Visca la justícia

Llegeixo a l'e-Notícies que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, no ha volgut proposar al govern l'indult d'una dona que fa sis anys va comprar menjar i bolquers per a les seves filles amb una targeta de crèdit suposadament robada. La dona va gastar 193 euros. Per aquest gran delicte, que sens dubte va causar, causa i causarà una gran alarma social, la dona haurà de complir una condemna de dos anys i quatre mesos de presó. El més còmic del cas, si és que el cas te alguna gràcia, és que aquesta perillosa delinqüent ja va fer treballs per a la comunitat i va pagar 900 euros de multa per esmenar la seva conducta.

La vara de mesurar les mesures (valgui la redundància!!) de gràcia, com hom sap, no sempre és la mateixa. Així, mentre a aquesta pobre desgraciada el govern li nega el pa i la sal, sobta que hagi atorgat indults a gent que ha sigut condemnada en ferm per delictes amb majúscules que sí han generat alarma social, emprenyament i cabreig entre la població. M'estic referint a casos com els dels quatre mossos d'esquadra que van ser condemnats per tortures o la del conductor kamikaze que va provocar un mort després de conduir cinc quilòmetres en direcció contrària per una autopista valenciana. En aquests dos casos, tant els jutjats que van condemnar com la Fiscalia es van posicionar en contra dels indults.

El govern d'en Rajoy també va ser molt magnànim amb l'exsecretari de Treball de la Generalitat, el democratacristià Josep Maria Servitje, i amb Víctor Manuel Lorenzo Acuña (ex cunyat de Josep Sánchez Llibre, la mà dreta de Duran Lleida). El govern els va indultar a canvi del pagament de dues multes ridícules de 3.600 euros, malgrat haver estat condemnats a penes de quatre anys i mig i dos anys i tres mesos de presó, respectivament, per l'anomenat cas Treball. També es van lliurar de visitar la garjola l'any passat els militars José Ramón Ramírez i Miguel Ángel Sáez, condemnats per falsejar la identitat de 30 de los 66 morts en l'accident de l'avió Yak 42 a Turquia.

I així podríem seguir una bona estona, enumerant a la munió de delinqüents de coll blanc que el govern ha indultat per casos sonats de prevaricació urbanística, per venda de permisos falsos a immigrants o per estafa i falsedat en documents mercantils. Pràcticament no hi ha cap delicte dels considerats greus que el govern no hagi perdonat total o parcialment: tràfic de drogues, robatoris amb violència, lesions que causen deformitats greus, malversació de fons públics, homicidis, abusos sexuals, coacció per a la prostitució... En total, l'executiu d'en Rajoy va concedir l'any 2012 prop de 500 indults, una xifra si fa no fa similar a la dels governs de Rodríguez Zapatero. Per què serà que el PP i el PSOE se semblen cada dia més (molt més del que hom pot imaginar) en tantes i tantes coses? 

Informació elaborada pel diari El País

Sense voler-ho, o volent-ho, el govern de l'Estat s'ha erigit en jutge suprem definitiu, prenent decisions que posen greument en dubte la separació de poders i qüestionant fets provats i sentenciats. Amb la seva actuació arbitrària en aquesta matèria, ha desnaturalitzat per complert la figura de l'indult. El govern s'ha convertit en una darrera instància judicial que 'sentencia' sense argumentar les seves decisions. Algú s'imagina que els jutges fessin el mateix? Si resulta que cal abusar de l'indult per evitar que determinats delinqüents compleixin les seves condemnes potser ha arribat el moment de plantejar canvis legislatius a gran escala i adaptar les lleis actuals a les 'necessitats' del govern i dels seus amics. De què serveix un Codi Penal que és d'obligat compliment per a determinades persones i per a unes altres no?

Totes aquestes actuacions, a més d'alimentar la impunitat, degraden la justícia i estimulen la creença -cada cop més estesa, amb raó- de que la justícia (malgrat el que diu la lletra de la llei) no és igual per a tothom, de que hi ha una justícia per a privilegiats i una justícia per a la resta. Aquesta creença també es fomenta, i de quina manera, quan la ciutadania observa estupefacta com a cada cantonada creix un nou cas de corrupció i com un munt de polítics i banquers eludeixen les seves responsabilitats civils, penals, socials i econòmiques després d'haver causat danys irreparables a les arques públiques i a les de les entitats financeres que havien confiat en la seva 'saviesa'.

Per acabar de reblar el clau només faltaven les taxes judicials que s'acaba de treure de la màniga el cellut Ruiz Gallardón que, sens dubte barraran l'accés a la justícia a les persones més desfavorides econòmicament. Des de fa poc més d'un mes, totes les persones que volen reclamar judicialment algun dret per la via civil, mercantil, administrativa o social han de pagar unes taxes judicials a Hisenda que, en casos com les reclamacions per les denominades preferents, indemnitzacions per accidents o negligències mèdiques, resulten totalment desorbitades i injustes. En canvi, els casos de presumpta corrupció o malversació de fons públics que es dirimeixen per la via penal -i que literalment col·lapsen els jutjats d'instrucció i tenen una duració de dècades fins que no es dicta sentència ferma- estan exempts de les famoses taxes judicials. Habitualment però, com tothom sap, els implicats en aquesta mena de delictes pertanyen a les 'castes' més selectes dels poders polítics i econòmics. I no és que ho digui jo. Qualsevol persona mínimament informada en pot donar fe. Els mitjans de comunicació en van plens cada dia d'aquests assumptes.

I mentre, la pobra desgraciada que va comprar menjar i bolquers amb diners que no eren seus, a complir dos anys i quatre mesos de presó. Visca la justícia.