Passejant per Marbella (2013) |
El motiu és concret: el capteniment dels partits davant d'aquesta qüestió, arran del debat d'una proposta de Ciutadans. I per bé que és comprensible que la proposta necessités d'un recorregut parlamentari més complet, amb negociacions i millora del text, no és possible entendre ni les intervencions dels diputats -algunes pròpies d'un embolic mental considerable amb aquest tema- ni el fet que es tanqués el debat en fals. Com és possible que al Parlament de Catalunya s'arribés a expressar la idea que aquesta mena de presons de roba eren una opció de llibertat? Fa vergonya, molta vergonya, que conceptes nobles com llibertat o cultura s'associïn amb l'esclavitud femenina. I el vel integral n'és una pesant i opressiva imatge externa d'aquest esclavatge.
No cal dir que l'embolic de conceptes es dóna a dreta i a esquerra de l'espectre ideològic, en part perquè el desconeixement sobre el tema fa que molts confonguin els drets religiosos amb la ideologia totalitària que intenta usar l'islam per oprimir la gent. I això caldrà repetir-ho milers de vegades: ni el burca ni el nicab són una qüestió religiosa. Però són usats pels imams i els líders integristes com a forma d'opressió de la dona, clau per a la conquesta ideològica dels seus conciutadans. Millor dir-ho en boca de les dones musulmanes que lluiten contra aquest estigma, per exemple l'algeriana Wassyla Tamzali, exresponsable d'igualtat de la Unesco: "Una presó de tela, una pràctica arcaica i bàrbara sobre la que la religió musulmana no ha sabut imposar-se. El problema és que ara la religió està en mans d'homes que només volen dominar-nos".
La llista de musulmanes que escriuen i lluiten contra aquesta opressió és ingent, per bé que sovint molt silenciada. En aquest sentit, i per desgràcia, hi ha una esquerra que escolta més els barbuts integristes que les dones que s'hi enfronten. Per això un debat que a països com França o Bèlgica està avançat -i el burka prohibit- aquí es troba a les beceroles. En qualsevol cas, moltes dones hem dit prou. El burka no és cultura, ni religió, ni llibertat. És l'expressió externa d'una ferotge opressió femenina en nom d'una ideologia fanàtica i repressiva que usa el nom d'un déu en va. En una societat lliure i democràtica, ni hi té cabuda, ni defensa, i la seva permissivitat és la pura banalització de l'opressió".
Enllaços relacionats:
Burka i dignitat
Burka i dignitat (2)
Religió, sostenidors i llibertat d'expressió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada