Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nazisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nazisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2015

Imbècils, xarxes socials i llibertat d'expressió

Les xarxes socials han generat una invasió d'imbècils. Ho deia fa pocs dies l'escriptor i semiòleg italià Umberto Eco, autor de nombrosos assajos i de d'excel·lents novel·les com El cementiri de Praga, El nom de la rosa o e El pèndul de Foucault. No va mancat de raó el mestre Eco. Les tones de morralla i mal gust que inunden les xarxes són el pa nostre de cada dia, però el més greu, com afirma l'escriptor, és que "Internet ha promogut al ximple del poble com a portador de la veritat".


Efectivament, abans els imbècils només impartien saviesa a la barra del bar, davant d'una cervesa, i no ferien a la col·lectivitat perquè els parroquians els feien callar ràpidament amb arguments més assenyats que els seus. Ara, en canvi, parlen a Twitter o Facebook "i tenen el mateix dret de paraula que un premi Nobel". Poden dir totes les bajanades que els hi passin pel cap. Poden difamar; poden insultar, i poden escampar tota mena d'informacions -sense contrastar, evidentment- i escombraries que no passa res.

Aquests imbècils, que són legió, s'atreveixen amb tot. Des de la més absoluta ignorància intel·lectual i moral, són capaços de banalitzar l'Holocaust i el nazisme; propagar el racisme i la xenofòbia; jactar-se del masclisme més caspós o insultar al veí perquè practica una religió diferent a la seva. Tot té cabuda a les xarxes socials. Abans, davant d'aquests despropòsits, la gent xisclava "visca la Pepa". Ara diuen que tenen dret a dir el que vulguin, que hi ha llibertat d'expressió. I es queden tan amples. Els periodistes tenen per davant una gran feinada, mare de déu...

Per acabar de reblar el clau, resulta que molts d'aquests imbècils es dediquen a la política i tuitejen coses tan divertides com aquestes: “¿Cómo meterías a cinco millones de judíos en un 600? En el cenicero” o “Han tenido que cerrar el cementerio de las niñas de Alcàsser para que no vaya Irene Villa a por repuestos”. El responsable, un imbècil anomenat Guillermo Zapata, que ha hagut de dimitir abans d'estrenar-se com a regidor de Cultura de l'ajuntament de Madrid, diu que és un gran aficionat a l'humor negre. Negre? Macabre en diria jo. Ara, el més bo de tot és la reacció de la nova alcaldessa de la capital del regne, Manuela Carmena: “Soy poco amiga del humor negro aunque reconozco que la libertad de expresión es importante". Sí, sí, molt important, la llibertat d'expressió ho aixopluga tot avui dia.

En Zapata ha dimitit com a regidor de Cultura (la capital es perd un gran intel·lectual) però manté l'acta de regidor i la presidència d'un districte. L
a nova alcaldessa faria bé cessant-lo ràpidament si no vol acabar actuant com el PP -a qui tant critica-, que no ha fet res davant de casos similars protagonitzats per alguns dels seus dirigents i militants. Si realment diu que és l'encarnació del canvi i la regeneració política no té més remei que fotre-li una coça en el cul a Zapata i també a Pablo Soto, altre regidor de la nova fornada de la demagògia amb cueta, que també es va lluir demanant la mort d'Alberto Ruiz Gallardón en un tuit: “Yo no puedo aseguraros que por matar y torturar a Gallardón se vaya a cambiar toda esta historia, pero por probar no perdemos nada”.

D'imbècils n'hi ha en tots els bàndols, evidentment. Podria citar aquí una llista llarguíssima de comentaris desafortunats de dirigents, militants i simpatitzants de tots els partits polítics fotent-se'n de tot i de tots o acarnissant-se amb víctimes del terrorisme o amb els més dèbils, tant s'hi val. Hi ha hagut de tot. Però l'actualitat és la que és, i els ximples del poble que esmentava Eco, són els que són avui, aquí i ara. Per això l'alcaldessa Carmena faria bé de començar el seu mandat tallant caps a més d'anar en transport públic a la feina. Si no ho fa, acabarà donant-li lliçons de moral i decència la mateixa Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa, que ha expulsat del seu partit al seu pare (fundador del Front Nacional) per relativitzar l'Holocaust i afirmar que les càmeres de gas dels camps d'extermini nazis només són "un detall de la història" de la Segona Guerra Mundial. Llibertat d'expressió, llibertat d'expressió...

divendres, 21 de desembre del 2012

Banalitzar el nazisme

L'Amical de Mauthausen ha emès aquesta setmana un comunicat on denuncia "la banalització que alguns polítics, amb les seves paraules, fan del nazisme i de les seves conseqüències". El darrer polític que s'ha ficat en aquest jardí ple d'espines és l’ex-alcalde d’A Coruña, el socialista Francisco Vázquez, que fa pocs dies va comparar els nens castellanoparlants educats a Catalunya amb els jueus perseguits pel règim nazi.

Segons l'Amical, l'associació que manté viva la memòria de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, aquestes declaracions són impròpies d'un representant d'una societat democràtica "perquè converteixen les víctimes del nazisme en una caricatura". La "utilització barroera" de tots aquests milions de víctimes "desprestigia, encara més, un debat polític que demostra la falta de idees i alternatives creïbles per afrontar les problemàtiques actuals, ja siguin d'ordre social o del dret a decidir de la ciutadania". L'Amical considera que Vázquez menysprea l'ideal democràtic i li etziba, per reblar el clau, que "o bé la seva ignorància històrica és molta o bé la seva frivolitat és malintencionada i resulta francament insultant i intolerable".

Un dels forns crematoris de Mauthausen. Foto: Josep Bernabeu
Vázquez ha estat l'ultim, de moment, en insultar la memòria de les víctimes del nazisme. Abans també han frivolitzat amb el tema altres il·lustres socialistes com Marcelino Iglesias, ex-president d'Aragó, i José Bono, ex-ministre i expresident del Congrés, entre d'altres càrrecs. Els dos dirigents socialistes van comparar recentment el nacionalisme català i el procés sobiranista que s'ha endegat a Catalunya amb l'infaust règim alemany del III Reich. Rosa Díez, la líder d'Unión Progreso y Democracia (UPyD), també va comparar fa poc als abertzales de Bildu amb els nazis, i el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va veure paral·lelismes imaginaris entre el mosaic gegant d'una senyera que es va fer al Camp Nou i les grans demostracions de masses de l'Alemanya hitleriana. Tot plegat, de bojos. L'Amical diu, amb raó, que es banalitza el nazisme, però jo crec que es queda curta. Tots els que fan aquestes afirmacions són, en el fons, uns antidemòcrates, uns miserables i uns intolerants, per no dir quelcom més gros. Són tant desvergonyits que, a més, són incapaços de demanar perdó o disculpes. S'han begut l'enteniment?

Fa poc la periodista Pilar Rahola li preguntava a Marcelino Iglesias si realment podia arribar a considerar, ni un sol segon, que la terrible maldat del nazisme, amb els seus camps d'extermini, les seves cambres de gas i l'assassinat massiu de milions de persones, són equiparables al nacionalisme polític que lluita democràticament per construir, encertada o desencertadament, el futur d'un poble. Jo em pregunto el mateix. Com es pot ser tan descerebrat, comparar coses incomparables i dir tantes i tantes barbaritats. Tot val en l'actual escenari polític espanyol i català? Com també deia la Rahola en la carta oberta que li va dedicar al polític aragonès, "ja n'hi ha prou! Deixeu en pau les víctimes del nazisme i deixeu de banalitzar la pitjor tragèdia de la història d'Europa".

L'estiu passat vaig visitar el camp de concentració austríac de Mauthausen, el mateix que dona nom a l'associació Amical. Allà vaig poder comprovar in situ que l'infern existeix, que no és imaginari. L'infern a la Terra és diu Mauthausen, Auschwitz, Treblinka, Buchenwald, Dachau i tants i tants d'altres escenaris que són la memòria viva de l'horror. Tinc un amic austríac que m'explica que al seu país els nens en edat escolar han de visitar obligatòriament Mauthausen per prendre consciencia del que no cal repetir mai més. Jo els hi recomanaria també la visita a tots el bocamolls que esmenten el monstre frívolament, sense pensar el que diuen. Amb una mica de sort, si veuen amb els seus ulls -com els vaig veure jo- els forns crematoris i les cambres de gas canviarien d'opinió i deixarien de blasfemar i de dir imbècilitats.

Pels que no ho sàpiguen, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps del III Reich.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Rosa Díez i els nazis bascos

Rosa Díez, líder de l'UPyD
Rosa Díez ha paït molt malament els resultats raquítics que el seu partit ha obtingut a les eleccions basques celebrades ahir (1 diputat). En comptes de reconèixer el fracàs electoral, els errors propis i que les seves propostes espanyolistes no quallen entre la societat basca, la senyora Díez s'ha dedicat ha deslegitimar de la forma més barroera els resultats de l'esquerra abertzale, la guanyadora moral d'aquests comicis. Referint-se als 21 diputats que EH Bildu ha aconseguit ficar en el Parlament basc, ha dit que "a Hitler también le votaron y eso no convirtió a los nazis en unos demócratas". Per rematar-ho ha afegit que aquesta gentola són enemics de la democràcia perquè porten tota la vida "asesinando y aterrorizando a la gente para terminar con esta sociedad plural y democrática". Tots han militat a ETA, segur?

Evidentment, no serè jo qui enalteixi les virtuts democràtiques del món abertzale però, a veure, en què quedem? Ens hem passat més de trenta anys reclamant que ETA abandonés la lluita armada i exigint que les seves reivindicacions polítiques s'havien de vehicular fent política a través de les institucions democràtiques i no assassinant innocents a sang freda en mig del carrer. Ara que ja fa un any que ETA no mata a ningú (tot i que encara no s'ha dissolt ni ha entregat les armes) i que l'independentisme no violent vol aconseguir els seus objectius fent política i per la via pacífica, la senyora Díez i altres partits de dretes continuen negant-los el pa i la sal. Volíem o no volíem que la política substituís la violència? La resposta és òbvia, però sembla que no tothom pensa igual.


Els nostàlgics del dictador no es tallen ni un pel quan afirmen que "con Franco vivíamos mejor". A veure si ara resultarà que Rosa Díez i molts personatges del PP també són uns nostàlgics i creuen que amb ETA o contra ETA vivíem millor. Vull pensar que la idea, sinistra, no els hi passa pel cap, però n'hi han alguns que no fan res per desmentir-ho, ni amb les seves paraules ni amb el seu comportament.

Rosa Díez faria bé d'analitzar a fons els resultats d'aquestes eleccions i reflexionar seriosament per què al seu partit, Unión Progreso y Democracia (UPyD), només l'han votat 21.500 electors enfront dels 277.000 que han preferit fer costat als hereus polítics dels terroristes. Tanmateix podria preguntar-se per què gairebé el 60% de l'electorat basc prefereix els partits nacionalistes i només un 32% vota als partits anomenats 'constitucionalistes'. Ja se sap, ara que el mapa polític basc està complert, que no hi manca cap peça del puzle, tot es distorsiona, oi senyora Díez?

dissabte, 23 de juliol del 2011

El monstre continua viu

El monstre del nazisme continua viu a Europa. No hem esclafat tots els ous de la serp.

"Un jove ultradretà islamòfob, mata 93 persones a Noruega"

"L'assassí declara que la matança va ser cruel però necessària"