A 110

Avui ha entrat en vigor la controvertida disposició del govern que fixa en 110 quilòmetres per hora el límit màxim de velocitat a les autopistes espanyoles. La mesura, de dubtós efecte pel que fa a l'estalvi real de carburant, és una improvisació més del govern que presideix Rodríguez Zapatero. L'executiu socialista torna a donar pals de cec en matèria energètica, doncs com a molt només es podrà reduir un 2% el consum de petroli del parc mòbil d'Espanya, segons es desprèn d'un estudi del RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya) que avui publica la premsa. Jo no entenc del tema, ho reconec, però em sembla que una disposició d'aquesta envergadura planteja molts dubtes raonables i la fa especialment cara. D'entrada el govern perdrà molts milions d'euros pel que fa a la recaptació d'impostos i IVA (el 51% del preu de la gasolina són impostos). També ha hagut de fer front a una elevada despesa per adequar totes les senyals al nou límit de velocitat (250.000 euros) per executar una mesura que diuen (jo no m'ho crec) que només tindrà una vigència de quatre mesos a l'espera de com evolucioni la crisi líbia (el 12% del petroli que consumim prové de Líbia).

L'estudi del RACC (gent seriosa que acostuma a encertar-la i que no actua per electoralisme) denuncia, a més, que la mesura no ataca el moment en què els vehicles consumeixen més, que és quan arrenquen i frenen en els entorns urbans, sinó quan circulen per les vies d'alta capacitat, cosa que únicament representa entre el 20% i el 30% dels que van a més velocitat. A tot això cal sumar la pèrdua de temps que suposarà pels usuaris recórrer les mateixes distàncies en més temps, les dificultats d'adaptació al nou límit i les multes que segons asseguren augmentaran: passar de 111 km/h serà sancionat amb 100 euros. Potser en el fons tot es redueix a això, doncs d'alguna forma han de suplir la pèrdua d'ingressos per la reducció de venda de gasolina. Maleït afany recaptatori...

Un operari substitueix el 120 pel nou 110. Foto: EFE

Però no tothom veu les coses d'igual manera. El govern holandès, que deu llegir els informes del RACC, ha decidit augmentar la velocitat límit a les seves autopistes, que els darrers dies ha passat de 120 a 130 km/h. Si, sí, tal com sona. Com diu el club dels automobilistes catalans, és en els entorns urbans on hi ha més despesa de benzina, no a les autopistes, i això no s'ataca. Ans el contrari, es fomenta. Cada cop és més usual veure (i patir) als nostres pobles i ciutats autèntics esglaons -grades en alguns casos- enmig dels carrers per minorar la velocitat dels cotxes. Resultat: no només es redueix la velocitat, també s'incrementa notablement el consum de carburant a base de frenades, canvis successius a marxes curtes i llargues, etcètera. I tot això sense comptar l'impacte d'aquests xocs constants en els pneumàtics, les llantes, la direcció, els paliers, els amortidors o la suspensió dels vehicles. M'agradaria saber si els tallers mecànics han notat un increment d'avaries derivades d'aquests xocs i si ara substitueixen més elements dels que he enumerat. N'estic segur que sí.

En nom d'un progressisme mal entès s'estan portant a la pràctica moltes estupideses, i ja se sap que la improvisació és una consellera molt dolenta. Reduir la velocitat a les autopistes i canviar els pneumàtics (ah, i portat-los ben inflats, faltaria més) no ens solucionarà un problema de gran magnitud com és el de l'abastiment i l'estalvi energètic. Fa tres anys el preu del barril de petroli també va assolir màxims històrics i el preu del litre de benzina es va posar pel núvols. Llavors, però, com que a Líbia i a d'altres països productors no passava res el govern no va moure ni un dit. I mal que ens pesi als països occidentals, el preu del petroli continuarà pujant i pujant fins que no el puguem pagar. Però aquest, en el fons, no és el problema. El problema és un altre. És no tenir una política energètica global, coherent i fiable. I el govern espanyol no la té ni l'ha tingut mai, i per això no para de fer el ridícul amb les mesures que posa en pràctica.

Hom sap que no podem continuar depenent del petroli d'una forma quasi exclusiva i per molt temps. Per això avui és més urgent que mai arbitrar polítiques congruents que marquin el camí a seguir d'una forma assenyada. Ja n'hi ha prou de brandades. Ja n'hi ha prou d'avui blanc i demà negre. Ja n'hi ha prou de dir avui sí a les centrals nuclears i demà no, per citar altre dels problemes energètics cabdals que tenim. Cal prendre una determinació seriosa, ja sigui a favor o en contra. Ja n'hi ha prou de fer el cagadubtes, de canviar d'opinió constantment. Tampoc  no és de rebut que fa quatre dies el govern allargués la vida de les centrals nuclears després d'haver-la encongit fa vuit, incapaç de determinar on s’ha de conservar el combustible radioactiu un cop esgotat. Cada dia d’indecisió costa 60.000 euros.

La indecisió i el canvi d'opinió també determinen les polítiques que es porten a terme en el camp de les energies alternatives. L'energia eòlica i la fotovoltaica, les més populars, tampoc s'escapen de la disbauxa. Fa pocs dies s'ha sabut que el TSJC ha deixat en suspens el mapa eòlic de Catalunya aprovat pel Tripartit per entendre que aquest s'havia aprovat sense el preceptiu informe d'avaluació ambiental estratègic. Situacions similars també s'estan produint a d'altres llocs d'Espanya, em consta. Ahir diumenge, sense anar més lluny, diversos centenars de persones es van manifestar a Barcelona per protestar contra les retallades en els incentius que atorga el govern central a les instal·lacions d'energia fotovoltaica. Primer s’impulsa aquesta energia amb unes primes atractives a pagar per tots els ciutadans. Després se’ls en va la mà perquè no poden pagar la factura i decideixen reduir les primes d’un dia per l’altre, deixant a molta gent entrampada i un sector tocat. És a dir, improvisació i més improvisació.

Ja diuen que en el regne dels cecs el tort és el rei. I al pas que anem, encara que sigui a 110 km/h, l'únic que traurà profit de tot aquest desgavell és Rajoy el mut. Com diu Serrat en A quien corresponda, "la tierra cayó en manos de unos locos con carnet". Mai millor dit.