Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maresme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de juliol del 2012

Salvem Robafaves?

Robafaves, la llibreria del carrer Nou de Mataró. Foto: Capgros
La històrica llibreria Robafaves de Mataró, tot un referent a la capital del Maresme, necessita un rescat econòmic urgent si vol sobreviure. Llegeixo aquests dies a la premsa que els responsables de l'establiment -una societat cooperativa- han engegat la campanya Salvem Robafaves amb l'objectiu de recaptar fons per pagar l'elevat deute que arrossega la societat. De moment, de poc han servit les mesures adoptades fins ara (reducció de plantilla i de sous) per continuar tirant endavant el negoci. La crisi, però sobretot les desencertades aventures empresarials encetades per la cooperativa durant els darrers anys, li han clavat una estocada de pronòstic greu al gegant cultural mataroní.

Sincerament, espero que se'n surtin, doncs sempre he tingut en gran estima a la llibreria Robafaves (on ja anava a comprar quan estava al carrer Santa Teresa), però la veritat, penso que la campanya de rescat que han engegat no és de rebut. Em dol escriure això, però és el que penso. Els responsables de Robafaves no poden pidolar diners apel·lant als sentiments de la gent, demanant ajuts econòmics a tots aquells que en algun moment de la vida han sentit que aquesta llibreria era "la seva". Al directius de Robafaves -gent d'esquerres amb arrels en l'anarcosindicalisme- els hi hauria de caure la cara de vergonya. Diuen que ara és el moment que la societat li torni a la llibreria tot el que ella li ha proporcionat (foment de la lectura, dinamització cultural, etc.) al llarg dels seus trenta quatre anys d'història. Com poden ser tant cínics? Què potser els milers de clients que hem alimentat els calaixos de Robafaves hem marxat de la llibreria sense pagar alguna vegada? Què potser no hem correspost amb escreix els serveis que ens han prestat?

No ens equivoquem, la llibreria Robafaves -independentment de quina sigui la seva fórmula jurídica, societària o empresarial- és un negoci. Un negoci com l'alçada d'un campanar. Un negoci lucratiu que durant molt anys ha funcionat quasi bé en règim de monopoli i que ha reportat molts diners a la cooperativa. Aquesta és la realitat i no altra. Els clients de Robafaves ja hem fet durant molts anys el que calia perquè el negoci rutllés: comprar, pagar i guardar (en la mesura del possible) fidelitat a la llibreria, precisament perquè consideràvem que era "la nostra". El que no poden pretendre ara els cooperativistes de Robafaves és que, a sobre, els clients i la societat en general també paguem els negocis ruïnosos que han emprés amb la llibreria Catalònia de Barcelona o amb la botiga Actua (oberta conjuntament amb l’Abacus), entre d'altres. La crisi, però sobretot la poca perícia empresarial que han demostrat, ha transformat un model d'èxit en en un model de fracàs. Em sap greu dir-ho, però ho veig així.

Per què ens hem de sentir en deute amb Robafaves i no amb la botiga de la cantonada que també ens ha servit eficaçment i amb carinyo durant tota la vida i on, a més, coneixem al botiguer i a tota la seva família? Per què hem de salvar Robafaves i no la botiga de la cantonada que també es veu obligada a baixar la persiana per la crisi i pels canvis dels hàbits de compra de la gent? Per què? Que algú m'ho expliqui si us plau.

dijous, 8 de desembre del 2011

Pep Riera, medalla a l'ofici de pagès

El pagès mataroní Pep Riera ha estat guardonat pel Govern de la Generalitat (juntament amb altres quinze persones) amb la medalla al treball President Macià 2011, guardó que reconeix als treballadors i empresaris que s'han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball. M'ha alegrat molt conèixer aquesta notícia, doncs sempre he tingut en gran consideració a en Pep, a qui vaig conèixer de ben a prop durant els anys que em vaig dedicar al periodisme comarcal. Riera sempre m'ha semblat una persona honesta i sincera, una persona que mai ha trait les seves idees i que ha lluitat com ningú pel camp català i per un ofici, el de pagès, que s'està perdent de forma inexorable. 
En Pep Riera ha sigut un lluitador nat. Va començar a treballar a l’explotació familiar agrària dels seus pares, a Mataró. S’ha dedicat plenament a treballar la terra i a ajudar la pagesia catalana. Va formar part del que es va anomenar Planteles de Extensión Agraria, joves formats en l’aprenentatge i la cultura de tradició familiar d’explotació del camp i oberts a les noves tecnologies. També fou un dels fundadors del sindicat agrari d’Unió de Pagesos, del que fou coordinador general entre 1976 i 2000. Riera també ha format part de diversos de moviments i organitzacions socials i polítiques i s'ha implicat a fons en nombroses causes socials al llarg dels anys. 
Però sobretot, com diu en José Luis Gallego, Pep Riera és un home arrelat a la terra en el sentit més literal de la paraula. Un home bo, defensor incansable dels drets de la gent del camp, divulgador del món de la pagesia i un gran conversador. Si hi ha algú que es mereix aquesta medalla és ell. La meva més cordial enhorabona.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Ernest Lluch, visionari

L'estiu de 1996, el malaguanyat polític socialista Ernest Lluch, assassinat fa onze anys per ETA, escrivia el següent sobre l'important increment del deute públic de Catalunya: "Cuando las deudas empiezan a ser tan importantes y sus ritmos de crecimiento tan veloces, nos podemos encontrar con fenómenos exponenciales y controlables con dificultad. Ante ello es necesario que se actúe con gran responsabilidad difuminando algo la línea entre Gobierno y oposición, pero para ello es necesario que se reconozca lo que es realidad más allá de fotografías propias de veraneos opulentos y brillantes. Habrá que recordar que ser catalán significa cosas muy concretas y más acá de cualquier metafísica. Una de ellas es procurar que la manga de las americanas coincida exactamente con la extensión del brazo". (El brazo y la manga / La Vanguardia / 29-08-1996).
Aquestes paraules sembla que estiguin escrites fa unes setmanes i no fa quinze anys. Continuen sent tant vigents ahir com avui. Pel que sembla, però, els dirigents socialistes que han manat a Catalunya durant les darreres legislatures han llegit molt poc o gens a l'exministre de Sanitat (1982-1986) i no han seguit en absolut la seva recomanació de no estirar més el braç que la màniga. La seva irresponsabilitat d'ahir, encomanant-ho tot al creixement del deute per mantenir un estat del benestar fictici que no podem pagar, ens ha portat a les retallades d'avui. Tampoc sembla que entenguin que cal assumir responsabilitats i que en la solució del problema, com recomana Lluch, govern i oposició han d'anar del bracet i no en direccions oposades.
L'article esmentat s'ha inclòs en l'onzè recull d'articles d'opinió d'Ernest Lluch editats a La Vanguardia i al Punt Diari entre els anys 1987 i 1999. El recull, editat en format de llibret (Ernest Lluch opina. Articles de premsa), es va presentar divendres passat a Vilassar de Mar, poble natal del polític i economista, i seu de la fundació que porta el seu nom.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Arenes movedisses

"Les platges del Maresme, un dels gran atractius del territori i el seu principal actiu de competitivitat turística, pateixen greus problemes de regressió, d'ocupació per a usos indesitjables i d'accessibilitat. Durant les últimes dècades, les aportacions de sorra a les platges han minvat de forma considerable tot i les regeneracions artificials que s'han practicat. La regressió afecta a 14 de les 46 platges de la comarca. Les més castigades es troben al Baix Maresme. Les causes que expliquen la pèrdua constant d'arena són diverses. Una de les més palmàries és l'extracció indiscriminada d'àrids dels llits dels rius, de les rieres, de les pròpies platges i del delta de la Tordera per fer-los servir com a material de construcció. La modificació del règim del riu Tordera (s'ha construït un espigó en el marge dret del delta per protegir un càmping), també ha provocat una significativa disminució de les aportacions naturals de sorra a les platges.

La construcció de dics per abrigar ports comercials i esportius (n'hi ha cinc a la comarca) és un dels factors que més ha contribuït a alterar la dinàmica litoral. Aquestes obres, de fort impacte paisatgístic, impedeixen la circulació longitudinal de la sorra al llarg de la costa. Altres actuacions, com alguns espigons i passeigs marítims mal dissenyats, també han trencat l'equilibri natural de la línia de costa. Finalment, l'asfaltat de moltes rieres, la impermeabilització del sòl a causa del procés urbanístic i l'eliminació de conreus, són altres de les causes que expliquen la degradació costanera". (Pla estratègic del Maresme/La comarca que tenim/Un paisatge malmès i degradat). La diagnosi que acabeu de llegir sobre l'estat de degradació de les platges de la comarca és clara i concisa. La vaig escriure fa dos anys i aquests dies és més vigent que mai.

Platja de Vilassar de Mar, amb el vaixell-draga al fons

Ara que tornem a tenir dos vaixells-draga xuclant els bancs de d'arena més propers al litoral i regenerant artificialment les platges que van engolir els darrers temporals (quan durarà aquesta vegada l'invent?) seria bo que algú comenci a plantejar solucions més sostenibles i de llarga durada (ni han unes quantes estudiades i documentades arreu del món). La regeneració artificial, a més de resultar molt cara (refer un quilòmetre lineal de platja costa 6 milions d'euros, és a dir mil milions de pessetes), només és una solució puntual i parcial, mai definitiva: no evita la regressió de les platges i a sobre desertitza (quina ironia!!) el fons marí més proper al litoral. Prompte no quedarà res que porti closca o petxina ni peix que pescar a uns quants quilòmetres de la costa de mitja comarca. Aviat les gambes i els calamars d'Arenys seran un miratge exotic...

Altra cosa. On són els famosos by pass que tots els ports esportius han de tenir (almenys així ens ho van anunciar quan van construir el de Mataró i va començar l'ampliació del de Premià) per facilitar el pas de la sorra de nord a sud? Què esperen les autoritats competents a ficar el nas, i tot el que calgui, en aquest assumpte? Ja fa massa anys que ningú mou ni un dit en aquest sentit i així ens va: els ports desvien el corrent marí superficial, el que s’anomena corrent de deriva litoral. Aquest desequilibri del corrent de deriva litoral és el que fa que a un costat del dic del port hi hagi sedimentació (és a dir, una platja enorme) i erosió a l’altre. No cal dir que com més gran és el port o l'obstacle més gran és l’erosió produïda. Ara bé, no siguem tant ingenus com alguns que darrerament es dediquen a penjar cartellets per Vilassar reponsabilitzant únicament el port de de Mataró de les nostres desgràcies. Com ja he explicat en el primer paràgraf d'aquest post, dissortadament aquesta no és la mare dels ous de la regressió de les platges. Les causes són múltiples i diverses, tinguem-ho en compte. Circular còmodament per rieres asfaltades i per rierols formigonats que abans aportaven una bona quantitat de sorra a les platges també erosiona i malmet el litoral. Per què no enganxen cartells queixant-se d'això?

dijous, 2 de juliol del 2009

Quaranta anys de peatge

Avui es compleixen quaranta anys de la inauguració de la primera autopista de peatge d'Espanya, l'autopista que connecta la comarca del Maresme amb Barcelona. Quaranta anys passant per caixa (deu ser l'autopista més amortitzada del món mundial) no han estat suficients per alliberar el maleit peatge. La gratuïtat, doncs, continua essent un miratge, almenys fins l'any 2021, quan finalitzarà la segona ampliació de la concessió a Acesa (grup Abertis).

El greuge comparatiu amb altres zones de Catalunya i sobretot d'Espanya és obvi. Mentre una immensa majoria gaudeixen d'autovies lliures de peatge pagades amb els impostos de tots, els habitants del Maresme ho paguem tot dues vegades. Així, ens hem de resignar a pagar, pagar i continuar pagant per circular. Tal vegada som més rics que la resta de mortals? No ho crec. El que passa és que sempre hem anat amb el lliri a la mà i ens hem cregut tota la carretada de mentides que ens han dit els polítics de torn. La darrera gran mentida ens la va obsequiar un dels darrers governs de Felipe González, fent-nos creure que l'allargament de la via entre Mataró i Palafolls seria una autovia lliure de peatge. De res van servir les protestes i els talls de carretera que es fan efectuar llavors, quan es va descobrir la mentida. Al final es va imposar un allargament de la concessió (i del peatge) durant uns quants anys més a canvi d'aplicar un peatge tou entre Mataró i Montgat i d'alliberar de peatge la ronda de Mataró. Quina generositat!!

Ara que la titularitat de l'autopista és de la Generalitat i la via ja no s'anomena A-19 sinó C-32, les protestes ciutadanes continuen, però el govern continua negant-se a rescatar el peatge malgrat l'estat de congestió de l'altra gran via que creua la comarca, la carretera N-II. Tot ajuda per compensar un mal finançament autonòmic, deuen pensar al cantó muntanya de la plaça Sant Jaume. Catalunya va apostar per les autopistes de peatge per una raó contundent: o les construïa la iniciativa privada o no les construïa ningú. Així de clar. Ara bé, després de quaranta anys crec que ja hem complert la nostra missió històrica amb les arques de l'Estat, les de la Generalitat i les dels accionistes d'Acesa.

Pel que sembla, el preu de posar en marxa iniciatives de mobilitat pioneres sempre ha sigut molt més car al Maresme que a qualsevol altre lloc d'Espanya. Els quaranta anys d'autopista de peatge (seran cinquanta dos quan acabi la concessió actual, si no es torna a allargar) en són una prova evident. L'altra és la línia fèrria que creua la comarca (també fou la primera de l'Estat), que malmet bona part de la seva façana marítima. D'això aviat en farà 161 anys.

PD: La fotografia en blanc i negre, de l'arxiu del diari La Vanguardia, correspon al peatge de Vilassar, el primer que va entrar en funcionament a Espanya.

diumenge, 7 de juny del 2009

Un Mar de flors

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Vilassar de Mar una nova edició de la mostra Un Mar de Flors, que ha omplert de flors, plantes i instal·lacions ornamentals els racons més insospitats del poble, tant públics com privats. Aquest esclat de color, que ha inundat de gent els carrers de Vilassar, enguany ha decebut una mica si tenim en compte les expectatives d'espectacularitat que s'havien creat des desprès de l'aturada de l'any passat. Tot i així, s'han pogut veure muntatges de gran qualitat i originalitat. Enhorabona a tots els participants.




divendres, 20 de març del 2009

Vilassar al Google Street View

Segons publica avui l'edició local del diari electrònic Vilaweb, els carrers i places de Vilassar de Mar ja es poden recòrrer virtualment gràcies a l'aplicació Google Street View. El procediment és senzill, només cal cercar un carrer sobre el mapa amb Google Maps i a partir d'aqui iniciar el recorregut per l'itinerari que més ens agradi clicant sobre les fletxes i les marques que apareixen a la pantalla.

L'aplicació permet observar perfectament l'aparença d'edificis i botigues o dels cotxes que hi circulen a partir de fotografies captades en 360 graus d'una gran resolució. Les imatges que hi surten es van captar el juny de l'any passat i abarquen una bona part del municipi. La façana costera i el casc antic però, encara no estan disponibles.

dimecres, 21 de gener del 2009

Vilassar de Mar arriba al Pol Sud

Xavier Valbuena -veí de Vilassar de Mar-, Eric Villalón i Jesús Noriega acaben de fer història. Ahir, a les 21:20 hores (hora catalana), poques hores després de la pressa de possessió de Barak Obama com a president dels Estats Units, els tres expedicionaris discapacitats van trepitjar el Pol Sud, convertint-se en la primera expedició d'aquestes característiques que assoleix una fita semblant.

Els expedicionaris han arribat al Pol després de deu dies de marxa suportant temperatures de 30 graus sota zero (i això que a l'Antàrtida és estiu!). Valbuena, que va perdre la cama dreta en un accident de cotxe fa vuit anys, i els seus companys d'aventura han relatat a alguns mitjans de comunicació que han arribat esgotats, però es troben bé físicament i amb un estat d'ànim excel·lent després d'haver aconseguit l'objectiu. Moltes felicitats a tots tres!!

Trobareu més informació sobre els detalls de l'expedició al blog polsud sense limits

dimarts, 20 de gener del 2009

Fora cotxes de la plaça Pau Vila!!












La Vanguardia publicava aquest diumenge una fotografia d'un lector, Pau Villier, on s'aprecia perfectament com els cotxes privats han envaït un dels espais públics més emblemàtics de Vilassar de Mar, la plaça Pau Vila, on s'hi troba una de les poques torres de guaita que encara es conserven al Maresme, la Torre d'en Nadal.

No acabo d'entendre com l'ajuntament ha gosat malmetre aquesta preciosa plaça, ara convertida en vulgar zona blava d'aparcament. Tots sabem que les finances municipals no són gaire pròsperes, però això no pot justificar de cap manera "carregar-se" un magnífic espai públic per recaptar quatre miserables euros que no serveixen ni per pintar les línies blaves del terra. El fet és més injustificable encara si tenim en compte que darrerament Vilassar ha incrementat notablement el nombre d'aparcaments de pagament (solars del mercat i de l'impremta de can Garcia) i s'està construint un nou pàrquing soterrat a la plaça Vicenç Casanovas. Per tant l'argument tant rebregat de la secular manca d'aparcaments tampoc s'aguanta per enlloc.

Molt em temo que la insensibilitat pel paisatge urbà dels nostres governants (en Quim Ferrer, l'alcalde, segur que hi reflexiona al respecte en el seu bloc mut) té més a veure amb l'afany recaptatori que s'ha desfermat al poble darrerament, amb pujades desorbitades de l'IBI i d'altres taxes (clavegueram, escombraries, etc...) que amb la racionalitat, el seny i el bon gust. Fora cotxes de la plaça Pau Vila!!

dimarts, 16 de desembre del 2008

Ernest Lluch opina

L'Ajuntament de Vilassar de Mar i la Fundació Ernest Lluch acaben de publicar el vuitè volum de la col·lecció Ernest Lluch opina que recull una selecció d'articles d'opinió publicats a La Vanguardia pel malaguanyat polític socialista assassinat per ETA el 21 de novembre de l'any 2000.

Aquest nou volum aplega quinze articles publicats al rotatiu barceloní entre els anys 1994 i 2000 que reflecteixen perfectament el tarannà i el pensament de Lluch en alguns dels àmbits que més l'apassionaven: la política, l'economia, la història, la música i el Barça, sempre el Barça. El llibre està prologat per l'arquitecte Oriol Bohigas, president de l'Ateneu Barcelonès.

Alguns d'aquests articles mantenen totalment la seva vigència i actualitat, sobretot quan el polític vilassarenc es capbussa en el tema del finançament de Catalunya i les balances fiscals o quan escriu sobre el federalisme, el nacionalisme o sobre la igualtat d'oportunitats del català i el castellà a casa nostra. Diu Lluch en un d'aquests articles: "Escribir es decir lo que se piensa más allá de lo que se está "obligado" a pensar. Es dar tu opinión yendo al fondo de lo que te parece cierto sin tener en cuenta el qué dirán". I així ho va fer fins el final dels seus dies.

dijous, 3 de gener del 2008

La comarca que tenim

El Consell Comarcal del Maresme va endegar fa poc més d'un parell d'anys un ambiciós treball de prospecció territorial, el Pla Estratègic del Maresme 2015, per esbrinar quina comarca tenim actualment i sobre aquesta base decidir quina comarca volem tenir l'any 2015. Es tracta d'un projecte únic, plantejat amb una visió global i compartida, que ha comptat amb les aportacions de tots els agents socials, econòmics i culturals del territori i que, de ben segur, contribuirà eficaçment a dibuixar un futur millor per a la comarca.

L'anàlisi de la realitat actual del Maresme, és a dir la diagnosi del Pla Estratègic, s'ha recollit en un llibre que porta per títol La comarca que tenim / Pla Estratègic del Maresme 2015, publicat recentment pel Consell Comarcal. Aquesta publicació, de la qual en sóc l'autor dels textos, s'ha estructurat en nou blocs temàtics i 27 capítols que recullen amb un llenguatge periodístic la síntesi del treball que han realitzat els experts durant més de dos anys. Les propostes d'actuació per avançar cap al futur es recolliran en una propera publicació.

Els nou blocs temàtics en que s'ha estructurat el llibre ens acosten a les diferents realitats comarcals del Maresme -demogràfiques, econòmiques, socials, etc- d'una forma eloqüent i suggeridora: "Una comarca d'acollida", "El creixement urbanístic", "Una comarca rica però poc productiva", "L'amenaça d'una societat dual", "L'oportunitat de la formació", "Una mobilitat compromesa", "Paisatge i sostenibilitat", "Una comarca sense govern?" i "La realitat cultural". Cada bloc té personalitat pròpia, amb un fil conductor fotogràfic que és present a tots els capítols, una petita introducció i una cita literària de prestigi referida al Maresme o a la temàtica del bloc.

Cal dir que per escriure aquest llibre vaig comptar amb la inestimable col·laboració de Javier Cisneros, director i ànima d'aquest projecte, que a més de proporcionar-me muntanyes de material per poder explicar amb exactitud quin és el retrat robot del Maresme actual, sempre es va mostrar receptiu a tots els suggeriments i canvis que li vaig proposar.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Bona notícia

Acaba de començar la reforestació del Turó de Montcabrer, dotze hectàrees del qual es van cremar el passat mes de març. Llegeixo a Vilaweb que un grup de voluntaris han plantat un miler de pins pinyoners, l'espècie que més abundava en aquest bosc situat entre Cabrera de Mar i Cabrils. Els agents de defensa forestal de l'àrea de Burriac calculen que el turó trigarà, com a poc, uns 25 anys a aconseguir la massa forestal que tenia abans de l'incendi, del qual encara es desconeixen les causes malgrat els nou mesos transcorreguts. A la fotografia de Xavier Saborido que acompanya aquest comentari es pot veure clarament la columna de fum que va aixecar l'incendi.


Els treballs de reforestació, organitzats pels ajuntaments de Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar en col·laboració amb l'ADF de Burriac i el Parc de la Serralada Litoral, han de permetre restaurar el paisatge autòcton del bosc, però també responen a la demanda dels veïns de l'entorn de recuperar aquest indret, un dels emblemes paisatgístics del Maresme sud. El projecte ja ha permès fer-hi la tala i la retirada de la fusta morta, la creació de feixines per evitar l'erosió del sòl i pròximament, quan les condicions meteorològiques siguin les adequades, es portarà a terme una sembra aèria de llavors. Enhorabona per la iniciativa.