Algú amb dos dits de front creu realment que el nou govern de la Generalitat presidit per Artur Mas ha començat a retallar a tort i a dret per caprici, per empipar als ciutadans, per toca'ls-hi el que no sona? Algú creu realment això? Ho podran fer millor o pitjor, ho comunicaran millor ho pitjor (jo crec que molt malament) però el que sí tinc clar és que no ho fan pels motius que he exposat anteriorment. Ho fan perquè han trobat la caixa buida, plena de teranyines i amb el futur d'un parell de generacions embargat. Tants anys d'estirar més el braç que la màniga, de pensar que érem rics sense ser-ho, i d'enganyar a la gent amb un estat del benestar imaginari (el real està inflat i té més forats que un colador), ens porten al carreró sense sortida on ara ens trobem.
 |
| Manifestació contra les retallades al sector sanitari |
Les retallades i la contenció són necessàries si volem sortir del mal tràngol econòmic on estem ficats. Això ho sap tothom, fins i tot els que pateixen les tisorades de més a prop. És un pla de viabilitat per garantir el futur, ni més ni menys. Per això no es de rebut que les formacions polítiques que van governar aquest país durant les darreres legislatures sota la formula del Tripartit (els principals responsables de la caòtica situació actual) ara liderin al carrer les manifestacions contra els qui volen posar una mica d'ordre per sortir de la crisi. Els partits suposadament d'esquerres d'aquest país sempre han sigut uns mestres de l'agitprop, la propaganda d'agitació social que tants rèdits els hi donat en el passat. I ara que han tornat a l'oposició no han dubtat ni un segon en tornar a greixar la maquinària de l'agitació amb el bonisme per bandera i amb l'argument de que els convergents es volen carregar l'estat del benestar. Quina poca vergonya.
Com explica l'amic Josep Maria Fàbregas en un post del seu bloc que us adjunto pel seu interès,"no n'hem tingut prou de patir governs irresponsables, que ara hem de patir la irresponsabilitat i la demagògia de la claca. Gastar és saludable. Retallar provoca càncer". Us recomano la seva lectura. La veritat sempre incomoda i, de vegades, espanta.
Retallar provoca càncer
A ningú no ens agrada perdre la feina o que ens retallin el sou. Però quan no hi ha diners, no es poden mantenir els beneficis i els privilegis socials. Beneficis i privilegis que històricament l'esquerra ha elevat a la categoria de drets, amb la finalitat de relativitzar la vulneració dels drets humans fonamentals als països on havia fet la revolució i "demostrar" que les democràcies liberals també els vulneren.
Aquests dies, a Catalunya, mestres i personal sanitari han sortit al carrer per manifestar el seu desacord amb les retallades que el govern de torn es veu obligat a aplicar després d'anys i panys de tirar de beta, especialment durant els anys del Tripartit. La malaltia, però, ve de més lluny. Es remunta a la fi de la transició, quan no només els partits sinó també una gran part de la ciutadania es va apuntar a la moda molt progressista de la reivindicació permanent, de la queixa contínua, de l'exigència que l'administració pública ho pagués i ho subvencionés tot.
Durant molts anys, treballar al sector públic havia estat un privilegi. Un feina i un sou, fins fa poc, segur i unes condicions laborals sovint envejables en comparació amb una gran part del sector privat. Ara, quan els deutes ofeguen l'estat i les famílies, els que més es van destacar per inflar el sector públic, per exigir una despesa il·limitada, tenen la poca vergonya de sortir a liderar l'oposició a les retallades i la contenció.
El personal del sector públic afectat té, com qualsevol altre ciutadà, tot el dret a fer-se escoltar, a fer propostes alternatives per millorar l'estalvi i fer més eficient el servei, a esmenar possibles errors en els plans governamentals i a identificar els plantejaments desencertats del govern, però el que no pot fer és demagògia, catastrofisme i tirar pel dret creient que la fi -que mai identifiquen amb els seus interessos particulars sinó amb una suposada defensa del servei públic- justifica els mitjans. No es pot col·lapsar tota una ciutat per criticar el govern i no es pot fer demagògia amb la salut dels ciutadans com a palanca contra la política d'austeritat, com palesa la pancarta de la foto.
No n'hem tingut prou de patir governs irresponsables, que ara hem de patir la irresponsabilitat i la demagògia de la claca. Gastar és saludable. Retallar provoca càncer.
Aquests dies, a Catalunya, mestres i personal sanitari han sortit al carrer per manifestar el seu desacord amb les retallades que el govern de torn es veu obligat a aplicar després d'anys i panys de tirar de beta, especialment durant els anys del Tripartit. La malaltia, però, ve de més lluny. Es remunta a la fi de la transició, quan no només els partits sinó també una gran part de la ciutadania es va apuntar a la moda molt progressista de la reivindicació permanent, de la queixa contínua, de l'exigència que l'administració pública ho pagués i ho subvencionés tot.
Durant molts anys, treballar al sector públic havia estat un privilegi. Un feina i un sou, fins fa poc, segur i unes condicions laborals sovint envejables en comparació amb una gran part del sector privat. Ara, quan els deutes ofeguen l'estat i les famílies, els que més es van destacar per inflar el sector públic, per exigir una despesa il·limitada, tenen la poca vergonya de sortir a liderar l'oposició a les retallades i la contenció.
El personal del sector públic afectat té, com qualsevol altre ciutadà, tot el dret a fer-se escoltar, a fer propostes alternatives per millorar l'estalvi i fer més eficient el servei, a esmenar possibles errors en els plans governamentals i a identificar els plantejaments desencertats del govern, però el que no pot fer és demagògia, catastrofisme i tirar pel dret creient que la fi -que mai identifiquen amb els seus interessos particulars sinó amb una suposada defensa del servei públic- justifica els mitjans. No es pot col·lapsar tota una ciutat per criticar el govern i no es pot fer demagògia amb la salut dels ciutadans com a palanca contra la política d'austeritat, com palesa la pancarta de la foto.
No n'hem tingut prou de patir governs irresponsables, que ara hem de patir la irresponsabilitat i la demagògia de la claca. Gastar és saludable. Retallar provoca càncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada