Quim Monzó |
El que passa a TV3 en matèria lingüística és greu, molt més que el passa a molts mitjans de comunicació privats que es troben en la mateixa tessitura. El fet de ser una emissora pública l'obliga a fer un esforç suplementari a l'hora de vetllar per les essències de l'idioma. Ja ho deia l'ex president Pujol fa unes setmanes en el decurs d'un esmorzar que ell i l'escriptor Quim Monzó van compartir amb un grup de periodistes: "si els professionals de la informació no fan un esforç per parlar i expressar-se correctament a TV3 i Catalunya Ràdio més val que se'n vagin a la COPE o la SER, on el nivell d'exigència lingüística segur que és menor".
Mònica Terribas no podia exemplificar millor la deixadesa lingüística que es viu actualment a TV3: “Ens anem corregint i mentalitzant”, va dir dimecres durant un debat celebrat a l'Ateneu Barcelonès on també va assumir que bona part de la culpa d'aquesta situació recau en els professionals de la casa. “Hi ha revisions lingüístiques de tots els textos, però també hi ha gent que li revisen i ho diu malament igual”. No podia ser més explicita. Li queda molta feina per fer.
Tornant a l'esmorzar que he mencionat amb Jordi Pujol i Quim Monzó, l'autor d'El perquè de tot plegat també es va despatxar a gust amb els mitjans de comunicació, a qui va acusar d'estar contribuint activament a degradar el català: “la llengua que es parla actualment als mitjans, com la que es parla al carrer fa fredor”, va assegurar Monzó, que va afegir, contundent com sempre, que fins i tot les edicions digitals d'alguns diaris de referència "fan vomitar a nivell lingüístic, estan plenes de faltes d'ortografia i sintaxi". L'escriptor també va manifestar, sense que cap periodista gosses portar-li la contrària, que la degradació que pateix el català és més gran que la del castellà perquè “el català té el plus negatiu d’actuar com a calc de l’altra llengua”. En aquest sentit, va alertar respecte al perill “que la gent acabi parlant, com ja comença a passar, una barreja de català-castellà i que d’això se’n digui bilingüisme”. Un dels factors perniciosos que darrerament ha contribuït a accelerar aquest procés és el que l’escriptor va denominar “buenafuentisme”, que pren com món referencial el castellà i el barreja amb la llengua catalana.
Monzó tampoc va estalviar crítiques al sistema educatiu i als docents, principals responsables, al seu parer, de la degradació que pateix actualment la llengua. “La pedagogia de la plastilina, la pedagogia Rosa Sensat, que propugna que l’esforç dels alumnes i aprendre coses importants no serveix per a res ha convertit en mèrit ser un ignorant en el domini de la llengua. Tants anys d’empanada mental progre –va lamentar– ha afectat als coneixements de tota una generació”. Per exemplificar les seves crítiques al món docent, l'escriptor ens va comentar que no fa massa el seu fill li va portar un escrit de l'escola demanant que s'adherís a unes determinades reivindicacions del professorat: "Els hi vaig tornar totalment guixat amb retolador vermell de tantes faltes que hi havia i al final vaig escriure: necessita millorar". Sense comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada