dimecres, 9 d’abril del 2014

Espanya estima Catalunya


Després d'escoltar i veure el que va passar ahir al Congrés dels Diputats durant la sessió plenària per debatre la proposició del Parlament de Catalunya que demanava delegar en la Generalitat la competència per convocar la consulta sobiranista prevista pel proper 9 de novembre en venen al cap algunes reflexions que m'agradaria compartir.

1.- Els grans partits espanyols (PP i PSOE) i els seus adlàters (UPyD, Foro i UPN) tenen un pànic terrible a escoltar la gent, el poble, en un referèndum.

2.- I el que és pitjor, continuen confonent dret a decidir (un dret totalment democràtic) amb independència. També decideixen, votant, els que no volen la independència.

3.- Aquests mateixos partits no es creuen la democràcia. Instal·lats en l'immobilisme més ranci (ja ho deia Alfonso Guerra: 'el que se mueva no sale en la foto'), creuen que la democràcia només és votar cada quatre anys. El carrer els hi està dient constantment que la democràcia és quelcom més, però no ho entenen. O no ho volen entendre. O no els hi convé entendre-ho. Continuen instal·lats en una bombolla que tard o d'hora esclatarà.

4.- Tampoc entenen un cosa fonamental. El desafiament sobiranista, com ells l'anomenen, no és una iniciativa dels partits catalans o del president Mas. És una cosa del poble. És el poble català qui lidera veritablement aquest moviment. Els dos darrers 11 de Setembre són la demostració més palmària d'aquesta realitat. Els partits s'han pujat al carro del dret a decidir amb posterioritat, per salvar el coll i no ser engolits per un moviment social tant potent.

5.- Els principals culpables de que una bona bona part de la societat catalana vulgui abandonar l'Estat espanyol són el PSOE i el PP. Ells solets es van carregar la famosa 'tercera via'. Ells solets es van carregar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Ells solets han tancat la porta a un millor finançament. La política del no, no, no, no, té aquestes coses.

6.-Ahir es va visualitzar clarament que el PP i PSOE han transformat l'argument de la unitat d'Espanya en un potent argument electoral. Ahir pensaven més en les properes eleccions europees, en llançar missatges al seu electorat, que en resoldre el problema català.

7.- El gran argument de Rajoy, Rubalcaba i Rosa Díez per dir NO a la proposició que ahir es va debatre al Congrés és que és impossible vulnerar la llei, la Constitució, que està per sobre de tot. Doncs bé, en aquest dies que tant es lloa la figura d'Adolfo Suárez, el seu tarannà negociador, i la seva obra de govern en general, caldria recordar que ell va fer possible dues coses que semblaven impossibles amb les lleis franquistes vigents: restablir la Generalitat republicana un any abans d'aprovar la Constitució i legalitzar el Partit Comunista. Ja posats, que segueixin el seu exemple.

8.- I ja que parlem de Suárez. El seu famós 'café para todos' és l'origen de molts dels mals que afecten a Espanya actualment. Ahir es va tornar a visualitzar clarament al Congrés que la Espanya de les 17 autonomies, tal com es va concebre en el seu moment i consagrada per la Constitució, és inviable. Si aquesta Constitució no es reforma urgentment Espanya se'n va a la merda. I no pel problema català precisament.

9.- Rubalcaba va insistir ahir en això, en reformar la Constitució, i en l'argumentari del federalisme socialista que ha de salvar Espanya de les plagues bíbliques. Encara recordo com se'n fotien al carrer Ferraz de les propostes federalistes del president Maragall. El federalisme asimètric que ell proposava és ara la solució per superar el caduc estat de les autonomies del 'café para todos'?

10.- El portaveu del grup popular al Congrés, el basc Alfonso Alonso, va dir i repetir ahir (en català fins i tot) durant la seva intervenció davant la cambra que Espanya estima a Catalunya. Ja ho diu el refranyer: "hay amores que matan", "t'estimo tant que t'abonyego". El cinisme d'aquest home, i per extensió del seu grup, és sideral. Ens estima tant que per això es vol carregar el nostre sistema educatiu, la nostra cultura, la nostra llengua... Diguem-ho clar, només estimen la mamella catalana, la resta són ximpleries.

11.- Vaig trobar als enviats del Parlament (Turull, Rovira i Herrera) una mica tous, blanets que diuen en el meu poble. Molt correctes en les formes, però poc contundents en l'argumentari. Dubto que aconseguissin fer reflexionar sobre el tema que ens ocupa a cap parlamentari dels grups majoritaris. Qui més em va agradar fou en Joan Coscubiela, que va deixar anar perles com aquestes: "España no se rompe porque se consulte a los catalanes; se ha roto ya", "una Constitución no puede ser ni una cárcel, ni una momia, ni una piedra arrojadiza, sino un espacio abierto canalizador de conflictos".

12.- Constatar, un cop més, que tot va transcórrer segons el guió previst i que a diferència del Pla Ibarretxe (que va morir ofegat al Congrés del Diputats) el procés sobiranista català segueix el seu camí, no es va aturar en la votació d'ahir.

13.- Dubto que els 299 diputats que ahir van votar en contra de la proposta del Parlament de Catalunya siguin conscients de que amb la seva actitud van aconseguir fabricar uns quants milers més d'independentistes a Catalunya.