Voleu dir que no estem fent un gra massa amb tot el tema de les noves tecnologies? Jo en sóc usuari habitual, tot i ser conscient del perill que comporta aquesta versió subtil del Gran Hermano que va imaginar Orwell. És més, reconec que sense les noves tecnologies la meva feina actual seria molt diferent, gairebé impossible, un caos. Però d'aquí a voler perpetuar-nos en el record de familiars, amics, coneguts i desconeguts mitjançant un codi QR un cop morts ja és una mica massa. O no? El cas és que sembla que en aquest camp tampoc no hi ha marxa enrere.
La tecnologia ha arribat al negoci mortuori amb força, per la porta gran del cementiri per substituir al tradicional "descansi en pau". Els codis QR ja s'utilitzen als recordatoris que s'entreguen als funerals i a les làpides. Ara tothom, amb un simple escanejat del codi amb l'smartphone o la tablet, tindrà accés directe a la vida i miracles de qualsevol difunt: dades autobiogràfiques, fotografies, vídeos, la seva música favorita... Tot a l'abast de qualsevol amb un simple clic.
Però compte, que això que a priori sembla tan maco també comporta perills. Les noves tecnologies sempre tenen un costat fosc. A partir d'ara caldrà deixar per escrit (i davant del notari si cal) com volem passar a la posteritat, no sigui que algun familiar malparit (o qui sigui que s'encarregui de recopilar la informació que s'inclourà en el codi) fiqui dades que no ha de ficar i es trenqui per sempre la imatge pública de bona persona que tots tenim. Perquè tots som molt bones persones, sobretot després de morts, oi?
Així, advertits del perill, abans de convertir-nos en un difunt digital caldrà determinar amb exactitud què es pot i què no es pot explicar després de mort, doncs tampoc és qüestió que taquin la nostra imatge a les primeres de canvi. Les amants, els negocis tèrbols, les traïcions, els vicis, i tot allò que ha donat una mica de 'xispa' a la nostra existència terrenal no poden tenir cabuda en un miserable codi QR. Les debilitats que no s'han confessat en vida no s'han d'exposar al domini públic a traïció un cop t'has convertit en un míser 'fiambre'. Només faltaria això. Els secrets inconfessables se'ls emporta un mateix a la tomba. El contingut multimèdia de qualsevol finat ha de ser digne. O no?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noves tecnologies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noves tecnologies. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 de novembre del 2012
Difunts 3.0
Etiquetes de comentaris:
humor,
miscel·lània,
noves tecnologies
dimecres, 25 de gener del 2012
Furtar en nom de la llibertat
Pilar Rahola (La Vanguardia):
"¿Puede alguien explicarme en qué momento hacer un uso gratuito del trabajo creativo de una persona, y de la industria que lo sostiene, tiene que ver con la libertad? ¿En qué momento se confunde el puro robo de derechos de autor con la libertad? Y, sobre todo, ¿cómo pueden considerarse héroes de nada a estos tipos que han hecho una fortuna ingente gracias, precisamente y presuntamente, a ese tipo de piratería? Finalmente, ¿en qué momento decidimos que la creación debía pasar por el gratis total, condenando a los trabajadores de esa industria a la indigencia, mientras los piratas se llenaban el bolsillo? El gratis total no es el paradigma de la libertad, la fraternidad y el amor universal, todos ellos teóricos sustantivos de las maravillas de internet; el gratis total es la burla a la creación, el desprecio al sistema de leyes que regula la oferta y la demanda, y la culminación del puro egoísmo. Lo triste es que quienes defienden esa gratuidad universal lo hagan en nombre de la libertad. ¿La libertad de quién?, ¿de los escritores, los músicos, los artistas, a los que se arruina? Más bien parece que lo único que defienden es la libertad de los piratas".
Jo no ho hauria dit millor. Els addictes al "gratis total" confonen massa sovint el cul amb les témpores. En aquesta vida no hi ha res gratis. Ja n'hi prou de furtar en nom d'una llibertat mal entesa.
"¿Puede alguien explicarme en qué momento hacer un uso gratuito del trabajo creativo de una persona, y de la industria que lo sostiene, tiene que ver con la libertad? ¿En qué momento se confunde el puro robo de derechos de autor con la libertad? Y, sobre todo, ¿cómo pueden considerarse héroes de nada a estos tipos que han hecho una fortuna ingente gracias, precisamente y presuntamente, a ese tipo de piratería? Finalmente, ¿en qué momento decidimos que la creación debía pasar por el gratis total, condenando a los trabajadores de esa industria a la indigencia, mientras los piratas se llenaban el bolsillo? El gratis total no es el paradigma de la libertad, la fraternidad y el amor universal, todos ellos teóricos sustantivos de las maravillas de internet; el gratis total es la burla a la creación, el desprecio al sistema de leyes que regula la oferta y la demanda, y la culminación del puro egoísmo. Lo triste es que quienes defienden esa gratuidad universal lo hagan en nombre de la libertad. ¿La libertad de quién?, ¿de los escritores, los músicos, los artistas, a los que se arruina? Más bien parece que lo único que defienden es la libertad de los piratas".
Jo no ho hauria dit millor. Els addictes al "gratis total" confonen massa sovint el cul amb les témpores. En aquesta vida no hi ha res gratis. Ja n'hi prou de furtar en nom d'una llibertat mal entesa.
divendres, 29 de juliol del 2011
La llei Sinde vista per un científic
Lucas Sánchez, un jove científic que treballa com a investigador del Centre Nacional de Biotecnologia, ha escrit en el seu bloc de divulgació científica Sonicando, una carta oberta al cantant Alejandro Sanz on surt al pas d'uns twetts desafortunats del músic on (per defensar la llei Sinde i l'actuació de la SGAE) comparava els drets dels nens desnodrits africans amb els drets sobre la propietat intel·lectual dels creadors. La carta d'en Sánchez, publicada al gener, mesos abans de tot l'escàndol de la SGAE que ha esquitxat directament a Teddy Bautista, és realment interessant. Si més no, aporta una nova visió d'aquesta controvertida llei i s'alinea amb les postures no oficialistes d'altres creadors de prestigi com l'escriptor José Luis Sanpedro que han criticat obertament determinades "pràctiques" de la societat d'autors amb els seus socis i la implantació indiscriminada del cànon digital que afecta a tots els consumidors. Molts dels punts de vista d'aquest científic cal tenir-los en compte. Us convido a llegir la seva carta oberta a en Sanz.
Hola Alejandro,
Hace muchos días que ando dándole vueltas a la ley Sinde, a los derechos de autor, y leyendo tus desafortunados tweets. Ahora que tengo las tres cosas juntitas, me gustaría cometarte algunas cosas.
Soy científico, joven investigador del Centro Nacional de Biotecnología y actualmente “Visiting Assistant in Research” en la Yale School of Medicine, en New Haven, Conneticcut.
Trabajo en el desarrollo de vacunas para el tercer mundo, centrando mis esfuerzos en la Leishmaniasis, una enfermedad olvidada que mata e incapacita en África, Asia y Sudamérica. Y aunque no lo sepas (y muchas personas no lo saben) es esa enfermedad que hace que miles de pobres niños tengan el vientre hinchado y mueran. La misma que hace que sus padres no puedan trabajar. Entre nosotros, ese tipo de enfermedades que hace que el tercer mundo siga siendo tercer mundo.
Cuando consigo que mi trabajo funcione, tras muchísimas horas de laboratorio, intento publicar mis resultados. ¿Sabes lo que pasa cuando lo hago? Que la revista se queda con todos mis derechos de autor. CON TODOS. Si quiero, no sé, poner una figura de mi trabajo en algún otro formato, tengo que pedir permiso. Por mi figura. Por mi trabajo. Y te hablo de figuras en blanco y negro. En color no podemos pagarlas.
¿Sabes por qué? Porque PAGO POR PUBLICAR. Sí, en serio, lo hacemos. Mi laboratorio tiene que pagar para poder difundir los avances científicos que puedan curar a esos niños o a sus padres en el futuro. PAGO POR PUBLICAR y tengo que pedir permiso por mi figura, por mi trabajo.
Ahora podrías meter en 140 caracteres que luchar por mis derechos no me impide que tu lo hagas por los tuyos, yo seguiría leyendo.
Desde que el hombre es hombre, desde que el ser humano es humano, ha demostrado que necesita expresar sus sentimientos. Y de ahí surgió el arte. También, al mismo tiempo, surgieron las preguntas de qué hacía aquí. Los famosos “de dónde vengo, quién soy, y a dónde voy”.
Y es que las dos cosas, ciencia y arte, son humanas, pero no por ello profesiones.
Mira, no sé, 100 o 200 años atrás. El arte lo hacía el que podía permitírselo. Y la ciencia también. Hasta Darwin descubrió el origen de las especies en un tour por el mundo, en el que vio que los pinzones de unas islas tenían los picos más grandes que otros. La gran revolución científica vino de un viaje de alguien que pudo permitírselo.
Ahora, industria mediante, los artistas cobran por entretener y los científicos cobran por descubrir cosas. Una maravilla para los que no somos de familias ricas y queremos hacer ciencia o arte.
Yo me he quejado y mucho de mi falta de derechos. De intentar defender lo que ahora, para mí, es más que un reconocido trabajo. Y también creo cosas.
La diferencia es que yo con un salario tengo. Y lucho por un salario digno. QUE ME PAGUEN POR MI TRABAJO. No creo que tenga sentido que me paguen tiempo después por mis logros. Te recuerdo que lo que yo quiero es una vacuna para la enfermedad en la que trabajo. Y pagar mis facturas. No quiero ningún rendimiento extra que no me merezco. No quiero derechos de autor, quiero que mis avances sigan derechos a conseguir su objetivo.
Entiendo que quieras que te paguen por tu trabajo. O que defiendas tu caché en los escenarios.Y supongo que debes negociar lo que te paga una discográfica por grabar un nuevo disco. Pero cobrar también impuestos sobre los CD´s , discos duros, lo-que-sea que la S.G.A.E quiera inventar para sangrar al ciudadano medio, perdóname muy mucho, pero yo, lo veo excesivo. Intentar lanzar una ley que te permita cobrar más de lo que te toca porque la industria que a ti te trata bien se está muriendo, lo siento, pero no. Limitar las libertades individuales para maximizar vuestro beneficio no es justo.
¿Sabes por qué tengo un blog de divulgación científica? Para que el mundo vea que la ciencia es importante. Para que posiblemente en el futuro sea una profesión digna. Yo no busco hacerme rico. Yo no quiero recortar libertades. Yo lucho por cambiar la industria que hace que mi actual profesión me obligue a tener otra con la que, juntas, poder pagar las facturas.
Y por favor, no vuelvas a comparar los derechos a recibir medicamentos de los niños pobres con el derecho a declarar culpable de piratería a diestro y siniestro. Que ya lleváis demasiado tiempo cobrando por ello. Renovaos o morid. Pero no creo que debas compararte con los que de verdad mueren aunque de vez en cuando reciban tu dinero.
Atentamente,
Lucas Sánchez.
Etiquetes de comentaris:
Musica per tutti,
Noms propis,
noves tecnologies,
opinió
dijous, 24 de febrer del 2011
La capsa de música
Una bona troballa. L'invent s'anomena Chartsweep. És un treball minuciós creat per Hugo Keesing, un professor i arxiver de la música pop, que ha tingut la paciència d'ajuntar de forma consecutiva cinc segons de tots els número 1 de la llista d'èxits Billboard entre 1950 i 1992.
Aquest "retalla i enganxa" de petits fragments musicals suma una hora i 14 minuts. Un autèntic hit parade del rock & roll i la música pop anglosaxona del segle XX. Pels que ja tenim una edat, aquest microrecopilatori ens porta a la memòria molts bons moments. Llàstima que els fragments siguin tant curtets. Podeu tastar l'invent aquí mateix. Es divideix en dues parts.
Five Seconds Of Every #1 Pop Single Part 1 by mjs538
Five Seconds Of Every #1 Pop Single Part 2 by mjs538
Etiquetes de comentaris:
Musica per tutti,
noves tecnologies
dijous, 17 de febrer del 2011
El book, un invent genial
El llibre es reivindica utilitzant les eines i el llenguatge de l'era digital. És fantàstic. Haurem d'ajornar els funerals per la era Gutemberg, pel fi de la impremta, que parodiava de forma apocalíptica el gran Vila-Matas a Dublinesca. Mireu el vídeo fins el final, són poc més de tres minuts, val la pena. És molt enginyós.
En un món seduït per la bogeria digital, on cada dia hi han més hikikomoris i on tots, jo mateix, passem més hores davant l'ordinador que gaudint de molts altres plaers de la vida com la lectura, la reivindicació del llibre de tota la vida és reconfortant. M'hi apunto. I tú?
En un món seduït per la bogeria digital, on cada dia hi han més hikikomoris i on tots, jo mateix, passem més hores davant l'ordinador que gaudint de molts altres plaers de la vida com la lectura, la reivindicació del llibre de tota la vida és reconfortant. M'hi apunto. I tú?
Etiquetes de comentaris:
Creativitat,
llibres,
noves tecnologies,
vídeos
dijous, 8 d’octubre del 2009
Moblog amb premi
El bloc del vilassarenc Laureà Folch, regidor de Comunicació, Participació, i Noves Tecnologies de Vilassar de Mar, ha guanyat un dels premis Blocs Catalunya, concretament el corresponent a la categoria de formats audiovisuals. El bloc d'en Folch, segons explica ell mateix a la introducció, és el primer Moblog o Weblog mòbil, eina que permet actualitzar continguts multimèdia des de dispositius mòbils. Tan sols ens cal una connexió a Internet, o bé un dispositiu mòbil amb connexió GPRS o UMTS. Així, des de qualsevol part del món amb cobertura es pot actualitzar el contingut d'un Moblog en temps real i mitjançant el qual es pot enviar text, imatges més text, vídeo i àudio.
Enhorabona!!
Enhorabona!!
Etiquetes de comentaris:
miscel·lània,
noves tecnologies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
