dijous, 28 de maig del 2009

Los hombres de Paco i el futbol

La gran victòria del Barça a la final de Roma només té una taca: la retransmissió d'Antena 3 TV. Aquesta cadena, que enguany ha compartit els drets d'emissió amb Canal +, ens va obsequiar la nit de la final de Roma amb una posada en escena desastrosa. Seguint la norma que ha fet servir aquesta cadena durant tota la temporada de la Champions League (Territorio Champions), la retransmissió d'ahir no va ser una excepció. Primer va ser la banda sonora de Gladiator al principi del programa, que convidava al cangueli. Desprès els comentaris poc afortunats de José A. Luque, el locutor del partit, sobre el que es veia al terreny de joc (no tenen a ningú que entengui mínimament de futbol?). El despropòsit de Luque -l'home de l'autobombo publicitari- va seguir amb les seves referències constants a la serie Los hombres de Paco intercalades amb la narració de les jugades. Ara entenc perquè tanta gent opta per silenciar el so de l'aparell de televisió i decideix escoltar el partit per la ràdio. Per rematar la feina, les pantallades publicitàries d'aquesta sèrie policíaca van aconseguir embrutar l'emissió cada dos per tres, passant a un segon pla les imatges del terreny de joc.

Foto: Getty Images
Un cop acabat el partit, quan l'eufòria dels jugadors i de tot el cos tècnic del Barça es va desfermar sobre l'estadi olímpic de Roma, Antena 3 ens va obsequiar amb un autèntic allau d'anuncis que va aigualir totalment aquells moments màgics de glòria i èxtasi col·lectiva. Si es descuiden arriben tard a l'entrega de la copa. Un desastre vaja. Sincerament espero que la pròxima temporada no sigui aquesta cadena la que faci les retransmissions en obert d'aquesta competició, perquè pitjor no ho poden fer. No tenen ni idea.

Blaugrana al vent !!

Al final el somni d'ha fet realitat. El Barça ha guanyat els tres títols més importants de la temporada, la Copa, la Lliga i la Champions. Quin equip, mare de déu!!

Només em sap greu una cosa, no haver poder compartit aquest triomf amb Pepe, mon pare, que hauria estat l'home més feliç del món veient jugar a Iniesta, el "chiquillo", com ell li deia, el millor de tots!! i celebrant aquesta Champions, i la Lliga, i la Copa!! Va per ell, i per mon tio Manel, i pel meu sogre Juan, i per ma mare, Solita, tots ells barcelonistes de pro, que no ho han pogut veure ni viure en directe (qui sap si ho han fet des d'allà dalt) aquestes victòries històriques. Visca el Barça!! Va per tots ells!!

divendres, 15 de maig del 2009

Jaime Mayor Ignorancia

El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, que ahir va fer pre campanya a Barcelona, va explicar un conte de fades per aclarir-nos millor que "la immersió lingüística a Catalunya porta a la ignorància". Segons l'ex ministre d'Aznar, basc de naixement, els idiomes autòctons com el català, el basc o el gallec només serveixen per munyir la vaca. Si vols triomfar a la vida i ser algú en aquest país has de parlar castellà.

I res millor que l'experiència familiar per demostrar que els seus arguments són irrefutables. Segons l'eurodiputat popular, que mai ha amagat la seva admiració pel regim franquista, el 1890 el seu besavi va prendre una decisió que pel que sembla ha marcat el futur dels seus descendents: "perquè els seus fills no es tanquessin al graner -va explicar a la concurrència- va prohibir que parlessin eusquera a casa i va procurar que aprenguessin bé l'espanyol". Quin besavi més visionari, mare de déu!! Quina raó tenia l'home. Si no arriba a ser per això segur que el senyor Mayor Oreja mai hauria arribat a la política, ni hauria conegut a José Maria Aznar, ni hauria sigut ministre d'Interior, ni eurodiputat...

Segons aquesta tesi, els pobres desgraciats que habitualment ens expressem en el nostre idioma matern encara no hem sortit del graner i, el que és més greu, estem condemnats a no eixir mai. I el que és pitjor, estem contribuint a crear una generació d'analfabets integrals que mai arribaran enlloc. És al·lucinant, ara resulta que aprendre la llengua pròpia et condemna a la ignorància. Com s'atreveix aquest senyor a comparar la realitat rural d'un petit poble de Biscaia -Ibarranguelu- de finals del segle XIX amb la realitat actual de qualsevol poble o ciutat de les comunitats autònomes que tenen un idioma propi diferent del castellà. Mayor Oreja encara no s'ha assabentat que ara, en ple segle XXI, a més de l'idioma matern els nens també estudien, com a mínim, castellà i anglès?

Aquí l'únic que continua al graner és ell i els que pensen com ell. I per cert, senyor Oreja, l'idioma espanyol no existeix com a tal, suposo que es volia referir al castellà, oi? Ha estat un lapsus mental o ignorància lingüística??

divendres, 8 de maig del 2009

La fama de l'home invisible

George Harrison, l'home que sempre va intentar mantenir-se en un segon pla, lluny dels focus de la fama, tímid, callat, "invisible", com el va arribar a qualificar en una ocasió l'egolatra Lennon, ja té una estrella amb el seu nom al mític passeig de la Fama de Los Angeles, davant mateix de l'edifici de Capitol Records (l'editora dels seus discos i del catàleg beatle als Estats Units) en aquesta ciutat. Qui ho hauria de dir!! La cerimònia de descobriment de l'estrella, que va tenir lloc fa uns dies, va comptar segons expliquen les cròniques amb la presència de la seva dona Olivia i el seu fill Dhani i d'un bon grapat d'amics del músics com Paul McCartney, Tom Petty, Jeff Lyne, David Foster, l'ex Monty Phyton Eric Idle i l'actor Tom Hanks entre d'altres.


L'estrella de Harrison és la número 2.382 d'aquest passeig, on resten immortalitzats els noms de tota mena de gent relacionada amb el món de l'espectacle, sobretot actors i directors de cinema i músics. Aquesta distinció és la segona que es concedeix a un ex beatle. L'altra la té John Lennon. El Beatles, com a grup, també en tenen una altra.

Aquesta notícia coincideix amb l'anunci que aquesta mateixa setmana han fet EMI i Capitol Records del llançament a nivell mundial d'un nou disc recopilatori amb els gran èxits de George Harrison. L'àlbum, remasteritzat digitalment per Giles Martin (el fill del mític productor dels fab four) en els no menys mítics estudis Abbey Road de la discogràfica EMI a Londres, sortirà a la venda el proper dia 16 de juny i inclou 19 temes de la seva carrera en solitari i alguns temes de la seva època beatle gravats durant el concert benèfic pro Bangladesh que ell mateix va organitzar i promoure.

L'àbum, que porta per títol Let It Roll: Songs by George Harrison, inclou tots aquests temes:

1. Got My Mind Set On You
2. Give Me Love (Give Me Peace On Earth)
3. The Ballad Of Sir Frankie Crisp (Let It Roll)
4. My Sweet Lord
5. While My Guitar Gently Weeps [Live] Concert For Bangladesh
6. All Things Must Pass
7. Any Road
8. This Is Love
9. All Those Years Ago
10. Marwa Blues
11. What Is Life
12. Rising Sun
13. When We Was Fab
14. Something [Live] - Concert For Bangladesh
15. Blow Away
16. Cheer Down
17. Here Comes The Sun [Live] - Concert For Bangladesh
18. I Don't Want To Do It
19. Isn't It A Pity

dilluns, 4 de maig del 2009

Els xiquets de La Masia

Els xiquets de La Masia (Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés, Messi i Piqué) li han fet un autèntic descosit al Madrid. El 2 a 6 de dissabte passat al Bernabeu no és només el triomf d'un estil de joc on es prioritza l'espectacle per sobre de tot, és el triomf d'una filosofia d'equip i de club on té molt a veure la formació de les persones. És la filosofia de la pedrera, del planter, de les categories inferiors, la filosofia de La Masia, en definitiva. És una forma de fer -per cert, molt allunyada del divisme- que marca individual i col·lectivament a jugadors i tècnics des de ben joves, tant en el pla esportiu com humà. Molts dels futbolistes que ara enlluernen amb el seu joc espectacular al Barça s'han criat així, mamant barcelonisme, humilitat i la filosofia esportiva i humana que imprimeix La Masia.

A la gespa del Bernabeu n'hi havien sis d'aquests fenomenals jugadors (vuit si comptem que Bojan i Busquets també es van afegir a la festa en la segona part) i a la banqueta un altre, Pep Guardiola, que com la majoria dels seus jugadors també es va criar a La Masia. La nòmina de jugadors formats a les categories inferiors de Barça és llarguíssima i molts dels que no han acabat triomfant al primer equip blaugrana avui nodreixen les plantilles de molts altres equips.

L'exhibició de joc que va desplegar el Barça al camp del seu etern rival té molt a veure amb tot això que acabo d'explicar. La base, l'esperit, es mama a La Masia, i els que s'afegeixen al projecte (ara es diuen Eto'o, Márquez, Alves o Henry) han de fer un curs accelerat per entendre de què va el joc i integrar-se en aquesta forma de fer o ho tenen molt cru per a poder triomfar en aquesta col·lectivitat.

A la gespa del Bernabeu el Barça es va trobar amb un equip que és l'antítesi de l'esperit de La Masia, un equip totalment desestructurat, fet a cop de talonari, on només dos jugadors, Casillas i Raúl, provenien de la pedrera blanca, del madridisme de base. La resta, excepte Sergio Ramos, tots eren estrangers, purs mercenaris als quals allò de l'esperit de Juanito i l'èpica de Santillana, Pirri o la quinta del Buitre els hi deu sonar a xinès mandarí. Tot i fer una bona temporada (Juande ha tret un rendiment extraordinari a una plantilla mediocre) els quatre partits importants que han disputat els blancs (els dos contra el Liverpool i els dos contra el Barça) han acabat amb derrota. No m'estranya, a més de no mimar des de fa molts anys les categories inferiors del club, han substituït grans futbolistes com Zidane, Beckham o Ronaldo per altres que no els hi arriben ni a la sola de les sabates. Dissabte els xiquets de La Masia van posar la cirereta al pastís guanyant per un doble 2 a 6, en el marcador i en l'alineació.

dijous, 30 d’abril del 2009

Culs de portada

Si hem de fer cas a les portades de molts diaris (alguns d'ells tan seriosos com El País i l'Avui) el més destacable de la visita de Nicolas Sarkozy a Espanya aquesta setmana no són els avanços en la lluita antiterrorista d'ambdós països, o el compromís del president francès d'unir d'ací a tres anys Barcelona i Lió via tren d'alta velocitat. NO, res de tot això ha acaparat tant d'interès mediàtic com els culs de la barbie princesa i la barbie primera dama. Les fotos d'aquestes dues senyores d'esquena pujant unes escales lluint culs i malucs amb uns ajustats vestits de disseny ho han eclipsat tot, fins el punt que aviat ens preguntarem qui són aquells senyors mudats que acompanyen a la Bruni i a la Letizia.

Les fotos, captades durant el primer dia de la visita oficial del president francès a Espanya, han causat una gran controvèrsia a nivell mediàtic, ja que gairebé cap mitjà ha mostrat les fotos de Letizia Ortiz i Carla Bruni de cara, exhibint el seu seductor somriure de circumstàncies. És una foto sexista? s'han preguntat també alguns diaris després de veure el rebombori que ha aixecat el tema. No ho sé, hi han opinions per a tots els gustos i no crec que aquesta sigui la qüestió més rellevant.

Des d'un punt de vista informatiu el que és preocupant és la decisió de publicar-la en la pàgina més important del periòdic, tant per raons ètiques com estètiques. El que en circumstàncies normals hauria sigut la foto típica que només serveix per il·lustrar les pàgines de qualsevol revista del cor s'ha convertit en foto de portada per decisió d'uns professionals del periodisme que se'ls suposa seriosos. Els mitjans que van apostar per publicar en portada les natges d'aquestes senyores realment van pensar en algun moment que aquesta imatge aportava més informació que la del president francès saludant al rei, posem per cas? La foto dels dos caps d'estat intercanviant opinions, encara que sigui en actitud protocol·lària, no aporta més informació sobre l'estat actual de les relacions entre els dos països que la dels culs d'aquestes dones?

Ja sabem, com explica avui Francesc Escribano a El Periódico, que la política té molt de teatre i que un esdeveniment com la visita de Sarkozy, més enllà del fons i del contingut directament polític, és una gran posada en escena. És veritat, però no estaria de més que quan parlem de la senyora Ortiz i la senyora Bruni ho féssim per explicar que diuen o què pensen i no pas per comentar quin vestit porten o per com les treuen a la foto.

dimarts, 28 d’abril del 2009

Crosta i lideratge

Des de que Antoni Bassas va deixar El matí de Catalunya Ràdio -obligat per l'actitud diguem-ne "anticrosta" de l'emissora des que els socialistes manen als mitjans públics de la Generalitat- el programa ha perdut 102.000 oients, segons confirmen les dades del darrer EGM. La pèrdua constant de seguidors del magazín matinal de l'emissora pública catalana -que condueix des de fa vuit mesos Neus Bonet- és una de les claus que també explica que Catalunya Ràdio hagi deixat de ser l'emissora més escoltada a Catalunya per primer cop en catorze anys.

El oients abandonen Catalunya Ràdio en massa i emigren a RAC1. Per què serà? L'emissora del grup Godó és la més escoltada a Catalunya, tant a nivell global com per franges horàries (és lider absolut des de les 7 del matí fins les 8 del vespre), i alguns dels seus programes com el magazín matinal El món a RAC 1 de Jordi Basté ara ocupen el número 1 del rànquing. També destaca l'increment d'audiència d'altres programes com Versió RAC1 de Toni Clapés o Minoria absoluta de Toni Soler. Tots aquests professionals que ara triomfen a RAC1 , es van fer grans a Catalunya Ràdio, i tots fan el mateix tipus de ràdio que feien quan treballaven a l'emissora pública. Per què van haver de marxar, doncs?

La resposta crec que és simple: per poder continuar treballant en llibertat i sense excessives pressions, com ho feien a Catalunya Ràdio abans de l'arribada al govern del Tripartit. L'argument de que la pèrdua d'oients és fruit de la pèrdua d'estrelles mediàtiques no s'aguanta per enlloc, doncs moltes d'aquestes estrelles com Basté o Bassas no han marxat per gust o per decisió pròpia, han estat expulsats de l'emissora. Han hagut de marxar, diguem-ho clarament, a causa de les pressions d'alguns sectors del socialisme català que trobava a aquests periodistes i a d'altres que no he anomenat massa nacionalistes.

Ja ho deia el diputat socialista Joan Ferran, "cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV3 la crosta nacionalista" i tot el que això comporta: acabar amb el llenguatge tendenciós que impedeix que tinguem unes emissores públiques plurals i equilibrades (és a dir, que no critiquin al govern català); acabar amb els directors de programes que pronuncien arengues a primera hora del matí disfressades d'informació que confonen als oients (Bassas, predicador!!); acabar amb els que amplifiquen els conflictes i minimitzen les notícies positives sobre el govern (quins informatius tan poc neutrals, mare de déu!!); acabar, en definitiva, amb tot allò que va contribuïr a situar a aquests mitjans de comunicació com a líders indiscutibles del panorama mediàtic català durant molts anys.

Amb Catalunya Ràdio mig enfonsada i TV3 a la vora de l'abisme (salva les audiències a base de futbol i "culebrots", la versió moderna del pa i circ dels romans) en Ferran i d'altres socialistes insignes deuen d'estar ben contents.

divendres, 24 d’abril del 2009

Negrers i polítics

El PP ha presentat en el Congrés dels Diputats una proposició no de llei per la qual sol·licita al Govern que retiri els noms de negrers dels carrers espanyols i que erigeixi "un monument en memòria de les víctimes de l'esclavitud". Si la proposta, que és força raonable, tira endavant s'hauran de retirar de la llista de carrers de moltes ciutats noms (il·lustres ?) com els d'Antonio López, el Marquès de Comillas i fins i tot el del mataroní Miquel Biada -l'impulsor de la primera línia de ferrocarril d'Espanya entre Barcelona i Mataró-, que es van fer rics gràcies al tràfic d'esclaus i a d'altres negocis a les colònies americanes.

La sensibilitat que el PP demostra en aquest tema contrasta amb la poca, o millor dit nul·la, sensibilitat que tradicionalment ha demostrat aquest partit envers les víctimes de la dictadura. Què espera el partit d'en Rajoy a demanar que d'una vegada per totes desapareguin dels carrers d'Espanya els noms de molts franquistes, falangistes i d'altres antidemocràtes? Trenta quatre anys desprès de la mort del dictador posa els pels de punta comprovar que a moltes ciutats el Generalísimo, José Antonio, o el general Mola, per citar-ne alguns, encara continuen vivint entre nosaltres donant nom a moltes places, avingudes i carrers. En molts d'aquests pobles i ciutats governen alcaldes del PP que poden, si volen, canviar el nom de tots els carrers que vulguin.

Cal enviar al dictador i el seu seguici a les catacumbes del nomenclàtor de carrers. Per fer-ho només cal valentia i voluntat política. Ánimo Mariano !!

dimecres, 25 de març del 2009

Els pets de vaca contaminen

Les vaques espanyoles emeten el 3% del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que llança a l'atmosfera el país. És a dir, perquè ens entenguem, els pets de les vaques contaminen. Aquesta és l'espectacular conclusió d'un estudi inútil -que probablement haurà costat una milionada- encarregat pel Fòrum Interalimentari per mesurar "la influència de les explotacions ramaderes espanyoles en el canvi climàtic". Segons l'estudi, del qual se'n fan ressò avui alguns mitjans de comunicació, a Espanya estem de sort, doncs les nostres vaques contaminen la meitat que les seves "parentes" d'altres països, responsables del 6% de la contaminació per CO2 que suporta el planeta. Tot i aquest alleujament, el sentiment de culpabilitat que ens envairà ara quan ens beguem un got de llet o ens mengem una xulla o un filet pot ser insuportable. Ja m'ho estic imaginant...

Que les vaques asturianes o les catalanes controlen millor els esfínters que les suïsses o les australianes ho certifica el fet que l'emanació de gasos d'efecte hivernacle generada per la cabanya ramadera del país representa tan sols el 9% del total nacional, mentre que el percentatge es dispara fins al 18% en el cas de la ramaderia mundial. Qui ens ho havia de dir, gràcies a aquest curiós estudi ara sabem que el bestiar espanyol menja pinso de millor qualitat (i probablement beu aigua mineral) i per això els gasos intestinals que provoquen les seves digestions esclaten amb menys virulència. La repera, vaja.

Posats a ser malpensats... No serà que darrere de tot això s'amaga una operació de la industria farmacèutica per desenvolupar algun medicament per animals (l'Aerored per vaques, posem per cas...) que controli l'aerofàgia d'aquests pobres animalons? I ja que ens movem en terrenys d'estupidesa escatològica, m'agradaria saber per què el Fòrum Interalimentari no calcula també quin és l'impacte ambiental dels pets dels humans. Seria molt instructiu saber si les llufes dels homes són més contaminants que les de les dones o si, posem per cas, els valencians emeten més CO2 que els bascos. I no diguem ja si l'estudi s'endinsa en el món de la política. Res més apassionant que discernir si són els polítics de dretes o els d'esquerres els que emeten més gasos d'efecte hivernacle. I si salta la sorpresa, per allò de l'alimentació, i resulta que els pets més contaminants són els dels polítics dels partits verds? Quin escàndol!!