Segons l'Amical, l'associació que manté viva la memòria de totes les víctimes del nazisme d'Espanya, aquestes declaracions són impròpies d'un representant d'una societat democràtica "perquè converteixen les víctimes del nazisme en una caricatura". La "utilització barroera" de tots aquests milions de víctimes "desprestigia, encara més, un debat polític que demostra la falta de idees i alternatives creïbles per afrontar les problemàtiques actuals, ja siguin d'ordre social o del dret a decidir de la ciutadania". L'Amical considera que Vázquez menysprea l'ideal democràtic i li etziba, per reblar el clau, que "o bé la seva ignorància històrica és molta o bé la seva frivolitat és malintencionada i resulta francament insultant i intolerable".
 |
| Un dels forns crematoris de Mauthausen. Foto: Josep Bernabeu |
Vázquez ha estat l'ultim, de moment, en insultar la memòria de les víctimes del nazisme. Abans també han frivolitzat amb el tema altres il·lustres socialistes com Marcelino Iglesias, ex-president d'Aragó, i José Bono, ex-ministre i expresident del Congrés, entre d'altres càrrecs. Els dos dirigents socialistes van comparar recentment el nacionalisme català i el procés sobiranista que s'ha endegat a Catalunya amb l'infaust règim alemany del III Reich. Rosa Díez, la líder d'Unión Progreso y Democracia (UPyD), també va comparar fa poc als abertzales de Bildu amb els nazis, i el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va veure paral·lelismes imaginaris entre el mosaic gegant d'una senyera que es va fer al Camp Nou i les grans demostracions de masses de l'Alemanya hitleriana. Tot plegat, de bojos. L'Amical diu, amb raó, que es banalitza el nazisme, però jo crec que es queda curta. Tots els que fan aquestes afirmacions són, en el fons, uns antidemòcrates, uns miserables i uns intolerants, per no dir quelcom més gros. Són tant desvergonyits que, a més, són incapaços de demanar perdó o disculpes. S'han begut l'enteniment?
Fa poc la periodista Pilar Rahola li preguntava a Marcelino Iglesias si realment podia arribar a considerar, ni un sol segon, que la terrible maldat del nazisme, amb els seus camps d'extermini, les seves cambres de gas i l'assassinat massiu de milions de persones, són equiparables al nacionalisme polític que lluita democràticament per construir, encertada o desencertadament, el futur d'un poble. Jo em pregunto el mateix. Com es pot ser tan descerebrat, comparar coses incomparables i dir tantes i tantes barbaritats. Tot val en l'actual escenari polític espanyol i català? Com també deia la Rahola en la carta oberta que li va dedicar al polític aragonès, "ja n'hi ha prou! Deixeu en pau les víctimes del nazisme i deixeu de banalitzar la pitjor tragèdia de la història d'Europa".
L'estiu passat vaig visitar el camp de concentració austríac de Mauthausen, el mateix que dona nom a l'associació Amical. Allà vaig poder comprovar in situ que l'infern existeix, que no és imaginari. L'infern a la Terra és diu Mauthausen, Auschwitz, Treblinka, Buchenwald, Dachau i tants i tants d'altres escenaris que són la memòria viva de l'horror. Tinc un amic austríac que m'explica que al seu país els nens en edat escolar han de visitar obligatòriament Mauthausen per prendre consciencia del que no cal repetir mai més. Jo els hi recomanaria també la visita a tots el bocamolls que esmenten el monstre frívolament, sense pensar el que diuen. Amb una mica de sort, si veuen amb els seus ulls -com els vaig veure jo- els forns crematoris i les cambres de gas canviarien d'opinió i deixarien de blasfemar i de dir imbècilitats.
Pels que no ho sàpiguen, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps del III Reich.
Fa poc la periodista Pilar Rahola li preguntava a Marcelino Iglesias si realment podia arribar a considerar, ni un sol segon, que la terrible maldat del nazisme, amb els seus camps d'extermini, les seves cambres de gas i l'assassinat massiu de milions de persones, són equiparables al nacionalisme polític que lluita democràticament per construir, encertada o desencertadament, el futur d'un poble. Jo em pregunto el mateix. Com es pot ser tan descerebrat, comparar coses incomparables i dir tantes i tantes barbaritats. Tot val en l'actual escenari polític espanyol i català? Com també deia la Rahola en la carta oberta que li va dedicar al polític aragonès, "ja n'hi ha prou! Deixeu en pau les víctimes del nazisme i deixeu de banalitzar la pitjor tragèdia de la història d'Europa".
L'estiu passat vaig visitar el camp de concentració austríac de Mauthausen, el mateix que dona nom a l'associació Amical. Allà vaig poder comprovar in situ que l'infern existeix, que no és imaginari. L'infern a la Terra és diu Mauthausen, Auschwitz, Treblinka, Buchenwald, Dachau i tants i tants d'altres escenaris que són la memòria viva de l'horror. Tinc un amic austríac que m'explica que al seu país els nens en edat escolar han de visitar obligatòriament Mauthausen per prendre consciencia del que no cal repetir mai més. Jo els hi recomanaria també la visita a tots el bocamolls que esmenten el monstre frívolament, sense pensar el que diuen. Amb una mica de sort, si veuen amb els seus ulls -com els vaig veure jo- els forns crematoris i les cambres de gas canviarien d'opinió i deixarien de blasfemar i de dir imbècilitats.
Pels que no ho sàpiguen, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, és l’associació que agrupa als exdeportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps del III Reich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada