Paranoia blanca

La premsa esportiva madrilenya continua més paranoica que mai. La possibilitat, cada cop més plausible, de que el Madrid s'enfronti al Barça en quatre ocasions durant les pròximes setmanes (lliga, final Copa del Rei i semifinals de la Champions), ha posat molt nerviosos a molts periodistes de la capital del regne, que ja veuen fantasmes per tot arreu. La paranoia* es tan malaltissa que fins i tot una campanya publicitària innocent de la mútua Assistència Sanitària protagonitzada per cinc (cinc!!) jugadors del Barça ha estat considerada una autèntica provocació contra l'equip rival.

La campanya "Units pels mateixos valors: treball en equip, entrega i solidaritat" mostra Puyol, Xavi, Valdés, Busquets i Villa amb una bata blanca de metge sobre la samarreta blaugrana ensenyant una mà oberta on es pot llegir la paraula U-N-I-T-S. Doncs bé, segons el diari Marca això és una provocació en tota regla. Tant, que li ha dedicat avui l'espai principal de la portada amb aquests titulars: "Se chulean del Madrid. Los culés afrontan el rally de clásicos humillando a los merengues en un anuncio". Ara resulta que mostrar una mà oberta per poder encabir unes lletres escrites amb majúscula és una provocació delictiva, fatxenda i humiliant. Quines coses xe, quina mala llets gasten els publicitaris d'avui en dia... Com són. No se'ls ha acudit pensar que podien haver escrit U-N-I-T-S en un puny tancat? Quina mala bava...

L'artífex d'aquesta portada surrealista no és altre que el encara director de Marca, Eduardo Inda, el mateix que l'any passat va dir allò que tant va excitar a la munió de defenses trencacames que habiten els nostres camps de futbol: "A Messi hay que pararlo por lo civil y lo criminal". Aquest individu, una mena de telepredicador agressiu acostumat a conrear l'odi (que aviat deixarà la direcció del diari esportiu per dirigir la pseudotele VEO7), també ha penjat al seu vídeoblog un artíclet on, en to messiànic, diu coses tan gruixudes com que l'actitud dels jugadors del Barça, a més de burleta, "és una falta de respeto sideral" o que "el mito del equipo inmaculado, deportivo y respetuoso se ha acabado". Adverteix, a més, que aquesta manca de fair play el Barça la pagarà cara, doncs les provocacions tenen efecte bumerang, i els madridistes s'acabaran revenjant. És a dir, que qui riu últim riu millor, com si no ho sabéssim prou. Déu n'hi do, si que els ha causat coentor el 5 a 0 del passat mes de novembre.

L'anunci que ha ferit tantes sensibilitats en un autobús de Barcelona

Ara bé, tot s'ha de dir. Una bona part de la culpa de tot aquest frenesí paranoic que s'ha desfermat darrerament a la "capital de los austrias y los borbones" la té el president del Barça, en Sandro Rossell, que fa uns dies va caure de quatre potes a la galleda fent de Pitoniso Pito -el popular endevinador- pronosticant en públic un altre 5 a 0 en la final de copa contra l'equip blanc. Ni que fos una porra feta en el marc d'un acte solidari ni punyetes. Aquestes coses no les pot dir en públic el president d'una institució com el Barça, de cap de les maneres. Això només ho fan els bocamolls i els hooligans. La sortida de to d'en Rossell, encara que es fes en un marc tranquil desproveït de tota eufòria, és tant reprotxable com els càntics del difunt Calderón recordant allò de "polaco el que no bote" mentre saltava abraçat a un grup d'ultres blancs després d'eliminar als blaugranes de la Copa del Rei l'any 93. Rossell, maco, “calladet” estàs més guapo.

*Paranoia: Malaltia psiquiàtrica caracteritzada per la presentació d'idees delirants secundàries, sistematitzades, irrebatibles per l'argumentació lògica, que apareix com a conseqüència d'una predisposició constitucional i que és relacionada amb les vivències del subjecte.