![]() |
| Robafaves, la llibreria del carrer Nou de Mataró. Foto: Capgros |
No ens equivoquem, la llibreria Robafaves -independentment de quina sigui la seva fórmula jurídica, societària o empresarial- és un negoci. Un negoci com l'alçada d'un campanar. Un negoci lucratiu que durant molt anys ha funcionat quasi bé en règim de monopoli i que ha reportat molts diners a la cooperativa. Aquesta és la realitat i no altra. Els clients de Robafaves ja hem fet durant molts anys el que calia perquè el negoci rutllés: comprar, pagar i guardar (en la mesura del possible) fidelitat a la llibreria, precisament perquè consideràvem que era "la nostra". El que no poden pretendre ara els cooperativistes de Robafaves és que, a sobre, els clients i la societat en general també paguem els negocis ruïnosos que han emprés amb la llibreria Catalònia de Barcelona o amb la botiga Actua (oberta conjuntament amb l’Abacus), entre d'altres. La crisi, però sobretot la poca perícia empresarial que han demostrat, ha transformat un model d'èxit en en un model de fracàs. Em sap greu dir-ho, però ho veig així.
Per què ens hem de sentir en deute amb Robafaves i no amb la botiga de la cantonada que també ens ha servit eficaçment i amb carinyo durant tota la vida i on, a més, coneixem al botiguer i a tota la seva família? Per què hem de salvar Robafaves i no la botiga de la cantonada que també es veu obligada a baixar la persiana per la crisi i pels canvis dels hàbits de compra de la gent? Per què? Que algú m'ho expliqui si us plau.









