El rostre de la intolerància

Ricard Gomà, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per IC-EUiA, publica aquest mes un article a la revista Barcelona Informació (que edita el consistori i es reparteix a tots els domicilis de la ciutat) en el qual critica durament la figura del Papa Benet XVI, en vigílies de la visita que aquest efectuarà a Barcelona el proper 7 de novembre per consagrar el temple de la Sagrada Família projectat per Antoni Gaudí.

Ricard Gomà

En el seu escrit, Gomà anuncia que cap dels regidors del seu grup polític participarà en els actes institucionals i litúrgics programats durant l'estada del Papa a Barcelona, i aprofita per convidar a la ciutadania a sumar-se als actes de protesta contra la visita papal que estan preparant diverses entitats socials i ciutadanes. En un to anticlerical molt cridaner, el regidor desacredita pel dret i pel revés la màxima autoritat de l'església catòlica, a qui acusa de ser el "rostre de la intolerància" per la seva "visió anacrònica i excloent de la família", el seu "discurs hipòcrita sobre l'anticoncepció", la seva "resposta insultantment tèbia a l'allau de casos de pederàstia entre alts representants del clergat" i la seva "intolerància amb la diversitat", entre d'altres perles.

Benet XVI

Moltes de les coses que diu en Gomà són certes. L'església catòlica encara té molts pecats per purgar i alguns dels seus dirigents pedòfils haurien d'estar a la presó. Ara bé, en aquesta vida cal ser conseqüent. Alguns polítics viuen instal·lats en una adolescència permanent, i això no és de rebut. En Gomà i molts dels seus coreligionaris d'Iniciativa utilitzen aquest estat mental idíl·lic per donar lliçons constantment a tothom. Així, mentre carreguen contra Ratzinger i l'acusen de ser un intolerant, arrepleguen per a la seva causa a tots els okupes i els antisistema (angelets urbans) que troben pel carrer i són tolerants amb la religió més intolerant del món, l'islàmica. Mai els he sentit criticar els aitol·làs que poblen l'univers musulmà o els dirigents polítics-religiosos de països com l'Iran, on Mahmud Ahmadineyad actua com un autèntic àngel exterminador sense consciència.

Aquests mateixos progres de saló que es declaren laics, ateus i agnòstics deixen els seus locals als nouvinguts musulmans perquè puguin resar tranquil·lament al seu déu. Mentre, amb un deliri de "menja capellans" i "crema esglésies" més propi de la bogeria anarco-comunista de fa 70 o 80 anys, s'acarnissen amb l'església catòlica i els seus dirigents oblidant que la religió que representen la practiquen d'una forma més o menys activa la immensa majoria de creients del país i que conforma -ens agradi o no- bona part del que som i d'on venim.

Aquests mateixos progres que viuen plàcidament en un règim democràtic i de llibertats, no amaguen la seva satisfacció a l'hora de defensar per activa i per passiva qualsevol dictadura si d’aquesta manera s’ataca els governs dels països democràtics i especialment els Estats Units. Aquesta gent que titlla d'intolerant a Benet XVI, ha disculpat històricament les atrocitats de l'estalinisme i el gulag soviètic, ha defensat sense inmutarse la dictadura de la misèria igualitària comunista, ha elogiat la dictadura castrista i encara avui justifica (o calla, que és pitjor) els excessos del règim xinès, del nord-coreà i els d'altres dictadures islàmiques on la llibertat no existeix i els drets humans es trepitgen tots els dies.

Tots aquests progres que diuen ser d'esquerres intenten constantment alliçonar el personal instal·lats en una talaia de superioritat moral que esgarrifa (superioritat moral, de què?), sense adonar-se'n que en el fons el seu conservadorisme els fa mantenir inalterables els principis ideològics que van assumir quan l’evidència de la dictadura franquista els va portar, per primera i última vegada, a canviar de manera de pensar. Patètics. Ja ho deia Lord Acton, "qui no és revolucionari als 18 anys és que no té cor, però qui continua sent-ho als 40 és que no té cervell” . En Gomà i la seva colla encara no se'n han adonat. Els hi agrada tant anar darrere la pancarta (encara que governin) que no saben discernir entre la realitat (que és molt tossuda) i els somnis. Està molt bé no creure en el cel dels capellans, però és d'estúpids creure (a aquestes alçades) en el paradís dels guerrillers revolucionaris. No es pot criticar al Papa i, alhora, anar a manifestacions (com la que es va fer fa uns mesos a BCN) de suport al regim terrorista d'Hamas que governa Palestina amb ma de ferro. Més clar l'aigua.

Ah, per cert, jo no aniré a rebre en Ratzinger quan vingui a Barcelona ni assistiré a cap dels actes programats durant la seva estada a la ciutat. El que no faré, a diferència d'en Gomà i la seva colla, és anar a escridassar-lo i a intentar boicotejar la consagració de la Sagrada Família provocant l'enfrontament amb els creients catòlics que de bona fe aniran a veure'l. L'adolescència la vaig superar fa molts anys.