Pobre Teddy

Quina setmana portem. Primer en Paco Camps, que pel que declara el pobre gairebé no arriba a final de mes, i ara en Teddy Bautista. El president de la SGAE -segons ha divulgat la premsa aquests darrers dies- ha arribat a un acord de jubilació que li garanteix una pensió vitalícia que supera el 90% del seu sou actual, més de 300.000 euros a l'any, o el que és el mateix, més de 24.000 euros al més. Això és una pensió, sí senyor, i la resta són collonades. I compte, aquest sou no inclou altres ingressos que pugui percebre pels seus drets d'autor.

Ara s'entén l'afany recaptatori de la SGAE i la persecució gairebé inquisitorial que practica amb bars, restaurants, perruqueries, llibreries, biblioteques i aviat amb tothom que s'atreveixi a xiular. Cal assegurar el futur del president i dels directius de l'entitat: sous d'escàndol, inversions milionàries en plans de pensions, negocis especulatius en el sector immobiliari... Tot es va sabent poc a poc. El menys important és repartir la recaptació amb els artistes. De fet, molts declaren uns ingressos ínfims per part de la SGAE. Tot plegat és burlesc i ofensiu.

I ja posats a tocar la pera, amenitzaré aquest post amb una cançó dels Canarios, el grup que liderava l'inefable Teddy a finals de la dècada dels 60. Es tracta de Get On Your Knees, un dels seus grans èxits en anglès. La cançó no està genes malament, tot sigui dit. A veure si tenen nassos els de la SGAE de venir a demanar-me a mi també l'impost revolucionari.