Abans de finalitzar l'any Catalunya comptarà amb 36 nou radars per controlar la velocitat dels automòbils. Aquests nous enginys dissuasius s'afegeixen als 96 que ja funcionen a les diferents carreteres i autopistes del país, fet que converteix al principat en un dels territoris europeus amb més radars. El pretext, com sempre, és que els radars ajuden a lluitar contra la velocitat excessiva i conseqüentment contribueixen a reduir la sinistralitat a la carretera. Tot això està molt bé, puix a menys velocitat menys risc d'accident mortal. Per tant, res a dir.
El que ja no està tant clar, com denunciava La Vanguardia dissabte, és que aquests radars (els que ja funcionen i els nous que entraran properament en servei) s'utilitzin realment per controlar la velocitat i per evitar situacions de perill a la carretera. De fet, explicava el rotatiu barceloní, comença a ser molt sospitós que la majoria de radars "no s'instal·len en llocs conflictius o en punts negres de les carreteres, sinó en llocs on resulta fàcil caçar a possibles infractors". Què vol dir això? Doncs molt senzill, què és l'afany recaptatori de l'administració i no les bones intencions el que realment guia i determina la implantació d'aquests artefactes.
Pel que sembla els responsables de trànsit d'aquest país s'han proposat molt seriosament que els conductors aprenguem a respectar les normes bàsiques de seguretat vial a base de garrotades. En el fons, és allò tant vell de que la letra con sangre entra. Si corres t'expolio la butxaca i els punts del carnet, tu mateix... A servidor li agradaria saber on van a parar els milions d'euros que s'obtenen amb tantes sancions ara que ja sabem que el 56% del total de multes imposades a Catalunya durant el primer semestre de 2008 són per excés de velocitat. Una part de la recaptació és probable que es dediqui a millorar la xarxa viària o a fer noves carreteres, no ho dubto, però el que és ben cert és que a educació en seguretat vial no es dedica ni un cèntim. I això sí que és greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada