divendres, 25 de juny del 2010

Sensacionalisme macabre

Feia temps que no llegia en un mitjà de comunicació un article tant tendenciós, innecessari i manipulador com el que publica avui El Periódico de Catalunya referit a la tragèdia de Castelldefels. Sota el títol de "Les incògnites de l'accident", aquest diari es lliura gratuitament al sensacionalisme macabre més execrable. No hi ha dret. Aquesta "brillant" peça periodística planteja 10 interrogants morbosos que de ben segur encendran innecessariament els ànims i el dolor dels familiars de totes les persones que van morir arronsades per un tren la nit de la revetlla de Sant Joan quan creuaven imprudentment les vies de l'estació.

Pas subterrani (i ascensor) accesible i senyalitzat a l'estació de Castelldefels

No es poden buscar tres peus al gat especulant sobre si les sortides estaven ben senyalitzades, sobre si la il·luminació de les andanes era l'adequada o sobre si el tren circulava a la velocitat recomanada en el moment de l'accident. Sincerament, plantejar aquestes incògnites és indecent. Els que som usuaris habituals dels trens de rodalia sabem que la megafonia de les estacions repeteix fins a la sacietat que està prohibit creuar els vies. A les andanes també hi han senyals de prohibició. Tothom sap que creuar les vies és molt perillós. Tothom sap que qui ho fa comet una greu imprudència. Tothom sap que de les estacions se surt per les sortides habilitades a tal efecte (passos subterranis, ascensors...). Llavors, on rau el problema, de què estem parlant?

Hi ha molts accidents que es poden evitar, tant en l'àmbit laboral com a l'esbarjo. Només cal prendre les mesures de seguretat adequades. El cas que ens ocupa no és una excepció. És molt dur dir-ho, però els únics culpables del que va succeir a l'estació de Castelldefels són les víctimes. El seu menyspreu per la vida, la seva irrresponsabilitat creuant les vies i la seva impaciència per començar abans que ningú la festa a la platja són la única clau per entendre la tragèdia. La resta són especulacions barates i tendencioses que no tenen cap sentit.

A Vilassar de Mar aquests dies ens trobem de festa major. Com cada any per Sant Joan, molts dels actes festius es celebren a la platja. Concerts musicals, sardinades, focs d'artifici i moltes d'altres activitats congreguen a la sorra a milers i milers de persones que per arribar o marxar de la platja han de superar l'escull de la carretera N-II i les vies del tren. Els passos subterranis són l'única opció que tenen (tenim) per gaudir de la festa amb seguretat. I la paciència, que és la millor consellera quan hi han grans congregacions de persones (els passos no sempre engoleixen els fluxos de gent amb la rapidesa que ens agradaria). A Vilassar sabem que creuar la carretera i les vies del tren pot tenir conseqüències funestes. Qualsevol amb una mica de seny ho sap. A Castelldefels segur que també ho saben. Els periodistes que escriuen segons quins articles també ho haurien de saber.