Ni puta idea

Com més va més em dóna la impressió que això de la Unió Europea està molt mal plantejat, sobretot en l'aspecte econòmic. Confesso que l'economia no és el meu fort i que, per tant, no puc parlar amb propietat del tema. Així que faré una anàlisi simplista, dels que es fan a peu de carrer, com els que fan la majoria de ciutadans. I com el ciutadà que la fa petar amb els seus veïns i amistats a peu de carrer o a les tertúlies del bar, he de confessar que cada dia estic (amb o sense fonament) més alarmat. El darrer episodi del rescat de Xipre per part de la UE posa els pèls de punta, doncs inclou, per primera vegada a l'eurozona (ja tenim el precedent que ens mancava) la imposició d'una taxa als clients dels bancs perquè contribueixin a evitar la fallida del sistema bancari. Clar i català: volen confiscar (compte, CONFISCAR) als xipriotes entre el 6 i el 10% dels seus dipòsits bancaris. Així, per la cara.

Els xipriotes diuen NO a la confiscació dels seus estalvis. Foto: P. Baz-AFP

Els ministres d'economia de la zona euro afirmen que aquesta imposició és un cas excepcional, per les característiques tan especials d'aquest paradís fiscal anomenat Xipre (com és que a la UE hi han paradisos fiscals?). La realitat, però, és que estem parlant d'un 'corralito' en tota regla en el si de la Unió, per molt que es vulgui dissimular, doncs els xipriotes porten uns quants dies sense poder disposar dels seus diners.

Diuen els experts (aquests que tant saben d'economia i que mai acaben de trobar la solució als problemes derivats de la crisi que tant ens afecten) que les mesures aplicades a Xipre són excepcionals. També diuen que no existeix cap risc que s'hagi d'aplicar una 'taxa a la xipriota' a Espanya ni a cap altre dels països més malalts de la Unió, i que la garantia dels dipòsits fins a 100.000 euros en cas de fallida d'un banc segueix sent vigent a tota la Unió Europea. Menys a Xipre, de moment.

Aquests mateixos experts, i els de l'Eurogrup (amb la complicitat i l'estimul del Fons Monetari Internacional), que acaben d'aprovar el rescat xipriota, són els mateixos que porten quatre anys negant-ho tot (primer de tot la crisi) i dient-nos "no us preocupeu, això no arribarà a passar mai al vostre país". I patapam! clatellada, retallada, puntada de peu allà on fa més mal i 'a joderse'. Sort que no ens hem de preocupar.

La llista de països de la UE rescatats creix: Grècia, Irlanda, Portugal, Xipre... I amb Espanya i Itàlia a la vora de l'abisme. Qui caurà primer? Després del precedent de Xipre realment ens hem de creure que és un cas excepcional no extrapolable? Fa que pensar, i més encara si ens hem de refiar de la tropa de buròcrates 'experts' europeus (i també internacionals) que ens han de treure del pou. Sort que diuen que estem a l'era del coneixement i que tenim gent molt ben formada i preparada. Sort, perquè de veritat, com es diu a peu de carrer, "no tenen ni puta idea".