Estic d'acord en què l'equip no juga amb la frescor d'abans, en que s'han de retocar moltes coses, en que cal fer alguns fitxatges (sobretot a la defensa i la davantera), en que cal repensar alguns esquemes de joc... Però no em negareu que malgrat tot això, malgrat les lesions i malgrat les malalties terribles d'en Tito i de l'Abi entre molts d'altres handicaps que hem patit, l'equip ha guanyat la lliga de forma brillant, liderant-la de principi a fi, sense donar opció als rivals, fent la primera volta més espectacular de la història.
Estic segur que la majoria de culés hauríem signat en començar la temporada aquest final: campions de Lliga i semifinalistes de la Champions i la Copa. O no? Aquesta és una temporada de transició, no ho oblidem. És la temporada del pas de l'era Guardiola a l'era Tito. I malgrat això, i malgrat tots els 'malgrats' que he enumerat abans, l'equip se'n ha sortit, ha donat la cara i ha acabat guanyant el campionat de lliga amb soltesa i solvència. Dic tot això perquè sembla que aquesta lliga no té el mateix valor que les altres i perquè el pessimisme comença a envoltar i embolicar al barcelonisme. Com si no costés guanyar una lliga, la competició de la regularitat. És que ja no recordem quan no en guanyaven cap, o quan passaven catorze anys per guanyar-ne una, solitària. Allò sí que era tristor i pessimisme, però això que estem vivint ara, no, ni molt menys. Intentem mesurar millor les coses: aquesta lliga és molt i molt valuosa i important.
Els darrers 10 anys hem gaudit del millor Barça de la història, del Barça que ho ha guanyat tot. Amb Rijkaard l'equip va guanyar dues lligues, una Champions i dues Supercopes d'Espanya. Amb Guardiola a la banqueta l'equip ha guanyat 14 títols de 19 possibles (tres Lligues, dues Champions, dos Mundialets, dos Supercopes d'Europa, tres Supercopes d'Espanya i dues Copes del Rei). I amb Tito, de moment, després de tot el que ha passat els darrers mesos, ja hem guanyat altra Lliga. Total: 20 títols de gran nivell en 10 anys.
Crec que en l'actualitat pots equips del món poden presumir d'aquest palmarès i/o superar-lo. L'etern rival fa fitxar un portuguès, diguem-ne que especial (per no dir altra cosa) per acabar amb la supremacia del Barça. A banda de no aconseguir-ho, sabeu que ha guanyat aquest pobre home egòlatra i narcisista dirigint als blancs durant els darrers tres anys? Doncs una Lliga, una Copa (poden ser dues si guanya el proper divendres a l'Atlético la final d'enguany) i una Supercopa d'Espanya. Pobre balanç, oi? Doncs això... I poso l'exemple del Madrid, un dels grans d'Europa i del món, perquè siguem capaços d'interioritzar d'una vegada per totes la grandesa del nostre Barça, que ha regnat al món del futbol durant els darrers 10 anys sense despentinar-se i, sobretot, amb molta humilitat.
Dic tot això perquè jo, que sóc un culé dels vells, que vaig celebrar la meva primera lliga del Barça amb setze anys (gràcies, sant Johan!!), m'emprenyo molt quan després de guanyar una lliga de forma espectacular, començo a escoltar crítiques i comentaris negatius per tot arreu sobre l'equip i els seus tècnics. Però què cony vol la gent? Guanyar el triplet tots els anys? Qualsevol amb dos dits de front sap que això és pràcticament impossible. Això ara mateix només ho pot fer el Bayern, el millor equip del moment, sens dubte, que ens va atropellar a la semifinal de la Champions.
No entenc tant pessimisme, deu formar part de l'ADN barcelonista. Tranquil·litzem-nos tots plegats una mica, si us plau. Deixem respirar a l'entrenador, deixem que es recuperi bé de la seva salut, deixem que ell i l'equip tècnic del club (Andoni, arremangat!!) remodelin la plantilla i fitxin el que hagin de fitxar, deixem que les noves peces encaixin en el model de joc que tants èxits ens ha reportat i d'aquí a un any ja en parlarem, amb propietat, sobre si s'han fet bé les coses, sobre si el model té continuïtat o sobre si s'ha acabat un cicle o no. Donem temps al temps. I ara, si us plau, gaudim d'aquesta lliga fantàstica que acabem de guanyar. Visca el Barça!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada