Impressions forasteres

La imatge de Catalunya ha perdut força en el context de la premsa internacional durant els darrers anys. Aquesta és, si més no, una de les principals conclusions del seminari “Catalunya als mitjans de comunicació estrangers” que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, i que ha comptat amb la participació dels corresponsals a Espanya de Frankfurter Allgemeine, Libération, Público i Newsweek i de periodistes catalans destacats fora de les nostres fronteres.

Segons alguns dels corresponsals estrangers que van participar en aquest seminari, una de les causes principals que expliquen aquesta pèrdua d'imatge a l'exterior és el radicalisme d'una part del nacionalisme català, que fora no s'entén, costa explicar-lo i, a més, provoca rebuig. Un d'ells va arribar a afirmar que alguns polítics catalans com Carod Rovira tenen actituds poc prudents, "ja que a més de no representar a tots els catalans els hi crea grans problemes". Altres van parlar dels perills d'una possible balcanització d'Espanya i de que en alguns països els nacionalismes regionals no agraden "i per això és tan difícil vendre i explicar què passa a Catalunya". La crispació política i el debat lingüístic foren altres dels arguments que els corresponsals van esgrimir per justificar quan difícil els hi resulta parlar de Catalunya, dels seus problemes i de la seva realitat als lectors de llurs països.

Alguns d'aquests arguments són plausibles i fins i tot poden ser una veritat absoluta que justifiqui la pèrdua de pistonada de Catalunya als mitjans estrangers. No obstant això, a molts dels assistents al seminari ens va donar la impressió que en l'anàlisi dels corresponsals hi mancaven dosis de rigor. Es notava massa que alguns d'ells no coneixen bé la realitat catalana, que trepitgen poc aquest país, i que estan massa contaminats pel que diu o afirma certa premsa de Madrid. L'ex-president Pujol, present durant la primera sessió del seminari, també va incidir en aquesta impressió i va afirmar públicament que el fet que aquests corresponsals resideixin majoritàriament a Madrid filtra i pesa sobre els continguts informatius. "Així -va afirmar- ens trobem que moltes vegades la imatge de Catalunya està impregnada d'indiferència, desconeixement i en ocasions d'hostilitat".

Jo, personalment, coincideixo amb aquest anàlisi, però també crec que té raó François Musseau, corresponsal de Libération, quan va afirmar que un altre fet cabdal que explica el deteriorament de la imatge de Catalunya a l'estranger és que "els catalans, com a societat, i Catalunya com a país, ja no creuen tant com abans en ells mateixos i en les seves possibilitats". L'epitafi el va posar el corresponsal portuguès de Público quan va assegurar que malgrat tot, "el futur de Catalunya passa per la seva gent i no pel que diguin els corresponsals estrangers".