dilluns, 31 de desembre del 2012

Ens sobren els motius

Nos sobran los motivos / Joaquín Sabina / Cançó que obre un doble disc en directe (un acústic i  un elèctric) del mateix títol / Editat l'any 2000.

Bona música per acomiadar aquest any 'horribilis". Ens sobren els motius per acomiadar-lo amb una coça allà on fa més mal i ens sobren els motius per creure que el 2013 tampoc serà res de l'altre món. Ens haurem de resignar i intentar ser positius... Malgrat que la cosa no pinta gens bé, us desitjo el millor per aquest nou any que ens disposem a encetar. Molta sort a tots!!

divendres, 21 de desembre del 2012

Banalitzar el nazisme

L'Amical de Mauthausen ha emès aquesta setmana un comunicat on denuncia "la banalització que alguns polítics, amb les seves paraules, fan del nazisme i de les seves conseqüències". El darrer polític que s'ha ficat en aquest jardí ple d'espines és l’ex-alcalde d’A Coruña, el socialista Francisco Vázquez, que fa pocs dies va comparar els nens castellanoparlants educats a Catalunya amb els jueus perseguits pel règim nazi.

Segons l'Amical, l'associació que manté viva la memòria de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, aquestes declaracions són impròpies d'un representant d'una societat democràtica "perquè converteixen les víctimes del nazisme en una caricatura". La "utilització barroera" de tots aquests milions de víctimes "desprestigia, encara més, un debat polític que demostra la falta de idees i alternatives creïbles per afrontar les problemàtiques actuals, ja siguin d'ordre social o del dret a decidir de la ciutadania". L'Amical considera que Vázquez menysprea l'ideal democràtic i li etziba, per reblar el clau, que "o bé la seva ignorància històrica és molta o bé la seva frivolitat és malintencionada i resulta francament insultant i intolerable".

Un dels forns crematoris de Mauthausen. Foto: Josep Bernabeu
Vázquez ha estat l'ultim, de moment, en insultar la memòria de les víctimes del nazisme. Abans també han frivolitzat amb el tema altres il·lustres socialistes com Marcelino Iglesias, ex-president d'Aragó, i José Bono, ex-ministre i expresident del Congrés, entre d'altres càrrecs. Els dos dirigents socialistes van comparar recentment el nacionalisme català i el procés sobiranista que s'ha endegat a Catalunya amb l'infaust règim alemany del III Reich. Rosa Díez, la líder d'Unión Progreso y Democracia (UPyD), també va comparar fa poc als abertzales de Bildu amb els nazis, i el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va veure paral·lelismes imaginaris entre el mosaic gegant d'una senyera que es va fer al Camp Nou i les grans demostracions de masses de l'Alemanya hitleriana. Tot plegat, de bojos. L'Amical diu, amb raó, que es banalitza el nazisme, però jo crec que es queda curta. Tots els que fan aquestes afirmacions són, en el fons, uns antidemòcrates, uns miserables i uns intolerants, per no dir quelcom més gros. Són tant desvergonyits que, a més, són incapaços de demanar perdó o disculpes. S'han begut l'enteniment?

Fa poc la periodista Pilar Rahola li preguntava a Marcelino Iglesias si realment podia arribar a considerar, ni un sol segon, que la terrible maldat del nazisme, amb els seus camps d'extermini, les seves cambres de gas i l'assassinat massiu de milions de persones, són equiparables al nacionalisme polític que lluita democràticament per construir, encertada o desencertadament, el futur d'un poble. Jo em pregunto el mateix. Com es pot ser tan descerebrat, comparar coses incomparables i dir tantes i tantes barbaritats. Tot val en l'actual escenari polític espanyol i català? Com també deia la Rahola en la carta oberta que li va dedicar al polític aragonès, "ja n'hi ha prou! Deixeu en pau les víctimes del nazisme i deixeu de banalitzar la pitjor tragèdia de la història d'Europa".

L'estiu passat vaig visitar el camp de concentració austríac de Mauthausen, el mateix que dona nom a l'associació Amical. Allà vaig poder comprovar in situ que l'infern existeix, que no és imaginari. L'infern a la Terra és diu Mauthausen, Auschwitz, Treblinka, Buchenwald, Dachau i tants i tants d'altres escenaris que són la memòria viva de l'horror. Tinc un amic austríac que m'explica que al seu país els nens en edat escolar han de visitar obligatòriament Mauthausen per prendre consciencia del que no cal repetir mai més. Jo els hi recomanaria també la visita a tots el bocamolls que esmenten el monstre frívolament, sense pensar el que diuen. Amb una mica de sort, si veuen amb els seus ulls -com els vaig veure jo- els forns crematoris i les cambres de gas canviarien d'opinió i deixarien de blasfemar i de dir imbècilitats.

Pels que no ho sàpiguen, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps del III Reich.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Bon Nadal

Benvolguts i benvolgudes, serveixi aquesta preciosa aquarel·la de l'amic Luis Sala que evoca les feines del camp a Castalla (el seu poble i el meu), per desitjar-vos a tots que passeu unes bones festes de Nadal en companyia dels que més estimeu i que l'any nou que ja s'albira sigui una mica millor que aquest que deixem enrere.
 Que la sort us acompanyi!!
Bon Nadal i que tingueu un excel·lent 2013!!


dimarts, 18 de desembre del 2012

Funerària López, l'anunci de l'any!!

Bocabadat, sense paraules. Així m'he quedat després de veure aquest anunci d'una funerària guatemalenca.  Friki, 'hortera', divertit, trencador, surrealista, atrevit, inimaginable, insòlit, inaudit, espatarrant, bestial, macabre... Se m'acaben els adjectius. La realitat és increïble, de bojos. Qui s'ha pogut inventar aquest espot publicitari? Doncs Producciones de León, una petita empresa local d'audiovisuals de El Progreso, la ciutat on té la seva seva seu la Funerària López. És, sens cap mena de dubte, l'anunci de l'any. Rodat el 2008, ha estat ara, gràcies al poder viral de les xarxes socials quan està triomfant i vivint el seu moment de glòria més intens. És un anunci de veritable humor negre, per morir-se de riure.

Mai m'hauria pogut imaginar que per anunciar una funerària a algú se li acudís mostrar al pare Noel i senyoretes vestides amb llenceria sexy nadalenca dins un taüt mentre de fons s'escolta una nadala i una veu assegura que "el equipo de Funeraria López sabe lo que es perder a un ser querido. Por eso comparten su dolor". És fantàstic, fabulós, quina imaginació més extraordinària. Això és provocar, sí senyor. La resta són tonteries. Muertesito me he quedao!!!

Si algú necessita els seus serveis, la Funerària López, es troba al barri La Samaritana, a la ciutat de El Progreso Achuapa
 (Guatemala). Segur que us atendran de meravella.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Messi, el teu dit ens assenyala el camí

Amb el doblet d'ahir contra l'Atlético de Madrid l'astre argentí del Barça situa en 90 el rècord de gols marcats en un any per un jugador (i encara li queda jugar un partit abans que acabi el 2012, contra el Valladolid). Messi és una màquina de marcar a totes les competicions. Superat ja el rècord de 85 gols de l'alemany Gerd Müller, Leo segueix sumant i sumant. Aviat ja no li quedarà cap rècord per batre. Amb el doblet davant l'Atlético suma 90 gols, però és que a més el jugador argentí ha marcat 14 doblets aquesta temporada, una xifra que mai havia aconseguit. Messi porta 6 partits consecutius marcant a la lliga i sempre marcant dos gols (Mallorca, Saragossa, Llevant, Athletic, Betis i Atlético). 



Messi ha marcat tot solet, més gols que 16 equips de primera divisió: actualment és el màxim golejador de la lliga amb 25 gols, seguit per Falcão, amb 17 i Cristiano Ronaldo amb 14. Ha signat un doblet en 11 jornades de lliga i un triplet davant el Depor. Porta 59 partits en què marca dos o més gols en el campionat de Lliga i 23 en les que marca tres o més gols al llarg de la seva carrera. Messi és el màxim golejador blaugrana de la història de la lliga espanyola. Porta 194 dianes en aquesta competició, superant a César Rodríguez (190).

El seu dit continua assenyalant el camí a aquest magnífic equip i a tots els seguidors del Barça. El seu dit lidera el millor inici del Barça a la lliga (15 victòries i 1 empat en 16 partits), el millor a nivell històric de tots els equips de primera divisió. El seu dit, a diferència d'altres dits ignominiosos, també assenyala el camí cap a l'excel·lència, la competitivitat ben entesa i la victòria. Ell, que probablement és el millor jugador de la història del futbol, mai ha presumit de ser únic o especial. No li cal, s'ho passa tant bé jugant a futbol que amb això en té prou. I nosaltres, que som uns autèntics afortunats de veure'l, també. Gràcies Leo.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Wert, el català ni tocar-lo

Ahir es van fer públiques les dades de l'atur a Espanya. Al novembre, altres 74.296 persones han passat a engreixar la llista dels que es troben sense feina. Amb aquests, el nombre d'aturats a Espanya se situa en 4.907.817, rècord absolut (un 25% de la població activa). Quasi cinc milions de persones no tenen feina. Paral·lelament a l'increment de l'atur, durant el mes de novembre la Seguretat Social ha perdut altres 205.678 afiliats. És a dir ens trobem a la cua d'Europa pel que fa a la creació d'ocupació. Com que això no és cap novetat (fa temps que som els campions de l'atur a nivell europeu, tant a nivell general com juvenil), he volgut saber en quantes coses més ens trobem a la cua.

Fent una consulta ràpida amb el Google ("España, a la cola en...") m'he trobat amb un munt de notícies d'actualitat que posen de relleu que Espanya es troba a la cua d'Europa o del món:

-en el control del dèficit i accés al crèdit (ocupa el lloc 135 de 144 països avaluats), a nivell mundial. També ocupa el lloc número 36 del món pel que fa a competitivitat, per darrere de tots els països de la Unió Europea.
-en creixement econòmic (el 2013 estarem a la cua mundial juntament amb Grècia)
-en ajuts socials, en fills i en recursos per promoure la natalitat. És el país d'Europa, juntament amb Polònia i Malta que menys ajuts destina a les famílies (menys d'un 1% del PIB).
-en conciliació de la vida laboral i familiar.
-en nombre de dones treballadores.
-en innovació tecnològica.
-en augment de la productivitat.
-en despeses destinades a l'innovació.
-en exportacions d'alta tecnologia.
-en despesa sanitària per persona.
-en qualitat del sistema sanitari, segons els consumidors.
-en oferir connexió a Internet amb fibra òptica als seus ciutadans.

-en velocitat de connexió a Internet.
-en normativa empresarial. És més fàcil crear una empresa a països subdesenvolupats com Bielorrusia, Sri Lanka o Camerún que a Espanya.
-en salari mínim. En canvi som un dels països amb l'IVA més elevat.
-en nombre d'empleats públics. Té una de les ràtios més baixes de la UE.
-en racionalització de l'administració local.
-en matèria d'eficiència energètica en edificis, mentre que la despesa energètica ha pujat un 60% els darrers quatre anys.
-en la substitució de combustibles fòssils per alternatius.
-en qualitat de l'aire que respirem.
-en conservació de carreteres.
-en transparència. És ell país més opac d'Europa. No té registre de lobbies, ni són transparents el finançament dels partits o els comptes de la Casa Reial...
-en taxa d'abandonament escolar: més d'un 25% (només ens supera Malta); en taxa de població amb risc de pobresa (un 25% segons Eurostat) i en inversions en I+D (menys d'un 1% del PIB).
-en alumnes excel·lents de tots els països del seu entorn.
-en el panorama educatiu mundial.
-en sistemes educatius que fomenten la competitivitat.
-en estudis d'idiomes.
-en inversions en salut mental.
-en...

Amb tot aquest panorama desolador (la llista podria ser encara més llarga, podeu fer la prova) el govern espanyol continua sense reaccionar i sense oferir solucions per millorar la situació i intentar que el país (que ja es troba en fallida tècnica) surti del pou. En comptes de cercar solucions, crea problemes. Un exemple de màxima actualitat, la reforma educativa, pot servir d'exemple. Teòricament la reforma que impulsa el PP hauria de servir per solucionar els problemes (total o parcialment) educatius que s'enumeren a la llista anterior (n'hi han uns quants més que no surten).

José Ignacio Wert treu pit amb el català a l'escola
Doncs no, al ministre d'Educació, Cultura i Esport (el ministre pitjor valorat del govern) sembla que no l'interessa tenir estudiants més competents i qualificats. No l'interessa que els problemes del sistema educatiu els solucionin els que hi entenen. Res de tot això està a la seva agenda. Al senyor Wert només l'interessa que els nens catalans parlin més castellà (com si no sabessin parlar-lo!!) i de pas relegar el català -la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya des de fa més de trenta anys- al llimb, a l'ostracisme lingüístic. Vol, en definitiva que el català deixi de ser un idioma important. Vol marginar-lo, convertir-lo en un idioma residual de pagesos i camperols, de 'paletos y pueblerinos'. Al País Valencià i les Illes Balears, on també governa el PP, ja estan aconseguint que així sigui. El següent pas, doncs, és Catalunya. Cal ser ignorant. El PP, i Wert en particular, creu que podrà fer el que no va aconseguir la dictadura franquista, carregar-se el català. Encara no s'ha assabentat que aquí, ara i sempre, la llengua és innegociable. El català ni tocar-lo.

El senyor ministre faria bé d'esforçar-se més en solucionar els problemes de la gent, i no de crear-li'n de nous. Amb la seva actitud, de moment només ha aconseguit una cosa, que uns quants centenars més de catalans se sumin a la causa independentista aquesta setmana.