingut la satisfacció de rebre de part de Pere-Màrtir Brasó, el premi Versatile Blogger, que s'atorga de blocaire a blocaire. Un premi, com podeu copsar, molt subjectiu, com la majoria dels que s'atorguen al món mundial.

Des d'aquí el meu agraïment per la seva benvolença. I res, felicitar-lo a ell també pel seu bloc "Animus provocandi", un interessant espai de reflexions personals, humor i arts plàstiques que de ben segur us farà patxoca.


Les bases del guardó són aquestes:
El Versatile Blogger més que un premi, en el seu sentit literal, és un reconeixement que un blocaire atorga a un altre. Segons les normes del guardó, cal que el blocaire premiat:
1. Doni les gràcies al blocaire que li ha atorgat
A través del correu electrònic, Twitter, Facebook o millor encara: deixant un comentari al seu bloc i en aquesta entrada.

2. Inclogui l'enllaç de qui ha concedit el guardó al bloc guardonat

3. Presenti en un post un llistat de 15 blocs mereixedors del mateix reconeixement

4. Contacti els editors dels blocs seleccionats per informar-los que han rebut el premi

Estic començant a seguir aquestes normes. Els punts 1 i 2 ja els tinc enllestits. Em falta fer un nou post amb la llista dels meus 15 premiats, que faré properament, així que hi pugui, i contactar amb ells.