divendres, 26 de febrer de 2010

Pobre Teddy

Quina setmana portem. Primer en Paco Camps, que pel que declara el pobre gairebé no arriba a final de mes, i ara en Teddy Bautista. El president de la SGAE -segons ha divulgat la premsa aquests darrers dies- ha arribat a un acord de jubilació que li garanteix una pensió vitalícia que supera el 90% del seu sou actual, més de 300.000 euros a l'any, o el que és el mateix, més de 24.000 euros al més. Això és una pensió, sí senyor, i la resta són collonades. I compte, aquest sou no inclou altres ingressos que pugui percebre pels seus drets d'autor.
Ara s'entén l'afany recaptatori de la SGAE i la persecució gairebé inquisitorial que practica amb bars, restaurants, perruqueries, llibreries, biblioteques i aviat amb tothom que s'atreveixi a xiular. Cal assegurar el futur del president i dels directius de l'entitat: sous d'escàndol, inversions milionàries en plans de pensions, negocis especulatius en el sector immobiliari... Tot es va sabent poc a poc. El menys important és repartir la recaptació amb els artistes. De fet, molts declaren uns ingressos ínfims per part de la SGAE. Tot plegat és burlesc i ofensiu.
I ja posats a tocar la pera, amenitzaré aquest post amb una cançó dels Canarios, el grup que liderava l'inefable Teddy a finals de la dècada dels 60. Es tracta de Get On Your Knees, un dels seus grans èxits en anglès. La cançó no està genes malament, tot sigui dit. A veure si tenen nassos els de la SGAE de venir a demanar-me a mi també l'impost revolucionari.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Pobre Paco

Aquesta sí que és bona. Ara resulta que el pobre Paco Camps, president de la Generalitat Valenciana, té un patrimoni tant ínfim que no li dóna ni per comprar-se un vestit nou. Ara s'entén tot...

Com es pot comprovar en la seva declaració de bens que ahir va fer pública la pàgina web de les Corts Valencianes, resulta que el president només té un compte corrent al seu nom amb 905 euros i un altre compartit amb la seva dona amb 1.389. Ah! i un un únic pis a València (també compartit amb la parenta), amb un valor cadastral de 110.339 euros, un automòbil Saab matriculat el 1995 –any en què va obtenir per primera vegada l’acta de diputat– i un pla de pensions a Bancaixa. Res, que el pobre Camps necessita un augment de sou de forma immediata. Es veu que els més de 80.000 euros que guanya a l'any donen per a molt poc. Em caurà la llagrimeta i tot...

Aquest exercici de transparència que han tirat endavant les Corts Valencianes (segurament el cas Gürtel i altres escàndols de corrupció del govern del PP són el detonant de la mesura) encara evidencia més les misèries d'alguns polítics com Camps, que no es posa vermell ni la cau la cara de vergonya en declarar el que declara. Deu pensar que els ciutadans soms uns estúpids sense remei.

A banda d'aquestes consideracions, crec que els ciutadans hem d'aplaudir la mesura, doncs encara que molts parlaments autonòmics i, fins i tot, les Corts Generals obliguen els representants dels espanyols a aportar i actualitzar cada any la informació sobre el seu patrimoni, els ciutadans no poden accedir-hi, i cap partit o diputat –menys en molt comptades excepcions– s’ha atrevit a divulgar les seves propietats. Només ho han fet, de moment, els ministres del Govern espanyol. A veure si prenen nota altres governs autonòmics i tiren endavant mesures similars. Almenys, si més no, podrem constatar amb xifres a la mà quins polítics són més mentiders.