Els principals problemes de la candidatura madrilenya, no ens enganyem, són la Marca Espanya i tot el que representa actualment (crisi econòmica, corrupció generalitzada als partits polítics, crisi de la judicatura i de les principals institucions de l'Estat, crisi de la Corona, problemes amb Gibraltar, etc, etc...) i els personatges que han anat a defensar-la en públic a Buenos Aires. Siguem seriosos. Qui es pot creure a aquestes alçades de la pel·lícula a don Mariano Rajoy Brey, campió mundial de la mentida, líder d'un partit assetjat per la justícia per presumpta corrupció, finançament il·legal i no sé quantes coses més. Qui és pot creure a aquestes alçades de la pel·lícula a don Felipe de Borbón y Borbón, casat amb una trepa i fill d'un rei caçador elefants i col·leccionista d'amigues entranyables que encobreix les activitats pressumptament delictives del seu gendre i la seva filla. I que consti que el príncep Felip ha estat el que amb més brillantor i entusiasme ha defensat els interessos de Madrid, el que millor ha intentat convèncer o 'comprar' la voluntat dels membres del COI...
I qui es pot creure a don Alejandro Blanco Bravo, president del Comitè Olímpic Espanyol, que ha actuat amb mà tova i dèbil davant dels casos de dopatge de l'esport espanyol (la majoria de preguntes dels membres del COI a la delegació espanyola feien referència a aquest tema i a l'Operació Puerto, que es va saldar amb una sentència light, provocant que ningú es cregui la lluita d'Espanya contra el dopatge) i que en les hores prèvies a que el COI fes públic on es celebrarien els Jocs del 2020 era capaç de dir imbecil·litats com aquesta: "Dios lo sabe todo de Madrid 2020, porque sabe lo importante que es para España. Ojalá ilumine a los que votan: 'Ayuda un poquito a este país, que tanto ha hecho'. Dios va con Madrid, no tengo duda. Es de justicia que nos den los JJOO. De justicia divina".
I què dir de la inefable doña Ana Botella Serrano, la senyora que domina l'anglès com ningú, la senyora que ha arribat a l'alcaldia de carambola, sense ser escollida en cap elecció i que va aterrar a la política per ser qui és: l'esposa de don José Maria Aznar López, el Don Pelayo contemporani, cínic i arribista, el de la "España va bien", el dels peus sobre la taula amb Bush i Blair a les Açores, el que ens va ficar a la guerra d'Irak, el de la nefasta gestió de la tragèdia mediambiental del Prestige, el que encara sosté que l'atemptat de l'11 M va ser cosa d'ETA... Sí, tots aquests personatges són els que han anat a Buenos Aires a convèncer els membres del COI que l'opció Madrid era la millor. Per tant, deixem-nos ja de falsos victimismes i de falses faules i conspiracions.
Jo no poso en dubte les bondats de la candidatura de Madrid. Segur que és una candidatura molt treballada, seriosa, potent i competitiva. És més, estic segur que si els jocs es fessin a Madrid, serien un èxit total. Ara bé, em dona la impressió que la delegació espanyola ha anat a Buenos Aires carregada d'un excés d'eufòria i menystenint a la resta de candidates, Tòquio i Istanbul. Com explica avui el director de Mundo Deportivo, Santi Nolla, en tot moment ha donat la sensació de que Madrid anava a la capital argentina a "recollir la nominació, no a guanyar-la". Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada