A finals de novembre vaig tenir la sort de romandre uns dies a Venècia. Durant aquesta època de l'any la ciutat presenta un aspecte realment magnífic. El fred, la boirina matinal o la foscor primerenca de mitja tarda, ressalten encara més l'halo melangiós i decadent d'aquesta esplèndida ciutat flotant. Perdre's pel seus carrerons estrets i travessar els mil i un ponts que creuen els seus canals laberíntics és un plaer que cal experimentar almenys un cop a la vida. A més de l'absència de cotxes, a Venècia sorprèn l'amabilitat de la gent, sempre disposada a ajudar-te i a orientar-te, i els preus. A banda de la Piazza di San Marco i els seus voltants -on et poden afaitar per qualsevol cosa que et beguis o et mengis- a la resta de barris de la ciutat la vida, en general, és més barata que a Barcelona, o almenys així m'ho va semblar a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada