Però anem a pams. Spanair és la segona aerolínia de vols regulars de l'Estat, amb destacada presència en els aeroports de Madrid, Barcelona i Palma de Mallorca. És, per tant, una companyia amb un nom consolidat. Suposo, a més, que els nous socis majoritaris de l'aerolínia (una nova societat anomenada Iniciatives Empresarials Aeronàutiques que està participada per Catalana d’Iniciatives, Consorci Turisme de Barcelona, Volcat 2009, Fira de Barcelona, un grup d'empresaris hotelers i del sector turístic català i altres empresaris de la resta de l'Estat espanyol) el que volen és guanyar diners amb l'operació i per tant, d'entrada, les seves prioritats segur que tenen més a veure amb l'explotació del nou negoci que amb determinades urgències estètiques.
En comptes de preocupar-nos per saber si la nova Spanair solucionarà els problemes de connectivitat que pateix Barcelona amb mig món -que dificulten els negocis de moltes empreses catalanes i posen pals a les rodes del turisme-, aquí ens capfiquem en qüestions superficials que no tenen cap urgència. La petició d'en Portabella ha estat secundada ràpidament pel web de la Corpo 3cat24 i pel diari digital directe.cat (suposo que deuen d'haver-n'hi més), que ja han demanat opinió als seus lectors sobre quin nom seria el més adient per la companyia que està cridada a portar el nom de Catalunya per l'espai aeri del món mundial. Pel que veig, la qüestió plantejada ha aguditzat el sentit crític i sarcàstic de molts internautes que, amb fina ironia, se'n refoten de la proposta del polític independentista. Vegeu sinó alguns dels seus suggeriments: FuetAir, AirCat, MontillaAirlines, Aromesdemontserrat.cat, El Meu Melic Airlines, Catalanair, CatAir, AiquepatiremAir... I per què no afegim també TripartitAir? Ja posats...
Com deia al principi, Portabella també va aprofitar el púlpit dels matins de la nostra per demanar la dimissió de Miguel Angel Remacha, el cap de les rodalies de Renfe. El motiu: no sap fer bé la seva feina. La causa: el dia abans un tren de mitja distància (no de rodalies) va interrompre el tràfic de dues línies de rodalies (utilitzen les mateixes vies) i aquell mateix matí va haver-hi un problema de senyals (que controla Adif, no Renfe) en no recordo quina estació. Mentre Portabella demanava la dimissió d'aquest senyor, la línia 3 del metro de Barcelona (que depèn directament del consistori on ell treballa i de la Generalitat) va patir una avaria que la va deixar inútil durant més de cinc hores. Que jo sàpiga, no va demanar la dimissió de l'alcalde ni de cap conseller. No deixa de ser curiós.
El problema de Portabella i de la majoria de polítics d'aquest país quan parlen del traspàs de les rodalies de Renfe és que desconeixen la realitat del traspàs i què comporta. Els que coneixen a fons l'entrellat del tema bé que se'n cuiden de no explicar-ho a les clares, doncs saben que és la xocolata del lloro. Pels que encara no ho sàpiguen: la infraestructura (els terrenys, les vies, les catenàries, les estacions, el sistema de senyals, etc, etc) no es traspassa, almenys de moment. És a dir, tot el que és veritablement important continuarà en mans de l'Estat (representat per Adif). Per tant, quan es faci el famós traspàs els trens es continuaran aturant i els viatgers continuaran emprenyant-se si abans el govern central no fa una inversió com déu mana a tota la infraestructura, que és on es localitzen el 90% dels dèficits i els problemes. I això els germans Nadal ho saben perfectament. Vostè, senyor Portabella, probablement no ho sap i per això es decanta per l'argument fàcil i populista de demanar dimissions. Vagi fent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada