dijous, 28 de maig del 2009

Los hombres de Paco i el futbol

La gran victòria del Barça a la final de Roma només té una taca: la retransmissió d'Antena 3 TV. Aquesta cadena, que enguany ha compartit els drets d'emissió amb Canal +, ens va obsequiar la nit de la final de Roma amb una posada en escena desastrosa. Seguint la norma que ha fet servir aquesta cadena durant tota la temporada de la Champions League (Territorio Champions), la retransmissió d'ahir no va ser una excepció. Primer va ser la banda sonora de Gladiator al principi del programa, que convidava al cangueli. Desprès els comentaris poc afortunats de José A. Luque, el locutor del partit, sobre el que es veia al terreny de joc (no tenen a ningú que entengui mínimament de futbol?). El despropòsit de Luque -l'home de l'autobombo publicitari- va seguir amb les seves referències constants a la serie Los hombres de Paco intercalades amb la narració de les jugades. Ara entenc perquè tanta gent opta per silenciar el so de l'aparell de televisió i decideix escoltar el partit per la ràdio. Per rematar la feina, les pantallades publicitàries d'aquesta sèrie policíaca van aconseguir embrutar l'emissió cada dos per tres, passant a un segon pla les imatges del terreny de joc.

Foto: Getty Images
Un cop acabat el partit, quan l'eufòria dels jugadors i de tot el cos tècnic del Barça es va desfermar sobre l'estadi olímpic de Roma, Antena 3 ens va obsequiar amb un autèntic allau d'anuncis que va aigualir totalment aquells moments màgics de glòria i èxtasi col·lectiva. Si es descuiden arriben tard a l'entrega de la copa. Un desastre vaja. Sincerament espero que la pròxima temporada no sigui aquesta cadena la que faci les retransmissions en obert d'aquesta competició, perquè pitjor no ho poden fer. No tenen ni idea.

Blaugrana al vent !!

Al final el somni d'ha fet realitat. El Barça ha guanyat els tres títols més importants de la temporada, la Copa, la Lliga i la Champions. Quin equip, mare de déu!!

Només em sap greu una cosa, no haver poder compartit aquest triomf amb Pepe, mon pare, que hauria estat l'home més feliç del món veient jugar a Iniesta, el "chiquillo", com ell li deia, el millor de tots!! i celebrant aquesta Champions, i la Lliga, i la Copa!! Va per ell, i per mon tio Manel, i pel meu sogre Juan, i per ma mare, Solita, tots ells barcelonistes de pro, que no ho han pogut veure ni viure en directe (qui sap si ho han fet des d'allà dalt) aquestes victòries històriques. Visca el Barça!! Va per tots ells!!

divendres, 15 de maig del 2009

Jaime Mayor Ignorancia

El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, que ahir va fer pre campanya a Barcelona, va explicar un conte de fades per aclarir-nos millor que "la immersió lingüística a Catalunya porta a la ignorància". Segons l'ex ministre d'Aznar, basc de naixement, els idiomes autòctons com el català, el basc o el gallec només serveixen per munyir la vaca. Si vols triomfar a la vida i ser algú en aquest país has de parlar castellà.

I res millor que l'experiència familiar per demostrar que els seus arguments són irrefutables. Segons l'eurodiputat popular, que mai ha amagat la seva admiració pel regim franquista, el 1890 el seu besavi va prendre una decisió que pel que sembla ha marcat el futur dels seus descendents: "perquè els seus fills no es tanquessin al graner -va explicar a la concurrència- va prohibir que parlessin eusquera a casa i va procurar que aprenguessin bé l'espanyol". Quin besavi més visionari, mare de déu!! Quina raó tenia l'home. Si no arriba a ser per això segur que el senyor Mayor Oreja mai hauria arribat a la política, ni hauria conegut a José Maria Aznar, ni hauria sigut ministre d'Interior, ni eurodiputat...

Segons aquesta tesi, els pobres desgraciats que habitualment ens expressem en el nostre idioma matern encara no hem sortit del graner i, el que és més greu, estem condemnats a no eixir mai. I el que és pitjor, estem contribuint a crear una generació d'analfabets integrals que mai arribaran enlloc. És al·lucinant, ara resulta que aprendre la llengua pròpia et condemna a la ignorància. Com s'atreveix aquest senyor a comparar la realitat rural d'un petit poble de Biscaia -Ibarranguelu- de finals del segle XIX amb la realitat actual de qualsevol poble o ciutat de les comunitats autònomes que tenen un idioma propi diferent del castellà. Mayor Oreja encara no s'ha assabentat que ara, en ple segle XXI, a més de l'idioma matern els nens també estudien, com a mínim, castellà i anglès?

Aquí l'únic que continua al graner és ell i els que pensen com ell. I per cert, senyor Oreja, l'idioma espanyol no existeix com a tal, suposo que es volia referir al castellà, oi? Ha estat un lapsus mental o ignorància lingüística??

divendres, 8 de maig del 2009

La fama de l'home invisible

George Harrison, l'home que sempre va intentar mantenir-se en un segon pla, lluny dels focus de la fama, tímid, callat, "invisible", com el va arribar a qualificar en una ocasió l'egolatra Lennon, ja té una estrella amb el seu nom al mític passeig de la Fama de Los Angeles, davant mateix de l'edifici de Capitol Records (l'editora dels seus discos i del catàleg beatle als Estats Units) en aquesta ciutat. Qui ho hauria de dir!! La cerimònia de descobriment de l'estrella, que va tenir lloc fa uns dies, va comptar segons expliquen les cròniques amb la presència de la seva dona Olivia i el seu fill Dhani i d'un bon grapat d'amics del músics com Paul McCartney, Tom Petty, Jeff Lyne, David Foster, l'ex Monty Phyton Eric Idle i l'actor Tom Hanks entre d'altres.


L'estrella de Harrison és la número 2.382 d'aquest passeig, on resten immortalitzats els noms de tota mena de gent relacionada amb el món de l'espectacle, sobretot actors i directors de cinema i músics. Aquesta distinció és la segona que es concedeix a un ex beatle. L'altra la té John Lennon. El Beatles, com a grup, també en tenen una altra.

Aquesta notícia coincideix amb l'anunci que aquesta mateixa setmana han fet EMI i Capitol Records del llançament a nivell mundial d'un nou disc recopilatori amb els gran èxits de George Harrison. L'àlbum, remasteritzat digitalment per Giles Martin (el fill del mític productor dels fab four) en els no menys mítics estudis Abbey Road de la discogràfica EMI a Londres, sortirà a la venda el proper dia 16 de juny i inclou 19 temes de la seva carrera en solitari i alguns temes de la seva època beatle gravats durant el concert benèfic pro Bangladesh que ell mateix va organitzar i promoure.

L'àbum, que porta per títol Let It Roll: Songs by George Harrison, inclou tots aquests temes:

1. Got My Mind Set On You
2. Give Me Love (Give Me Peace On Earth)
3. The Ballad Of Sir Frankie Crisp (Let It Roll)
4. My Sweet Lord
5. While My Guitar Gently Weeps [Live] Concert For Bangladesh
6. All Things Must Pass
7. Any Road
8. This Is Love
9. All Those Years Ago
10. Marwa Blues
11. What Is Life
12. Rising Sun
13. When We Was Fab
14. Something [Live] - Concert For Bangladesh
15. Blow Away
16. Cheer Down
17. Here Comes The Sun [Live] - Concert For Bangladesh
18. I Don't Want To Do It
19. Isn't It A Pity

dilluns, 4 de maig del 2009

Els xiquets de La Masia

Els xiquets de La Masia (Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés, Messi i Piqué) li han fet un autèntic descosit al Madrid. El 2 a 6 de dissabte passat al Bernabeu no és només el triomf d'un estil de joc on es prioritza l'espectacle per sobre de tot, és el triomf d'una filosofia d'equip i de club on té molt a veure la formació de les persones. És la filosofia de la pedrera, del planter, de les categories inferiors, la filosofia de La Masia, en definitiva. És una forma de fer -per cert, molt allunyada del divisme- que marca individual i col·lectivament a jugadors i tècnics des de ben joves, tant en el pla esportiu com humà. Molts dels futbolistes que ara enlluernen amb el seu joc espectacular al Barça s'han criat així, mamant barcelonisme, humilitat i la filosofia esportiva i humana que imprimeix La Masia.

A la gespa del Bernabeu n'hi havien sis d'aquests fenomenals jugadors (vuit si comptem que Bojan i Busquets també es van afegir a la festa en la segona part) i a la banqueta un altre, Pep Guardiola, que com la majoria dels seus jugadors també es va criar a La Masia. La nòmina de jugadors formats a les categories inferiors de Barça és llarguíssima i molts dels que no han acabat triomfant al primer equip blaugrana avui nodreixen les plantilles de molts altres equips.

L'exhibició de joc que va desplegar el Barça al camp del seu etern rival té molt a veure amb tot això que acabo d'explicar. La base, l'esperit, es mama a La Masia, i els que s'afegeixen al projecte (ara es diuen Eto'o, Márquez, Alves o Henry) han de fer un curs accelerat per entendre de què va el joc i integrar-se en aquesta forma de fer o ho tenen molt cru per a poder triomfar en aquesta col·lectivitat.

A la gespa del Bernabeu el Barça es va trobar amb un equip que és l'antítesi de l'esperit de La Masia, un equip totalment desestructurat, fet a cop de talonari, on només dos jugadors, Casillas i Raúl, provenien de la pedrera blanca, del madridisme de base. La resta, excepte Sergio Ramos, tots eren estrangers, purs mercenaris als quals allò de l'esperit de Juanito i l'èpica de Santillana, Pirri o la quinta del Buitre els hi deu sonar a xinès mandarí. Tot i fer una bona temporada (Juande ha tret un rendiment extraordinari a una plantilla mediocre) els quatre partits importants que han disputat els blancs (els dos contra el Liverpool i els dos contra el Barça) han acabat amb derrota. No m'estranya, a més de no mimar des de fa molts anys les categories inferiors del club, han substituït grans futbolistes com Zidane, Beckham o Ronaldo per altres que no els hi arriben ni a la sola de les sabates. Dissabte els xiquets de La Masia van posar la cirereta al pastís guanyant per un doble 2 a 6, en el marcador i en l'alineació.