dilluns, 16 d’abril del 2012

Paraula de rei

"Necesitamos rigor, seriedad y ejemplaridad en todos los sentidos. Todos, sobretodo las personas con responsabilidades públicas tenemos el deber de observar un comportamiento adecuado, un comportamiento ejemplar". Paraula de rei.


En poc més de tres mesos, Joan Carles I, alies "el campechano", s'ha oblidat totalment de les paraules que va pronunciar en el seu missatge nadalenc. Com anaven dirigides a Iñaki el sord ja no recorda que ell -"el primero de los españoles", com tant els hi agrada dir a Madrid-, és el primer que ha d'observar un comportament adequat, un comportament exemplar. 

Què cony feia caçant elefants a Botswana? donar exemples d'exemplaritat, potser? No entraré a debatre sobre si el viatge era privat o no ho era, sobre qui l'ha pagat, sobre si va informar al govern o no, sobre si és lícit o no caçar animals indefensos... En aquests moments m'és igual tot això. La qüestió és que una conducta exemplar, en aquest cas, significa
 no caçar elefants ni cap altre animal enlloc. El cap de l'Estat NO pot anar de safari. Repeteixo, No pot anar de safari. I punt. I molt menys amb la que està caient. I molt menys quan el país està a punt d'entrar en fallida. I molt menys quan els ciutadans pateixen retallades de tota mena. I molt menys quan tenim cinc milions d'aturats al país. I menys quan el jovent no té futur. Què cony s'ha cregut aquest paio?

El rei de cacera a Botswana l'any 2007 
Que baixi del núvol on viu instal·lat ell i tota la seva família des de fa una pila d'anys. Del núvol dels amics multimilionaris, del luxe, dels jets privats, de les regates, de les caceres obscenes i sanguinàries, dels tractes de favor. Un núvol daurat que paguem amb els nostres imposts i que només reporta vergonya i oprobi. Ja n'hi prou de viure en el món de les amistats perilloses i d'escandalitzar al país amb gendres estúpids, l'un un presumpte delinqüent i l'altre un poc trellat que juga amb armes de foc amb el seu fill menor d'edat. Ja n'hi ha prou de fer el ridícul amb aventures extramatrimonials de tota mena. Ja n'hi ha prou de pagar els capricis d'unes filles irrespetuoses i prepotents i els d'una nouvinguda, la Leti, que es "tuneja" la cara a la primera de canvi amb els nostres diners.

La família reial està tocada i enfonsada. I la institució monàrquica fa aigües per tot arreu; només la reina, "la professional", i el príncep se salven, de moment. Entre tots plegats aplanen de forma inexorable el camí a la república. Paraula d'stone.