dimecres, 5 de desembre del 2012

Wert, el català ni tocar-lo

Ahir es van fer públiques les dades de l'atur a Espanya. Al novembre, altres 74.296 persones han passat a engreixar la llista dels que es troben sense feina. Amb aquests, el nombre d'aturats a Espanya se situa en 4.907.817, rècord absolut (un 25% de la població activa). Quasi cinc milions de persones no tenen feina. Paral·lelament a l'increment de l'atur, durant el mes de novembre la Seguretat Social ha perdut altres 205.678 afiliats. És a dir ens trobem a la cua d'Europa pel que fa a la creació d'ocupació. Com que això no és cap novetat (fa temps que som els campions de l'atur a nivell europeu, tant a nivell general com juvenil), he volgut saber en quantes coses més ens trobem a la cua.

Fent una consulta ràpida amb el Google ("España, a la cola en...") m'he trobat amb un munt de notícies d'actualitat que posen de relleu que Espanya es troba a la cua d'Europa o del món:

-en el control del dèficit i accés al crèdit (ocupa el lloc 135 de 144 països avaluats), a nivell mundial. També ocupa el lloc número 36 del món pel que fa a competitivitat, per darrere de tots els països de la Unió Europea.
-en creixement econòmic (el 2013 estarem a la cua mundial juntament amb Grècia)
-en ajuts socials, en fills i en recursos per promoure la natalitat. És el país d'Europa, juntament amb Polònia i Malta que menys ajuts destina a les famílies (menys d'un 1% del PIB).
-en conciliació de la vida laboral i familiar.
-en nombre de dones treballadores.
-en innovació tecnològica.
-en augment de la productivitat.
-en despeses destinades a l'innovació.
-en exportacions d'alta tecnologia.
-en despesa sanitària per persona.
-en qualitat del sistema sanitari, segons els consumidors.
-en oferir connexió a Internet amb fibra òptica als seus ciutadans.

-en velocitat de connexió a Internet.
-en normativa empresarial. És més fàcil crear una empresa a països subdesenvolupats com Bielorrusia, Sri Lanka o Camerún que a Espanya.
-en salari mínim. En canvi som un dels països amb l'IVA més elevat.
-en nombre d'empleats públics. Té una de les ràtios més baixes de la UE.
-en racionalització de l'administració local.
-en matèria d'eficiència energètica en edificis, mentre que la despesa energètica ha pujat un 60% els darrers quatre anys.
-en la substitució de combustibles fòssils per alternatius.
-en qualitat de l'aire que respirem.
-en conservació de carreteres.
-en transparència. És ell país més opac d'Europa. No té registre de lobbies, ni són transparents el finançament dels partits o els comptes de la Casa Reial...
-en taxa d'abandonament escolar: més d'un 25% (només ens supera Malta); en taxa de població amb risc de pobresa (un 25% segons Eurostat) i en inversions en I+D (menys d'un 1% del PIB).
-en alumnes excel·lents de tots els països del seu entorn.
-en el panorama educatiu mundial.
-en sistemes educatius que fomenten la competitivitat.
-en estudis d'idiomes.
-en inversions en salut mental.
-en...

Amb tot aquest panorama desolador (la llista podria ser encara més llarga, podeu fer la prova) el govern espanyol continua sense reaccionar i sense oferir solucions per millorar la situació i intentar que el país (que ja es troba en fallida tècnica) surti del pou. En comptes de cercar solucions, crea problemes. Un exemple de màxima actualitat, la reforma educativa, pot servir d'exemple. Teòricament la reforma que impulsa el PP hauria de servir per solucionar els problemes (total o parcialment) educatius que s'enumeren a la llista anterior (n'hi han uns quants més que no surten).

José Ignacio Wert treu pit amb el català a l'escola
Doncs no, al ministre d'Educació, Cultura i Esport (el ministre pitjor valorat del govern) sembla que no l'interessa tenir estudiants més competents i qualificats. No l'interessa que els problemes del sistema educatiu els solucionin els que hi entenen. Res de tot això està a la seva agenda. Al senyor Wert només l'interessa que els nens catalans parlin més castellà (com si no sabessin parlar-lo!!) i de pas relegar el català -la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya des de fa més de trenta anys- al llimb, a l'ostracisme lingüístic. Vol, en definitiva que el català deixi de ser un idioma important. Vol marginar-lo, convertir-lo en un idioma residual de pagesos i camperols, de 'paletos y pueblerinos'. Al País Valencià i les Illes Balears, on també governa el PP, ja estan aconseguint que així sigui. El següent pas, doncs, és Catalunya. Cal ser ignorant. El PP, i Wert en particular, creu que podrà fer el que no va aconseguir la dictadura franquista, carregar-se el català. Encara no s'ha assabentat que aquí, ara i sempre, la llengua és innegociable. El català ni tocar-lo.

El senyor ministre faria bé d'esforçar-se més en solucionar els problemes de la gent, i no de crear-li'n de nous. Amb la seva actitud, de moment només ha aconseguit una cosa, que uns quants centenars més de catalans se sumin a la causa independentista aquesta setmana.