dissabte, 30 d’agost de 2008

La minifaldilla

La minifaldilla torna a situar-se en el centre de la polèmica. Llegeixo a la premsa que a la Universitat Autònoma de Sinaloa (estat mexicà que destaca pel narcotràfic) ha prohibit l'ús d'aquesta peça de vestit a les seves 56 escoles de batxillerat en considerar que "les faldilles summament curtes que vesteixen algunes estudiants es converteixen en una invitació a ser agredides o molestades". Aquesta tesi, com tothom deu recordar, és la mateixa que va esgrimir un jutge de Lleida l'any 1989 per exculpar a un violador perquè la víctima acostumava a vestir aquesta peça de roba. El magistrat -que de ben segur patia problemes de minusvalia mental, per dir-ho suaument- va considerar que aquest costum indumentari fou una provocació que excusava del delicte a l'agressor.

El setmanari Desde la Fe, òrgan de l'Arxidiòcesi de Mèxic, ha atiat el foc de la polèmica amb un article titulat El pudor on, entre d'altres perles, es poden llegir afirmacions com aquesta: "si vols evitar una agressió sexual, no usis roba provocativa". L'arquebisbe de Durango, un altre estat on la principal indústria és el tràfic de drogues, ha pujat el llistó de la imbecil·litat assegurant que "les dones es vesteixen així per fomentar el morbo dels homes". La reacció a aquestes "orientacions morals" no s'ha fet esperar segons s'explica a la notícia. L'arquebisbe, de nom Héctor González, es va veure obligat a tancar la catedral i trucar a la policia quan un grup de minifaldilleres va irrompre en el recinte sagrat amb pancartes que recorden la xifra oficial de 6.000 dones assassinades a Mèxic durant els darrers anys, i no precisament per vestir faldilla curta. Si algú vol endinsar-se en aquest món fosc i tèrbol dels feminicidis mexicans és imprescindible la lectura de 2666, l'obra pòstuma de Roberto Bolaño, on es retrata cruament l'estat de corrupció i crim organitzat que impera en molts estats del país centreamericà.

El pol oposat a la creuada contra la minifaldilla que porten a terme els vigilants de la moral mexicans el trobem en una agència de marquèting, Ass-vertisse, que utilitza com a reclam publicitari les calces de noies (i també els calçotets dels nois), on l'anunciant de torn pot estampar la seva marca o el seu anunci. L'estrategema de l'agència, burda i sexista, és simple: una noia de bon veure equipada amb una minifaldilla de vertigen s'ajup en qualsevol lloc públic concorregut posant davant dels nassos de tothom les seves magnífiques anques amb la corresponent publicitat impresa a les seves bragues blanques.

Aquesta forma tant singular i "provocativa" de fer publicitat sembla que està causant furor en alguns països de l'est d'Europa. El que sembla mentida és que empreses tant reconegudes a nivell internacional com la multinacional de productes fotogràfics Kodak (foto) hagin de recórrer a aquestes pràctiques tant barroeres per vendre els seus productes. En una convenció celebrada a Kíev (Ucraïna) diverses models s'hi van passar diversos dies ensenyant el cul a la concurrència per mostrar l'anunci de Kodak. Tant afecten la crisi econòmica i el nou ordre digital a la marca alemanya??

dilluns, 25 d’agost de 2008

Postals de vacances / Suïssa


Abús de poder

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de posar al descobert una actuació d'abús de poder consumada pel govern català que malgrat la seva gravetat ha tingut un ressò mediàtic limitat atès que s'ha destapat en plena època de vacances. El TSJC ha estat clar i contundent: la Generalitat va cessar il·legalment Xavier Hernández (foto), director de l'Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l'any 2005 i antic conseller d'Ensenyament en un dels darrers governs de CiU. En una sentència feta pública el passat 30 de juliol, l'alt tribunal etziba una bona garrotada al govern del Tripartit en declarar nul l'esmentat cessament, certificar que queda provat que el govern presidit per Pasqual Maragall va cometre un clar abús de poder en no respectar el caràcter independent de les autoritats de protecció de dades i condemnar la Generalitat a pagar una sucosa indemnització a l'afectat.


La sentència també deixa amb el cul a l'aire al Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya (l'òrgan que teòricament ha d'assessorar al director de l'Agència i ha de vetllar per la seva independència). Segons el TSJC queda demostrat que és aquest Consell qui posa en marxa de forma il·legal i sense motivació el procediment que culmina amb el cessament d'Hernández per part del govern. El llavors president del Consell, Josep Cruanyes, encara segueix en el càrrec i Ester Mitjans, que en aquell moment també n'era membre, fou nomenada directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades en substitució del cessat Hernández. Mitjans encara ocupa el càrrec de directora.


La continuïtat de Cruanyes i Mitjans en els càrrecs que ocupen no es pot defensar legalment, i encara menys des d'un punt de vista ètic atesa la seva participació activa en l'adopció d'un acord de govern que la sentència declara manifestament il·legal. Per dignitat, si és que en tenen, haurien de dimitir de forma immediata. Curiosament, tant Cruanyes com Mitjans són membres destacats de la Comissió de la Dignitat, que tant activament reclama la devolució dels papers de Salamanca.


De moment, com era d'esperar, l'única formació política que ha demanat explicacions sobre el cas ha estat CiU, que ha sol·licitat la compareixença del conseller de Governació i Administracions Públiques, el republicà Jordi Ausàs, perquè expliqui al Parlament com pensa donar compliment a la sentència del TSJC. Els nacionalistes catalans també volen que compareguin Cruanyes i Mitjans. On són la transparència i les mans netes amb que tant s'ha omplert la boca el Tripartit i sobretot ERC?


Altra dada no menys rellevant del cas: els polítics que més activament van participar en la destitució d'Hernández i van encimbellar -i blindar- en els seus càrrecs a Josep Cruanyes i Ester Mitjans foren Joan Carretero (ERC), conseller de Governació i Administracions Públiques en aquella època, i Ramon Canal, secretari general d'aquesta conselleria amb Carretero i actual cap dels serveis mèdics del F.C. Barcelona.