20N: Catalunya i Euskadi són diferents

Com era d'esperar la crisi econòmica ha condicionat els resultats de les eleccions generals celebrades ahir. La crisi ha decidit, sí, però crec que en l'electorat han pesat més d'altres factors com ara negar-la, ocultar-la, amagar-la, reconèixer-la tard i a mitges i no prendre les mesures de xoc adients per atenuar el seu impacte entre la ciutadania i en l'economia del país. L'electorat s'ha sentit profundament enganyat i ha girat la truita a favor del PP, que ben poc o res ha fet per merèixer la inflada victòria que ha aconseguit. Els socialistes han perdut a tot arreu per tot aquest cúmul de factors i també per haver plantejat una campanya nefasta i per presentar com a candidats a autèntiques mòmies. Resultat: han obtingut els pitjors resultats de la història de la democràcia en unes eleccions generals. Tocats, enfonsats i morts.

Comparativa resultats eleccions generals a Catalunya (2008-2011)

Les eleccions generals d'ahir també han demostrat una altra cosa molt important: Catalunya i el País Basc són diferents. Només cal veure els resultats de les eleccions. Són les úniques comunitats on el PP (tot i el seus bons resultats) continua estavellant-se. A nivell espanyol ha aprofitat a fons la davallada socialista però en aquests dos territoris històrics el nacionalisme continua erigint-se amb vigor com la força més votada.

A Catalunya CiU ha superat el milió de vots i per primera vegada ha avantajat als socialistes en unes eleccions generals. En un any ha guanyat les autonòmiques, les municipals i les generals, una fita impensable en els anys daurats d'en Pujol. Aquest resultat històric evidencia, com ja va passar a les municipals, una cosa molt important: l'electorat català avala majoritàriament les retallades. A veure si la candidata Chacón ho acaba d'entendre (si hem de fer cas del seu discurs d'anit justificant la derrota, continua amb la bena als ulls). Els socialistes catalans, que han utilitzat les retallades com a leit motiv de campanya (amb vídeo inclós) han perdut 11 diputats i 775.000 vots (4,5 milions en el global d'Espanya). Només ha capitalitzat vots anti retallades IC-V, que ha passat d'un a tres diputats. Els indignats continuen pintant ben poc... ERC, per la seva part, ha aguantat els 3 diputats que ja tenia, resultat que en el fons és un retrocés, doncs s'havia presentat col·ligada amb Reagrupament i Catalunya SI per sumar i no ha estat així. Pel que fa al PP obté uns bons resultats, 11 diputats, però no supera la marca d'en Josep Piqué l'any 2000, que en va obtenir 12. El tsunami blau que ha arrasat Espanya a Catalunya no ha passat de temporal de llevant.

Pel que fa al País Basc, la coalició abertzale AMAIUR i el PNB aglutinen el 52% dels vots, fet que es tradueix en 11 diputats (6 i 5 respectivament), mentre que socialistes i populars (que manen al govern basc) obtenen uns resultats molt discrets: 4 i 3 diputats respectivament, amb el 39% dels vots. Els dos partits majoritaris a nivell espanyol a Euskadi retrocedeixen, sobretot els socialistes, que perden 5 diputats. El PP manté els 3 que tenia però percentualment perd força.

A nivell espanyol Mariano Rajoy ha batut rècords. Ha superat fins i tot el millor resultat aconseguit per Aznar l'any 2000 amb 183 escons. Ara caldrà veure com administrarà aquesta victòria històrica i quines mesures prendrà per treure el país del pou. La patata calenta que té sobre la taula és descomunal. Anit va voler llençar un missatge de confiança a Europa i als mercats tot dient que amb ell Espanya deixarà de ser part del problema per formar part de la solució. D'entrada va avançar que cercarà la complicitat de les autonomies per reformar el que calgui per sortir d'aquesta "dramàtica situació". És a dir, no vol utilitzar sol les tisores ni vol estrènyer-se el cinturó en solitari. Ja veurem com acaba tot plegat.

Una darrera constatació: el vot jove ja no és patrimoni de l'esquerra. Només calia observar la quantitat –immensa i majoritària– de gent jove que es va congregar al carrer Génova, davant la seu central del PP a Madrid, i en menor nombre davant l'hotel Majèstic de Barcelona, on CiU pernocta les nits electorals. La dreta i el centre dreta s'han ficat en la butxaca a la major part de la joventut, desencisada per la crisi i la precarietat laboral que afecta especialment a aquest segment de població. La resta, residual, s'alinea amb IC-V o en moviments com els indignats del 15M, majoritàriament radicals i antisistema.