dijous, 10 de setembre de 2009

La ciutat dels prodigis

La publicació fa uns dies a El País d'unes dures imatges de prostitució al carrer, als voltants del mercat de la Boqueria, ha posat sobre la taula d'una forma crua i descarnada l'ambient de degradació que es viu a molts barris de Barcelona, aquella que anomenàvem fins fa no gaire ciutat dels prodigis. Els polítics inútils que governen la capital catalana són incapaços (potser és que no en saben més) d'eradicar aquestes pràctiques i moltes altres que malmeten la imatge de la ciutat i, el que és pitjor, enverinen la convivència ciutadana.


Fotos: Edu Bayer (El País)

A base de no actuar i de no utilitzar amb contundència les eines legals que el consistori té a les seves mans, cada cop resulten més "normals" conductes que la immensa majoria sempre ha considerat reprovables: fornicar a plena llum del dia, pixar o defecar en qualsevol racó o cantonada, escopir en qualsevol lloc (inclosos els transports públics), drogar-se impunement en els parcs infantils i a les places públiques, llençar escombraries enmig del carrer, practicar el "botelló" sense escrúpols fins a altes hores de la matinada, passejar-se pel carrer mig despullat, circular en moto per la voravia...

L'ajuntament de Barcelona -autor d'una ordenança municipal que entre d'altres coses permet caminar en pilota picada (en conill, com diuen en el meu poble) pels carrers de la ciutat- és el màxim responsable de tots aquests despropòsits. Això és evident. Però també ho és una bona part de la societat progre i acomodada que per norma mira cap un altre costat quan l'incivisme passa per davant dels seus nassos i és incapaç de moure un dit per aturar-lo o per denunciar-lo. Aquesta actitud de passotisme i cosmopolisme mal entès potser ens fa sortir als rànquings internacionals que publica la revista Forbes com la tercera ciutat més feliç del món (després de Rio de Janeiro i Sydney), però la realitat és ben diferent, obstinadament diferent, malgrat la felicitat que ens proporciona el Barça.

La solució no és gastar-se milionades en campanyes d'imatge a l'estil Barcelona batega o Barcelona posa't guapa, per citar un parell d'exemples, per fer vibrar la ciutat o per mobilitzar energies que renovin l'estima ciutadana. La solució és actuar, prendre decisions. Governar, vaja. El que no es pot fer, a sobre, és "vendre la moto" de que la culpa de tot plegat és de les víctimes de tots aquests despropòsits.

Caminem cap enrere, com els crancs. Quan jo era petit sovintejaven els cartells que prohibien escopir, viatjar sense bitllet i un munt de coses més. Semblava que tot això estava superat i oblidat. Havíem organitzat uns jocs olímpics i semblàvem els campions del civisme. Però ves per on la laxitud i la incompetència dels nostres governants ens han fet retrocedir, en qüestions cíviques, unes quantes dècades. Visca Barcelona!!

dimecres, 9 de setembre de 2009

Arenys de Munt fa por

Qui té por a que els ciutadans expressin lliurement la seva opinió?

Qui té por a la democràcia que ho possibilita?

Qui té por a una consulta popular no vinculant organitzada per una entitat civil privada?

Qui té por a que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya o de qualsevol altre territori?

Qui té por a canviar determinats aspectes de la Constitució (que emana de la democràcia, i no a l'inrevés)?

Qui té por a que es qüestioni l'actual model d'estat?

Qui té por a que es revisi el paper de l'actual jefatura de l'estat?

Qui té por a viure en un país lliure?