Notícies de TV: distorsió de la realitat?

Un estudi realitzat per tres universitats espanyoles -la Complutense de Madrid, la de Navarra i la Pompeu Fabra- sobre el tipus de notícies que emeten les principals cadenes de televisió generalistes d'àmbit estatal (TVE 1, TVE 2, Antena 3, Tele 5 i Canal +/Cuatro) demostra que els informatius diaris d'aquests mitjans de comunicació són els principals responsables de la percepció d'inseguretat que tenim els ciutadans. L'informe, que ha analitzat més de 15.000 notícies emeses per aquestes cadenes durant un any sencer (756 informatius en total), conclou que la presència constant de violència en les informacions ha acabat per "provocar en els teleespectadors una percepció d'inseguretat molt més alta que la que se'n derivaria de la simple observació del nostre entorn social".

La violència física, psicològica i verbal són una constant en tots els informatius de televisió. Tot i això, segons explica la catedràtica de Periodisme especialitzat Montse Quesada -una de les autores de l'estudi- a la revista Capçalera, només un 7,58% de les notícies analitzades utilitzen la violència explícita com a recurs narratiu. No és un fet casual que la majoria d'aquestes notícies hagin estat emeses per les tres cadenes que més aferrissadament lluiten pel lideratge de l'audiència: Antena 3, Tele 5 i TVE 1. La presència d'aquest tipus de notícies als informatius (uns programes que s'emeten en hores de màxima audiència i que s'adrecen a tota mena de teleespectadors, inclosos joves i nens) provoca disfuncions perilloses en la percepció dels usuaris. "Atès que no és un recurs innocu -escriu Quesada a la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya-, la seva sola presencia fa que la realitat social que ens presenten els mitjans es tenyeixi d'una virulència indesitjable que no sempre representa amb fidelitat els fets noticiosos dels quals pretén informar". 

Els temes de violència, desastres o accidents i terrorisme ocupen el 61,95% del minutatge dels informatius d'aquestes cadenes de televisió, mentre que els temes predilectes per obrir aquests telenotícies són, per aquest ordre, els desastres o accidents, la violència i el terrorisme. Les notícies d'interès humà, social o laboral, així com les relacionades amb medi ambient (si no té a veure amb un desastre), la ciència, l'educació, la investigació, la medicina o la salut tenen una presència ínfima a tots els informatius analitzats en aquest estudi. Les notícies de caire polític (govern i partits) ocupen la quarta posició d'aquest peculiar rànquing, i molts cops -com les relacionades amb temes judicials, de delinqüència, d'investigació policial o de l'exercit- també posen al descobert un discurs violent i agressiu. 

La presència d'adjectius negatius també incideix decisivament en la percepció d'inseguretat que té la ciutadania. Més de les tres quartes parts dels adjectius que utilitzen els protagonistes de les informacions que emeten Antena 3 i Tele 5 són negatius. Per sort , els conductors dels informatius i els periodistes acostumen a utilitzar adjectivació neutra, com marquen les normes d'estil del periodisme informatiu. Cuatro i TVE 1 són les cadenes que utilitzen més adjectius neutres i Tele 5 més de positius. Segons posa de relleu aquest estudi, la cadena que més èmfasi posa en subratllar els aspectes més negatius de les notícies és Antena 3. Els seus periodistes són els que més adjectius negatius utilitzen en les informacions, un 40,21%. 

Els escenaris també són recurrents. La secció on hi ha més presència de violència és Internacional. Gairebé el 63% de les noticies d'aquesta secció contenen elements violents, fet que abona la sensació de que més enllà de les nostres fronteres les coses encara funcionen pitjor que a casa nostra. El 30% de les notícies d'aquesta secció tenen com a protagonista destacat l'Orient Mitjà. Els hi segueixen, a distància, les notícies d'Àsia, Europa, Estats Units, Amèrica llatina i Àfrica. En clau interna els escenaris on més esdeveniments violents es registren són Madrid, el País Basc, Catalunya i Galícia. 

L'estudi hauria de fer recapacitar a la majoria dels responsables dels serveis informatius de totes les cadenes de televisió, sense excepció, doncs els canals autonòmics -tot i que no formen part d'aquest estudi- també són partíceps actius d'aquestes dinàmiques informatives. La utilització continuada de la violència explícita com a recurs narratiu "comporta distorsionar la realitat", segons posa de manifest aquest estudi, amb els perills que això comporta. Cal treballar per higienitzar la tasca informativa dels professionals i exigir que la realitat s'expliqui i s'interpreti des d'un llenguatge més neutre si volem reduir la percepció d'inseguretat que té la ciutadania.