Alacant ja no veu TV3

Des d'avui, TV3 ja no es pot veure a les comarques d'Alacant. La Generalitat valenciana, exercint la censura contra tot allò que olori a català -perdó, complint un manament judicial-, ha precintat el repetidor de la Carrasqueta, consumant així un nou atac a la llibertat d'expressió. L'acció s'ha fet sense avisar, amb nocturnitat i traïdoria, per evitar concentracions com les de l'abril passat que van evitar la clausura de la instal·lació. Ara qui vulgui veure la televisió pública catalana en aquelles contrades haurà de recórrer al satèl·lit.

La situació és ridícula i absurda. En un context de globalització com l'actual, en que es poden veure tota mena de canals, resulta que al govern valencià l'incomoda que els ciutadans puguin veure TV3, no sia que es contaminin de ves a saber què. Aquesta demostració de força, innecessària, només té un objectiu, el recapte de vots. Ens troben en plena etapa preelectoral i cal agitar els vells fantasmes per no perdre "les essències". Espero que aquesta interferència en les negociacions que havien encetat els governs valencià i català perquè hi hagi reciprocitat en les emissions de TV3 i Canal 9 a tots dos territoris no impedeixi, finalment, arribar a un acord satisfactori.

El més curiós d'aquest afer -gairebé ningú en parla- és el paper que juguen els socialistes del govern central en aquesta "guerra" freda que enfronta, des de fa molts anys, a la Generalitat valenciana del PP i a Acció Cultural del País Valencià. Els hi sonen els noms de José Montilla i de Joan Clos? Resulta que l'actual president de la Generalitat de Catalunya fou fins el novembre de l'any passat ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern d'Espanya, i que l'ex-alcalde de Barcelona, que ara ocupa aquesta cartera -tot i que va jurar com a ministre de Justícia!!- han pogut resoldre i posar ordre en aquest conflicte i no ho han fet. El per què és un misteri.

D'aquest ministeri depèn la regulació de les telecomunicacions i d'allò que anomenen l'espectre radioelèctric, utilitzat per la televisió, la ràdio, la telefonia mòbil i les comunicacions per satèl·lit, entre d'altres. Amb una mica més d'interès per part d'aquests dos personatges del socialisme català -i espanyol-, segur que el tema ja estaria resolt. Però no, en aquest país resulta que s'eleva a la categoria de normal allò que no ho és. El més racional és que els telespectadors puguin escollir lliurement el canal de televisió autonòmic que desitgen veure, el seu propi i els altres. Per què a casa puc sintonitzar TVE i un munt de canals privats (la majoria amb una programació d'ínfima qualitat) i no Euskal Telebista, o Canal 9, o Canal Sur? El que deia, acceptem com a normal allò que no ho és. Paguem amb els nostres impostos tots aquests canals i canalets i deixem que els polítics de torn (creuen que els canals són seus) decideixin quins podem veure i quins no. D'això se'n diu censura. Paguem la festa i no podem ni prendre una copa. Ja n'hi ha prou!