L'esport base és educació, no un negoci

La colla de sàtrapes que ens malgoverna i ens avergonyeix davant el món ja no sap què inventar-se per cabrejar i crear problemes a la gent. Ara li ha tocat el rebre a l'esport base. Com té poca feina, Fátima Báñez, la ministra dels sis milions d'aturats, ha mobilitzat la Inspecció de Treball (especialment a Catalunya, per variar) perquè tots els clubs donin d'alta a la Seguretat Social qualsevol persona que hi tingui un tracte econòmic, per petit i ridícul que sigui. La ministra, que a banda de nomenar assessors, és incapaç de crear un sol lloc de treball en aquest país, ara es dedica a fer inspeccions de treball als clubs esportius per tal de regularitzar els abonaments a monitors i entrenadors, entenent que aquests diners que reben per la seva dedicació es basen en una relació laboral i no en una relació de voluntariat retribuït com entenen la majoria d'experts en la matèria.

Aprenent a ser solidari, respectuós, amic i company

Perseguir al dèbil, aquesta és la consigna. No entenen que aquest voluntariat retribuït permet als nens, joves i adolescents formar-se en uns valors complementaris als que reben a l'escola o l'institut. No entenen que a més de forjar il·lusions esportives, l'esport base ajuda al jovent a divertir-se i, alhora, aprendre a ser solidari, respectuós, amic i company. No entenen que és una formació complementària que en molts casos esdevé essencial, ja que a molts nanos els permet conduir la seva vida pel camí adequat i els ajuda a pensar i a no rendir-se davant l'adversitat.

Aquesta colla de cretins no entén res. Res de res. No entenen que l'esport base és educació, no un negoci. No entenen que l'esport base funciona perquè milers de monitors i entrenadors amateurs hi dediquen centenars d'hores del seu temps d'oci a canvi dels 'quatre xavos' que ara els vol robar el Govern. No entenen que la gent que dirigeix els clubs ho fa, generalment, de forma altruista, per amor a l'esport. I no entenen que perquè els nostres fills gaudeixin de l'esport i es formin com a persones, les famílies paguem gustosament les quotes que permeten mantenir adequadament els equipaments esportius. Per no parlar dels diners que 'invertim' en benzina i desplaçaments diversos.

Tots aquests ineptes, que pel que explica la premsa suren en un mar de corrupció, són capaços de carregar-se sense cap càrrec de consciència clubs i institucions històriques creades amb la il·lusió desinteressada de molts per recaptar la xocolata del lloro, perquè és això el que recaptaran. Però amb l'excusa de recaptar tot s'hi val. El ministre Wert s'està carregant l'educació i ara la seva col·lega Báñez també vol carregar-se l'esport base. Aquest govern està creuant massa línies vermelles. Les urnes (i qui sap si els tribunals també) segur que acabaran posant tothom en el lloc que els hi pertoca.

Tots aquests savis que no tenen escrúpols per ferir de mort l'esport base amb unes inspeccions aberrants són els mateixos que després s'emboliquen amb la rojigualda per festejar sense complexos i suant testosterona pàtria els triomfs de la roja, Fernando Alonso, Rafa Nadal o Pau Gasol, per citar alguns noms il·lustres de l'esport. Aquests 'senyors blaus' encorbatats que ens malgovernen (torno a repetir) no s'han parat mai a pensar que tots els esportistes d'elit que tenim en aquest país, com arreu, han sortit de l'esport base? D'on es pensen que han sortit Xavi, Iniesta, Casillas, Navarro, Contador o Ricky Rubio? 

La immensa majoria d'esportistes amateurs d'aquest país, els nostres fills, mai esdevindran esportistes professionals ni mai assaboriran les mels de l'èxit. Tampoc ho pretenen. La seva gran il·lusió és ser metge, periodista, enginyer, mestre o veterinari. I el que els rucs del govern no entenen és que mentre alimenten aquesta il·lusió, amb la pilota, la raqueta, l'estic o el pedal es diverteixen i aprenen a ser persones.