Ja els hi agradaria veure'l així |
Com us podeu imaginar, un dels principals instigadors d'aquesta creuada anti-Neymar és la premsa madrilenya, que no té res millor a fer per tapar les vergonyes de l'equip d'Ancelotti que, com és tradicional, acaba guanyant els partits en els minuts de descompte i de forma més que dubtosa. I no us penseu que ho dic per fanatisme. Mai he sigut un hooligan ni res semblant. No m'invento res que no sàpiga tothom, només cal preguntar a Elx com les gasta el 'señorio' blanc. A aquest debat fictici s'han afegit l'inefable Mou, l'entrenador més anti-esportista del planeta (que ja comença a escalfar un hipotètic creuament del Chelsea i el Barça a la Champions), i la premsa barcelonina que, com acostuma a passar darrerament, actua com a corretja de transmissió de tots els bocamolls de l'univers blanc (ronceros, puntospelotas, indas, relaños, etc.). No tenen res millor a fer?
En una competició en que una falta de Pepe es converteix en un penal a favor, què podem esperar? El cert però, és que al pobre Neymar només li falta rebre hòsties i puntades en el carnet d'identitat. La resta del cos el té ple de blaus de les carícies que rep cada partit que juga. Que exagera algunes caigudes? és possible, però el cert és que li foten més trompades que a una estora i li fan faltes i penals de llibre com els dos (clamorosos!!) que l'àrbitre Teixeira (el mateix que Mou va acusar de pocavergonya al pàrquing del Camp Nou) es va empassar durant el darrer partit a l'estadi blaugrana. Ningú mira les imatges de televisió després dels partits?
Bé, al que anava. El problema de Neymar, si és que en té algun, és que juga amb la samarreta equivocada. Si jugués vestit de blanc tot això no li passaria. El que ara és teatre (del bo, que consti) seria injustícia arbitral, el que ara és una piscina seria un penal com una catedral, el que ara és una simulació seria una agressió del defensa... I així fins a l'infinit i més enllà.
Mal que els hi pesi a tota aquesta colla d'apologetes del joc brut (recordeu què deien quan Pepe li va trepitjar intencionadament la mà a Messi o quan Mou li va clavar el dit a l'ull a en Tito?) i del periodisme dolent, en Neymar va renunciar voluntàriament (sí, voluntàriament, cal recordar-ho) a vestir-se blanc i va preferir lluir els colors blau i grana i jugar al costat d'alguns dels millors jugadors del món. I això no li perdonen. Què hi farem. Tota la resta són xerrameques barates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada