dimarts, 22 de març del 2011

Comunicar bé, aquesta és la qüestió

El nou govern de la Generalitat comunica massa i malament, molt malament. L'enrenou que han provocat les darreres declaracions del secretari del govern català, Germà Gordó, sobre la supressió de l'impost de successions, posen de manifest que en aquest govern parla massa gent (tot i tenir un portaveu oficial) i de forma totalment descoordinada.

L'eliminació de l'impost de successions va ser una de les banderes electorals de CiU en les darreres eleccions autonòmiques que va guanyar Artur Mas per una aclaparadora majoria. El programa electoral de CiU diu clarament en el punt 485: "suprimirem l'impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat". Més clar impossible. Si el programa parla d'aquest impost d'una forma tant clara i diàfana, per què en Gordó afirma que no el suprimiran del tot i que seguirà vigent a partir del tercer grau de consanguinitat? Per què surt després el president Mas dient que també el suprimiran a mitges però "que quedarà igual o millor que a Madrid i València", on s'ha suprimit només per a cònjuges i fills? Per què surt després el conseller d'Agricultura i secretari general dels democratacristians, Josep Mª Pelegrí, afirmat que al seu partit no en saben res del que diuen en Mas i en Gordó i que "no hi ha més discussió, Unió no té intenció d'incomplir el programa electoral de CiU"?

Per què coi els hi agrada tant enredar la troca?
 A veure si ens aclarim senyors, doncs a banda de donar munició a l'oposició, la gent ja comença a tenir la impressió de que el govern els hi està prenent el pèl. Aquest només és el darrer episodi de la descoordinació informativa que impera a la Generalitat. Fa poques setmanes fou la supressió dels 80 quilòmetres per hora a les autopistes d'entrada i sortida de Barcelona el tema que aixecà totes les alarmes informatives. Les declaracions confuses i contradictòries del conseller de torn i dels responsables de mobilitat del govern van enterbolir greument l'entrada en vigor d'aquesta mesura, una altra promesa electoral de CiU que al final s'ha aplicat tal com s'afirmava al programa electoral (punt 785): "eliminarem el límit dels 80 km/h a l’entorn de Barcelona i establirem límits de velocitat racionals en funció de la situació viària de cada carretera". Per què coi no expliquen bé les coses? Per què coi parla tanta gent? Per què coi els hi agrada tant enredar la troca?

Altre tema greu de comunicació d'aquest govern és l'ús indiscriminat i abusiu de les xarxes socials. Alguns membres de l'executiu es passen tot el dia piulant pel Twitter autèntiques bajanades. En nom d'una transparència informativa mal entesa alguns consellers, com en Lluís Recoder, fan miques totes les normes i els protocols informatius del govern i ens informen, per exemple,  sobre a quina hora quedarà restablerta la circulació de trens en la línia X de Rodalies. Realment, un conseller de la Generalitat ha d'informar d'això a través del seu Twitter, no té res més important a fer, no haurien de ser els serveis de premsa de Renfe o de la seva conselleria els missatgers de la notícia?

Aquest és un exemple real escollit a l'atzar, però la llista podria ser ben llarga. Està molt bé que els nostres representants públics utilitzen les eines de comunicació més modernes i que tinguin una presència activa a les xarxes socials. Jo ho aplaudeixo i fins i tot ho reclamo, doncs el polític ha d'estar a l'abast de la gent. Però no ens confonguem, als consellers els hi paguem el sou perquè facin altres feines, no per fer de bombers, dit amb tots els respectes. Per informar-nos dels horaris dels trens, de la situació dels accessos a la ciutat o del temps que fa ja tenim altres eines informatives. Cada cosa al seu lloc. Estar tot el dia creant notícies per assegurar una presència constant als mitjans, a més de crear una inflació informativa difícil de digerir, pot donar lloc a ficades de pota monumentals i a posar en situacions ridícules i compromeses als servidors de la cosa pública. Els responsables de comunicació del govern haurien de prendre cartes en l'assumpte abans que el problema se'ls hi escapi de les mans.