La 'majoria silenciosa' necessita un referèndum

El govern espanyol que presideix Mariano Rajoy continua ignorant el que passa als carrers, places i carreteres de Catalunya on, segons expliquen els seus ministres, una minoria sorollosa ha aconseguit fer enllaçar la cadena humana més llarga del món ('Bah, no fueron tantos') amb l'ajuda d'uns quants figurants de cartró i d'unes vaques lleteres. Catalunya no està pel dret a decidir ni per la independència, afirmen aquestes mateixes fonts governamentals. La majoria silenciosa, diuen, es va quedar a casa, no va sortir al carrer a celebrar la segona Diada més multitudinària i reivindicativa de la història.

Via Catalana a Vilassar de Mar. Com es pot veure, plena de
 figurants de cartró. Foto: Josep Bernabeu

Rajoy té un problema greu, perquè si realment creu el que diu la única cosa que ha de fer és autoritzar el referèndum que li reclama Catalunya i que la majoria silenciosa i la minoria sorollosa s'expressin lliurement a les urnes. És la fórmula més democràtica, ràpida i senzilla per calibrar realment les forces dels uns i dels altres, aclarir dubtes i posar fil a l'agulla per bastir una solució. I insisteixo en que Rajoy té un problema greu perquè aquesta, què és la solució més fàcil, no pensa aplicar-la "porque la legalidad vigente y la Constitución no lo permiten". Com si les lleis i les constitucions no estiguessin per canviar-les... Com sempre, la societat civil, el carrer, va molts quilòmetres per davant de la política i els seus mals actors, els polítics.

Avui he escoltat dir a la vicepresidenta Soraya que el president Rajoy contestarà en el termini de 48 hores la carta que el president Mas li va enviar a finals de juliol instant-lo a acceptar la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació a Catalunya (ja era hora!). No sé què li contestarà però m'ho imagino. L'immobilisme i l'enrocament de Mariano Rajoy en aquest tema és de sobres conegut i no crec que la demostració de força que una bona part dels ciutadans de Catalunya van exhibir diumenge l'hagi fet canviar d'opinió. Aviat sortirem de dubtes.

El que és inapel·lable és que quan més trigui el govern espanyol a donar una sortida al 'problema catalán', més difícil serà solucionar-lo, i és evident que ignorar-lo no porta enlloc. Rajoy ha de moure fitxa ja, com ho va fer Mas l'any passat convocant eleccions anticipades. Rajoy ha de decidir urgentment si aposta per una reforma constitucional que convenci els catalans (amb unes noves regles de joc entre l'Estat i Catalunya i un finançament just) o accepta una ruptura que acabarà sent inevitable si continua ancorat en la seva posició immobilista.

No sé què en pensarà la majoria silenciosa (hores d'ara és impossible saber-ho, està muda, necessita un referèndum més que ningú), però estic convençut que la gent que va sortir diumenge al carrer no acceptarà cap més pacte amb Madrid que no sigui per acordar la consulta. I Mas ho sap. Al final, com ja he explicat més d'una vegada en aquest bloc, tot es redueix a un problema de cultura democràtica. Espanya té greus dèficits democràtics i Catalunya també, encara que en menor mesura. Per això costa tant acceptar el que hauria de ser normal, exercir el dret a decidir. Tots els polítics parlen de llibertat, però quan veuen a algú lliure (i diumenge n'hi havien més d'un milió i mig a la Via Catalana) s'espanten.