Teleescombreria política

Espero que la consellera de Salut, Marina Geli, o en el seu defecte el govern de la Generalitat, emprengui aviat accions legals contra el programa El gato al agua de Intereconomía TV que modera el "periodista" Antonio Jiménez. Ho ha de fer per una qüestió de respecte i dignitat.

En aquest programa un altre "periodista", si així se'l pot denominar, va insultar greument la consellera amb motiu d'haver posat en marxa recentment el portal Sexe joves que neix amb l'objectiu d'orientar als joves en els seves primeres experiències sexuals. L'individu en qüestió, un fatxa declarat fill d'un escriptor falangista, va qualificar la consellera (segurament sense haver-se dignat a mirar el contingut de la web) de "guarra", "puerca" i "zorra" i de fabricar degenerats.

En democràcia totes les opinions són respectables, faltaria més. El que no és admissible és que per defensar una opinió s'hagi de recórrer a l'insult i la desqualificació personal. En aquest cas, a més, el moderador és tant culpable o més que l'individu que va proferir els insults, doncs ni el va tallar d'immediat, ni li va exigir que es disculpés, ni el va expulsar del plató, com hauria passat en qualsevol programa seriós.



D'un temps ençà la teleescombreria està envaint totalment la programació de la majoria de canals, sobretot privats. Al principi semblava que aquesta malaltia només afectava als programes dedicats als temes del cor i a les tafaneries relacionades amb suposats "famosos". Ara la teleescombreria també ha envaït el debat polític. Només cal fer una mica de zapping per trobar-te a un munt d'individus i individues que han convertit l'anàlisi de l'actualitat política en un espectacle frívol i obscè on impera la llei de l'exabrupte, la desqualificació, l'insult, la conya perversa i la grolleria. El seny, la raó, i la discussió amb arguments han estat substituïts pel vòmit i la diarrea mental sense que ningú hi posi fre.

Espanya necessita amb urgència un organisme que reguli i penalitzi tots aquests excessos. Crec que el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) és un possible model a seguir. El CAC, amb tots els seus defectes, és l'autoritat independent que regula la comunicació audiovisual del nostre país. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant públics com privats, i garantir la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, el pluralisme, la neutralitat i l'honestedat informatives i la lliure concurrència al sector.